Sentencia Civil 678/2022 Audiencia Provincial Civil de Barcelona nº 12, Rec. 851/2021 de 13 de diciembre del 2022

PRIMER. Objecte de recurs

La representació processal del Sr. Juan Pedro interposa recurs d'apel·lació contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm.4 de Mataró en el procediment de divorci 1117/19 en data 8 de febrer de 2021. En concret, demana el recurrent la rectificació de la resolució judicial per no haver valorat acuradament la prova i que, en conseqüència, es fixi una pensió alimentària en interès del fill major d'edat Celestino a càrrec de la Sra. Tarsila en la quantitat de 150€ mensuals o subsidiàriament que es dedueixi aquest import de la pensió alimentària que ha de pagar ell en interès de la filla també major, Carina. Interessa una reducció de la pensió alimentària establerta en interès de les filles Carina i Claudia en la quantitat de 400€ per filla fins a la quantitat més adequada als seus veritables ingressos en la quantia de 250€ por filla. Demana que l'atribució de lŽús de la llar familiar a la Sra. Tarsila tingui el límit temporal de la durada de la guarda. Peticiona una reducció de la prestació compensatòria i una modificació del seu termini de forma que en lloc dels 500€ per 5 anys es determini una prestació de 300€ per dos anys. I finalment, que s'incorpori a la sentència la seva petició d'incloure expressament el pagament del préstec hipotecari que grava les propietats comuns de conformitat amb el títol constitutiu.

S'oposa la representació de la Sra. Tarsila i demana la confirmació de la Sentència en tots els seus punts.

SEGON. Recurs interposat per la representació del Sr. Juan Pedro en relació a les pensions alimentàries dels fills comuns.

La Sentència d'instància dictada el 8 de febrer de 2021 estableix una pensió alimentària en interès de les dues filles menors d'edat a càrrec del Sr. Juan Pedro en la quantitat de 400 € per filla i determina en relació amb el fill major, Celestino, que les seves despeses s'hauran d'afrontar per que cada progenitor en la mesura que estigui amb cadascun.

Els litigants tenen tres fills; en Celestino que va néixer el NUM000 de 2000, la Carina, nascuda el NUM001 de 2002 i la Claudia, nascuda el NUM002 de 2008.

En el moment de la presentació de la demanda - 5/12/19- només el Celestino era major d'edat. El dia de la vista -21/9/20- el fill vivia encara al domicili matern tot i que restava força temps al domicili del seu pare. La sentència, de forma errònia atesa la seva majoria d'edat, fixa un règim d'estades en favor del pare.

Un cop celebrada la vista, en Celestino va traslladar-se a viure amb el seu pare i va canviar el padró.

Val a dir que l'avui apel·lant en la seva contesta ja va demanar que en relació amb el Celestino, cada progenitor s'encarregués de la seva alimentació i roba i que per afrontar les seves despeses de formació i d'activitat extraescolar les parts fessin aportacions a un compte comú en la quantitat de 75€ la Sra. Tarsila i de 125€ el Sr. Juan Pedro.

Com la Sra. Tarsila havia demanat en la seva demanda una pensió alimentària de 300€ per aquest fill, no calia que el demandat presentés una demanda reconvencional perquè la pretensió del fill major l'havia introduït al debat la demandant.

Per tant hem de concloure que la sentència no es pronuncia sobre la forma de contribuir a les despeses ordinàries de formació que no tenen cabuda dins les despeses extraordinàries. Sobre la seva quantia, tot i que la sentència determina que la Universitat d'en Celestino costa 160€ al mes, l'apel·lant , que és qui ho està pagant ara, diu que només son 75€ al mes.

La sentència va fixar una contribució a les despeses extraordinàries i activitats extraescolars consensuades del 75% el Sr. Juan Pedro i dels 25% la Sra. Tarsila, i aquest percentatge no ha estat objecte d'apel·lació. Si l'apliquem a la despesa formativa ordinària del Celestino, cal estimar parcialment el recurs i fixar amb càrrec a la Sra. Tarsila una pensió alimentària en el seu interès en la quantitat de 19€ que haurà d'ingressar al compte del Sr. Juan Pedro mentre el fill visqui en la seva companyia i segueixi la seva formació.

En relació amb la quantia de la pensió alimentària fixada en interès de les filles, cal dir que la Carina ja es major d'edat i manté la residència amb la seva mare. L'apel·lant no ha qüestionat la despesa de formació valorada en la sentència en 161€ al mes. Per tant, el debat es centra en la capacitat dels progenitors i en l'aplicació del principi de proporcionalitat previst en l' article 237-9 del CCC.

