Sentencia Administrativo Nº 801/2013, Tribunal Superior de Justicia de Baleares, Sala de lo Contencioso, Sección 1, Rec 24/2012 de 04 de Diciembre de 2013

Encabezamiento

T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD

PALMA DE MALLORCA

SENTENCIA: 00801/2013

SENTÈNCIA núm. 801

Il·lès. Srs.

PRESIDENT:

Gabriel Fiol Gomila

MAGISTRATS:

Pablo Delfont Maza.

Carmen Frigola Castillón.

Palma, a 4 de desembre de 2013

VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears les actuacions número 24 de 2012, dimanants del recurs contenciós administratiu seguit entre parts, d'una, com a demandant el Sindicat de treballadors i treballadores intersindical de les Illes Balears, representada i assistida pel procurador Sr. Blanes Jaume, i, d'altra, com a Administració demandada la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, representada i dirigida pel seu lletrat.

L'objecte del recurs és l'acord del Consell de Govern, de 18 de novembre de 2011, pel qual s'aprova la modificació de la relació de llocs de treball corresponent al personal funcionari de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

La quantia es fixà en indeterminada.

El procediment seguit ha estat l'ordinari previst a la Llei jurisdiccional.

L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, President de la Sala, en qualitat de magistrat ponent, expressa el parer del Tribunal.

Antecedentes

1r.- Interposat el recurs en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional se li donà el tràmit processal adequat, ordenant-se reclamar l'expedient administratiu.

2n.- Rebut l'expedient administratiu es posà de manifest a Secretaria a la part recurrent perquè formalitzés la demanda. Dita demanda deduïda dins el termini legal, al·legant els fets i fonaments de dret que estimà necessaris en ordre a les seves pretensions, suplicant a la Sala que es dictés sentència estimatòria del recurs per ser contraris a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats.

3r.- Donat trasllat de l'escrit de demanda a la representació de l'Administració demandada perquè la contestés, així ho va fer en temps i forma, oposant-se a ella i suplicant que es dictés sentència confirmatòria dels actes administratius recorreguts, prèvia declaració d'inadmissibilitat.

4r.- A través del corresponent Acte es rebé el plet a prova que devia versà sobre els punts de fet interessats per la part actora. Proposta i admesa que fou en forma, es practicà amb el resultat que és de veure en les actuacions.

5è.- Per provisió es declarà conclosa la discussió escrita i el període probatori, ordenant-se portar les actuacions a la vista, amb citació de les parts per a sentència, acordant que aquestes formularan les conclusions per escrit; cosa que així van fer, i s'assenyalà a continuació, per a la votació i decisió, el dia 26 de novembre de 2013

Fundamentos

PRIMER .- Hem assenyalat a l'encapçalament que la revisió jurisdiccional ho era l'acord del Consell de Govern, de 18 de novembre de 2011, pel qual s'aprova la modificació de la relació de llocs de treball corresponent al personal funcionari de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

En concret, el recurs s'instal·la contra la modificació d'alguns llocs de treball de les Conselleries d'Educació, Cultura i Universitats, de Turisme i Esports, del Servei d'Ocupació de les Illes Balears, de les Conselleries d'Administracions Públiques i de Presidència, de la Vicepresidència econòmica de promoció empresarial i ocupació i de la Conselleria d'Agricultura, medi ambient i territori.

A la pètita de la demanda interessa la nul·litat en tant s'entén que les modificacions no s'adeqüen a la legalitat. Declaració a la qual aspira sense haver citat o concretat a quina infracció de les contemplades a l' article 62 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre . Més, sembla, que ens trobem amb la forma i manera en què es redacta la demanda davant una petició d'anul·lació o revocació.

En qualsevol cas, sia com sia, el Tribunal ha de donar resposta en primer lloc a les causes d'inadmissibilitat adduïdes per l'Administració demandada en el tràmit de contestació a la demanda y posteriorment reproduïdes a l'escrit de conclusions. Causes sobre les quals res ens ha dit la postulació de la part actora en el tràmit en què era possible fer-ho, a saber, el seu tràmit de conclusions

Són les següents: primera, la contemplada a l' article 69.b) de la Llei 29/1998, de 13 de juliol , en la mesura que no ve acreditada la voluntat de l'entitat actora per recórrer i que, en relació a l'article 45.2.d) de la referida Llei, no s'han aportat les normes o estatuts de l'organització sindical que li permetin acreditar el compliment dels requisits exigits per interposar accions les persones jurídiques. Les, segona i tercera, causa derivarien d'una possible desviació processal per quant les ordres de funció o la presumpta falta d'actuació de l'Administració en relació amb l'actualització de les ordres de funció no són objecte d'aquest procés i que les adjudicacions de llocs de treball en sistemes de provisió anteriors no són, tampoc, objecte d'aquest procés.

