Sentencia Administrativo Nº 92/2016, Juzgado de lo Contencioso Administrativo - Lleida, Sección 1, Rec 227/2014 de 04 de Marzo de 2016

Encabezamiento

JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 1 DE LLEIDA

C/Canyeret, 3-5 C.P. 25007 de Lleida.

Telèfon 973 700 133

Recurs ordinari núm. 227/2014 Secció D

Part actora:RACO CIRERS S.L. Estefanía

Representant part actora:SUSANA BELLOSTA LACAMBRA

Part demandada:AJUNTAMENT D'ORGANYÀ i Magdalena

Representants parts demandades:CECILIA MOLL MAESTRE MªJOSÉ ECHAUZ GIMENEZ

SENTÈNCIA NÚM. 92

LLEIDA, a 4 de març de 2016.

Vistes per la SSª el Sr. Carles Brufal Clua, Jutge del Jutjat contenciós administratiu núm. 1 de Lleida i del seu partit judicial, les presents actuacions de PROCÉS ORDINARIen exercici d'un RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU, seguit en aquest Jutjat sota el nombre 227 de l'any 2014, promogut a instància de la mercantil RACO CIRERS SL i Doña. Estefanía , representats per la procuradora Sra. Susana Bellosta Lacambra i assistits pels lletrats----; enfront l'Excel·lentíssim AJUNTAMENT D'ORGANYÀ, representat per la procuradora Sra. Cecília Moll Maestre i assistit per la lletrada Sra. Esther Sancho Cepero; i enfront Doña. Magdalena , representada per la procuradora Sra. Maria José Echauz Jiménez i assistida pel lletrat ----. Ha recaigut la present resolució en base als següents,

Antecedentes

PRIMER.- Els recurrents interposaren els corresponents recursos contenciosos administratius mitjançant escrits registrats el 3 d'abril de 2014 i el 15 d'abril de 2014, contra l'acord del Ple de l'Ajuntament d'Organyà, de data de 28 de gener de 2014, per el qual es resolia desestimar el recurs de reposició formulat contra l'acord plenari de liquidació definitiva del contracte de gestió del servei públic de l'alberg, el càmping i la piscina municipal de l'esmentada localitat. També s'impugna el Decret 7/2009, de 10 de febrer i els acords del Ple de l'Ajuntament de 26 de novembre de 2013.

SEGON.-Un cop personada l'Administració demandada i remés l'expedient administratiu, es van presentar els corresponents escrits de demanda i de contestació.

La part recurrent, exposats els fets que motivaven la seva demanda i els fonaments de dret aplicables a la mateixa, va acabar suplicant que, conclosos els tràmits legals pertinents, es dictés sentència per la què s'estimés íntegrament la demanda conforme els pediments que són de veure en la mateixa.

Per la seva banda, la part demandada, un cop exposats els fets que motivaven el seu escrit de contestació i els fonaments de dret aplicables, va acabar sol·licitant la desestimació del recurs.

TERCER. -Practicada la prova i presentades, en aquest cas, les conclusions que les parts van considerar adients, el procediment va quedar conclòs i pendent de dictar la pertinent sentència.

QUART.-En aquest procediment s'han observat totes les prescripcions legals en la forma de demanar i en la seva tramitació.

Fundamentos

PRIMER.-DE L'ACCIÓ EXERCITADA

Com s'anticipava en l'antecedent de fet primer, el recurs contenciós administratiu s'interposà, contra l'acord del Ple de l'Ajuntament d'Organyà, de data de 28 de gener de 2014, per el qual es resolia desestimar el recurs de reposició formulat contra l'acord plenari de liquidació definitiva del contracte de gestió del servei públic de l'alberg, el càmping i la piscina municipal de l'esmentada localitat. També s'impugna el Decret 7/2009, de 10 de febrer i els acords del Ple de l'Ajuntament de 26 de novembre de 2013.

Interessen les parts actores que es revoqui i es deixi sense efectes les resolucions recorregudes i la compareixença de data 5 de gener de 2009 i acordi declarar que la propietat dels 8 bungalows dispositats en el Càmping d'Organyà correspon a la societat Racó Cirerers SL, permetent que aquesta societat els retiri del mateix i, subsidiàriament, que l'Ajuntament esmentat procedeixi a indemnitzar la part actora en una quantitat de 110.351,32 euros, que representen el valor dels mateixos de conformitat amb l'informe de data 1 d'octubre de 2013.

Ara bé, en primer lloc i abans d'entrar a resoldre sobre el fons de l'assumpte, s'hauran de resoldre les qüestions d'inadmissibilitat oposades per la part demandada, començant per la causa d'inadmissibilitat per manca de legitimació activa de la Sra. Estefanía .