La Sra. Tarsila no treballa i segons la darrere informació del punt neutre examinada en aquesta alçada, el 17 de juliol de 2021 va esgotar el subsidi extraordinari d'atur. Per tant, ja no cobra els 430€ que percebia quan es va dictar sentència. És copropietària amb el Sr. Juan Pedro de l'habitatge familiar i la plaça d'aparcament però estan gravades amb un préstec hipotecari de 933,49€ el que comporta que hagi d'afrontar el 50%, és a dir, 466,5€. L'únic compte que té en solitari, presentava un saldo de 137,28 € a 31 de desembre de 2021. Els seus ingressos actuals es limiten a la prestació compensatòria fixada en la sentència en la quantitat de 500€ que l'apel·lant pretén reduir a 300. Ha de pagar una pensió de 19 € en interès d'en Celestino i ha d'afrontar el 25% de les despeses extraordinàries. Les activitats extraescolars pugen a 60€ mensuals l'hoquei d'en Celestino, 43.90€ la dansa de la Carina i 100€ l'activat de la Claudia. Això comporta un total de 203,9€ i el 25% puja a 50,97€ que la Sra. Tarsila ha de pagar. A més la comunitat de propietaris de la casa on viu amb les filles té un cost de 60€ al mes. Sense valorar les seves despeses d'alimentació, roba, subministraments, la quantitat que ha d'afrontar és de 596,47€.

El Sr. Juan Pedro es subdirector de Caixa Bank i té unes percepcions importants. Si fem la mitjana de les nòmines aportades als folis 106 i següents corresponents als mesos de gener a agost de 2020, la quantitat resultant és de 4.869,75€ al mes. Aquesta quantitat és pràcticament la reconeguda a la vista de 4.700€ al mes. El rendiment net a declaració d'IRPF per l'any 2019 puja a 96.323€ però és cert que suma tant els ingressos dineraris estrictes com els pagaments en espècies.

El Sr. Juan Pedro també ha d'abonar el 50% de la hipoteca que grava els béns comuns per la quantitat de 466,5€ i el 75% de les despeses formatives d'en Celestino -56,25€- i el 75% de les activitats extraescolars per un total de 152,9€. Manté a casa seva al fill gran. Paga un lloguer de 759,09€ més altres 66,01 per una plaça d'aparcament. Si als ingressos de 4.869,75 li deduïm les anteriors despeses encara li queden 3.368,25 €.

En conclusió la sentència aplica adequadament el principi de proporcionalitat tot i tenint en consideració la cessió de l'ús de l'habitatge familiar com a forma de pagament en espècies de la pensió alimentària ( artº 233-20.7 CCC). Per això , s'ha de mantenir en la quantia fixada en la sentència objecte de recurs.

TERCER- Recurs interposat pel Sr. Juan Pedro en relació amb l'atribució de l'ús del domicili familiar .

L'atribució de l'ús del domicili familiar situat a DIRECCION000 carrer DIRECCION001 NUM003 es va fer en favor de la Sra. Tarsila atès que els fills vivien amb ella. Però la sentència no discrimina quin apartat de artº 233-20 està aplicant. En la demanda s'invoca incorrectament l' article 96 del Codi Civil estatal però fa referència al seu apartat primer quan diu que s'ha d'atribuir l'ús de l'habitatge familiar i dels objectes d'ús ordinari als fills i al cònjuge amb la companyia del qual quedin. Hem de concloure que la petició es va fer per raó de la guarda.

I si apliquem l' article 233-20.2 del CCC és clar que l'atribució s'ha de fer mentre duri la guarda i no fins a la independència econòmica dels fills. En aquests moments només la Claudia és menor d'edat i fa els 18 anys el 16 de juliol de 2026. La part agent haurà de valorar la possibilitat de demanar la prorroga de l'ús (artº 233.20.3 c) i 5) o bé considerar com a més adient a la seva capacitat econòmica iniciar la divisió del bé comú i adquirir un habitatge adequat a la situació en la que es trobarà en un termini breu. Per tant cal estimar el motiu de recurs i revocar la sentència en aquest punt.

QUART.- Recurs del Sr. Juan Pedro en relació amb la prestació compensatòria

Demana la part apel·lant la revocació de la Sentència en relació amb la quantia i la durada de la prestació compensatòria fixada.

