Sentencia Civil 253/2023 Audiencia Provincial Civil de Barcelona nº 12, Rec. 302/2022 de 26 de abril del 2023

PRIMER. Objecte de recurs

La representació processal del Sr. Carlos Ramón interposa recurs d'apel·lació contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància nº 19 el 28 de setembre de 2021 i contra la interlocutòria d'aclariment per infracció en les normes reguladores de la sentència i vulneració de les normes sobre valoració probatòria; infracció de l' article 218 de la LEC per deficiència de motivació i infracció dels articles 232.5 i 233.14 respecte la prestació compensatòria i la compensació per raó de treball. En concret demana la revocació de la Sentència i que l'atribució de l'ús del domicili conjugal a la Sra. Aurora es faci només per un any des de la data de la Sentència; que es declari expressament la dissolució dels béns comuns en pro indivís; en concret, el domicili del carrer DIRECCION000 nº NUM000 de Barcelona i la plaça d'aparcament del carrer DIRECCION001 NUM001 de Barcelona; que s'ordeni la practica d'inventari de bens mobles i aixovar en els tres mesos següents de dictar-se sentència; que no es fixi pensió alimentària en interès de la filla comú major d'edat per viure de forma compartida amb tots dos progenitors; que la contribució a les despeses extraordinàries de la filla sigui al 50%; que es revoqui la prestació compensatòria fixada en interès de la Sra. Aurora i que, pel cas de mantenir la pensió alimentària de la filla, es permeti que es puguin fer els pagaments directament al compte de la filla i que s'imposin les costes a la Sra. Aurora.

Per la representació de la demandada i agent reconvencional es va interposar també recurs tot i que no es diu el motiu, si per infracció en l'aplicació legal o per error en la valoració de la prova. Demana que la prestació compensatòria es determini de forma indefinida; que es fixi una compensació econòmica en la quantitat de 21.369€; que es declari que el Sr. Carlos Ramón li deu 4.000€ per impagament de la pensió alimentària des de febrer de 2021 fins setembre de 2021; que es declari l'obligació del Sr. Carlos Ramón d'abonar 472,23€ per les despeses pagades per ella fins el moment de la vista; que es declari l'obligació de repartir els diamants comprats durant la convivència i valorats en 3.500 € que el Sr. Carlos Ramón es va emportar o que li pagui l'import dels mateixos a la Sra. Aurora i que es fixi l'obligació de pagar la pensió d'aliments establerta en la sentència en interès de la filla comú, Ramona, en el compte titularitat de la Sra. Aurora.

SEGON. Recurs de la representació del Sr. Carlos Ramón en relació amb l'atribució de l'ús de l'habitatge familiar

L'apel·lant demana que l'atribució de l'habitatge familiar en favor de la Sra. Aurora ho sigui només per un any a comptar des de la sentència i no per sis anys.

La norma que cal aplicar és l' article 233-20.3 del CCC quan diu: "No obstant el que estableix l'apartat 2, l'autoritat judicial ha d'atribuir l'ús de l'habitatge familiar al cònjuge més necessitat en els casos següents: b) si els cònjuges no tenen fills o a aquests són majors d'edat". I el paràgraf 5è del mateix article imposa que l'atribució en el supòsit dels apartats 3 i 4 s'ha de fer amb caràcter temporal i es susceptible de pròrroga, també temporal, si es mantenen les circumstàncies que la van motivar."

Com recordava la STSJC de 22 d'octubre de 2015, el legislador no va donar pautes sobre els terminis d'ús de forma que aquests resultaran de l'anàlisi de les concretes circumstàncies del cas i de la ponderació de la situació de necessitat del cònjuge en favor del que s'ha fet l'atribució. Però sense oblidar mai que, tal com recorda el Preàmbul de la Llei 25/2010 de 29 de juliol del Llibre II del Codi Civil de Catalunya:" Es vol posar fre a una jurisprudència excessivament inclinada a dotar de caràcter indefinit l'atribució, en detriment dels interessos del cònjuge titular."

Per tant, cal analitzar les concretes circumstàncies fàctiques per a poder ponderar si el termini de sis anys establert per la Sentència és ajustat o no a la regla de ponderació.

1er L'habitatge del carrer DIRECCION000 és propietat de tots dos litigants i va ser adquirida el 23 de març de 2001.

2on Tot i que van precisar una hipoteca de 144.242€ en el moment de la seva adquisició, durant el matrimoni van eixugar el deute de forma que en aquests moments és un immoble lliure de càrregues.

3er El Sr. Carlos Ramón va sortir del domicili conjugal el 3 de febrer de 2020. Per tant, en aquests moments la Sra. Aurora ha gaudit de l'ús durant 3 anys i 2 mesos.

4art En el domicili viuen la Sra. Aurora, la seva filla Ramona de 20 anys que segueix estudiant i el seu fill Leovigildo de 25 anys que treballa i guanya entre 800 i 1000€ al mes. La filla l'any 2021 va començar 1er de filosofia.

