Sentencia Civil 250/2024 Audiencia Provincial Civil de Barcelona nº 14, Rec. 42/2022 de 20 de marzo del 2024

PRIMER.- Breu resum d'antecedents.

1.- Consta acreditat que el 26 d'octubre de 2017 Dionisio com venedor i Carlota com compradora van formalitzar el contracte privat de compravenda de la cartera de 47 comunitats de propietaris que el primer administrava a Pineda de Mar i altre poblacions de la comarca del Maresme. El preu de la compravenda va ser de 54.000 € més IVA, amb el pagament ajornat.

El contracte fou substituït per un altre formalitzat pels contractants el 22 de desembre de 2017 (tot i que en aquest no es va efectuar cap referència a l'anterior), que va modificar la forma del pagament ajornat, que va quedar establert en 30.000 € el 8 de gener de 2018 i 24.000 € el 30 de març de 2018 mitjançant transferència bancària, sense IVA.

Dels dos pagaments del preu acordats al contracte de 22 de desembre de 2017, la compradora només va abonar els 24.000 € del primer i, el 5 d'abril de 2018, 6.000 € més.

2.- El 27 de novembre de 2018 Dionisio va presentar demanda de procediment ordinari contra Carlota en reclamació del pagament dels 18.000 € restants del preu del contracte més els interessos legals des de la relació extrajudicial que havia efectuat el 14 d'abril anterior i els processals des de la data de la sentència, amb les costes.

El coneixement de la demanda va correspondre al Jutjat de Primera Instància núm. 1 d'Arenys de Mar, que va incoar les actuacions de procediment ordinari 1128/2018-C4.

3.- Carlota va presentar escrit de contestació a la demanda en què va al·legar l'incompliment contractual del venedor i en la pètita del qual va sol·licitar (en castellà):

Que [se] dicte sentencia en base a:

a) Que se decida desestimar la demanda y se absuelva a Doña Carlota a pagar los importes pendientes a la parte actora dado que el precio pendiente es muy inferior a los gastos asumidos por mi mandante para recibir la cosa por los defectos expuestos, según la de la "exception rite adimpleti contractus".

b) Se decida imponer las costas a la parte demandante.

En el mateix escrit, a continuació, Carlota va formular demanda reconvencional contra Dionisio per defectuós compliment del contracte en la qual en la pètita va sol·licitar (en català) que al seu dia es dictés sentència en què:

a) Es decideixi compensar el preu pendent reclamat per l'actora-demandada reconvencional, segons la doctrina de l'"exceptio non rite adimpleti contractus".

b) Es condemni els demandats-reconvencionals a pagar a l'actora-reconvencional la diferència entre el preu pendent de 12.000.- euros i els imports per danys i perjudicis soferts que s'acreditin en la fase probatòria o en execució de sentència.

c) Es condemni als demandats al pagament de les costes derivades del present procediment.

4.- Celebrades l'audiència prèvia i la vista del judici, el 21 de setembre de 2021 el jutge a quo va dictar la sentència 190/2021 en la qual va tenir per acreditat que el deute pendent del contracte de compravenda era 18.000 €; va desestimar la majoria d'incompliments contractuals del venedor invocats per la compradora, llevat del consistent en la baixa prèvia de dues comunitats de les 47 venudes, que va valorar en 2.297,87 € que va reduir del 18.000 €, i, en conclusió, en la part dispositiva de la resolució va estimar parcialment la demanda de Dionisio i també parcialment la reconvenció de Carlota, a la qual va condemnar al pagament al primer de la suma de 15.702,13 € més l'interès legal des de la demanda i el processal des de la sentència; sense costes a cap de les parts.