Cal recordar la STSJ, civil, Secció 1, del 17 de desembre de 2015 (ROJ: STSJ CAT 12276/2015) quan deia: " No obstante, con la finalidad de precisar su alcance y finalidad, debe recordarse como decíamos en las SSTJC de 76/2014, de 27 de noviembreJurisprudencia citadaSTSJ, Sala de lo Civil y Penal, Cataluña, Sección 1ª, 27-11-2014 (rec. 47/2014 ) y 75/2015 , de 29 de octubreJurisprudencia citada a favorSTSJ , Cataluña , Sala 1ª, Sección: 1ª, 29/10/2015 (rec. 41/2015)El Libro II del CCCat introduce modificaciones en la regulación de la pensión compensatoria que no son únicamente terminológicas. , que el Libro II del CCCat introduce modificaciones en la regulación de la pensión compensatoria que no son únicamente terminológicas -cambio de la expresión pensión por la de prestación por poder pagarse de una sola vez- sino también de fondo.

En orden a la temporalidad de la prestación, el legislador catalán ha dado un paso más en la línea de zanjar en la medida de lo posible y sin vulnerar principios éticos y de solidaridad, las relaciones personales y patrimoniales de las personas que habían estado unidas por vínculos matrimoniales en evitación de litigios y conflictos.

Así el Preámbulo del Libro II justifica el mantenimiento de la prestación compensatoria considerando que:

"Ciertamente, muchos divorcios afectan a matrimonios de duración media bastante breve y a personas relativamente jóvenes, por lo que, en general, o bien ambos pierden de forma parecida o bien la convivencia conyugal no ha comprometido irremediablemente las oportunidades económicas de ninguno de ellos. Eso no ha llevado, sin embargo, a alterar esencialmente la configuración legal de la prestación compensatoria. Se ha tenido en cuenta que la incorporación de la mujer al mercado de trabajo no ha ido paralela, a la práctica, a un reparto de las responsabilidades domésticas y familiares entre los dos cónyuges y que en bastantes casos la actividad laboral o profesional de uno de los cónyuges se supedita aún a la del otro, hasta el punto de que, en determinados niveles educativos y de renta, continúa siendo habitual que uno de los cónyuges, típicamente la mujer, abandone el mercado de trabajo al contraer matrimonio o al tener hijos. Ambas circunstancias abonan reconocer el derecho a prestación compensatoria vinculándolo al nivel de vida de que se disfrutaba durante el matrimonio, si bien dando prioridad al derecho de alimentos de los hijos y fijando la cuantía de acuerdo con los criterios que la propia norma detalla. Sin embargo, para los casos en que la prestación se satisface en forma de pensión, se insiste en el carácter esencialmente temporal de esta, salvo que concurran circunstancias excepcionales que hagan aconsejable acordarla con carácter indefinido ".

De dicho Preámbulo así como de lo dispuesto en los artículos 233-14.1Legislación citadaCCCat art. 233-14.1Ley 25/2010, de 29 de julio, del libro segundo del Código Civil de Cataluña , relativo a la persona y la familia.Ley 10/2008, de 10 de julio, del libro cuarto del Código Civil de Cataluña, relativo a las sucesiones.Ley 29/2002, de 30 de diciembre, primera Ley del Código Civil de Cataluña.Ley 4/2008, de 24 de abril, del Libro Tercero del Código Civil de Cataluña, relativo a las personas jurídicas.Ley 40/1960, de 21 de julio, sobre Compilación del Derecho Civil Especial de Cataluña.Ley 5/2006, de 10 de mayo, del libro quinto del Código Civil de Cataluña, relativo a los derechos reales. y 233-17.4 CCCatLegislación citadaCCCat art. 233-17.4Ley 25/2010, de 29 de julio, del libro segundo del Código Civil de Cataluña , relativo a la persona y la familia.Ley 10/2008, de 10 de julio, del libro cuarto del Código Civil de Cataluña, relativo a las sucesiones.Ley 29/2002, de 30 de diciembre, primera Ley del Código Civil de Cataluña.Ley 4/2008, de 24 de abril, del Libro Tercero del Código Civil de Cataluña, relativo a las personas jurídicas.Ley 40/1960, de 21 de julio, sobre Compilación del Derecho Civil Especial de Cataluña.Ley 5/2006, de 10 de mayo, del libro quinto del Código Civil de Cataluña, relativo a los derechos reales. puede deducirse que la finalidad actual de la prestación compensatoria es la readaptación del cónyuge acreedor a la vida activa como consecuencia de las desmejoras económicas consiguientes a la disolución del matrimonio y a la pérdida de oportunidades experimentada precisamente por éste. No se concibe ya como una garantía de sostenimiento vital por parte del antiguo cónyuge ni como un derecho automático a una prestación económica permanente. A dichos efectos, siguiendo la línea jurisprudencial de esta Sala, se presume que cada uno de los cónyuges debe ser capaz de mantenerse por sí mismo y que tras la disolución del vínculo el menos favorecido debe actuar en forma proactiva para adquirir bienes propios que permitan su digna sustentación sin quedar sujeto a la permanente dependencia del otro.