5è La Sra. Aurora treballa a l'empresa AIS GROUP Aplicaciones de Inteligencia Artificial SA des del 13 de gener de 1989 i segons la informació facilitada pel punt neutre, l'any 2020 va obtenir uns ingressos de 37.365,27€ menys una retenció de 6.741,60€, el que comporta una mitjana de 2.551,9€ mensuals.

6è La Sra. Aurora i el Sr. Carlos Ramón es van dividir els dipòsits bancaris i en aquests moments la Sra. Aurora té el 100% de 63.964€. També comparteix altres 4 comptes al 50% amb un total de 229.298,71€, tot i que ha mantingut que aquests diners pertanyen a la seva mare i que estan també al seu nom com a forma de garantia.

7è En aquest procediment el Sr. Carlos Ramón ha exercit l'acció de divisió del bé comú.

8è No consten problemes de salut en la Sra. Aurora. Té 56 anys.

La Sentència instància atorgava un termini de sis anys i fonamentava la seva decisió en el temps que calculava que la filla finalitzaria els seus estudis i aconseguiria la independència econòmica.

Per tant, la Sentència segueix aplicant el criteri de la independència econòmica dels fills com a paràmetre de l'extensió de l'ús del domicili conjugal. Aquest criteri no va ser avalat per la reforma introduïda per la Llei 25/2010 que va permetre l'atribució de l'ús però sobre el criteri de major necessitat del cònjuge. No volem dir que les circumstàncies familiars que envolten al cònjuge no puguin ser valorades però el nucli de la necessitat ha d'incidir en les seves circumstàncies personals. En aquest sentit no podem compartir el criteri de la Sentència d'instància atès que la Sra. Aurora té una feina estable amb unes retribucions mensuals de 2.550€, és titular exclusiva com a mínim d'uns dipòsits de 63.964€, no té cap problema de salut i ha gaudit de l'ús del pis en exclusiva des de fa més de tres anys. Si a aquests fets li sumem que el Sr. Carlos Ramón ha exercitat l'acció de divisió de cosa comuna i que és copropietària de l'immoble que no té càrrega hipotecària, hem de concloure que la venda de la casa i el que direm sobre les pensions econòmiques que haurà d'afrontar el Sr. Carlos Ramón, li permetrà proveir-se d'un habitatge adequat a les seves necessitats i a les dels seus fills.

En conseqüència, cal estimar el recurs en aquest punt i com el Sr. Carlos Ramón demanava l'atribució per un termini d'un any des de la Sentència d'instància, atès que aquest ha transcorregut sobrerament - la Sentència es va dictar al setembre de 2021- declarem l'extinció del dret d'ús amb efectes des d'aquesta Sentència. Entenem que aquest pronunciament no és incongruent sinó que té cabuda ja que la Sra. Aurora demanava la confirmació de la Sentència. Si estiméssim estrictament el recurs i atorguéssim l'ús per un any des de la Sentència d'instància, l'extinció s'hagués produït al setembre de 2022 i això podria donar lloc a noves reclamacions entre les parts. La nostra sentència es fonamenta, entre altres factors, en el fet que la Sra. Aurora ha gaudit de l'ús durant tres anys i per això es considera adequat posar-hi fi ara.

Tercer.- Recurs de la representació del Sr. Carlos Ramón en relació amb la pensió alimentària de la filla comú

El recurrent entén que la Sentència no valora adequadament la prova per no haver tingut en consideració l'extensa prova documental aportada amb els escrits principals i a la vista.

La Sentència fixa una pensió alimentària de 500€ mensuals i motiva la seva decisió en els següents fets que declara provats: que la filla resideix amb la mare, que el Sr. Carlos Ramón des que va sortir del domicili i durant els primers sis mesos va aportar 1.000€ en concepte d'aliments per tots dos fills; que el Sr. Carlos Ramón percep un salari de 3.337,47€ mensuals amb dues pagues i que la Sra. Aurora té un salari de 2.192,82€.

La Sentència motiva de forma suficient la seva decisió. Altre cosa és que la valoració de la prova sobre la que basa la seva decisió.

El primer punt de discòrdia es centra en la residència de la filla ja que el Sr. Carlos Ramón diu que la Ramona viu la meitat del temps a casa seva. La Sra. Aurora nega aquesta convivència compartida. Malauradament, la filla major d'edat no va comparèixer quan va estar citada per a declarar com a testimoni en una prova clara de no voler intervenir en el litigi dels seus pares. La Sra. Aurora sempre ha reconegut que la Ramona té bona relació amb el Sr. Carlos Ramón i que el visita sovint, però que això no vol dir que visqui a casa seva. Només tenim la declaració testifical del fill gran, Leovigildo, que només va reconèixer que la Ramona anava dos o tres dies a casa del pare. Tampoc no va concretar si era cada setmana o amb altre periodicitat. En qualsevol cas, estem davant d'una major d'edat que pot residir on vulgui però aquesta decisió té conseqüència en la forma de contribuir a les seves necessitats, sobre tot quan tenim en consideració que les capacitats dels obligats són ben diferents.