SEGON .- Pel que fa a la primera, es varen acompanyar els estatuts - una còpia sense acarar - amb l'escrit presentat el dia 6 de març de 2013. Abans, però, havia presentat per la representació processal de la recurrent, juntament amb l'escrit inicial interposant el contenciós, un acord de la Comissió executiva del Sindicat, de 18 de gener de 2012 per tal de recórrer, expressament, el que era objecte de revisió jurisdiccional. Del contingut d'aquells, els estatuts, i prenent en compte l'article 21.d) i w), ve acreditada la possibilitat d'aquesta Comissió executiva per expressar la voluntat de l'entitat actora per recórrer. Situació, per tant, esmenada i que fa decaure la declaració d'inadmissibilitat envers aquest punt.

TERCER .- Les causes d'inadmissibilitats, segona i tercera, i sobre les quals - a l'igual que l'analitzada en el fonament de dret anterior - la part actora ha deixat caure el més sonor dels silencis en el tràmit de conclusions escrites, són, tal qual ho afirma la part demandada, que les ordres de funció o la presumpta falta d'actuació de l'Administració en relació amb l'actualització de les ordres de funció no són objecte d'aquest procés i que les adjudicacions de llocs de treball en sistemes de provisió anteriors no ho són, tampoc, el seu objecte.

Ens trobaríem, doncs, d'estimar-se aquest al·legat, en presència d'una desviació processal.

Per comprendre la 'desviació processal' en el món del Dret Administratiu cal considerar els quatre moments o etapes successius en què el particular planteja la seva petició. La sol·licitud en via administrativa ( amb recurs o sense de reposició o alçada), l'escrit d'interposició, l'escrit de demanda i l'escrit de conclusions.

La sentència del Tribunal Suprem de 29 de gener de 1992 , digué:

'según se deduce del contenido de los arts. 41 , 42 , 43 , 57 , 67 y 60 LJCA y es reiterada doctrina jurisprudencial, en el proceso C-A la delimitación del objeto litigioso se hace en dos escritos distintos, uno, en el de interposición del recurso, en que habrá de indicarse el acto o disposición contra el que se formula, y otro, en el de demanda, en el que con relación aquellos se deducirán las pretensiones que interesen, sin que sea lícito extenderlas a actos distintos de los inicialmente delimitados, ya que el permitirlo supondría prescindir de la naturaleza y el carácter esencialmente revisores del orden jurisdiccional Contencioso- Administrativo conculcándose el espíritu y la letra de los arts. 1 y 37 LJCA al incidirse en desviación procesal'.

També a sentències posteriors, i serveix d'exemple la de 13 de març de 1995 , es va afirmar:

'como esta Sala tiene declarado - así sentencias de 2 de octubre de 1990 y 6 de febrero de 1991 - en el proceso contencioso- administrativo la delimitación del objeto litigioso se hace en dos escritos distintos, uno, en la interposición del recurso, en que habrá de indicarse el acto o disposición (también la inactividad o actuación, art. 43 LJCA contra el que se formula, y otro, en el de demanda, en el que con relación a aquellos se deducirán las pretensiones que interesen, sin que sea lícito extenderlas a actos (disposiciones, inactividad o actuaciones) distintos de los inicialmente delimitados sin haber guardado los requisitos propios de la acumulación. Es, pues, en el escrito de interposición del recurso donde debe precisarse el acto (disposición, inactividad o actuación) contra el que el mismo se dirige'.

A la vegada i segons altra sentència del Tribunal Suprem, aquesta més recent, de 10 de maig de 2010 , la desviació processal no és esmenable, i així podem llegir:

'es indudable que la discordancia que aquí nos ocupa va mucho más allá de un simple error en la calificación o denominación de un recurso. Por ello mismo, tampoco cabe considerar que se haya infringido el artículo 138.2 de la Ley reguladora de la Jurisdicción Contencioso-Administrativa , pues aquí no se trata de una deficiencia formal del escrito de demanda cuya subsanación pudiese ser requerida conforme a lo previsto en ese precepto -o, más específicamente, aunque la parte recurrente no lo invoca, en el artículo 56.2 de la misma Ley - sino de una sustancial alteración del objeto del debate. Por lo demás, cuando las partes demandadas plantearon la inadmisibilidad del recurso por este motivo, la parte actora no intentó subsanación alguna, sin duda persuadida de que no era posible, limitándose a manifestar en su escrito de conclusiones que había habido un error material en la designación de los actos impugnados.'

Nosaltres, a la sentència núm. 886 de 5 d'octubre de 2010 , actuacions 313 de 2008, en relació a la suposada existència de desviació processal, diguérem:

'El proceso contencioso-administrativo no permite la desviación procesal, esto es, no cabe que en sede jurisdiccional se formulen cuestiones nuevas sobre las que la Administración no tuvo ocasión de pronunciarse.

En consecuencia, no es admisible que se produzca una discordancia objetiva entre lo que se ha pedido en vía administrativa y lo que se pretende en sede jurisdiccional.

