Sentencia Administrativo Nº 49/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 3, Rec 233/2012 de 31 de Enero de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA

SECCIÓ TERCERA

Recurs d'apel·lació núm 233/2012

Jutjat Contenciós Administratiu núm 10 de Barcelona

Procediment ordinari núm 253/2010

Apel·lant: BUILDING FACTORY, SA

Apel·lat: IL·LM AJUNTAMENT DE SITGES

S E N T È N C I A núm 49/2016

Magistrats/ades:

IL·LM. SR. MANUEL TÁBOAS BENTANACHS, President

IL·LMA. SRA. ISABEL HERNÁNDEZ PASCUAL

IL·LM. SR. HÉCTOR GARCÍA MORAGO

Barcelona, 1 de febrer de 2016

LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA (SECCIÓ 3ª), en nom de S.M el Rei i de conformitat amb allò que disposa l' art 117.1 de la Constitució , ha pronunciat la SENTÈNCIA que segueix, a les actuacions del recurs d'apel· lació núm 233/2012, interposat, com a apel·lant, per BUILDING FACTORY, SA -representada pel Procurador SR EZEQUIEL MARTÍNEZ SÁNCHEZ i assistida pel Lletrat SR JOSEP ANTONI GRÀCIA VICENTE- essent l'apel·lat LIL·LM AJUNTAMENT DE SITGES -representat pel Procurador SR IGNACIO DE ANZIZU PIGEM i assistit per la Lletrada de la Diputació de Barcelona SRA CARME FIBLA NICOLAU-.

Ha actuat com a Magistrat ponent l'Il·lm Sr HÉCTOR GARCÍA MORAGO, el qual expressa el parer de la Sala.

Antecedentes

PRIMER:En el procediment ordinari núm 253/2010, el Jutjat Contenciós Administratiu núm 10 de Barcelona dictà la Sentència núm 219, de 18 de juliol de 2012 , en mèrits de la qual va ser declara la inadmissibilitat, per litispendència, de la demanda interposada per BUILDING FACTORY, SA contra L'IL·LM AJUNTAMENT DE SITGES, amb motiu de l'acord adoptat el 10 de març de 2010 per la Junta de Govern Local d'aquesta Corporació local, a través del qual es considerà a l'ara apel·lant responsable -per un import de 129.607,27 euros- dels defectes detectats en unes obres de reparació del paviment de la urbanització que la pròpia BUILDING FACTORY, SA estava executant al carrer Àngel Vidal.

SEGON:Disconforme amb el veredicte, la demandant interposà apel·lació; i la Corporació local demandada s'hi oposà en temps i forma.

TERCER:Un cop elevades les actuacions a aquesta Sala, es va acordar formar-ne aquest rotlle d'apel·lació i designar Magistrat ponent. I un cop verificats els tràmits processals pertinents s'assenyalà el dia 26 de gener de 2016 per tal de votar i decidir.

QUART:En la tramitació d'aquest recurs d'apel·lació han estat observades les prescripcions legals de rigor.

Fundamentos

PRIMER:En el procediment ordinari núm 253/2010, el Jutjat Contenciós Administratiu núm 10 de Barcelona dictà la Sentència núm 219, de 18 de juliol de 2012 , en mèrits de la qual va ser declara la inadmissibilitat, per litispendència, de la demanda interposada per BUILDING FACTORY, SA contra L'IL·LM AJUNTAMENT DE SITGES, amb motiu de l'acord adoptat el 10 de març de 2010 per la Junta de Govern Local d'aquesta Corporació local, a través del qual es considerà a l'ara apel·lant responsable -per un import de 129.607,27 euros- dels defectes detectats en unes obres de reparació del paviment de la urbanització que la pròpia BUILDING FACTORY, SA estava executant al carrer Àngel Vidal.

Quant el plet ja havia esdevingut conclòs i pendent de Sentència, el Jutjat a quo es va assabentar que la Junta de Govern Local de l'Ajuntament apel·lat, en data 11 de maig de 2011 havia modificat l'import de la responsabilitat imputada a l'apel·lant en data 10 de març de 2010 i, per afegitó, havia estès la declaració de responsabilitat a altres defectes detectats a les obres, valorats en 424.593,65 euros.

Aquest ulterior acord municipal d'11 de maig de 2011 va ser impugnat per BUILDING FACTORY, SA (BF) davant el Jutjat Contenciós Administratiu núm 7 de Barcelona (recursos ordinaris acumulats 306/2011 i 352/2011); i fruit d'aquesta darrera circumstància, el Jutjat Contenciós Administratiu núm 10 considerà que procedia apreciar litispendènciaenvers el recurs ordinari que ara ens ocupa (el seu), per la qual cosa posà l'accent en el caràcter més ampli de les actuacions tramitades pel Jutjat homònim núm 7.