El Sr. Carlos Ramón va sortir de la llar familiar al febrer de 2020 i des d'aquesta data fins febrer de 2021 va fer ingressos al compte comú del Deustche bank per un total de 9.013,06€. Si dividim aquesta quantitat pels tretze mesos, ens dona una mitjana de 693,31€. Però és cert que aquestes transferències no anaven adreçades exclusivament a pagar els aliments dels dos fills sinó que cobrien també altres despeses com el 50% de l'alarma, de l'assegurança de la casa, de l'IBI, de l'assegurança de la moto, els mòbils, Netflix, transport, roba de la Ramona, música i anglès de Ramona, i la mútua. Era, per tant, una contribució tant als aliments com a altres despeses derivades de la seva cotitularitat.

La Ramona estudia a la Universitat Pública i no s'ha acreditat el cost de la matrícula i les despeses de material. També estudia anglès a l'Escola Oficial d'Idiomes. Fa servir la T-JOVE amb un cost trimestral de 80€ i el Bicing per 50€ l'any i està coberta per una mútua per la qual s'abonen 44,40€. A més té totes les despeses derivades de la seva edat en roba, mòbil, oci, i les vinculades amb la seva alimentació en sentit ample -alimentació estricta, participació en subministraments, higiene, neteja de la llar...-

La Sra. Aurora viu al domicili conjugal i no paga préstec hipotecari. El Sr. Carlos Ramón viu en un pis de la seva exclusiva propietat i tampoc no paga hipoteca . Cap dels dos no té altres deutes. Però la Sra. Aurora haurà de proveir-se d'un nou habitatge, previsiblement a Barcelona, que tingui prou grandària per acollir a tres persones. Fem referència expressa al fill gran que, tot i no ser creditor d'una pensió d'aliments per haver accedit al mercat laboral, els seus ingressos de 800/1000€, difícilment li permeten proveir-se d'un habitatge propi. Com la seva relació amb el pare no es bona, viu amb la seva mare.

La Sra. Aurora té uns ingressos de 2.551€ i el Sr. Carlos Ramón de 4.351€. Així resulta de la informació del punt neutre que per l'any 2020 va mostrar que el Sr. Carlos Ramón va tenir uns ingressos de 69.926,91€ més altres 684,95 menys 18.294,33 i 102,74€.

L' article 237-9 del CCC determina que la quantia dels aliments es determina en proporció a les necessitats de l'alimentat i als mitjans econòmics i a les possibilitats de la persona o de les persones obligades a prestar-los. Atesos els elements abans esmentats, i especialment, que el Sr. Carlos Ramón ja no cedeix l'ús del bé comú com a forma de pagament dels aliments, considerem la pensió alimentària fixada és adequada al principi de proporcionalitat tot i que serà la Sra. Aurora qui haurà de fer-se càrrec de les despeses ordinàries de formació, transport, mútua i les altres que integren el concepte d'aliments. Aquesta pensió el Sr. Carlos Ramón l'haurà d'abonar en el compte determinat per la Sra. Aurora i no en el compte de la filla, perquè aquesta pensió es fixa per pagar les seves necessitats alimentàries i no perquè la filla els destini a allò que li sigui més plaent. Si la filla visqués independent i no tingués mitjans propis, podria reclamar als seus progenitors una contribució, però en la mesura que manté la convivència amb la mare, segueix sent dependent econòmicament i prossegueix en els estudis, la pensió l'ha de rebre la Sra. Aurora qui l'ha administrar per tal de pagar les despeses de la filla. Queden fora de la pensió les despeses extraordinàries i les activitats extraescolars -com l'anglès- que s'han de pagar en la forma que es dirà.

QUART. Recurs de la representació del Sr. Carlos Ramón en relació amb la forma de contribució de les despeses extraordinàries

La Sentència fixa que el Sr. Carlos Ramón haurà de fer front en un 70% a les despeses extraordinàries de la filla i la Sra. Aurora en un 30%.

La contribució a les despeses extraordinàries és una extensió del deure d'aliments però referit a aquelles quantitats que, pel seu caràcter imprevisible, extraordinari o excepcional no podem ser considerades per fixar la pensió alimentària ordinària. La jurisprudència menor ha incorporat en el mateix tractament a les activitats extraescolars com a forma de afavorir el consens entre les parts i la necessitat d'adequar les quantitats als canvis que en aquests activitats es van produint amb el pas dels anys. Però com a forma de pagar els aliments també està subjecte al criteri de proporcionalitat de l' article 237-9 del CCC. Si tenim en consideració que el Sr. Carlos Ramón guanya 4.351€ i la Sra. Aurora guanya 2.551€ mensuals, la diferència de percentatge es d'un 63% el Sr. Carlos Ramón en front del 47% la Sra. Aurora. Però hem d'afegir que per aquesta Sentència, la Sra. Aurora perd el dret d'ús sobre el domicili familiar i o adquireix la part del Sr. Carlos Ramón o haurà de buscar-se un nou lloc per viure. En el primer cas, hauria de pagar al Sr. Carlos Ramón, i en el segon la quantitat rebuda s'haurà d'aplicar a la compra d'un nou habitatge. Mentre que el Sr. Carlos Ramón ingressa, en qualsevol cas, la quantitat de la meitat que li correspon. Cal tenir en consideració aquest increment i per això considerem adequat mantenir la proporció del 70% 30% establert per la Sentència d'instància. Refusem el recurs en aquest sentit.