En efecto, el carácter revisor de la jurisdicción contencioso-administrativa comporta, en lo que aquí puede interesar, la imposibilidad de solicitar ante ella lo que no se pidió a la Administración.

Por tanto, si bien no existe impedimento alguno para que en sede jurisdiccional se esgriman cuantas alegaciones y motivos nuevos se quieran en apoyo de las pretensiones, sin embargo, la articulación de pretensiones no planteadas en vía administrativa constituye desviación procesal.

Concurre causa de inadmisión del recurso contencioso-administrativo por desviación procesal cuando, primero, existe discrepancia entre lo impugnado en sede administrativa y lo que se impugna en vía contencioso-administrativa, esto es, cuando en el recurso contencioso se plantean pretensiones no planteadas antes en vía administrativa -por todas, sentencia del Tribunal Supremo de 4 de noviembre de 2003, recurso número 3142/2000 -. Concurre también desviación procesal cuando existe un cambio sustancial en el objeto de impugnación delimitado en el escrito de interposición del recuso contencioso-administrativo y el objeto de impugnación delimitado en la demanda -en ese sentido, sentencia del Tribunal Supremo de 10 de mayo de 2010, recurso 2338/2006 -. Y concurre igualmente desviación procesal cuando en el escrito de conclusiones se incorporan pretensiones no precisamente esgrimidas en la demanda -en ese sentido, sentencia del Tribunal Supremo de 3 de mayo de 2004, recurso número 7025/2000 -.

Llegados a este punto, importa también señalar que, como recuerda la sentencia del Tribunal Supremo de 10 de mayo de 2010 , la desviación procesal es una sustancial alteración del objeto del debate, esto es, no se trata de una mera deficiencia formal y, por tanto, no es subsanable, de manera que no es preciso el requerimiento de subsanación a que se refieren los artículos 56.2 . y 138.2. de la Ley 29/1998 '.

Aquí, i ara, el Tribunal entén que ha d'entrar a analitzar el debat des de la perspectiva de fons argumentada per la part recurrent. No procedeix en canvi la declaració d'inadmissibilitat del recurs contenciós administratiu donat l'objecte del dit recurs i la forma i manera en què ve estructurada la demanda, però, i sobre tot, el que és la pètita en concret que guarda relació causa a efecte directe entre el que es recórrer i la pretensió a la qual s'aspira independentment de les consideracions que dins el cos de la demanda es fan al voltant de les ordres de funció o la presumpta falta d'actuació de l'Administració en relació amb la seva actualització i de les adjudicacions de llocs de treball en sistemes de provisió anteriors.

QUART .- Com hem avançat al primer fonament de dret, el recurs s'instal·la contra la modificació d'alguns llocs de treball de les Conselleries d'Educació, Cultura i Universitats, de Turisme i Esports, del Servei d'Ocupació de les Illes Balears, de les Conselleries d'Administracions Públiques i de Presidència, de la Vicepresidència econòmica de promoció empresarial i ocupació i de la Conselleria d'Agricultura, medi ambient i territori. En concret, 27.

Pel que fa a la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats, ens diu que, i amb caràcter general, que la memòria justificativa no porta data ni signatura. Qüestiona els següents:

1r.- De la Direcció General de Planificació, inspecció i infrastructures educatives, 4, a saber:

a.- El lloc de treball amb codi NUM002 . Cap del servei d'inspecció que passa a denominar-se Cap del servei d'infrastructures educatives. D'aquest afirma que s'ha modificat sense la preceptiva ordre de funcions; malgrat tot, no obstant, ens diu que no està ocupat.

b.- El del codi NUM003 . Cap del servei d'escola i empresa que ara és Cap del servei d'ensenyaments de règim especial. Sobre ell s'afirmarà que ni abans, ni ara amb la modificació, gaudia de funcions assignades. És tracta, en qualsevol cas, d'un lloc de treball que està dotat i ocupat per funcionari; el seu procediment d'accés és el del concurs. Vulnera, en paraules de l'actora, les instruccions de 9 de juny de 1994, 12 de novembre de 2003 i 28 de febrer de 2012 així com la Llei 3/2003, de 26 de març.

c.- El del codi NUM000 . Director de l'Institut per a l'Educació de la primera infància, ara Cap del departament de formació professional i qualificacions professionals. Aquest és un lloc de treball de lliure designació que abans de la modificació tenia funcions assignades i que ara, sense la prèvia i nova ordre de funcions són modificades.

d.- El lloc de treball, codi NUM001 , Cap del servei d'ensenyaments artístics que ara passa a ser Cap del servei d'aprenentatge permanent. Aquí es mantenen les mateixes funcions, és, aleshores incoherent ja que res a veure tenen una amb l'altra.

