Encabezamiento
Jutjat Contenciós Administratiu núm. 17
de Barcelona
Procediment abreujat rapid núm. 189/14-M2
SENTÈNCIA Nº 6/2016
Barcelona, tretze de gener dos mil setze
Federico Vidal Grases, Magistral del Jutjat Contenciós Administratiu número 17 de Barcelona, he vist aquestes actuacions que ha instat el Procurador Ramón Feixó Fernández- Vega en representació de Cesionaria Vallés Occidental SA, contra el Organisme de Gestió Tributaria Diputació de Barcelona, representada i defensada per la lletrada Mónica Álvarez Ostos . Dicto sentència en nom de SM el Rei.
Antecedentes
PRIMER.El dia 17/04/14 va entrar al Jutjat Degà d'aquesta ciutat un escrit de demanda de recurs contenciós administratiu subscrit per la part actora, en el qual, després de concretar la resolució objecte de recurs, al·legava els fets i fonaments de dret que estimava aplicables al cas i sol·licitava que s'estimés en els termes que hi exposava. La part actora no va sol·licitar ni prova ni vista.
SEGON.-Per Decret després d'esmenar els defectes trobats , es va procedir a reclamar l'expedient administratiu. L'administració demandada no va sol·licitar
vista ni prova, per la qual cosa el procediment va quedar pendent de Sentència.
Convé assenyalar que en el procediment es va tramitar en principi com ordinari, i desprès de la contestació a la demanda es va reconvertir en abreujat, segons Decret de 19 gener 2015. S' interposà recurs contra aquesta resolució, que fou confirmada per Decret d'1 setembre 2015.
TERCER.-En la tramitació del procediment s'han observat les prescripcions legals, excepte el termini per dictar sentència a causa de raons estructurals i permanents.
QUART.
. OBJECTE DEL PROCEDIMENT.
Aquest recurs contenciós administratiu té per objecte la pretensió anul·lativa exercitada a nom de Cesionaria Vallés Occidental SA contra la desestimació per silenci administratiu del recurs de reposició interposat contra el rebut de la liquidació de l'IBI corresponent a la tercera fracció de l'any 2013, d'un d'octubre 2013 i corresponent a l'immoble de carrer Alfons d'Aragó 3 de Sant Cugat del Vallés. Ampliat a la resolució expressa de 11 juny 2014, que no admet el recurs
CINQUÈ.- PRETENSIONS I AL·LEGACIONS DE LES PARTS.
La part actora exposa que és titular del dret de superfície sobre l'immoble gravat i segons l'
article 62.1 RDL 02/2004 es troba exempt. Com fonaments de dret al·lega que tots els actes administratius en matèria de gestió tributària són impugnables i així també ho és l'emissió del rebut objecte del present recurs. Concorren els requisits exigits per la normativa fiscal per a reconèixer l'exempció ja que l'immoble és propietat de la Generalitat de Catalunya i té la plena propietat del mateix, en conseqüència l'actora manca de les facultats pròpies del dret de superfície i. L'exempció reclamada no exigeix que la subjecció a títol de contribuent recaigui sobre la Generalitat de Catalunya, segons la interpretació literal i teològica que presenta i es tracta d'una exempció purament objectiva. Per tot això sol·licita que s'estimi el recurs i es reconegui l'aplicació de l'exempció de l'article 62.1 a) de la LRHL declarant a l'immoble exempt de fit impost, i ordeni la devolució del pagat amb prohibició de girar nous rebuts.
L'Administració demandada s'oposa a la pretensió de l'actor, al·lega en primer lloc una relació de fets a la qual em remeto, indica que en virtut del dret de superfície l'actora és la propietària superficial de l'immoble i com a tal es van girar els rebuts. Com fonaments de dret en primer lloc al·lega que la inadmissió va ser correcta per haver-se interposat contra un acte de tràmit no qualificat i no haver-se recorregut la liquidació tributària. Segueix al·legant que els recursos s'ha interposat fóra de termini per tractar-se d'una liquidació ferma i consentida. No es reuneixen els requisits exigibles per a la concessió de l'exempció. Per tot això sol·licita que es desestimi el recurs.
Fundamentos
PRIMER.- Segons acredita l'administració demandada, en aquests moments ja s'han dictat pel
jutjat 2 la Sentència 137/2015, de 27 abril 2015 entre les mateixes parts litigants, assistides pels mateixos lletrats i procuradors i que recau sobre un acte administratiu idèntic al present, és a dir un rebut d'una fracció de l'IBI. En virtut dels principis d'unitat de doctrina i de seguretat jurídica, en quant exigeixen donar resposta unitària a les mateixes qüestions jurídiques
i tenint en compte que els raonaments d'aquesta Sentència s'assumeixen en la seva integritat per aquest Jutjat, donada la seva correcció i ple ajustament a dret, procedeix resoldre el cas per remissió al que s'ha dit en la mateixa, que es transcriu a continuació:
TERCERO. Con carácter previo debe analizarse si el recurso de reposición era o no admisible. Y de la prueba practicada en el presente procedimiento (documento número 6 de los aportados junto con el escrito de contestación y documentación obrante en el expediente administrativo) se comprueba que efectivamente el acto recurrido es una orden de cobro de la cuarta fracción del IBI, y no la liquidaciónde dicho tributo para el ejercicio de 2013.