CINQUÉ- Recurs de la Sra. Aurora en relació amb la compensació per raó de treball

La Sra. Aurora en la seva demanda reconvencional demana una compensació econòmica per raó de treball de l' article 232-5 del CCC i la fonamenta en el fet d'haver-se dedicat substancialment més a la cura de la família que el seu marit i per haver aportat a l'economia familiar els diners percebuts per herència del seu pare l'any 2003 la quantitat de 90.566,71€. Afegeix, com elements a tenir en consideració, els 24 anys que ha durat el matrimoni, l'elevat salari del Sr. Carlos Ramón i les perspectives possibles dels cònjuges. Demana una compensació de 21.369,69€ que resulten d'aplicar la regla de la quarta part als estalvis del Sr. Carlos Ramón en la quantitat de 85.478€.

La Sentència d'instància denega la compensació perquè entén que no existeixi desequilibri ja que se li ha reconegut una prestació compensatòria i tenen tots dos patrimoni.

El recurs s'ha de refusar tot i que per arguments diferents als de la Sentència d'instància.

Deia el TSJC en la seva Sentència de 5 de novembre de 2021 Roj: STSJ CAT 9384/2021 - ECLI:ES:TSJCAT:2021:9384 :" 2. La nostra Sentència 49/2017, de 26 d'octubre , subratllava que un mecanisme corrector dels efectes no desitjables que pot arribar a produir un estricte règim econòmic matrimonial de separació de béns -com ara el supletori legal a Catalunya- és el que tracta de compensar el desequilibri entre els patrimonis del cònjuges derivat del fet que un d'ells primordialment es dediqui a la llar, sense cap remuneració, mentre que l'altre obté guanys fruit de la seva activitat -laboral, empresarial- fora de la llar, amb la qual cosa incrementa el seu patrimoni un cop satisfetes les càrregues familiars".

I afegia que " en el dret català, la norma pionera en aquest sentit va ser l' article 23 de la compilació del dret civil de Catalunya, segons la redacció donada per la Llei 8/1993 , de relacions patrimonials entre cònjuges. Un cop aprovat el Codi de família per la Llei 9/1998, de 15 de juliol, aquest mecanisme corrector es contenia a l'article 41 , que reconeixia una compensació econòmica al cònjuge que hagués treballat per a la casa o per a l'altre cònjuge, sense retribució o amb una retribució insuficient, sempre que, per aquest motiu, s'hagués generat "una situació de desigualtat entre el patrimoni de tots dos que impliqui un enriquiment injust.

Ara bé, el llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família, aprovat per la Llei 25/2010, de 29 de juliol, ha modificat de forma sensible aquesta figura jurídica amb la intenció declarada d'introduir "pautes normatives més clares" que facin més predictibles les decisions judicials, com es llegeix en el preàmbul de la Llei, per tal que la compensació deixi de ser concebuda com un remei substitutori d'un enriquiment injust (SSTSJ de 20 de juny de 2011 i 12 de juliol de 2012) i d'inspirar-se en la idea de sobrecontribució a les despeses familiars (tesi ja refusada per les sentències d'aquest tribunal de 14 d'abril de 2003 , 12 de gener de 2004 i 27 d'octubre de 2005 ), i passi a fonamentar-se senzillament en "el desequilibri que produeix entre les economies dels cònjuges el fet que un faci una tasca que no genera excedents acumulables i l'altre en faci una altra que sí que en genera".

En aquest mateix ordre de coses, la STSJ 56/2018 aclaria que " ara és indiferent [...] que no hi hagi una correlació directa entre el treball d'un dels cònjuges o membres de la parella a la llar familiar i als negocis de l'altre, i els guanys econòmics obtinguts per l'altre. L'única cosa necessària és que la diferència entre els increments patrimonials es generi durant la convivència.

Així com l' article 41.1 del Codi de família reconeixia indiferenciadament el dret a la compensació a favor del cònjuge que, "sense retribució o amb una retribució insuficient, ha treballat per a la casa o per a l'altre cònjuge", la regulació actual presenta una sistemàtica més acurada, atès que, sota el pressupòsit que el treball domèstic del cònjuge no és retribuït, dedica el primer apartat de l' article 232-5 CC a sancionar el dret a la compensació del cònjuge que "ha treballat per a la casa substancialment més que l'altre", amb la qual cosa està remarcant la necessitat de fer un judici comparatiu entre la dedicació a la casa d'un i l'altre cònjuge, de manera que la dedicació de qui pretén la compensació hagi estat essencial o més important que la de l'altre.