SEGON.-DE LA MANCAD DE LEGITIMACIÓ ACTIVA

Considera la part demandada que la Sra. Estefanía no ostenta legitimació activa per a sostenir el seu recurs contenciós administratiu.

Pel que fa a la legitimació activa, cal no oblidar la nodrida jurisprudència que versa sobre la legitimació activa i el seu concepte, intrínsecament relacionats amb el concepte d'interès legítim. Així, per exemple, la STC 148/1993, de 29 d'abril digué el següent sobre la legitimació activa:

'(...) la legitimación activa no se otorga exclusivamente a la vícitma o al titular del drecho infringido, isno también a quien ostente un interés legítimo, categoría más amplia que la de derecho subjetivo e incluso interés directo ( SSTC 60/1982 , 97/1991 y 214/1991 ). Es suficiente que el recurrente con respecto al derecho fundamental violado se encuentre en una determinada situación jurídico-material identificable, no con un interés genérico en la preservación de derechos, sino con un interés en sentido propio, cualificado y específico, que debe ser valorado en atención al Derecho fundamental que en cada caso se trate(...)'

O també es molt il·lustratiu es següent fragment de la STSJ de Catalunya de 14 de juliol de 2004 (Secció Cinquena):

'El presupuesto procesal de la legitimación ha de ser interpretado con flexibilidad y con la finalidad de lograr una completa y plena garantía jurisdiccional por parte de los litigantes, en coherencia con el derecho a la tutela judicial efectiva preconizado en el artículo 24.1 de la Constitución ( Sentencia del Tribunal Supremo de 25 de enero de 2000 ). El Tribunal Constitucional en la sentencia 93/1990 indica que 'al conceder el art. 24.1 CE el derecho a la tutela judicial a todas las personas que sean titulares de derechos e intereses legítimos está imponiendo a los Jueces y Tribunales la obligación de interpretar con amplitud las fórmulas que las leyes procesales utilicen en orden a la atribución de la legitimación activa para acceder a los procesos judiciales' y continua diciendo 'pero hay que decir que dicha doctrina no implica, en modo alguno, una relativización o devaluación de los presupuestos o requisitos procesales establecidos por las leyes, sino su interpretación conforme con el derecho fundamental a la tutela judicial efectiva que en el art. 24.1 CE se consagra'.

En definitiva, la jurisprudencia ha venido a reconocer la legitimación en los términos más amplios, afirmando que concurre cuando el recurrente obtiene un beneficio o evita cualquier perjuicio, material o jurídico, con la estimación de sus pretensiones. Sin embargo, no resulta admisible la mera actuación en defensa de la legalidad, desprovista de cualquier punto de conexión con la situación jurídica del demandante, salvo en aquellos concretos casos en que el ordenamiento jurídico ha reconocido la posibilidad de la acción pública, que cualquier ciudadano en el pleno ejercicio de sus derechos civiles puede ejercitar .'

Però certament, la Sra. Estefanía , en el suplico de la demanda sol·licita que es declari que no és la propietària dels bungalows i, alhora, que es declari que els 8 bungalows són propietat de la mercantil Racó Cerers SL. És més, en el seu escrit de demanda afirma que 'los citados bungalows no eran propiedad en aquel momento, ni nunca de mi representada, sino de la sociedad Pamoru Adventure Sports SL.'

I certament, la Sra. Estefanía no justifica enlloc de la demanda el beneficis o perjudicis que li poden sobrevenir en cas de prosperar l'acció. Concretament, el contingut del suplico fa referència a una revocació i una declaració de propietat que afavoreix única i exclusivament a l'empresa Racó Cerers SL que no té cap lligam jurídicament rellevant amb la Sra. Estefanía , només amb el seu germà.

En coherència amb els arguments anteriors, es considera que l'acció exercitada no suposa un benefici per la part recurrent encarnada amb Doña. Estefanía i, per tant, la pretesa causa d'inadmissibilitat del recurs s'ha d'estimar.

TERCER.-DE LA INADMISSIBILITAT DE LA IMPUGNACIÓ DE L'ACTE ADMINISTRATIU DEL DIA 5 DE FEBRER DE 2009 PER EXTEMPORANEITAT I DESVIACIÓ PROCESSAL

En coherència amb el fonament de dret anterior, s'ha de partir del fet que l'empresa Racó Cirers SL és l'única part legitimada en el present procediment. Per tant, essent la compareixença de 5 de febrer de 2009, en el seu cas, un acte exprés susceptible d'impugnació autònoma, tal com sembla sostenir la part actora al demanar-ne la revocació, el termini del còmput per a la interposició del corresponent recurs ha de començar a partir des de l'efectiva notificació o des de que la part recurrent realitza alguna actuació que demostra que ha tingut coneixement de la resolució impugnada. En aquest sentit la STS de 7 de setembre de 1990 i la STS de 3 de març de 1992 , s'expressaven de la següent manera:

'Dado que la notificación del acto administrativo no es condición de validez ni menos de existencia del mismo, sino simplemente de eficacia frente al interesado, conocido el acto finalmente por éste, aquél despliega sus efectos'.

