Sentencia Administrativo Nº 555/2013, Tribunal Superior de Justicia de Baleares, Sala de lo Contencioso, Sección 1, Rec 544/2009 de 17 de Julio de 2013

Encabezamiento

T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD

PALMA DE MALLORCA

SENTENCIA: 00555/2013

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA ILLES BALEARS

SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA

SENTÈNCIAnúm. 555

Il·lès. Srs.

PRESIDENT:

Gabriel Fiol Gomila.

MAGISTRATS:

Pablo Delfont Maza.

Carmen Frigola Castillón.

Palma, a 17 de juliol de 2013

VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears les actuacions número 544 de 2009, dimanants del recurs contenciós administratiu seguit entre parts, d'una, com a demandant inicial el Sr. Javier , després succeïts per traspàs del primer el 30 d'agost de 2012, pels seus fills Srs. Segundo , Crescencia i Daniela de , representats pel procurador dels Tribunals Sr. Ferragut Rosselló i assistits per l'advocat Sr. Mustafá Tomás, i, d'altra, com a Administració demandada, la General de l'Estat, representada i assistida pel seu advocat.

L'objecte del recurs és la resolució dictada el dia 29 de maig de 2009 pel Jurat Provincial d'Expropiació Forçosa de les Illes Balears estimant parcialment recurs de reposició contra altra anterior del dia 10 d'octubre de 2008 relativa a 96 resolucions - expedients NUM000 a NUM001 -, ambdós inclusius, relatives al preu just dels béns i drets expropiats per l'Ajuntament d'Eivissa en la zona antiga de la plaça de bous.

La quantia es fixà en 686.600,400 €

El procediment seguit ha estat el del tràmit previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998.

L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, President de la Sala, en qualitat de magistrat ponent, expressa el parer del Tribunal.

Antecedentes

1r.- Interposat el recurs en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional se li donà el tràmit processal adequat, ordenant-se reclamar l'expedient administratiu i anunciar la seva incoació.

2n.- Rebut l'expedient administratiu es posà de manifest en Secretaria a la part recurrent perquè formalitzés la demanda. La referida demanda fou deduïda dins el termini legal al·legant-se en ella els fets i fonaments de dret que s'estimaren necessaris en ordre a les seves pretensions i interessant de la Sala que es dictés sentència estimatòria del recurs per ser contraris a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats.

3r.- Donat trasllat de l'escrit de demanda a la representació de l'Administració demandada perquè la contestés, així ho va fer en temps i forma, oposant-se a ella i suplicant que es dictés sentència confirmatòria dels actes administratius recorreguts.

4r.- A través del corresponent Acte es rebé el plet a prova que devia versà sobre els punts de fet interessats per la part actora. Proposta i admesa que fou en forma documental i pericial, es practicà amb el resultat que és de veure en les actuacions.

5è.- Per provisió es declarà conclosa la discussió escrita i el període probatori, ordenant-se portar les actuacions a la vista, amb citació de les parts per a sentència, acordant que aquestes formularan les conclusions per escrit; cosa que així varen fer, i s'assenyalà a continuació, per a la votació i decisió, el dia 17 d'abril de 2012.

6è.- El Tribunal va dictar la sentència núm. 365 el dia 15 de maig de 2012. A la decisió es va desestimar la pretensió de la part actora. Fou recorreguda en cassació per a davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem el qual fou declarat inadmissible per interlocutòria de 24 de gener de 2013 .

7è.- El 27 de març de 2013 fou presentat incident de nul·litat de les actuacions conforme al que es preveu a l' article 241 de la Llei orgànica del poder judicial . Donarem trasllat a la representació processal de l'Administració general de l'Estat la qual s'hi va oposar mitjançant escrit del 19 d'abril següent.

El 18 de juny de 2013 resolguérem l'incident i dictàrem interlocutòria acordant la retroacció de les actuacions al moment en què s'havia de produir un nou assenyalament per a votació i decisió, més concretament pel dia 16 de juliol de 2013.

Fundamentos

PRIMER .- L'objecte del recurs és la resolució dictada el dia 29 de maig de 2009 pel Jurat Provincial d'Expropiació Forçosa de les Illes Balears estimant parcialment recurs de reposició contra altra anterior del dia 10 d'octubre de 2008 relativa a 96 resolucions - expedients NUM000 a NUM001 -, ambdós inclusius, relatius al preu just dels béns i drets expropiats per l'Ajuntament d'Eivissa en la zona antiga de la plaça de bous.

Els dies 3 de desembre de 2003 i 11 de maig de 2004 es varen produir les actes prèvia a l'ocupació i la d'ocupació respectivament.