Respecte al de la lletra a) cal dir que apareix a l'expedient administratiu, foli 3, que també es modifica el complement de destí que passa del 28 al 26 i el grup A1 i A2. Pel que fa a la lletra b) també apareix, folis 3 i 4, la modificació dels cossos requerits; en el de la lletra c) tan sols es modifica, folis 6 i 7, la denominació, a l'igual que succeeix amb el de la lletra d).

2.- De la Direcció general de recursos humans, els 5 següents:

a.- El lloc de treball amb codi NUM004 , Cap de servei de relacions sindicals que passa a ser Cap de Servei jurídic de recursos humans. Se'ns diu que ho era de lliure designació i que ja estava dotat i ocupat el 10 de novembre de 2011. Clou, la part actora, amb l'afirmació que aquest lloc de treball no justifica l'especial responsabilitat que legitima la forma de provisió com a de lliure designació.

b.- El del codi NUM005 , Cap de servei de provisió i ara és Cap del servei d'educació primària. Igual que l'anterior és de lliure designació i ja estava dotat i ocupat el 10 de novembre de 2011. No és justifica i res a veure té amb l'anterior.

c.- El lloc de treball NUM006 , Cap del servei de contractació i recursos que passa a ser ara el Cap del servei de provisió educativa. Aquí la justificació es troba, per part de l'Administració, en el fet que la denominació anterior no corresponia amb les funcions pròpies del lloc de feina. També és de lliure designació.

d.- El del codi NUM007 , Cap del servei d'innovació educativa que ara és el de Cap del servei de gestió i relacions amb centres concertats. Lliure designació i dotat i ocupat el 10 de novembre de 2011. Les seves funcions no justifiquen, segons la recurrent, a sí mateixes, la necessitat d'ocupar aquest lloc de treball per un càrrec de lliure designació. La modificació va operar sense la preceptiva Ordre de funcions i no es coneixen les noves funcions.

e.- Codi NUM008 , Cap del departament de personal docent que ara és departament d'assessorament lingüístic. Igual que els anteriors en relació a ser de lliure designació i dotat i ocupat el 10 de novembre de 2011. S'afirma d'ell que es tracta d'una 'componenda' ja que la persona que ho passava a exercir no disposava dels requisits adients per ocupar aquest lloc de treball. I s'afegeix, a més, el requisit de gaudir del certificat D de català.

D'aquest 5 llocs de treball i d'altre que no ve qüestionat, la modificació proposada i la justificació ve observada als folis 21 i 22 de l'expedient administratiu. Podem llegir, successivament: 'Canvi de funcions del lloc de treball per reestructuració de la DG', 'Adequar a les funcions atribuïdes al lloc de feina', 'la denominació anterior no es corresponia amb les funcions del lloc de treball', 'Com a conseqüència de la reestructuració s'atribueixen a aquest lloc de feina altres funcions' i 'Atesa la unificació de tres direccions generals, es considera necessari dotar a la DG de Cultura i Joventut amb aquest lloc de treball que assumeixi les funcions d'Assessorament lingüístic'.

3.- De la Direcció general de cultura i joventut, 1 lloc de treball:

a.- El del codi NUM009 , Cap del servei de política de normalització lingüística substituït per la denominació Cap del servei d'educació secundària. Igual que els anteriors, de lliure designació i dotat i ocupat el 10 de novembre de 2011. Doncs bé, en aquest, la justificació, foli 25 de l'expedient, es fa a partir que les funcions del Cap del servei de política de normalització lingüística són assumides, entre d'altres, pel Cap del departament d'assessorament lingüístic i que la reestructuració opera pel Decret 12/2011.

Conselleria de Turisme i Esports

A la Direcció general de ports i aeroports es modifica un lloc de treball, el del codi NUM010 , denominat abans Cap del servei de transport marítim i passa ara a Cap del servei de gestió administrativa. Lloc de treball de concurs i dotat i ocupat el 10 de novembre de 2011. En el foli 32 de l'expedient hi figura la memòria justificativa de la modificació, si bé és cert, com afirma la part recurrent, que no ve signada ni datada.

Servei d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB)

1.- Direcció del Servei d'ocupació de les Illes Balears. 4 llocs de treball.

a.- El del codi NUM011 , Cap del servei de polítiques actives de formació que ara es denomina Cap del servei de gestió administrativa i Seguiment econòmic d'orientació. De lliure designació, dotat i ocupat el 10 de novembre de 2011.

b.- Codi NUM012 . Cap del servei de col·lectius que passa a ser Cap del servei de seguiment administratiu i econòmic de foment de l'ocupació. També de lliure designació, dotat i ocupat el 10 de novembre de 2011.

c.- Igualment de lliure designació, dotat i ocupat el 10 de novembre de 2011 el lloc de treball amb el codi NUM013 . Cap del servei de planificació i programació que ara es denomina Cap del servei de contractació i patrimoni. S'estima que la justificació que hi ha als folis 38 a 42 de l'expedient ho és de forma genèrica. Afirmació que serveix també pels dos anteriors llocs de treball.

d.- El del codi NUM014 . Cap del Servei d'homologacions i acreditacions que ara passa a ser Cap del servei d'arxius. De concurs, dotat i ocupat el 10 de novembre de 2011. Se'ns diu que no hi ha en ell ordre de funcions.