Así, como es de ver en la Resolución de la Gerente del ORGT, de 11 de junio
de 2014 (folios 204-206 del expediente), por la que se inadmitió el recurso de
réposición interpuesto, se recuerda a la actora que el acto que debió de haberrecurido era la propia liquidacion del lBl, y que, ademas, la actora havia solicitado con anterioridad que se le reconociera la exencion del IBI del edificio sito en la calle Alfons d'Arágó, 3, de Sant Cugat del Vallés, destinado a comisaría de los Mossos dtEsquadra de la Generalitat de Catalunya. No consta si esa Resolucion fue o no recurrida por la actora
En todo caso, el
artículo 101.1 de la Ley 58/2003 , General Tributaria (en adelante LGT) establece que las liquidaciones tributarias son recurribles; así
como tambien son actos que pueden ser recurridos la providencia de apremio
(
articulo 1673 de la LGT
) o las diligencias de embargo (
articulo 1703 de la LGT
), si bien las posibilidades de irnpugnacion son mas limitadas en los dos
ultimos supuestos
Pues bien, como quiera que el lBl es un tributo de cobro periodico, la
notificacion puede hacerse de forma colectiva, segun establece el
articulo 102 3 de la LGT
(tambien en el articulo 774 del TRLHL), como ocurre en el caso que nos ocupa en el que la Ordenanza general del ORGT establece (articulo 17 4) que contra la exposicion publica de los padrones y las liquidaciones integrantes de estos se podra interponer recurso de reposicion en el plazo de un mes a contar desde el dia siguiente al de finalizacion del periodo de exposicion publica de los correspondiente padrones.
En el caso que nos ocupa se ha acreditado que la exposición pública de los
padrones se realizo entre el 2 y el 22 de mayo de 2013, y obra junto al escrito de contestación a la demanda (documento numero 7) la copia de la publicación en el BOPB del 10 de diciembre de 2013 de la publicacion del cobro De todo ello se concluye que el plazo para recurnr la liquidacion del IBI para 2013 finalizó el 22 de junio de 2013 (que era sabado, que es día habil para ello), mientras que la actora presento su recurso de reposicion el 20 de diciembre de 2013, y, ademas, lo hizo contra un acto de tramite
De otra parte, es un hecho incontrovertido que la actora solicito a traves de la
web del ORGT la domiciliacion bancarta de los recibos del lBl, pero esos actos
no son actos recurnbles, por lo que la decision de inadmitir el recurso de reposición contra uno de esos recibos se alusta a derecho.
En todo caso, y en cuanto al fondo del asunto, hay que recordar que de acuerdo con el artículo 62.1 a) del TRLHL, estarán exentos los inmuebles que sean propiedad del Estado, de las Comunidades Autonomas o de las entidades
locales que estén directamente afectos a la seguridad ciudadana y a los servicios educativos y penitencianos, asi como los del Estado afectos a la
defensa nacional.
Esto es, se trata de una exención mixta que exige que se den dos condiciones:
una subjetiva -que los bienes sean propiedad del Estado, de las Comunidades
Autónomas o de las entidades locales-, y otra objetiva -que esos bienes estén
directamente afectos a la seguridad ciudadana y a los servicios educativos y
penitenciarios, así como los del Estado afectos a la defensa nacional-. En el caso que nos ocupa no hay duda de que el destino del edificio es la Seguridad ciudadana (se trata de una comisaría de policia) pero su propietaria no es la Administracion, sino una empresa privada (la actora), como se acredito con la nota simple del Registro de la Propiedad de Sant Cugat del Vallés. Así, el titular de la parcela en la que se ha construido la comisaría es la Generalitat de Catalunya, que constituyó en favor de la actora un derecho de superficie de caracter gratuito para la construccion de la comisaria, que, una vez concluida, es alquilada por la actora para su uso como comisaría.
No hay duda, pues, que no se dan los requisitos para la exención que la actora
reclama, por lo que aun en el supuesto de que se hubiera recurrido en tiempo y
forma la liquidación del 181, el recurso hubiera sido desestimado.
SEGON.- En conseqüència tenint compte que el cas és absolutament idèntic al plantejat davant aquest jutjat, procedeix desestimar la demanda en aplicació del criteri que s'ha assenyalat
TERCER.-També val a dir que, la tramitació del procediment com abreujat ràpid, és absolutament correcte a la vista que la quantia de l'assumpte és la quantitat de 2.148,74 €.
QUART.-De conformitat amb el disposat en l'article 139 de la llei de procediment, procedeix imposar les costes a la part vençuda. A la vista de la quantia de l'assumpte, es fixa l'import de les costes de 500 €
Fallo
DESESTIMOel recurs presentat per Cesionaria Vallés Occidental SA contra la desestimació per silenci administratiu del recurs de reposició interposat contra el rebut de la liquidació de l'IBI corresponent a la tercera fracció de l'any 2013, d'un d'octubre 2013 i corresponent a l'immoble de carrer Alfons d'Aragó 3 de Sant Cugat del Vallés. Ampliat a la resolució expressa de 11 juny 2014, que no admet el recurs I
CONFIRMOla resolució recorreguda
Amb imposició de costes a Cesionaria Vallés Occidental SA, fins a un topall de 500 €.
Contra aquesta sentencia no escau recurs per que és ferma.
Així ho mano i ho signo.
El magistrat jutge
Publicació.El magistrat jutge va llegir i publicar la Sentència anterior l'endemà de la seva data a les estrades del Jutjat. En dono fe.