La part actora havia sol·licitat a dos escrits diferents, primer, en el seu full d'apreciació, el dia 11 d'agost de 2004, la quantitat global de 5.782.097 pel que feia al valor del sòl i, després, escrits de 3 i 7 de febrer de 2005 acompanyant informe de Tinsa Consultoria, 1.400.948,08 per altres elements diferents del sòl.

El preu just fixat pel Jurat a cadascun dels expedients venia individualitzat pel que era la seva valoració concreta a partir de la superfície, el valor de mercat i el valor de taxació amb més el premi d'afecció. Per fer-ne una cita dels dos primers, NUM000 i NUM002 , s'arribava a un preu just de 13.209 i 71.400 € respectivament.

A l'hora d'estimar-se parcialment es va prendre en compte l'informe que emetien dos dels vocals de Jurat i s'arribava a un preu global de tots ells de 2.445.040,47 €.

Aquesta segona resolució ja es feia de forma conjunta i incorporava un quadre amb el detall de cadascun dels expedients. Per citar, altra vegada als expedients NUM000 i NUM002 , la modificació versus estimació parcial suposava ara un preu just de 18.808,35 i 101.666,78, i així successivament. Tots eren augmentats en la mesura que la valoració per metre quadrat era, ara, de 1.936,51 €. Es feia el còmput amb els metres expropiats per cadascun dels expedients.

L'estimació parcial s'emparava en què 'La valoración efectuada en las resoluciones iniciales realizadas a fecha de 19.07.2003 se considera errónea, debiéndose tomar como fecha de valoración mayo 2004 y aplicando el mismo método por lo que procede a modificar los valores unitarios...'.

També, i en el que té de rellevant als efectes pretesos d'interessos aquí i ara per la part actora, s'assenyalava: 'La determinación y pago de intereses no corresponde al Jurado sino a la Administración expropiante'.

A la demanda es discrepa respecte a dos punts; un primer, que es va produir un error de fet en la determinació del preu just donat que el valor total fixat per a la plaça de bous no ha estat correctament distribuït entre les diferents finques registrals que la composen. Havia d'aplicar l'import total sobre la quota de participació que la finca expropiada tenia assignada en la divisió horitzontal existent en lloc de realitzar-la sobre la seva superfície construïda. Segon, l'abonament dels interessos de demora en la determinació del preu just.

Aquí, i respecte a aquest segon punt, afirma que els acords són nuls en tant no reconeixen els interessos de demora tal i com es preveu al articles 52.8 i 56 de la Llei d'expropiació forçosa. El còmput ha d'iniciar-se el dia 4 de desembre de 2003 doncs l'acord d'ocupació urgent es va produir el dia 13 de juny anterior i l'acta prèvia a l'ocupació el dia 3 de desembre.

A la pètita ens demana que es declari que el preu just total dels terrenys és el de 3.131.640,87 € i que es condemni a l'Ajuntament d'Eivissa a l'abonament del preu just amb més els interessos de demora que es guanyin sobre la referida quantitat a determinar en període d'execució de sentència.

SEGON .- Com hi ha plena constància a les actuacions, el Tribunal va dictar la sentència núm. 365 el dia 15 de maig de 2012. A la part dispositiva va acordar el següent:

' PRIMER.- ESTIMARparcialment el present recurs contenciós administratiu.

SEGON.- DECLARARadequat a l'ordenament jurídic l'acte administratiu impugnat el qual CONFIRMEM, assenyalant que a la quantitat acordada pel preu just que estimem correcte s'hi ha d'afegir: 'amb més els interessos legals guanyats des del dia següent a aquella en què es produí l'ocupació de què es tracta, 12 de maig de 2004, i a càrrec de l'Ajuntament expropiant'.

TERCER.- No s'hi fa una expressa imposició de costes processals'.

La referida sentència fou objecte de recurs de cassació el qual fou declarat inadmissible per interlocutòria de 24 de gener de 2013 dictada pel Tribunal Suprem . Després, es va plantejar incident de nul·litat d'actuacions conforme a les previsions de l' article 241 de la Llei orgànica del poder judicial . Ho vàrem assumir mitjançant interlocutòria que dictàrem el 18 de juny següent. En el seu segon fonament de dret assenyalàvem:

'No s'oblidi, com hem afirmat a l'inici del primer raonament, que l'incident és excepcional i que en ell i ha de concórrer la vulneració d'un dret fonamental i que aquí és, en la comprovació de l'expedient administratiu i les actuacions, sens dubte, el supòsit analitzat. Efectivament, la part que ara es presenta a les actuacions, com a successora processal, per la mort del recurrent, té raó. El Tribunal no va prendre en compte el criteri que havia plasmat a l'anterior núm. 180 de 2012 a les actuacions correlatives 543 de 2009 i tampoc va valorar de forma idèntica la perícia a ambdues practicada. En conseqüència, estimem l'incident de nul·litat en la forma pretesa'.