2.- Planificació i Orientació familiar. 1.

Lloc de treball amb codi NUM015 , Cap del servei de planificació que ara és Cap del servei de seguiment tècnic d'orientació i foment de l'ocupació. De lliure designació, dotat i ocupat el 10 de novembre de 2011.

3.- Itinerari d'inserció. 1.

Codi NUM016 . Cap del servei itinerari d'inserció que ara és Cap de servei de seguiment administratiu de formació. De lliure designació, dotat i ocupat el 10 de novembre de 2011.

4.- Foment. 1.

Lloc de treball amb codi NUM017 . Cap del servei de foment de l'ocupació. Ara Cap del servei de seguiment tècnic, acreditacions i certificacions. De lliure designació, dotat i ocupat el 10 de novembre de 2011. Segons la recurrent , la modificació es va realitzar sense ordre de funcions i sense concurs de trasllat.

Conselleria d'Administracions Públiques

1.- Direcció general de Funció Pública. 1.

Lloc de treball amb codi NUM018 . Cap del departament d'acció exterior que passa a denominar-se Cap del departament de coordinació i modernització. De lliure designació ocupat des del 30 d'abril de 2012 ja que estava vacant. Es denuncia que fou ocupat sense el corresponent concurs d'accés. Des de l'anterior datació hi ha l'ordre de funcions.

2.- Direcció general de Patrimoni, contractes i obres públiques. 1.

Codi NUM019 . Cap adjunt de planificació i obres, que ara es denomina Secretari central de contractació. Lloc de treball que passa de concurs a lliure designació. L'ordre de funcions és del 30 d'abril de 2012.

Conselleria de Presidència

En relació a la Secretaria General. 2. A saber:

a.- Lloc de treball amb codi NUM020 . Cap del servei d'assumptes generals, ara Cap del servei de recursos humans. Tenia unes determinades funcions que s'especifiquen al foli 12 de l'escrit de demanda i ara es canvien. En paraules de la part actora, es tracta, en realitat, de la supressió d'un lloc de treball i creació d'un nou.

b.- Codi NUM021 . Secretari tècnic del departament d'estudis que ara és Cap del servei de gestió de la secretaria del Consell de Govern. De lliure designació i, a més a més, singularitzat. La queixa ho és en relació que les funcions atribuïdes ho són sense haver-se publicat la corresponent ordre de funcions.

Vice-presidència econòmica de Promoció empresarial i Ocupació

En relació a la Direcció general de Treball i salut laboral 2.

a.- Codi NUM022 . Cap del servei de gestió administrativa que ara es diu Cap del servei de salut laboral. De lliure designació, dotat i ocupat el 10 de novembre de 2011. També, se'ns dirà que, donades les seves funcions, en realitat és la supressió d'un lloc de treball i creació d'un de ben nou.

b.- Codi NUM023 . Cap del servei de salut laboral que ara passa a Cap del servei de prevenció, lloc de treball de lliure designació i amb una dotació, segons la part actora, 'desconeguda'. Es queixa, a més, que falta l'ordre de funcions.

Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori

1.- Secretaria General. 1.

Codi NUM024 . Cap del Servei de desenvolupament urbanístic del sòl que ara és Cap del servei de valoracions i projectes. Provisió per concurs i dotat i ocupat el 10 de novembre de 2011. Entén la recurrent que amb la modificació operada es suprimeixen els requisits d'accés i es limiten els cossos d'accés.

2.- Direcció general d'arquitectura i habitatge. 1.

Lloc de treball amb codi NUM025 . Cap del servei d'execució d'obres que passa a ser Cap del servei d'actuacions urbanes, accessibilitat i divulgació arquitectònica. A l'igual que l'anterior, provisió per concurs i dotat i ocupat el 10 de novembre de 2011. També se'ns diu, una vegada més, que amb la modificació es canvien les funcions sense ordre de funcions i sense concurs de trasllat.

3.- Comissió de medi ambient de les Illes Balears. 1.

Codi NUM026 . Cap del departament dels serveis d'arquitectura que passa a Cap del departament del canvi climàtic i educació ambiental. Provisió per concurs i dotat i ocupat el 10 de novembre de 2011. Mateixa línia argumental que l'anterior, es canvien les funcions sense ordre de funcions i sense concurs de trasllat.

CINQUÈ .- Assenyalar en primer terme que les RPT són instruments tècnics mitjançant el qual es duen a terme l'ordenació del personal, d'acord amb les necessitats del servei i es precisen els requisits per al desenvolupament de cada lloc de treball. Així ho determina l' article 29.1 de la Llei 3/2007, de 3 d'abril , en tant afirma:

'Les relacions de llocs de feina són l'instrument tècnic mitjançant el qual l'administració ordena els seus recursos humans per a la prestació eficaç del Servei públic i estableix els requisits per a l'ocupació de cada lloc de feina'.