SEGON:Davant d'aquest Tribunal, BF ha sol·licitat que la Sentència d'instància sigui revocada i que, en el seu lloc, sigui estimat el recurs contenciós administratiu ordinari interposat contra els acords municipals anteriorment esmentats, amb llur consegüent anul·lació.

Pel que fa a la controvertida litispendènciadeclarada pel Jutjat a quo,BF l'ha considerat del tot injustificada, i en aquest sentit ha adduït un conjunt d'al·legats que podríem resumir en els termes que segueixen:

· Els acords municipals impugnats davant el Jutjat núm 10 tenen entitat pròpia i diferenciada de la dels acords impugnats posteriorment davant el Jutjat núm 7

· Els acords impugnats davant el Jutjat núm 10 tenen a veure amb un contracte per tal de reparar desperfectes, i els impugnats davant el Jutjat núm 7 es troben vinculats a un contracte d'urbanització integral

· D'altra banda, el procés incoat davant el Jutjat núm 10 és més antic que el que es tramita davant el Jutjat núm 7

Sobre aquest extrem de la controvèrsia, la defensa lletrada de l'Ajuntament apel·lat ha tractat de salvar la litispendènciadeclarada per la Sentència impugnada, adduint consideracions del següent ordre:

· Els acords municipals de 2010 van ser adoptats amb caràcter provisional, i a l'apel·lant li van ser imputats en aquests termes 129.607,27 euros a títol de responsabilitat contractual per la utilització de material inapropiat

· Tanmateix, van ser els acords municipals de 2011 els que van confirmar aquesta responsabilitat (responsabilitat per la utilització de material inapropiat, amb una modificació de l'import reclamat), a banda d'afegir un plus significatiu per altres defectes en l'execució de les obres d'urbanització

· En el trànsit dels acords municipals de 2010 als acords de 2011, van ser practicades actuacions que podrien contribuir a justificar millor la imputació de responsabilitat combatuda per l'apel·lant; la qual cosa justificaria un estudi conjunt per part del Jutjat 7 de totes les incidències sofertes per les obres executades per BF.

En realitat, més que sostenir la correcció de la declaració de litispendència,la defensa lletrada de l'Ajuntament ens ha volgut convèncer -amb sagacitat i finesa- de què els acords municipals de 2010 vindrien a ser una mena d'actes de tràmit no qualificats (inassequibles, si fos així, al procés contenciós administratiu, en virtut dels art 25.1 i 69.c LJCA ).

I des d'una altra perspectiva, aquesta mateixa defensa lletrada ens ha volgut presentar la iniciativa exercitada per BF davant el Jutjat 10, com una mena d'acció que hauria perdut el seu objecte de forma sobrevinguda, en mèrit dels acords municipals de 2011 (vegi's l' art 22 LEC ).

Però, analitzada la situació amb deteniment, aquest Tribunal es veurà en la tessitura de tenir que acollir els al·legats de l'apel·lant per tal de rebutjar la inadmissibilitat declarada per la Sentència apel·lada. No debades, perquè pugui apreciar-se litispendència( art 421 i concordants de la LEC ) es requereixen una triple identitat i uns requisits que aquí no es donen.

En el supòsit que ara ens ocupa hi ha identitat de parts i poca cosa més.

El procés més antic -i, per tant, l'únic susceptible de condicionar els posteriors amb identitat de parts i d'objecte- era l'incoat pel Jutjat 10.

D'altra banda, analitzats amb deteniment els acords municipals de 2010 i 2011, hem pogut corroborar l'entitat pròpia dels de 2010 i, alhora, la presència en ells de característiques que els allunyarien d'un acte de tràmit o d'un acte administratiu sense cap conseqüència pràctica, atès que:

1: Van ser notificats amb indicació del seu caràcter definitiu i amb oferiment de recursos.

2: La 'provisionalitat' dels acords, en allò que pertoca a BF es limità a la quantificació de la responsabilitat contreta, però no a aquesta última en sí mateixa; doncs no debades, restà delimitada o definida -ja en aquell moment- en termes incondicionats, per bé que referida a una actuació de reparació molt concreta, i

3: Els acords de 2010 van ser adoptats amb el designi de produir efectes directes i de gravamen en l'esfera d'interessos de BF, com vindria a demostrar la liquidació o carta de pagament estesa contra BF (foli 490 de l'expedient) per un import coincident al de la valoració provisional de la responsabilitat efectuada pel Consistori.

En realitat, si el Jutjat 10 hagués considerat que els acords de 2010 i 2011 es trobaven tan indissolublement associats, hauria d'haver instat o donat curs a l'acumulació dels dos processos en el propi Jutjat 10.