Doncs bé, ara s'imposa un nou anàlisi de la controvèrsia plantejada.

TERCER .- Calgui dir, com a qüestió de principis, i aquesta reflexió servia per l'anterior sentència i serveix per l'actual, que els acords del Jurat Provincial d'Expropiació Forçosa disposen de la presumpció iuris tantumd'encert en la fixació del just preu del bé expropiat. Però, això no és impediment perquè les seves decisions puguin ser posades en qüestió i que la part actora afronti la modificació de l'acord adoptat.

Els acords tenen que motivar-se, i raonar-se, art. 35.1 de la Llei d'Expropiació For çosa, els criteris de valoració. Motivació racional i suficient. No cal, no obstant, una detallada constància de dates.

Així, en aquest sentit podem assenyalar, per totes, la sentència del Tribunal Suprem de 26 d'octubre de 1991 , a la qual es deia:

'la presunción iuris tantum de veracidad y acierto de los acuerdos del Jurado de Expropiación puede ser combatida y revisada en vía jurisdiccional, tanto en los supuestos de notorio error material o infracción de preceptos legales, como en aquellos en que acredite una desajustada apreciación de los datos materiales o la valoración no esté en consonancia con la resultancia fáctica del expediente'.

També fou reiterada i constant doctrina del Tribunal Suprem, vide ad exemplum la sentència de 17 de febrer de 1997 , seguida després per les de 16 de juliol de 2002 i 17 d'abril de 2008 , entre d'altres, en què s'assenyalava:

'...las resoluciones de los Jurados de Expropiación gozan de una presunción de acierto que está basada en la competencia, especialización y presumible objetividad de sus componente, presunción que por su naturaleza puede y debe ser revisada en vía jurisdiccional, correspondiente a la jurisdicción contencioso-administrativa decidir sobre el acierto de la resolución impugnada, sin que pueda legalmente mantenerse la tesis de que sólo pueden reformarse las valoraciones de los Jurados en los dos únicos supuestos de que incurran en un notorio error material o de preceptos legales, ya que las facultades revisoras se extienden, además, a los casos en los que acredite una desajustada apreciación de los datos materiales o cuando la valoración no esté en consonancia con la resultancia fáctica del expediente o represente un desequilibrado justiprecio en atención a datos, referencias o circunstancias que acrediten la falta o exceso de compensación material para el expropiado que el instituto jurídico de la expropiación debe necesariamente comportar para él, resultando un medio eficaz para desvirtuar tal presunción el dictamen pericial emitido en la vía jurisdiccional con las garantías procesales establecidas en los artículos 610 y siguientes de la LECiv , por tener las mismas características de imparcialidad y objetividad que el acuerdo del Jurado de Expropiación, por lo que, si existen discordancias entre las valoraciones a que llega el órgano tasador administrativo y el dictamen pericial, el Tribunal puede fijar el justiprecio siguiendo el dictamen emitido en autos, valorado conforme a las reglas de la sana critica...'.

A més, la sentència del Tribunal Suprem de 4 de novembre de 1996 , digué:

'La prueba pericial no transfiere al perito la decisión de los aspectos de la cuestión que exigen conocimientos técnicos, sino que tiene por objeto suministrar al juez que carece de ellos los elementos de conocimiento, estudio o experiencia para que pueda tomar su decisión. El dictamen pericial no puede imponerse exclusivamente por la autoridad dimanante de la profesión o titulación de los peritos, sino, además, por la argumentación convincente de éstos y, en el caso de las valoraciones expropiatorias, suficiente, en su detalle y fuerza argumentativa, para destruir la presunción de acierto de la valoración previamente realizada con carácter administrativo por el jurado de expropiación desde una posición de imparcialidad y solvencia técnica'.

Al propio tiempo, debe señalarse igualmente que el informe pericial de parte, aportado en sede judicial por el expropiado, carece, con carácter general, de la virtualidad del dictamen pericial emitido en el juicio -en ese sentido, por todas, sentencias del Tribunal Supremo de 17 de marzo de 1992 y 27 de mayo de 2003 -'.