5.- Contra la sentència es va alçar Carlota, que va interposar recurs d'apel·lació en què en un primer motiu formal va al·legar diverses infraccions comeses pel tribunal a quo i, en segon lloc, va venir a al·legar errònia valoració de la prova pel que fa al deute pendent i l'excepció non rite adimpleti contractus, de manera que en la pètita de l'escrit va formular les pretensions següents:

DICTE Sentencia estimatoria del recurso de apelación y revocatoria de la sentencia apelada, fallando se absuelva a Doña Carlota de pagar los importes pendientes a la parte actora, y en todo caso que el precio pendiente, máximo pudiera ser de 12.000.- euros, pues han de tenerse en cuenta todas las cantidades abonadas. Además que dicha cifra ha de ser compensada:

1) por aplicación de la "exceptio non rite adimpleti contractus" con los gastos/trabajo asumidos por mi mandante para realizar el cierre de las cuentas de la cartera de Comunidades de Propietarios-clientes, a fin de saber cuál era el saldo real con el que contaba cada Comunidad, defecto que de no haber enmendado le podía incluso suponer rembolsar a su costa los fondos que faltan en las cuentas bancarias de los clientes-Comunidades de Propietarios, por importe no inferior a 30.000'00 euros. Y se estime la demanda reconvencional, en el sentido que Don Dionisio deberá abonar a Doña Carlota la cantidad que este Ilustre Tribunal estime, en concepto de daños y perjuicios sufridos por realizar a su costa el cierre de todas las Comunidades a fin de conciliar saldos - no inferior al 60% de los honorarios correspondientes a una anualidad, que estimamos en 50.688,25 euros, por ser los honorarios correspondientes a una anualidad de la Comunidades de Propietarios - Clientes que permanecieron con Doña Carlota como Administradora .

2) por el tiempo por el que se le privó del disfrute del local sito en Avda. Hispanitat, 11 bajos de Pineda de Mar, uso de muebles e instalaciones, al importunarla continuamente con intromisión en reuniones con clientes; privación de acceso a servicios tales como programas de gestión, equipos de fotocopias, acceso a internet; continuas reclamaciones de gastos pactados sin la emisión de la pertinente factura ni justificación, con expreso incumplimiento del acuerdo de acompañamiento por parte del Sr. Dionisio durante el año 2018, o de la Sra. Virtudes de redactar documento a parte del contrato suscrito entre las partes, acordando la forma de establecer la parte proporcional del gasto de los diferentes consumos ( de lo que aun no siendo parte del contrato tenía conocimiento por ser la redactora de los contratos firmados por las partes, y habérselo requerido la demandada y actora reconvencional). En definitiva por no haber hecho uso del local de la Avda Hispanitat, 11 de Pineda de Mar (instalaciones y mobiliario), desde septiembre de 2018, fecha reconocida por ambas partes como la de abandono del local por parte de Doña Carlota. Por tanto el precio medio del arriendo de un local en Pineda de Mar, por 15 meses, o el importe de las Comunidades que en ningún momento pasaron a ser Administradas por la Sra. Carlota, porque directamente pasaron a ser Administradas por la Sra. Concepción, honorarios equivalentes a la cifra de 9.309'06 euros.

3) Por la minoración que corresponda tras aplicar a los importes del ANEXO I del contrato las regularizaciones fiscales pertinentes, es decir, alcanzar la cifra real de honorarios de sumar a estos el pertinente 21% IVA, y detraer el 15% de IRPF.

4) Descontar del precio de Cartera el importe de honorarios correspondientes a las Comunidades Clientes, que ya de inició pasaron directamente del actor a la Sra. Concepción, por ser este hecho de conocimiento previo del actor, y no haber moderado el precio de venta, ni permitir a la compradora compensarse con el uso del local hasta diciembre 2019.

Que se dicte Sentencia que condene a Don Dionisio, a abonar a mi mandante Doña Carlota, las cantidades resultantes de todo ello, con el interés legal desde la contestación de la demanda y formulación de la demanda reconvencional y más dos puntos desde la sentencia.

Con expresa imposición de costes a la adversa.