La pensión o prestación compensatoria tiende, pues, a compensar la disparidad en las condiciones de vida entre ambos creadas por el divorcio por el tiempo necesario para que el cónyuge que perdió o disminuyó sus oportunidades laborales pueda volver a adquirirlas y reestablecer el desequilibrio que se produce en relación con el nivel de vida del otro y el mantenido durante el matrimonio."

Per valorar si la quantia i la durada de la prestació compensatòria fixada en favor de la Sra. Tarsila és adequada a la seva situació i a la capacitat de l'apel·lant i a allò previst a l' article 233-14 del CCCat cal subratllar els següents fets:

1r. Els litigants van contraure matrimoni el 8 de juny de 1996.

2n. Han tingut tres fills; en Celestino, la Carina i la Claudia. Només aquesta és menor d'edat.

3r. La Sra. Tarsila ha treballat en el passat tot i que no consta vida laboral però s'ha de dedicat de forma essencial a la cura de la família. Es troba a l'atur des de 2018 i no ha aconseguit cap feina. No consta formació. No s'ha desvirtuat la seva afirmació de que no tindrà dret a una jubilació pel poc temps cotitzat

4rt En aquests moments té 49 anys i no consten problemes de salut més enllà d'un diagnòstic puntual d'ansietat i trastorn adaptatiu el 13 d'abril de 2020.

5è El Sr. Juan Pedro és subdirector de Caixa bank i té uns ingressos mensuals de 4.869,75 €. Eren els seus ingressos els que mantenien la família.

El moment que cal considerar per a valorar l'existència de desequilibri fonamentador de la prestació és el de la ruptura i cal comparar el nivell de vida que podran portar de forma independent els avui litigants.

Tot i la pensió alimentària fixada a càrrec del Sr. Juan Pedro i la cessió de l'ús de l'habitatge comú que és també una forma de pagar la prestació compensatòria ( artº 233-20.7CCC), la quantia fixada -500€ mensuals i la durada acceptada per la part agent -5 anys- es consideren adequats als 25 anys que ha durat el matrimoni, a la manca de formació de la Sra. Tarsila, a la seva dedicació prèvia a la família, a les dificultats que tindrà per accedir a una feina i la pràctica impossibilitat de tenir una pensió de jubilació, en front el salari estable i important que percep ara el Sr. Juan Pedro i que li garanteixen a més, un futur sense problemes quan es retiri de la seva feina. La perspectiva de futur és clarament diferent per ells (artº 233-15 c) i no es acceptable l'al·legació a que la Sra. Tarsila podria haver treballat més abans fora de la llar quan va ser un acord familiar que ella es dediqués essencialment a la cura de la família (artº 233-15 b). Per això cal refusar el recurs i confirmar en aquest punt la sentència

SISÈ Recurs del S. Juan Pedro en relació amb la hipoteca que grava els bens comuns

L'apel·lant demana que la sentència incorpori expressament el pronunciament que la hipoteca que grava els béns comuns s'ha de pagar segons el seu títol constitutiu. Realment és una menció sobrera perquè en la mesura que el legislador no ha previst com efecte del divorci una distribució diferent de les càrregues sobre els béns comuns, és obvi que regeix allò establert en el títol constitutiu. Ara bé, la part ho va demanar en la seva contesta i com és un pronunciament vinculat a l'atribució de l'ús del domicili, hem de considerar que no calia plantejar demanda reconvencional. I si aquesta expressa inclusió ha de servir per evitar conflictes interpretatius així l'admetem en aplicació de l' article 233-23.1 del CCC

El motiu s'ha d'estimar.

SETÈ. Costes

L'estimació parcial del recurs determina que no es faci imposició de costes, de conformitat amb allò establert en l' article 398 de la LEC.

Atesos els fonaments invocats i altres d'aplicació.