QUART .- La perícia practicada a les presents actuacions per l'arquitecte Sr. Jose Pablo arriba com a conclusió a la quantitat global, en relació als 96 expedients, d'3.130.187,19; és a dir, pràcticament una quantitat idèntica a la interessada per la part actora a la seva pètita, molt semblant.

La solució a la qual arribem és idèntica a la que férem a la sentència núm. 180 de 6 de març de 2012 dictada a les actuacions 543 de 2009, on valoràrem la mateixa perícia. Es fa precís assenyalar que en ambdós procediments, l'al·ludit i l'actual, la causa era la mateixa, ja que eren propietaris, pare i filla, de dues finques que formen part d'una mateix immoble expropiat per l'Ajuntament d'Eivissa. Idèntica assistència lletrada i idèntica prova pericial com hem avançat i idèntica composició de magistrats.

En el segon fonament de dret vàrem afirmar:

'En la prueba pericial practicada en el juicio el Arquitecto Sr. Jose Pablo ha emitido su dictamen el 25 de noviembre de 2011, sin que le hayan sido solicitadas aclaraciones por ninguna de las partes intervinientes en el juicio.

En ese informe, primero, se desmiente que se trate de caso en el que las fincas expropiadas se integrasen en un régimen de división horizontal ya que se trata de '...un total de 250 fincas registrales independientes...'; segundo, se confirma la superficie privativa de la recurrente y su cuota de participación en el total valor del inmueble, reflejados ambos en la relación de bienes publicada en el BOIB nº 108, de 29 de julio de 2003, que se concretaba en 32,25 m2 y en 0,93%, respectivamente; tercero, se presentan los mismos valores alcanzados en el informe de los vocales técnicos del Jurado; y, cuarto, se considera que el Jurado habría errado debido a que tendrían que sumarse la cantidad resultante de multiplicar el coeficiente de participación por el valor total del suelo y la cantidad resultante de multiplicar la superficie privativa por el valor del m/2 construido, y a la cantidad alcanzada se le añadiría el 5% del premio de afección.

Como vamos a ver, el Jurado ha errado, pero no el informe de sus vocales en el que se quería asentar, que no ha quedado desvirtuado por el perito en el juicio, lo que para el resultado pretendido en la demanda es inocuo.

Demolida la plaza de toros y construido el mercadillo, sin que la actividad de éste último se hubiera llegado nunca a iniciar, el coste de esa demolición y construcción, sumados los honorarios correspondientes a los técnicos intervinientes, ascendería en su día a 792.877,00 euros; y el valor del edificio que albergaba ese mercadillo, presupuestada en su día la ejecución material en 624.050,00 euros, se ha fijado en el informe que sustenta al acuerdo del Jurado -y no se ha desvirtuado- que en 2004 era de 540.000,00 euros, quedando incluida en esa cantidad el coste de la demolición de la plaza de toros, que había ascendido en su momento a 14.187,00 euros.

Ese valor del mercadillo expropiado tiene que ser indemnizado; y a esa cantidad debe sumarse en la indemnización el valor del suelo.

Se trataba de 4.506,00 m/2 de suelo urbano y, atendido el valor residual y el techo máximo edificable, se obtenía el valor del terreno, que era de 8.358.630,00 euros.

Por tanto, la suma era de 8.898.630,00 euros, pero debía restarse lo que el ayuntamiento tuvo que pagar para demoler el mercadillo, que fueron 103.389,00 euros, con lo que quedaba el valor unitario del solar en la cantidad de 8.761.200,00 euros.

Ocurre que para la recurrente, el valor del suelo y la construcción, sumados, era menor, en concreto de 8.725.907,28 euros, con lo que el Jurado debía atender al límite así establecido por la expropiada.

Y, a partir de ahí, el Jurado, a la hora de aplicar el informe de sus vocales técnicos, en el que se expresaba que era preciso '...prorratear a los tantos por ciento de cada propietario', en lugar de multiplicar en el caso de la recurrente por 0,93, tomó en cuenta el valor resultante del m2 y la superficie privativa de la recurrente, que en la relación de bienes figuraba que era de 32,25 m/2.

Ese error, detectado por la recurrente y detectado también por el perito que ha dictaminado en el juicio, sin embargo, no queda debidamente resuelto en el dictamen del Arquitecto Sr. Jose Pablo puesto que el método de valoración correcto es el considerado en el informe de los vocales técnicos del Jurado, bien que ha de ser debidamente aplicado.

En consecuencia, siendo el 0,93 de 8.725.907,28 euros la cantidad de

Puestas así las cosas, con sujeción a la cantidad fijada por la propia recurrente, procede multiplicar 8.725.907,28 euros por 0,93%, de lo que resulta, salvo error, 81.150,93 euros.