Que este Ilustre Tribunal, si llegara a la conclusión que ha existen sobrados indicios de delito fiscal, y otros a la Comunidades, acuerde dar traslado al Ministerio Fiscal conforme al Art. 40 LEC

6.- La part actora / demandada reconvencional es va oposar al recurs i en va sol·licitar la desestimació.

SEGON.- La sentència de primera instància.

Compartim i assumim la seva valoració probatòria, fonamentació jurídica i conclusions -que per a ser breus donem per reproduïdes-, llevat d'aquells particulars que puguin quedar contradits o desvirtuats per aquesta resolució.

TERCER.- Motiu primer formal del recurs.

En ell, al final del motiu (pàg. 6 de l'escrit), la part apel·lant al·lega les infraccions següents comeses pel jutge a quo:

1.º Infracción de garantías procesales.

2.º Valoración errónea de la prueba por parte del Juzgador de Instancia, habida cuenta los actos propios de la actora y demandada reconvencional, y la ausencia de valoración de 90% de las pruebas aportadas por las partes, incluso las requeridas por oficio Judicial de otras Administraciones, y pese a ver sido admitidas.

3.º Inaplicación del Derecho Sustantivo aplicable al supuesto de autos, fuere o no correctamente alegado por las partes. Pero que ha de conocer y aplicar el Juzgador.

4.º Falta de motivación de la sentencia, quiebra del principio de congruencia y del principio de Justicia Rogada. Al no motivar todos los pedimentos, ni valorar todas las pruebas, y omitirse los hechos contradictorios fijados en la Audiencia Previa, y aquellos sobre los que no existe controversia. Y sus valoraciones resultan ilógicas.

5. º Quiebra del principio de Justicia Rogada.

El motiu no pot prosperar.

A continuació, passem a comentar les al·legacions formulades en el cos del motiu.

1.- En contra del que sosté la part, els 15.702,13 € de la condemna de Carlota (en endavant, Sra. Milagros) venen donats per la diferència entre els 18.000 € estimats de la demanda de Dionisio (en endavant, Sr. Jesus Miguel) i els 2.297,87 € estimats de la demanda reconvencional de la Sra. Milagros.

2.- En contra del que també sosté la part, la circumstància que el jutge a quo hagi basat la seva resolució en una pètita part dels documents aportats per les parts i en període de prova units a les actuacions, no invalida la sentència, tenint en compte que per a resoldre l'assumpte litigiós (qualsevol assumpte litigiós) no cal valorar tots i cadascun dels documents existents a les actuacions, encara més en supòsits com el que ens ocupa, que -com indica la part- n'hi ha més de 350. De fet, la part apel·lant es contradiu ja que ella mateixa fonamenta el seu recurs en uns pocs d'aquests documents i unes poques proves de les practicades en el judici del procediment ordinari.

3.- Pel que fa a l'interrogatori de part del Sr. Jesus Miguel, al qual al començament del judici la lletrada de la Sra. Milagros va renunciar a la vista de l'informe mèdic presentat de contrari que certificava que el Sr. Jesus Miguel patia Alzheimer, no és cert el que afirma el recurs que la lletrada ' se vio forzada a renunciar a esta prueba', ja que podia haver impugnat el document mèdic, mantingut la seva prova i, com li va oferir el jutge a quo, sol·licitar que aquesta es practiqués com diligència final, haver sol·licitat que el Sr. Jesus Miguel fos examinat pel metge forense adscrit al Jutjat (que és un jutjat mixt de primera instància i instrucció) perquè confirmés la seva incapacitat per a respondre a l'interrogatori de part, etc. En conseqüència, que la prova no es practiqués és imputable en part a la defensa lletrada de la Sra. Milagros.

4.- En contra del que també sosté la part, que la sentència apel·lada no plasmi els fets que es van fixar com controvertits a l'audiència prèvia, cosa que el recurs d'apel·lació tampoc no efectua, no invalida la resolució, perquè el jutge a quo no té cap obligació legal de fer-ho.