En la interpretació de l'article 232-5.1 aquest Tribunal ha declarat de manera constant que la dedicació a la casa i als fills no necessàriament ha de ser exclusiva, sinó que n'hi ha prou que hagi estat substancialment més important o més rellevant que la de l'altre consort."

Per tant, la compensació econòmica per raó de treball gravita sobre dos elements: la dedicació substancial a la llar o a la feina de l'altre i la diferència patrimonial.

En cap cas no es pot denegar una compensació econòmica per haver concedit una prestació compensatòria perquè precisament un dels elements a valorar per atorgar o no la prestació és si s'ha concedit compensació econòmica ( artº 233-15 a) del CCC). De manera que sempre cal examinar primer si es té dret a la compensació i després, si se'n té a la prestació però no a l'inrevés.

Podem considerar provat el primer requisit per la prova documental aportada i consistent en certificacions de l'empresa AIS GROUP per la que treballa la Sra. Aurora des de 1989 i en la que es fa constar que va demanar reducció de jornada per motiu de la guarda legal, primer del seu fill Leovigildo, i després de la seva filla Ramona.

El Sr. Aurora no està d'acord amb aquesta conclusió i invoca la seva professió com a bomber i la gran disponibilitat horària que comportava. Però una cosa es tenir disponibilitat i altre haver-se dedicat materialment. En aquest sentit la declaració testifical del fill gran deixa clar que quan eren petits era la mare qui s'encarregava principalment d'ells i de la casa i ja d'adolescents de portar-los al metge. Per altra banda, dels objectes reclamats pel Sr. Carlos Ramón i que consten en el document nº 32 -material d'escalada, esquis, material de submarinisme- i l'al·legació de prendre classes de música i tocar el banjo, mostren que la disponibilitat de temps es va invertir en la pràctica esportiva - i concretament, en activitats que no només requereixen formació específica sinó desplaçament als àmbits de la natura on es poden practicar- i en la música. La Sra. Aurora no consta s'hagi dedica a res més que a tenir cura de la família quan acabava la jornada laboral.

Però la part que demana la compensació no ha acreditat la diferència patrimonial. Cal dir que la Disposició Addicional tercera de la Llei 25/2010 disposava que: Per a determinar en el procediment matrimonial, la compensació per raó de treball i també la titularitat dels béns, si cal per a establir la procedència i la quantia de la compensació, s'han d'aplicar les regles següents: a) la demanda o , si s'escau, la reconvenció s'ha d'acompanyar amb una proposta d'inventari que inclogui els béns propis i els de l'altre cònjuge amb la indicació de llur valor, i l'import de les obligacions, i també la documentació de rellevància patrimonial que hom tingui.

Tot i que la jurisprudència ha interpretar de forma flexible aquest requisits quan els béns son pocs, la part no ha fet cap esforç per la seva designació i valoració i s'equivoca al pretendre computar un ingrés fet durant la vigència del matrimoni i procedent d'una herència sense provar la seva destinació. Només el fill en la seva declaració va dir que amb aquests diners sap que el va ajudar a comprar-se un cotxe.

Resulta de les actuacions que la Sra. Aurora és propietària del 50% de l'immoble que constitueix domicili conjugal. No tenim cap valoració ni l'escriptura de compravenda. També es titular de dipòsits per un valor de 63.964€. Apareix com a titular amb la seva mare de comptes amb un saldo de 229.298€. La seva representació va presentar un document privat a la vista consistent en un acte de manifestacions de la Sra. Berta en la que especificava que la seva filla constava als seus comptes únicament per cobrir la normativa del Fons de Garantia de Dipòsits d'Entitats de Crèdit per la qual la quantitat assegurada en els dipòsits bancaris és de 100.000€ per titular i afegia que la seva filla mai no havia utilitzar aquests diners per altre fi que no fos la seva cura davant la vellesa.

La part adversa ha qüestionat la validesa probatòria d'aquest document. Cal recordar que tal com deia la SAP Lleida Sección 2º a la seva Sentència de 3 de maig de 2021 amb crida a les SSTS 15/2/2013 y STSJC 28/10/2004: " Así, en el supuesto el capital mobiliario en cuentas corrientes de titularidad indistinta, la jurisprudencia se ha inclinado a estimar que no existe propiamente una comunidad ordinaria indivisa, pues el mero depósito del dinero en una cuenta bancaria conjunta de ambos cónyuges no acarrea sin más la cotitularidad de los fondos depositados. La titularidad indistinta lo único que atribuye a los titulares frente al banco depositario son facultades dispositivas del saldo que arroje la cuenta pero no determina, por si solo, la existencia de un condominio y menos por partes iguales sobre dicho saldo de los dos (o más) titulares indistintos de la cuenta, ya que esto habrá de venir determinado únicamente por las relaciones internas entre ambos titulares, y más concretamente por la originaria pertenencia de los fondos o numerario de que se nutre dicha cuenta"