Dèiem a la sentència núm. 900 de 20 de novembre de 2003 que:

'Pese a que inicialmente la jurisprudencia concedía a las relaciones de puestos de trabajo, naturaleza de acto plural más que normativo ( TS 5ª SS 28 Sep y 16 Oct 1987 12 Jul 1988 ), posteriormente se cambia de orientación (TS SS 14 Dic. 1990 , 19 Dic. 1991 y 11 Mar. 1994 , 24 Ene y 25 Abr. 1995 ), sancionando el carácter de disposición general a los acuerdos de clasificación de puestos de trabajo y fijación de plantillas y complementos retributivos de los funcionarios, existiendo una doctrina consolidada reconociendo que las relaciones de puestos de trabajo aprobadas por las Administraciones Públicas en ejercicio de sus potestades organizatorias tienen naturaleza normativa, atendido su carácter ordinamental y las notas de generalidad, abstracción y permanencia que en ellas concurren, diferenciándolas de los actos con destinatario plural e indeterminado pero carentes de contenido normativo'.

Els articles 29 , 30 , 31 i 32 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la Funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, regula la relació dels llocs de feina, el seu contingut, el procediment d'elaboració de les relacions de llocs de feina i la seva classificació. Dons bé, per al cas, la modificació que ens ocupa en revisió jurisdiccional, és important la consideració dels articles 29.1 i 3 i 31.3 de la referida Llei. El primer punt ja ha estat transcrit a l'inici del present fonament de dret.

29.3. 'La creació, la modificació i la supressió de llocs de feina s'han de dur a terme mitjançant la modificació de la relació de llocs de feina corresponent'

31.3. 'No obstant el que disposen els apartats anteriors, quan les modificacions siguin conseqüència d'una reestructuració orgànica, de l'execució d'una resolució judicial ferma o de la supressió de llocs de feina declarats per extingir, la modificació es durà a terme automàticament i requerirà únicament l'aprovació del Consell de Govern i la publicació.'

Com s'aprecia de la lectura dels citats articles 29, 30, 31 i 32, en cap dels seus apartats, s'indica que la RPT o instrument anàleg, hagi de contenir una descripció de les concretes funcions del lloc de feina, sinó les seves característiques essencials. La qual cosa no implica la descripció detallada de les funcions de cada lloc.

Afirmació que fem en la contemplació de la forma i manera en què s'ha articulat la demanda, el contingut de l'expedient administratiu i la prova practicada a instàncies de la part actora. Ni la primera ni la tercera superen l'escull que suposa el segon. En ell, a l'expedient, apareix justificat i motivat en cada lloc de feina la seva modificació. És cert que, com a norma general, hi manquen datació i signatures. Ara bé, d'això no es pot predicar la seva nul·litat de ple dret interessada a la pètita sense un suport legal dins la fonamentació jurídica i una narració fàctica purament descriptiva, però poc matisada, com per exemple, no sabem de que es queixa la recurrent quan a una de les places modificades, aquella que es refereix a les funcions d'assessorament lingüístic, s'exigeix com a requisit el nivell D de català, nivell superior que és totalment adequat a la plaça en concret.

Per altra banda, s'observa una reestructuració arran de la unificació de 3 direccions generals i es justifica al foli 22 de l'expedient. També, en el propi expedient, observem altres justificacions a la memòria de la Direcció del Servei d'Ocupació que compren les pàgines 38 a 47. En definitiva, i a la fi, cadascun dels canvis objecte d'impugnació i descrits al tercer fonament de dret apareixen explicats. Amb més o menys profusió, però explicats i justificats.

Com ja hem avançat al tercer paràgraf del primer fonament de dret la part actora aspira a la declaració de nul·litat sense haver citat o concretat a quina infracció de les contemplades a l' article 62 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre es refereix o observa la infracció. Més, sembla, que ens trobem amb la forma i manera en què es redacta la demanda davant una petició d'anul·lació o revocació.

SISÈ .- Per altra banda, i en relació a què determinats llocs de feina, són de lliure designació, cal referir-se al criteri d'aquest Tribunal i del qual es mostra la sentència núm. 608 dictada el 30 de juliol d'enguany a les actuacions 442 de 2007, en què, i fen- se ressò d'anteriors, als 2 primers paràgrafs del tercer fonament de dret, afirma:

' La Sala ya ha resuelto en sentencias 839/2002 , 512/2003 y 123/2007 de 20 de febrero los requisitos necesarios exigibles para proveer determinadas plazas del organigrama administrativo por el sistema de libre designación. Por lo que debemos estar a lo ya resuelto.