5.- Pel que fa al testimoni de particulars i trasllat al Ministeri Fiscal que el recurs reclama reiteradament, per existir en el seu parer indicis de delicte fiscal en l'actuació del Sr. Jesus Miguel, ja avancem que no ho acordarem ja que ens trobem en la jurisdicció civil davant la qual es dirimeixen qüestions civils entre el Sr. Jesus Miguel i la Sra. Milagros, aquesta no és perjudicada directa pel possible delicte fiscal comès per aquell, i el parer d'aquest Tribunal és que els suposats indicis de delicte fiscal que invoca la part i que puguin resultar de les manifestacions efectuades en la vista per la testimoni Concepción, que és antiga empleada del Sr. Jesus Miguel amb el qual la mateixa testimoni va admetre al principi de la seva declaració que 'havia acabat malament', no són suficients per a lliurar testimoni de particulars al ministeri públic, que entenem que arxivaria el testimoni de particulars d'entrada.

Això sens perjudici que si la part vol continuar per la via penal, interposant la corresponent denúncia o querella contra el Sr. Jesus Miguel, pugui sol·licitar el testimoni de particulars al Jutjat de Primera Instància.

6.- Per últim, en contra del que sosté la part apel·lant, l'actuació del jutge a quo durant la tramitació del procediment ordinari ni la sentència no infringeixen cap garantia processal; la sentència es prou motivada conforme al resultat de la prova practicada i congruent amb la causa de demanar i les pretensions de les parts.

7.- Per tant, desestimem el motiu primer (formal) del recurs.

QUART.- Motiu primer del recurs, que porta per títol ' objeto de la controversia'.

1.- En ell la part es queixa que el jutge a quo no hagi aplicat l'art. 4 del Reglamento de transferencia en la administración de fincas, que -segons la part- estableix:

Presentación del estado de cuentas final. Liquidación 1.El Administrador a quien le haya sido comunicado el cese de sus funciones como administrador de la propiedad vertical de una finca o que haya sido notificado del acuerdo válidamente adoptado de cese de sus funciones en una propiedad horizontal, ha de presentar el estado de cuentas final y la documentación de la finca en el plazo de 20 días hábiles a contar desde la fecha en que recibió la notificación o a partir de la fecha del cese, si ésta es posterior.

2. En caso de tratarse de una finca en propiedad horizontal, también...

El motiu cal relacionar-lo amb el que exposa la part al paràgraf quart de la pàg. 5 del recurs, dins del primer motiu formal d'aquest, en el sentit que el Sr. Jesus Miguel no va tancar l'exercici de les comunitats de propietaris incloses en la cartera objecte del contracte de compravenda.

2.- D'entrada, a Google no hem localitzat el Reglamento de transferencia en la administración de fincas que esmenta la part sense donar la seva data. Certament, iura novit curia, però quan es tracta d'un reglament sectorial probablement dictat pel mateix Col·legi d'Administradors de Barcelona - Lleida, la part hauria d'haver facilitat més dades per a localitzar-lo. D'altra banda, la reproducció de l'art. 4 del Reglament que transcriu la part està incompleta i per tant és esbiaixada i poc fiable, perquè reprodueix l'apartat 1 del precepte, relatiu a la propietat vertical, però només l'inici de l'apartat 2 dedicat a la propietat horitzontal, que és la formada per comunitats de propietaris.

3.- Tot i que l' art. 1258 del CC estableix que un cop perfeccionats els contractes obliguen no només al compliment d'allò expressament pactat, sinó també a totes les conseqüències que, segons la seva naturalesa, siguin conformes a la bona fe, l'ús i la llei, el motiu no pot prosperar perquè:

(i) La invocació de l'art. l'art. 4 del Reglament de transferència en la administració de finques és extemporània ja que el precepte no s'esmenta a l'escrit de contestació a la demanda / demanda reconvencional.