Si la part agent reconvencional volia demostrar que els diners, més enllà de la seva titularitat formal, eren només de la Sra. Berta, resultava indispensable acreditar-ho i l'acta de manifestacions no cobreix aquesta necessitat de prova. No sabem d'on surten aquests diners i, si eren de la Sra. Berta per què el 2 de febrer de 2019 la Sra. Aurora li va fer una transferència de 15.000€. L'herència del seu pare, i espòs de la Sra. Berta, va ser important però, a banda dels 90.000€ que a ella li van ser adjudicats, de l'acta de manifestació d'herència aportat amb la demanda reconvencional, no resulta quina quantitat li va correspondre a la seva esposa. El principi de facilitat probatòria determina que aquesta prova era responsabilitat de la part agent i com no la ha desenvolupat de forma suficient hem de tenir en consideració en el seu patrimoni final, el 50% del saldo d'aquests comptes. Així que cal sumar a la meitat de l'immoble que era domicili conjugal, uns dipòsits bancaris per import de 178.613,3€ (114.649,35€ +63.964€)

En l'inventari no podem incloure la plaça d'aparcament perquè va ser adquirida abans del matrimoni (artº 232-6 c)

I en relació amb el Sr. Carlos Ramón, és cotitular de l'immoble del carrer DIRECCION000 NUM000 i és titular exclusiu de dipòsits per un valor de 85.981,47€. No podem tenir en consideració ni la plaça d'aparcament adquirida abans del matrimoni, ni de l'immoble en el que resideix de carrer DIRECCION002 NUM002, adquirit per herència de la seva mare l'any 2019 ( artº 232-6 c).

Per tant, La Sra. Aurora té un patrimoni computable a aquests efectes superior al del Sr. Carlos Ramón per la qual cosa no correspon compensació per raó de matrimoni.

SISÈ- Recurs de la representació del Sr. Carlos Ramón i de la Sra. Aurora en relació amb la prestació compensatòria.

La Sentència fixa una prestació compensatòria de 300€ per cinc anys a càrrec del Sr. Carlos Ramón. La representació d'aquest demana que es revoqui perquè considera que no es donen els requisits per la seva fixació. La representació de la Sra. Aurora demana que la prestació es fixi amb caràcter indefinit.

Cal recordar la STSJ, civil, Secció 1, del 17 de desembre de 2015 (ROJ: STSJ CAT 12276/2015) quan deia: " No obstante, con la finalidad de precisar su alcance y finalidad, debe recordarse como decíamos en las SSTJC de 76/2014, de 27 de noviembre y 75/2015, de 29 de octubre , que el Libro II del CCCat introduce modificaciones en la regulación de la pensión compensatoria que no son únicamente terminológicas -cambio de la expresión pensión por la de prestación por poder pagarse de una sola vez- sino también de fondo.

En orden a la temporalidad de la prestación, el legislador catalán ha dado un paso más en la línea de zanjar en la medida de lo posible y sin vulnerar principios éticos y de solidaridad, las relaciones personales y patrimoniales de las personas que habían estado unidas por vínculos matrimoniales en evitación de litigios y conflictos.

Así el Preámbulo del Libro II justifica el mantenimiento de la prestación compensatoria considerando que:

"Ciertamente, muchos divorcios afectan a matrimonios de duración media bastante breve y a personas relativamente jóvenes, por lo que, en general, o bien ambos pierden de forma parecida o bien la convivencia conyugal no ha comprometido irremediablemente las oportunidades económicas de ninguno de ellos. Eso no ha llevado, sin embargo, a alterar esencialmente la configuración legal de la prestación compensatoria. Se ha tenido en cuenta que la incorporación de la mujer al mercado de trabajo no ha ido paralela, a la práctica, a un reparto de las responsabilidades domésticas y familiares entre los dos cónyuges y que en bastantes casos la actividad laboral o profesional de uno de los cónyuges se supedita aún a la del otro, hasta el punto de que, en determinados niveles educativos y de renta, continúa siendo habitual que uno de los cónyuges, típicamente la mujer, abandone el mercado de trabajo al contraer matrimonio o al tener hijos. Ambas circunstancias abonan reconocer el derecho a prestación compensatoria vinculándolo al nivel de vida de que se disfrutaba durante el matrimonio, si bien dando prioridad al derecho de alimentos de los hijos y fijando la cuantía de acuerdo con los criterios que la propia norma detalla. Sin embargo, para los casos en que la prestación se satisface en forma de pensión, se insiste en el carácter esencialmente temporal de esta, salvo que concurran circunstancias excepcionales que hagan aconsejable acordarla con carácter indefinido ".

De dicho Preámbulo así como de lo dispuesto en los artículos 233-14.1 y 233-17.4 CCCat puede deducirse que la finalidad actual de la prestación compensatoria es la readaptación del cónyuge acreedor a la vida activa como consecuencia de las desmejoras económicas consiguientes a la disolución del matrimonio y a la pérdida de oportunidades experimentada precisamente por éste. No se concibe ya como una garantía de sostenimiento vital por parte del antiguo cónyuge ni como un derecho automático a una prestación económica permanente. A dichos efectos, siguiendo la línea jurisprudencial de esta Sala, se presume que cada uno de los cónyuges debe ser capaz de mantenerse por sí mismo y que tras la disolución del vínculo el menos favorecido debe actuar en forma proactiva para adquirir bienes propios que permitan su digna sustentación sin quedar sujeto a la permanente dependencia del otro.