Per tot això, haurem de revocar la Sentència d'instància i entrar en el fons de la controvèrsia ( art 85.10 LJCA ); sens perjudici d'allò que pugui resoldre el Jutjat núm 7 a propòsit dels acords municipals de 2011.

TERCER:Quant al fons, l'apel·lant ha sustentat la irregularitat dels acords municipals impugnats adduint els següents retrets:

· Manca de proves rellevants en les quals fonamentar la responsabilitat contreta per BF, i

· Existència d'informes tècnics municipals dels qual es desprendria que tots els problemes soferts per les obres d'urbanització de l'àmbit del carrer Àngel Vidal (inclosa la reparació infructuosa de la qual en porta causa aquesta litis) tenien a veure fonamentalment amb un projecte tècnic inadequat, redactat per una tercera empresa.

A aquests al·legats, la defensa lletrada de l'Ajuntament ha oposat l'existència d'informes interns i externs que haurien conduït al facultatiu Director de l'àrea municipal de territori a determinar correctament la responsabilitat contreta per BF; no sense afegir que els informes municipals (d'efectes exculpatoris) als quals es refereix l'actora, venien referits a les obres d'urbanització pròpiament dites i no a la reparació que ara ens ocupa.

Doncs bé, després d'haver analitzat un expedient administratiu confús, dilatat en el temps, i amb còpies d'informes sense signar; i, sobretot, desprès d'haver visionat el CD de la vista oral en la qual van prestar declaració la directora facultativa de les obres i l'enginyer tècnic municipal encarregat de supervisar i dirigir l'execució dels serveis associats a les dites obres, aquest Tribunal no tindrà cap més remei que estimar la demanda i anul·lar els acords municipals impugnats, en considerar-los mancats d'una base probatòria fiable i suficient.

Les declaracions que acabem d'esmentar van ser efectuades de forma convincent i sense contradiccions, per uns facultatius que havien de conèixer com ningú -per òbvies raons- els problemes d'unes obres que, segons van reconèixer de forma expressa o tàcita, havien estat dissenyades de forma incorrecta, i que malgrat executar-se amb fidelitat a les determinacions de l'instrument tècnic rector, van acabar presentant patologies que -afegirem nosaltres- molt bé podrien explicar que la reparació duta a terme per BF, hagués esdevingut inútil.

Especialment reveladora va ser la declaració de l'enginyer tècnic municipal Sr Jose Antonio , el qual, per afegitó, va reconèixer les pressions internes que havia rebut per tal de modificar la seva percepció de la situació i les conseqüències professionals subsegüents, sense que aquest reconeixement suscités cap reacció de l'Administració demandada, present a la vista oral.

Declaracions, les dels facultatius que acabem d'esmentar, que semblarien tenir algun punt de coincidència i que permetrien reinterpretar els informes de les consultores COTTA i GRECCAT que consten als folis 281 i següents de l'expedient, a través dels quals es constatà un disseny inadequat del paviment i mancances en el projecte tècnic.

Per tot això, la present apel·lació haurà de prosperar íntegrament. Sens perjudici -insistirem- d'allò que pugui resultar del procés incoat pel Jutjat Contenciós Administratiu núm 7 de Barcelona amb motiu de les mateixes obres.

QUART:Atès allò que disposa l' art 139.2 LJCA , no serà precís efectuar cap pronunciament especial en matèria de costes.

Fallo

Per tot allò que ha estat exposat, aquesta Secció 3ª de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya HA DECIDIT:

ESTIMARel present recurs d'apel·lació núm 233/2012, promogut per BUILDING FACTORY, SA amb l'oposició de L'IL·LM AJUNTAMENT DE SITGES i, conseqüentment:

1: REVOCAR i deixar sense efectes la Sentència núm 219, de 18 de juliol de 2012, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm 10 de Barcelona en el sí del recurs ordinari núm 253/2010 .

2: ESTIMAR el susdit recurs contenciós administratiu i anul·lar els acords municipals impugnats, adoptats per la Junta de Govern Local del Consistori apel·lat en data 10 de març de 2010.

Sense costes.

Notifiqueu aquesta Sentència a les parts amb l'advertiment que és ferma i, com a tal, insusceptible de recursos.

Alhora, trameteu una certificació del present veredicte, amb l'ofici corresponent, al Jutjat d'origen, per tal que hi pugui dictar els pronunciaments d'execució que siguin pertinents.

Aquesta és la nostra Sentència, que pronunciem, manem i signem. Adjunteu-ne una certificació literal al rotlle d'apel·lació,

. PUBLICACIÓ.-El dia d'avui i en audiència pública, el Magistrat ponent ha llegit i ha publicat la Sentència anterior. En dono fe