(ii) L'art. 4 del Reglament invocat estableix l'obligació de l'administrador de finques de tancar els comptes respecte del propietari vertical o si s'escau respecte de la comunitat de propietaris, quan és cessat per aquests, però no respecte del cessionari a qui cedeix una cartera d'administració.

(iv) Certament, el principi iura novit curia (que significa 'el tribunal coneix el dret') ve a estar recollit al segon paràgraf de l' art. 218.1 de la LEC, que tracta de l'exhaustivitat, congruència i motivació de les sentències, però la seva aplicació ha de ser sempre amb criteris de raonabilitat, que en aquest supòsit, pel que hem indicat, no es donen.

(v) Sens perjudici que a efectes dialèctics admetem que el Sr. Jesus Miguel va incomplir la seva obligació d'ordenat administrador de finques de transmetre a la Sra. Milagros totes les comunitats de propietaris que formaven part de la cartera venuda amb els respectius comptes tancats a 1 de gener de 2018, data de l'efectivitat de la cessió de la cartera segons la clàusula vuitena del contracte, el cert és que ha quedat en nebulosa i mancat de prova el nombre exacta de les comunitats de propietaris en les quals el venedor no va tancar els comptes. El recurs d'apel·lació no les concreta i abans la part tampoc no les va concretar a l'escrit de contestació a la demanda / reconvenció ni tampoc a l'informe de conclusions de la seva lletrada al final del judici.

(iv) En primera instància la part apel·lant tampoc va facilitar criteris objectius al tribunal d'instància per a valorar el dany que hauria causat a la Sra. Milagros l'incompliment pel Sr. Jesus Miguel del tancament del comptes de les comunitats de propietaris venudes.

4.- Per tant, també desestimem aquest motiu.

CINQUÈ.- Motiu segon del recurs, que porta per títol ' de la deuda pendiente'.

1.- En ell la part al·lega que a la firma del contracte de compravenda el 26 d'octubre de 2017 ja hauria pagat 6.000 € del preu que cal restar dels 54.000 € d'aquest.

El contracte és el document 3 de la contestació a la demanda. El rebut estès pel Sr. Jesus Miguel pel pagament dels 6.000 € és el document 235 de la demanda i 4 de la contestació. Tot i que el document 4 de la contestació no té data i el document 235 de la demanda la porta afegida en nota manuscrita, la part apel·lant no impugna que el pagament s'efectués el 26 d'octubre de 2017.

2.- El motiu no pot prosperar.

La raó per la qual no pot prosperar és perquè si el 16 d'agost del 2017 l'esposa del Sr. Jesus Miguel, l'advocada Sra. Virtudes, va enviar a la Sra. Milagros un esborrany del contracte amb el preu de 60.000 € (documents 1 i 1 bis de la contestació), i el contracte s'acabà signant pel preu de 54.000 € el 26 d'octubre de 2017 (document 3 de la contestació), però amb un pagament aquell mateix dia de 6.000 € (document 235 de la demanda i 4 de la contestació), conforme a l' art. 386 de la LEC presumim que els 6.000 € corresponen a la diferència entre els 60.000 € de l'esborrany i els 54.000 € del contracte definitiu (probablement en negre com afirma la part), però no suposen un primer pagament dels 54.000 € del preu del contracte definitiu.

Per tant, desestimem el motiu.

SISÈ.- Motiu tercer del recurs, que porta per títol 'de la exceptio non rite adimpleti contractus'.