Efectivament, tal com ho exposa la representació processal de l'Ajuntament, com a mínim, en les al·legacions presentades el dia 7 de novembre de 2013, la mercantil recurrent, ja tenia coneixement de la compareixença de 5 de novembre de 2009. Però és que a més, el recurs de reposició no es va interposar impugnant el suposat acte administratiu, ni tampoc en l'escrit d'interposició del recurs es fa cap al·lusió a la seva impugnació (per totes la STS de 20 de desembre de 2001 ). En aquesta tessitura, s'ha de declarar la inadmissibilitat de la impugnació de la esmentada compareixença per extemporaneïtat i per desviació processal en virtut del que estableix l' article 69 de la LJCA .

QUART.-DE LA IMPUGNACIÓ DELS ACTES ADMINISTRATIUS DE 26 DE NOVEMBRE DE 2013 I DE 28 DE GENER DE 2014, CONFIRMATORI DE L'ANTERIOR

La part actora, en ajusta síntesi, considera que no es pot produir l'accessió descrita per la representació processal de l'Ajuntament, bàsicament per dos motius essencials. En primer lloc, perquè es sosté que la Sra. Estefanía , en la compareixença del 5 de febrer de 2009 no actuava en nom de l'empresa Pamoru Adventure Sports SL, sinó en el seu nom, per tant, no podia vincular la citada empresa que, en aquell moment, ostentava la propietat de la fusta dels bungalows. En segon lloc, s'afirma que el 15 de novembre de 2009 l'empresa Pamoru Adventure Sports SL va vendre a Racó Cirers SL, la fusta dels 8 bungalows. En aquest sentit s'aporta la factura adjuntada (document número 9 de la demanda) i el corresponent pagaré (document número 10).

El certificat de final d'obra (aportat com a document número 22 de la demanda), assenyala com a data de la finalització de la mateixa el 22 de març de 2010, fet que ajuda a acreditar que fou la empresa Racó Cirers SL la que va acabar d'impulsar i equipar els 8 bungalows de dins. També acrediten aquest extrem les nombroses factures presentades en el decurs de la demanda sobre la compra de diversos utensilis d'equipament intern, compres, que s'efectuaren del març al juliol del 2010.

Aquests fets no han estat posats en dubte per la part contrària.

Però el què realment no s'acredita és el tipus de relació contractual que lligava el Sr. Saturnino , contractista del càmping, amb l'empresa Racó Cirers SL o amb l'anterior adquirent. Però queda fora de tot dubte que si dita empresa va ultimar la col·locació dels bungalows en benefici del contractista, be hi devia haver un acord previ entre aquestes dues parts, car es impensable i no es sosté que l'empresa Racó Cirers SL procedís a la instal·lació dels mateixos a canvi de res. La part actora no s'ha esmerçat en esclarir el negoci jurídic hagut entre Don. Saturnino i l'empresa Pamoru Adventure Esport SL o amb l'empresa Racó Cirers SL, ocultant un aspecte clau per a conèixer les vicissituds de la relació jurídica que va provocar la instal·lació. I això, malgrat tenir la càrrega de demostrar un dels fets constitutius bàsics que al·lega, és a dir la titularitat dominical del bungalows i el manteniment de la mateixa en el moment d'incorporar-los al citat càmping ( article 217 de la LEC ). Certament, consta un contracte d'adquisició de fusta per a la construcció de vuit cabanes (document 9 dels presentats juntament amb la demanda), però s'observa que el mateix no inclou la venta de les cabanes. També és cert que segons sembla la mercantil recurrent va pagar el preu de l'equipament de les cabanes, (tal com es desprèn del document número 23 dels presentats en la demanda), però realment, això no acaba de portar llum a les relacions jurídiques existents entre el contractista del càmping i l'empresa recurrent. Realment, no s'observa cap indici o prova que apunti a un contracte que es limités a l'ús o el gaudi de les cabanes mantenint la propietat a nom de l'empresa Racó Cirers SL un cop instal·lades. Per tant, més aviat sembla que estem davant d'un contracte pel qual el contractista va encarregar la realització, instal·lació i entrega dels 8 bungalows. Això sembla entendre's del correu que obra en el document número 23 de la demanda, on es reclama, no un preu de lloguer, sinó el preu total de les 8 cabanes, sense fer cap referència a que aquella oferta esdevingués un canvi sobre cap pacte anterior que ara ha de ser objecte d'especulació.