A esa cantidad se le ha de sumar el 5% de premio de afección, resultando 85.208,43 euros'.

La perícia aquí, a les presents actuacions, i pel que fa als 96 immobles del recurrent, afirma que el valor total és de 3.130.187,19 € afegit ja el 5% del premi d'afecció. Quantitat pràcticament idèntica a la interessada a la pètita de la demanda en què es demanava que es fixés el preu just en 3.131.640,87 €. Concreció del valor efectuat en consideració al valor del sòl proporcional a les quotes de participació i al valor de l'edificació proporcional a la superfície construïda.

Els acords del Jurat varen trobar la seva cobertura en els informes dels tècnics. Aquests informes, també a l'igual que la pericial referida anteriorment, foren acurats i detallats de forma profusa pels tècnics del Jurat; no obstant, considerem aquí que estat superats per la perícia practicada. Afirmació que comporta, sense més consideracions, ja que totes incideixen en la valoració, l'estimació del contenciós.

Els acords impugnats no foren conformes amb l'ordenament jurídic.

CINQUÈ .- Pel que fa al debat al voltant dels interessos, hem de dir, que per al procediment d'expropiació d'urgència - com el del present cas - , l' art. 52.8è de la Llei d'Expropiació For çosa preveu: 'En tot cas, sobre el preu just acordat definitivament per als béns objecte d'aquest article, es girarà la indemnització establerta en l'art. 56 d'aquesta Llei, amb l'especialitat que serà data inicial per al còmput corresponent la següent a aquella en què s'haguera produït l'ocupació de què es tracta'.

Aquesta indemnització és la prevista en l'art. 56 per a l'expropiació per la via ordinària i consistent en l'interès legal del preu just fins al moment en què s'hagi determinat el mateix. La diferència, segons l'esquema de la Llei, és que el procediment d'expropiació ordinari el 'dies a quo' ho és el següent al transcurs dels sis mesos de l'inici del procediment, i en el procediment d'urgència ho és el de la data d'ocupació. En tot cas, aquests interessos són diferents dels prevists en l'art. 57, conforme al qual 'la quantitat que es fixi definitivament com preu just meritarà l'interès legal corresponent a favor de l'expropiat, fins que es procedeixi al seu pagament i des del moment que han transcorregut els sis mesos a què es refereix l'art. 48'.

En definitiva, els interessos venen considerats pel dies a quo, que és el dia següent al de la data d'ocupació que va operar el dia 11 de maig de 2004 en contra del que digué la part actora. En conseqüència, es produeix una estimació parcial del recurs contenciós pel que fa als interessos reclamats, però sobre la quantitat, que ara acceptem com a vàlida i que fixem.

En qualsevol cas, però, aquestes afirmacions, no suposen que anul·lem els actes administratius impugnats, sobre aquest punt concret dels interessos, ja que la fixació d'ells - dels interessos - opera ope legisi, precisament, a l'acord del Jurat ja es va dir, i ho hem reflectit en el primer fonament de dret que 'La determinación y pago de intereses no corresponde al Jurado sino a la Administración expropiante'. Resposta tècnicament correcte.

SISÈ .- No s'estimen mèrits per a una expressa imposició de costes processals de conformitat amb l' article 139 de la Llei Jurisdiccional .

VIST els articles esmentats i d'altres disposicions de caràcter general

Fallo

PRIMER.- ESTIMEMel recurs contenciós administratiu.

SEGON.- ANUL·LEMels actes administratius impugnats. El preu just queda fixat en la quantitat de 3.130.187,19€, afegit ja el 5% del premi d'afecció.

TERCER.- A la referida quantitat acordada pel preu just s'hi ha d'afegir: 'amb més els interessos legals guanyats des del dia següent a aquella en què es produí l'ocupació de què es tracta, 12 de maig de 2004, i a càrrec de l'Ajuntament expropiant'.

QUART.- No es fa una expressa imposició de costes processals.

Contra la present no hi cap recurs ordinari

Així per aquesta nostra sentència ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Llegida i publicada que ha estat l'anterior sentència pel President d'aquesta Sala Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila ponent a aquest tràmit d'Audiència Pública, dono fe. El Secretari, rubricat.

PUBLICACIÓN: En la misma fecha fue leída y publicada la anterior resolución por el Ilmo. Sr/a. Magistrado que la dictó, celebrando Audiencia Pública. Doy fe.

DILIGENCIA: Seguidamente se procede a cumplimentar la notificación de la anterior resolución. Doy fe.