1.- Es tracta de l'excepció del contracte complit defectuosament, parcialment o no complit correctament, de creació jurisprudencial en els contractes bilaterals, fonamentada en l'equilibri de les prestacions, un dels efectes de l'estimació de la qual és la reducció del preu estipulat al contracte ( SSTS d'11 de desembre de 2009, 22 d'octubre de 1997, 8 de juny de 1996 i 30 de gener de 1992, entre altres). Els pressupostos per a l'exercici de l'acció són: (i) l'existència d'un contracte bilateral que imposi obligacions a ambdues parts contractants, vençudes i exigibles; (ii) que el creditor actor hagi complit defectuosament o només parcialment les seves obligacions, i que aquest incompliment revesteixi certa importància o transcendència en l'execució del contracte; i (iii) que el deutor demandat que al·lega l'excepció no vingui obligat a complir primer. La conseqüència jurídica de l'estimació de l'excepció non rite adimpleti contractus serà la reparació d'allò defectuosament executat per la part contrària, bé mitjançant la reparació in natura, bé a través de la reducció del preu del contracte.

2.- Respecte al possible incompliment pel Sr. Jesus Miguel de la normativa col·legial del Col·legi d'administrador de finques, ja hem resolt aquest tema en sentit desestimatori al fonament de dret quart anterior.

3.- L'apartat del motiu del recurs que porta per títol ' respecto a la pérdida de la cartera'.

L'aparat sosté que 7 de les 47 comunitats transmeses en el contracte de compravenda van passar a ser administrades per Concepción. Fonamenta la seva afirmació en la testifical d'aquesta i la contestació de Banco Sabadell de 4 de març de 2020 a l'ofici que li va remetre el Jutjat com part de la prova admesa a la part (pàg. 708 del tom III de les actuacions), en què l'entitat bancària indica que la Sra. Milagros no consta com administradora de les comunitats DIRECCION000, DIRECCION001 de Pineda de Mar, DIRECCION002 de Pineda de Mar, DIRECCION003, DIRECCION004, i DIRECCION005 de Pineda de Mar / RAMBLA000. En realitat, si no anem errats, conforme al document de Banco de Sabadell es tracta de 6 comunitats, a afegir a les dues de l' DIRECCION006 i DIRECCION007 de les quals no és controvertit que el Sr. Jesus Miguel ja no era administrador a la data del contracte de compravenda de la cartera el 26 d'octubre de 2017, que el fonament de dret segon de la sentència apel·lada ja té en compte per a reduir en 2.297,87 € el deute de la senyora apel·lant. En totes les altres comunitats de propietaris que certifica Banco de Sabadell consta com administradora la Sra. Milagros, per canvi d'administrador els mesos de maig (la majoria), febrer, abril i juny de 2018, respectivament.

Tanmateix, aquest sots motiu no pot prosperar perquè: (i) no ha quedat acreditat si el motiu pel qual la Sra. Carlota va deixar de ser administradora de les comunitats DIRECCION000, DIRECCION001 de Pineda de Mar, DIRECCION002 de Pineda de Mar, DIRECCION003, DIRECCION004, i DIRECCION005 de Pineda de Mar / RAMBLA000, incloses en la llista de la cartera annexa al contracte de compravenda (document 3 de la contestació a la demanda) va ser la deficient administració de l'administrador anterior, Sr. Jesus Miguel, o qualsevol altre motiu diferent aliè a ell; i (ii) la clàusula segona II del contracte de compravenda estableix que si algun dels clients ressenyats a l'annex I del contracte es dona de baixa com a tal, no es restituirà o descomptarà cap quantitat del preu pactat, pendent de pagament, per quant la compradora farà ús de la infraestructura (instal·lacions i mobiliari) del local de l'avinguda Hispanitat núm. 11, baixos, de Pineda de Mar, des d'on el Sr. Jesus Miguel gestionava l'administració de finques, de franc fins el mes de desembre de 2019 en què les parts havien de pactat un lloguer.

Per tant desestimem l'apartat del motiu del recurs que porta per títol ' respecto a la pérdida de la cartera'.

4.- L'apartat del motiu que porta per títol ' respecto a la pérdida del uso del local'.