La pensión o prestación compensatoria tiende, pues, a compensar la disparidad en las condiciones de vida entre ambos creadas por el divorcio por el tiempo necesario para que el cónyuge que perdió o disminuyó sus oportunidades laborales pueda volver a adquirirlas y reestablecer el desequilibrio que se produce en relación con el nivel de vida del otro y el mantenido durante el matrimonio".

Per valorar si la Sra. Aurora és creditora d'una prestació compensatòria prevista a l' article 233-14 del CCC, cal subratllar els fets següents:

1r. Els litigants van contraure matrimoni el 25 de novembre de 1997.

2n. El NUM003 de 1997 va néixer el seu fill Leovigildo, i el NUM004 de 2003 ho va fer la seva filla Ramona.

3r. La Sra. Aurora treballa des de gener de 1989 com a secretària a l'empresa AIS GROPU Aplicacions de Intel·ligència Artificial SA i ha demanat reducció de jornada per la cura dels seus dos fills.

4t. El Sr. Carlos Ramón és Cap de Bombers de la Generalitat i ocupa un nivell 20 de l'Escala Tècnica- B del Cos de Bombers i ha assolit el rang de Sergent. Segons la reglamentació aportada - Circular de la Direcció general de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments relativa a la jornada i a les modificacions de la planificació del calendari anual de guàrdies dels membres del Cos de Bombers- podia haver demanat reducció de jornada per motius de conciliació de la vida personal, familiar i laboral i no consta que la demanés durant el matrimoni.

5è. Amb els ingressos de tots dos van comprar l'habitatge familiar del carrer DIRECCION000 i l'aparcament de DIRECCION001 NUM001 que tenen llogat.

5è La Sra. Aurora té un salari de 2.551,9€ i el Sr. Carlos Ramón de 4.351€.

6è El Sr. Carlos Ramón és propietari del pis en el que viu i la Sra. Aurora es copropietària de l'immoble en el que viu respecte del qual es declara la divisió de cosa comuna i ja no en té l'ús.

7è S'ha fixat una pensió alimentària en favor de la filla Ramona a càrrec del Sr. Carlos Ramón de 500€ però la Sra. Aurora l'ha de mantenir a casa seva i ha de concórrer a la seves despeses.

8è No s'ha reconegut en favor de la Sra. Aurora una compensació per raó de treball.

9è La Sra. Aurora perd l'ús de l'habitatge familiar mentre el Sr. Carlos Ramón ja té satisfeta la seva necessitat habitacional.

És evident que la ruptura comporta una pitjor situació en la Sra. Aurora que no només deixarà de gaudir dels majors ingressos del seu marit sinó que perd l'ús de l'habitatge familiar i que ja no es pot considerar com una forma de pagar la prestació compensatòria. Ha quedat acreditat per la declaració del fill i per les certificacions de la seva empresa que la seva dedicació a la llar va ser superior a la del seu espòs qui va poder progressar en l'àmbit laboral aconseguint en aquests moments un nivell 20 dins el Cos.

En conclusió hem de considerar correcte la fixació d'una prestació compensatòria en la quantia fixada de 300€ al mes.

Ara be en relació amb el seu termini, en cap cas pot atendre's la petició de la recurrent adreçada a la seva fixació amb caràcter indefinit ja que l'article 233-14 en el seu paràgraf 4art diu que la prestació compensatòria en forma de pensió s'atorga per un període limitat, llevat que hi concorrin circumstancies excepcionals que justifiquin de fixar-la amb caràcter indefinit. No es donen aquests circumstàncies excepcionals ja que la Sra. Aurora treballa en el mateix lloc al que va accedir abans de contraure matrimoni, no hi ha cap element que faci preveure que serà acomiadada, té un bon estat de salut, no pateix cap limitació física ni psíquica, els dos fills son majors d'edat i no presenten cap problemàtica afegida, és cotitular de dos bens immobles i de dipòsits bancaris que garanteixen la seva independència econòmica. Per això, no només refusem el recurs de la Sra Aurora sinó que considerem excessiu el termini de 5 anys, i considerem més adequat, un termini de tres anys des de la data de la primera sentència, temps suficient perquè la Sra. Aurora hagi pogut trobar un nou habitatge i instal·lar-se i adaptar-se a la nova vida sense l'ajuda del Sr. Carlos Ramón. No existeix incongruència perquè el Sr. Carlos Ramón demanava que es revoqués la prestació compensatòria.

SETÈ- Recurs de la representació de la Sra. Aurora en relació al deute derivat de l'impagament de pensions des de febrer de 2021 fins a setembre de 2021.