Decíamos en esas sentencias que siendo el sistema de libre designación un sistema de provisión de plazas que tiene un carácter excepcional y anormal, siendo la vía ordinaria el sistema de provisión por concurso, debía la administración necesariamente motivar y justificar las causas que determinaban la elección de este sistema de provisión excepcional, y ello aun y en el caso de tratarse de puestos de nivel 26 o incluso superior, debiendo ser esa motivación doblemente intensa en aquellas plazas que no tenían la condición de puesto de especial responsabilidad y que tenían nivel inferior al 26. Decíamos en la sentencia 839/2002 'Por ello se entiende que las dudas interpretativas deben resolverse partiendo del principio del carácter excepcional y anormal que supone la libre designación, y que por ello debe restringirse a una serie de puestos escogidos, por su singular importancia, en la pirámide burocrática. La mención legal a 'los puestos que tienen asignado un nivel de complemento de destino igual o superior a 26', se ha de entender como criterio orientativo respecto al límite por debajo del cual las circunstancias de responsabilidad deben estar doblemente justificadas por ser doblemente excepcional. Así, la interpretación del precepto no ha de implicar que los puestos de nivel 26 o superior no precisen motivación de las razones por las que se configuran como tales, sino que la motivación no ha de ser tan intensa como los de nivel inferior, ya que precisamente a mayor nivel, mayor grado de responsabilidad'.

També, a la sentència 503 de 12 de juny d'enguany, rotlle d'apel·lació 88 de 2013 , havíem dit, en el tercer fonament de dret, que:

'Ello se traduce en que la elección administrativa sobre el sistema de provisión de los puestos está sujeta al control jurisdiccional sin que pueda invocarse la discrecionalidad administrativa como ámbito infranqueable.

En particular, una restricción a la discrecionalidad se encuentra en la necesidad de una motivación suficiente que justifique la elección de este sistema singular por las peculiaridades del puesto concreto a cubrir en atención a la naturaleza de sus funciones'.

Lo mismo se reiteró en la sentencia de fecha 30 de enero de 2008 y más recientemente en la sentencia de 16 de febrero de 2011 .

La STS de 22 de junio de 2012 , reitera:

'esta Sala considera conveniente precisar que no es asumible la tesis esgrimida por la Administración recurrente en relación con la pérdida del carácter extraordinario del sistema de provisión de puestos de trabajo por libre designación en atención a la nueva regulación introducida por el Estatuto Básico del Empleado Público. Los artículos 78 y siguientes del mismo no han modificado en absoluto la regla general determinada en el anterior régimen jurídico conformado por el artículo 20.1 a ) y b) de la Ley 30/1984, de 2 de agosto, de Medidas para la Reforma de la Función Pública , manteniendo así la previsión del concurso como sistema normal u ordinario de provisión de puestos y la libre designación como sistema extraordinario o excepcional al que únicamente se puede acudir en relación con determinada clase de puestos de trabajo.

Así las cosas, en atención a la regulación contemplada en el artículo 20 antes citado - el cual, de conformidad con lo previsto en la Disposición Derogatoria Única, b) en relación con la Disposición Final cuarta del Estatuto, antes citada, se encuentra vigente hasta tanto se apruebe la normativa de desarrollo del mismo -, es jurisprudencia reiterada de esta Sala la que recuerda el carácter excepcional que la Ley asigna a este sistema de libre designación y la necesidad de que, cuando se considere necesario acudir a él, se haga también excepcionalmente, y justificando, caso por caso, por qué debe utilizarse ( sentencias de 11 de marzo de 2009 (casación 2332/2005>), 9 de febrero de 2009 (casación 7168/2004 ) , 10 de diciembre de 2008 (casación 10351/2004 ) , 24 de septiembre de 2008 (casación 5231/2004 ) , 2 de julio de 2008 (casación 1573/2004 ) , 7 de abril de 2008 (casación 7657/2003 ) , 17 de diciembre de 2007 (casación 596/2005 ) , 17 de septiembre de 2007 (casación 5466/2002 ) , 16 de julio de 2007 (casación 1792/2004 ) , 16 de marzo de 2011 (casación 3102/2008 ) , 27 de julio de 2011 (casación 1036/2010 ) entre otras). Ello ha de implicar que la naturaleza de los cometidos a desempeñar y la especial responsabilidad que puedan implicar tales puestos son las razones que podrían, en su caso, justificar la opción de recurrir al sistema de libre designación para su cobertura, tratándose de extremos que no pueden presumirse sino que su concurrencia debe ser explicada de manera suficientemente precisa y particularizada por la Administración pues es evidente, tal y como señalábamos en nuestra sentencia de 5 de junio de 2009 (recurso de casación num. 3421/2006 ) ' (...) que no basta la mera inclusión en la relación de puestos de trabajo para que un puesto haya de ser cubierto por libre designación , sino que es preciso demostrar y no solo motivar formalmente, que efectivamente, dicho puesto no puede ser cubierto por los procedimientos ordinarios de provisión, dada su especial responsabilidad, lo que conlleva en definitiva a la conclusión de que este es un procedimiento de provisión extraordinario, que implica la imposibilidad de que sea cubierto por los sistemas ordinarios de provisión, entre los funcionarios habilitados para ello, y ello viene exigido por el derecho de los funcionarios a su carrera profesional, y ocupar los puestos de trabajo en función del mérito y capacidad, e incluso por el principio de eficiencia y economía que debe regir en la actividad administrativa'.