En ell la part apel·lant al·lega que, malgrat que es va establir que l'ús del local serviria de compensació per l'eventual pèrdua de clients de la cartera -com hem indicat al penúltim paràgraf de l'apartat 3 anterior-, degut al grau de conflicte existent entre les parts la Sra. Milagros va decidir abandonar de manera justificada el local l'agost-setembre de 2018 i en va llogar un altre més petit. En defensa de la seva tesi al·ludeix a la testifical del tècnic Felipe, del que la Sra. Milagros és clienta des de fa molts anys, que s'encarregava del manteniment de l'aire condicionat del local; del representant de Tot Nou Rehabilitació, SL, Indalecio, que és una empresa que es dedica a la rehabilitació de façanes, de la qual la Sra. Milagros també és clienta; i del president de la comunitat de propietaris de la finca del local (avinguda Hispanitat núm. 11). Així mateix, el recurs es refereix a diversos documents que relaciona.

El motiu tampoc no pot prosperar perquè la part apel·lant no ha acreditat que la Sra. Milagros pagués cap de l'import dels subministraments del local /aigua, llum, telèfon, alarma i servei d'escombraries) al pagament proporcional dels quals es va obligar a la clàusula segona II.- del contracte de compravenda i a més, com admet la pàg. 5 de la contestació a la demanda, l'apel·lant no va complir tampoc els pagaments del preu en els terminis convinguts (del qual, val a dir, encara en deu 18.000 €). La circumstància també invocada per la part que la Sra. Milagros estava pendent de rebre la capitalització de la prestació per atur d'una feina anterior a la Generalitat no justifica aquests impagaments, ja que aquest retràs es tracta d'un fet que hauria d'haver previst i plasmat al contracte de compravenda.

D'altra banda, els documents als quals es refereix el recurs d'apel·lació no aporten res rellevant.

És d'aplicació aquí la doctrina legal sobre l'excepció non rite adimpleti contractus que hem sintetitzat més amunt, en el sentit que la part que incompleix les seves obligacions contractuals (la Sra. Milagros) no pot exigir que l'altra (el Sr. Jesus Miguel) compleixi les seves.

Per tant, també desestimem aquest sots motiu.

5.- L'apartat del motiu que porta per títol ' respecto al error en la fijación del precio'.

En ell la part afirma breument que el Sr. Jesus Miguel i la seva esposa Sra. Virtudes no complien amb les seves obligacions fiscals; que els honoraris del primer que van servir per a fixar l'import de la compravenda estaven inflats i eren molt superiors als reals.

Estem resolent sobre una compravenda entre professionals. Si els comptes de les diferents comunitats de propietaris que administrava el Sr. Jesus Miguel no es corresponien a la realitat, això significa que la Sra. Milagros hauria d'haver examinat i valorat millor l'operació i si s'escau no haver-la efectuat. Que, com afirma de forma concisa la part, el Sr. Jesus Miguel no complís amb les seves obligacions fiscals, no és raó suficient per a estimar aquest sots motiu del recurs, que la part l'hauria d'haver precisat amb més detall i haver recolzat en una prova més consistent que s'hauria d'haver practicat en primera instància com, per exemple, una pericial comptable comparativa entre els ingressos reals del Sr. Jesus Miguel per l'administració de totes les comunitats de propietaris i els que resultaven de la documentació que va lliurar a la Sra. Milagros.

Per tant, també desestimem aquest sots motiu.

SETÈ.- Motiu quart del recurs, que porta per títol ' interessos'.

En ell la part sosté que no havent quantitat a abonar a l'adversa, no cap l'aplicació de cap interès.

Desestimem el motiu perquè per tot el que portem dit desestimarem el recurs d'apel·lació i confirmarem la sentència de primera instància.

VUITÈ.- Conclusió.

Desestimem íntegrament el recurs d'apel·lació de la Sra. Milagros.

NOVÈ.- Les costes d'aquesta alçada.

Atesa la desestimació del recurs d'apel·lació, a tenor de l' art. 398 de la LEC imposem el pagament de les costes de segona instància a la part apel·lant.