Tot i la estranyesa en la forma de fer aquesta petició, la invocació de l' article 237-5 del CCC ens permet entendre que la part està demanat la retroacció de la pensió alimentària. La part adversa ha respost a aquesta petició i ha al·legat que en el període reclamat, ell va seguir fent pagaments directament en el compte de la filla.

L' article 237-5 del CCC diu: "Hom te dret als aliments des que es necessiten, però no es poden demanar els anteriors a la data de reclamació judicial o extrajudicial. 2. En el cas del aliments dels fills menors, es poden demanar els anterior a la reclamació judicial o extrajudicial fins un període de màxim d'un any, si la reclamació no es va fer per una causa imputable a la persona obligat a prestar-los".

El Sr. Carlos Ramón va sortir del domicili al febrer de 2020. Durant tot un any va estar fent aportacions diverses al compte comú. Però a partir del 2021 va fer pagaments als comptes dels fills a més de pagar les despeses que corresponien a la seva cotitularitat dels dos immobles.

La demanda es va interposar el 4 d'abril de 2021. La contesta i reconvenció es va presentar l'11 de maig de 2021. En ella ja es demanava el pagament de les pensions des de febrer de 2021. També es van demanar mesures provisionals que no es van celebrar per coincidir les dues vistes el mateix dia. El 24 de febrer de 2021 la Sra. Aurora va remetre al Sr. Carlos Ramón un requeriment de pagament de 400 euros per fill.

Sobre la possibilitat de aplicar la retroactivitat des de data anterior a la reclamació judicial s'han pronunciat afirmativament encara que en relació a l'antic artº 262 del Codi de família, la STSJC de 21 de març de 2005, i també, la més recent de 31 de gener de 2008 de la Secció 18 de l'AP de Barcelona -rotlle 544-07- En aquesta darrere resolució es feia la retroacció des de la data d'una reclamació en forma verbal dels aliments. En aquest cas, el requeriment va ser formal a través d'un burofax i la part va reproduir la seva petició en contestar la demanda del contrari i demanar mesures provisionals. Atès que va existir reclamació extrajudicial, en aplicació de l'article esmentat és procedent atorgar efectes retroactius a la pensió d'aliments fixada en primera instància però de la que cal deduir els pagaments fets en concepte d'aliments. I de les transferències aportades per la representació del Sr. Carlos Ramón només podem considerar deduïbles les despeses de T-JOVE en la quantia de 100€ ( 40€ i 60 €) i els 60€ per les proves PAU. No pot tenir consideració d'aliments les partides de "mesada" que son el vulgarment nomenat diners de butxaca que els joves poden utilitzar i que no tenen per finalitat cobrir les seves necessitats alimentàries estrictes. Tampoc no es poden considerar les transferències per conceptes que tenen la consideració de despeses extraordinàries com son el dentista o el carnet de conduir. No podem deduir les que no tenen concepte ja que es van fer al compte de la filla, i no el de la mare.

El recurs s'ha d'estimar en aquest punt.

VUITÈ- Recurs de la representació de la Sra. Aurora en relació amb altres despeses i el repartiment de diamants

La representació de la Sra. Aurora demana que es declari el deute per impagament de determinades despeses, així la TJOVE de la filla, material, compres on line, bicing, funda IPAD, mòbil del Sr. Carlos Ramón per un total de 472,53€

La pretensió no pot ser admesa perquè el procediment de divorci no es un procediment declaratiu dirigit a determinar l'existència de determinats crèdits entre les parts. Si la part entén que té acció i que el que reclama no entra dins els aliments emparats per la retroacció declarada en el fonament anterior, haurà d'interposar la corresponent demanda declarativa, demanda que no serà en cap cas competència dels Jutjats especialitats en família.

El mateix hem de dir sobre la reclamació d'uns suposats diamants, la preexistència dels quals ha estat orfe de tota prova

La petició s'ha de refusar.

NOVÈ- Recurs de la representació del Sr. Carlos Ramón en relació a l'acció de divisió comuna i l'inventario de béns

L'acció de divisió és acumulable al procediment de divorci ( artº 232-12 CCC) i no es pot ajornar la seva declaració a un moment diferent en el temps sens perjudici del dret de les parts a instar l'execució quan sigui més convenient. Atès que s'ha extingit el dret d'ús sobre l'immoble que havia constituït el domicili conjugal les parts podran instar, si no arriben a un acord, en tràmit d'execució, les actuacions que corresponguin de conformitat amb allò descrit en l'article 552-11. En execució de sentència s'ha de procedir a l'inventari dels bens i de l'aixovar a partir d'aquesta Sentència.

DESÈ.- Costes

Atesa l'estimació parcial de tots dos recursos i de la complexitat de la valoració probatòria dels fets del respecte del conjunt de qüestions debatudes, considerem en aplicació de l' article 394 en relació amb l' article 398 de la LEC que no procedeix fer imposició de les costes processals a les parts de forma que cadascuna pagarà les causades a la seva instància i les comunes per meitat.