Todo este cuerpo de doctrina jurisprudencial, sobradamente conocido por las partes, se traduce en nuestro caso que la RPT debe contener una específica y particularizada motivación, individualizada para cada puesto para los que se atribuye su provisión por libre designación, de las razones por las que las funciones del puesto y la especial responsabilidad que implica el desempeño de las mismas, justifica este sistema de provisión.

Es decir, no sólo deben ser puestos de 'especial responsabilidad y confianza' ( art. 80,2º de la Ley 7/2007, de 12 de abril, del Estatuto Básico del Empleado Público ) y tratarse de uno de los indicados en el art. 79 de la Ley 3/2007, de 3 de abril de Función Pública en Illes Balears o -en nuestro caso- del art. 196 de la Ley 20/2006, de 15 de diciembre, Municipal y de Régimen Local de las Illes Balears ; sino que además se defina la necesidad del sistema de provisión de libre designación en el correspondiente instrumento de ordenación de dicho personal (normalmente en forma de anexo al mismo).

No obstante, lo anterior, en sentencia de esta Sala Nº 900 de fecha 19 de diciembre de 2012 , hemos puntualizado que esta regla general admite una particular excepción: que en norma de rango legal ya se indique qué concretos puestos de trabajo lo son de especial responsabilidad y/o confianza, que podrán proveerse por sistema de libre designación'.

El Tribunal Suprem, reconeix que

'cuando la Ley delimita los cargos de libre designación, está haciendo posible que la Administración ejerza su potestad organizatoria, nombrando para los puestos de dicha clase a la persona en quien la autoridad competente estima que concurren las condiciones necesarias para desarrollo de los fines públicos que persigue y que le ofrece una especial confianza para ello' ( sentencias de 10 y 11 de enero de 1997 ), pero aclarando que la libertad de la que dispone la administración para efectuar esos nombramientos discrecionales no es absoluta. Sus límites son el respeto al cumplimiento de los principios constitucionales de igualdad, mérito y capacidad en el acceso a los cargos públicos ( arts 23.2 y 103 de la CE ), excluyendo cualquier tipo de voluntarismo, de forma que no exista atisbo alguno de arbitrariedad, prohibido en el artículo 9-3 de la CE . El derecho a la tutela judicial efectiva ( art. 24.1 CE ), como la interdicción de la arbitrariedad ( art. 9.1), la sumisión de la Administración a la Ley y al Derecho ( art. 103.1 CE ) y el control judicial de la Administración ( art. 106.1 CE ) consagran un diseño constitucional de control máximo de la actividad administrativa, en el que, salvo exclusión legal expresa y fundada en motivos constitucionalmente suficientes, no se producen exenciones a la regla general de sujeción de aquélla al control y fiscalización de los Tribunales de Justicia ( STS de 30 de septiembre de 2009 )'.

Com a colofó a n'aquesta qüestió, l'Administració té reconeguda una àmplia llibertat per decidir, en la contemplació de les singulars circumstàncies existents en el lloc de la provisió del qual es tracti, quins són els fets i condicions que, des de la perspectiva dels interessos generals, resulten més idonis o convenients per al millor exercici de la feina. L'essència de la decisió discrecional en la selecció pel camí de la lliure designació, rau precisament en triar aquell perfil que resulti més idoni per al lloc de feina. Aquí, en el cas, hi ha llocs singularitzats que depenen directament de determinats càrrecs que coordinen i fan la supervisió dels serveis i que es raonable que puguin ser de lliure designació.

En conseqüència, prèvia desestimació de les causes d'inadmissibilitat argüides per la demandada, el recurs contenciós administratiu es desestima, l'acord impugnat s'adequa a l'ordenament jurídic.

SETÈ .- S'estimen mèrits per a una expressa imposició de costes processals a la part recurrent de conformitat amb l' article 139 de la Llei Jurisdiccional .

VIST els articles esmentats i d'altres disposicions de caràcter general

Fallo

PRIMER.- Desestimarles causes d'inadmissibilitat plantejades per l'Administració demandada.

SEGON.- Desestimarel recurs contenciós administratiu. L'acord administratiu impugnat s'adequa a l'ordenament jurídic.

TERCER.- Es fa una expressa imposició de costes processals a la part recurrent.

Contra la present no hi cap recurs ordinari

Així per aquesta nostra sentència ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Llegida i publicada que ha estat l'anterior sentència pel Magistrat d'aquesta Sala Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila ponent a aquest tràmit d'Audiència Pública, dono fe. El Secretari, rubricat.