Si realment es tractava d'un pacte de venta o similar, ens trobaríem davant la situació jurídica en la què una de les parts va complir enfront l'incompliment de l'altra part. Fins i tot en aquest cas, s'hauria consumat la venta i la transmissió de la propietat en favor del contractista amb la instal·lació de les cabanes. Aquest punt és rellevant perquè l'argumentació de l'actora es basa en què ostentava la titularitat dominical de les cabanes en el moment de la liquidació quan realment no seria així. Però és que a més, la obscuritat de les relacions jurídiques entre el contractistes i la mercantil recurrent (i les seves antecessores), no pot de cap manera afavorir les seves pretensions.

I altrament, aquest supòsit que sembla força probable no ha estat rebatut i es tracta d'una qüestió que no és baladí, doncs la transmissió de la propietat al concessionari implica que en cas de resolució del contracte gestió de servei públic, havien d'entrar en joc les clàusules i els articles del ROAS que cita la part demandada, l'aplicació dels quals no ha estat posada en dubte, sinó tant sols la seva inaplicació, defensant, la mercantil recurrent, que tenia la propietat dels bungalows en el moment de la liquidació. Doncs bé, negant la major i sense perjudici de les accions que conservi la part actora contra el concessionari, aquesta titularitat (que com a molt pot ser analitzada a mers efectes prejudicials ex article 4 LJCA ), no ha quedat acreditada. Més aviat, el que sembla acreditar-se és la possible existència d'un dret de crèdit enfront el concessionari que no és suficient com per procedir a declarar que l'acte impugnat no es va ajustar al dret aplicable.

Pel que fa al Decret 7/2009, de 10 de febrer i la compareixença davant del Secretari de l'Ajuntament, no desvirtuen els raonaments anteriors sinó que més aviat els reforcen. El Decret 7/2009 confirma que havia de ser el concessionari el que s'havia de fer càrrec dels treballs d'instal·lació. Alhora, manifesta que els Ajuntament que el bungalows 'quedaran en propietat de l'Ajuntament quan finalitzi la concessió, sense dret a percebre cap indemnització'.Aquest Decret no va ser impugnat i s'ha d'entendre ferm i consentit per les parts.

En definitiva, sense perjudici de les declaracions de propietat que es puguin dur a terme en altres òrgans jurisdiccionals, no s'observa cap il·licitud al·legada en l'acte impugnat.

Corol·lari de l'anterior, sense que sigui necessari entrar a l'exegesi de la resta de les qüestions plantejades en aquest procés i donant resposta al que preveuen els articles 70 i 71 de la Llei 29/1998 de 13 de juliol , reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, s'ha de desestimar i es desestima el recurs interposat per la mercantil Racó Cirers SL. També s'ha de declarar la inadmissibilitat parcial del recurs en tant en quant impugna resolucions diferents a l'acord de 26 de novembre de 2013 i 28 de gener de 2014.

Així mateix s'ha de declarar la inadmissibilitat del recurs interposat per Doña. Estefanía per falta de legitimació activa.

CINQUÈ.-DE LES COSTES

Essent d'aplicació l' article 139 de la Llei de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa , atenent a desestimació del recurs, correspon imposar les costes del procés a les parts actores.

Vistos els preceptes legals i els demés de general i pertinent aplicació a la causa;

Fallo

1) Que s'ha de desestimar i es desestimael recurs contenciós administratiu interposat per RACO CIRERS SL contra la resolució descrita en l'antecedent primer d'aquesta Sentència. Alhora s'ha de declarar i es declarala seva inadmissibilitat pel que fa les resolucions diferents a l'acord del Ple de l'Ajuntament de 26 de novembre de 2013 i 28 de gener de 2014.

2) Que s'ha de declarar i es declarala inadmissibilitat del recurs interposat per Doña. Estefanía .

3)El pronunciament s'ha de fer amb imposició de costesper a les parts actores.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts amb l'advertiment que no es ferma i que envers la mateixa s'hi pot interposar recurs d'apel·lacióen el termini de 15 dies a comptar del dia següent en que sigui notificada davant d'aquest mateix Jutjat. Per a l'admissió a tràmit del recurs prèviament s'haurà de constituir dipòsit de 50 euros, de conformitat amb el que disposa la Disposició addicional quinzena de la L.O 6/1985 del Poder Judicial , excepte en els supòsits d'exclusió previstos (Ministeri Fiscal, Estat, Comunitats Autònomes, Entitats Locals i organismes autònoms que depenguin dels anteriors) o beneficiaris d'assistència jurídica gratuïta.

D'aquesta resolució se n'ha d'expedir testimoni per a la seva unió a la causa. L'original s'haurà d'arxivar al llibre de Sentències.

Per aquesta la meva sentència, la pronuncio, mano i signo.

PUBLICACIÓ. El jutge ha llegit i publicat la Sentència anterior que subcriu en audiència pública i a les trades del Jutjat. En dono fe.

,