Sentencia Civil 774/2023 Audiencia Provincial Civil de Barcelona nº 14, Rec. 809/2021 de 04 de diciembre del 2023

PRIMER.- Breu resum d'antecedents.

1.- EUROGINE, SL, (en endavant EUROGINE) és una companyia dedicada a la fabricació i comercialització de dispositius anticonceptius intrauterins (DIUs), que el juny de 2019 va presentar contra NEW APLICATIONS IN PLASTIC, SL, (en endavant NAIP) i IQAP COMPUESTO PLÁSTICO GROUP, SL, (en realitat IQAP MASTERBATCH GROUP, SL, en endavant IQAP) demanda de judici ordinari en què va exercitar contra la primera l'acció de responsabilitat contractual i contra la segona la de responsabilitat extracontractual per la seva respectiva actuació negligent en el procés de fabricació d'uns lots de DIUs de l'actora que van resultar defectuosos. IQAP va fabricar la matèria prima de compost de plàstic (anomenat Cromofix Blanco 60B091), que NAIP va injectar en les armadures dels DIUs que li va proporcionar EUROGINE, que va completar els dispositius amb la col·locació d'un fil d'aram i un altre de polietilè i a continuació els va comercialitzar. El motiu invocat a la demanda de l'acció exercitada contra cadascuna de les demandades és que des de finals de desembre de 2017 s'havien produït diversos trencaments aleatoris en els DIUs en el moment de la seva extracció de l'úter de les usuàries; trencaments produïts per la presència d'una gran quantitat d'aglomerats i fins i tot d'agrupacions d'aglomerats de sulfat de bari de gran mida en el compost de plàstic elaborat per IQAP, que provocava que els aparells fossin més trencadissos.

La pètita de la demanda va sol·licitar: 1r) que es declarés ambdues demandades responsables solidàries de la defectuosa fabricació dels lots del compost plàstic emprat en la fabricació dels lots de DIUs; 2n) que es declarés que ambdues demandades havien de respondre solidàriament enfront d'EUROGINE de tots els danys i perjudicis, presents i futurs, causats; 3r) que es condemnés solidàriament ambdues demandades a pagar-li 413.471,89 € pels danys i perjudicis patits; 4t) que es condemnés solidàriament ambdues demandades a abonar-li 150.000 € en concepte de danys a la seva imatge i reputació empresarial; i 5è) que es condemnés les demandades al pagament de les costes processals.

El coneixement de la demanda va correspondre al Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Martorell, que va incoar el procediment ordinari 382/2019-A.

2.- Les demandades van presentar per separat escrit de contestació a la demanda en què cadascuna va sol·licitar la desestimació de la demanda, amb imposició de les costes a la part actora.

3.- Celebrades l'audiència prèvia i la vista del judici, el jutge titular del Jutjat va dictar sentència en què va apreciar la manca de responsabilitat contractual de NAIP i la manca de responsabilitat extracontractual d'IQAP i, a la part dispositiva de la resolució, va desestimar la demanda i va absoldre ambdues demandades, tot i que, com que va apreciar dubtes de fet en l'assumpte, no va imposar les costes a l'actora.

4.- Contra la sentència es va alçar la part actora, que va interposar recurs d'apel·lació que va fonamentar en els motius que va considerar adients, en la pètita del qual va sol·licitar que es revoqués la sentència apel·lada i es dictés una nova estimant íntegrament la demanda, amb condemna en costes de les demandades.

5.- Les demanades es va oposar al recurs i en van sol·licitar la desestimació amb costes.

SEGON.- La sentència de primera instància i el recurs d'apel·lació.

1.- Assumim i compartim la seva fonamentació fàctica i jurídica -que per a ser breus donem per reproduïda-, tret d'aquells particulars que quedin desvirtuats o contradits per aquesta resolució.

Tot i que en el sistema processal espanyol el coneixement del tribunal de segona instància és ple, de manera que el tribunal ad quem té plena competència per a revisar tot allò actuat pel jutjat a quo, tant pel que fa als fets com a les qüestions jurídiques oportunament deduïdes per les parts, per a comprovar si la resolució recorreguda s'ajusta o no a les normes processals i substantives que siguin aplicables al cas, quan es tracta de la valoració probatòria ( STS 255/2011 que reitera les SSTS 88/2013 i 562/2013, i STC 212/2000), la revisió de la sentència d'instància s'ha de centrar fonamentalment en verificar la legalitat de la producció de la prova, l'observança dels principis rectors de la càrrega de la prova i si s'escau de les regles legals relatives a la prova taxada, així com si en la valoració conjunta del material probatori el jutge a quo s'ha comportat de forma arbitrària, il·lògica, insuficient, incongruent o contradictòria o si, ans al contrari, l'apreciació conjunta de la prova realitzada pel jutge d'instància és la precedents per la seva adequació als resultats obtinguts en el procés.

2.- El recurs d'apel·lació d'EUROGINE està format per diversos motius en els quals al·lega errors en la valoració de la prova i l'aplicació de la normativa dels DIUs. Els examinarem conjuntament quan a continuació analitzem per separat la procedència de l'acció de responsabilitat contractual contra NAIP i la de responsabilitat extracontractual contra IQAP exercitades a la demanda. Tret que indiquem el contrari, la valoració de la prova practicada l'efectuarem conforme al seu resultat conjunt.

TERCER.- La inexistència de responsabilitat contractual de NAIP.

1.- Al fonament de dret VII de la demanda l'actora va imputar a cadascuna de les demandades haver incorregut en negligència en el compliment de les seves respectives obligacions. Pel que fa a NAIP, li va imputar la negligència en els termes següents:

- Por parte de NAIP: incumplimiento de encargar a un tercer fabricante [IQAP], para su posterior inyección en moldes, un compuesto plástico con las características idénticas que EUROGINE le había trasladado (concretamente la expresa instrucción respecto a que "La cantidad de Sulfato de Bario ha de estar entre el 15% y el 20% en peso. El 95% de las partículas del Sulfato de Bario han de ser menores de 10 micras").

En el mateix sentit, als fets de la demanda aquesta és la única imputació que la part actora efectua a NIAP, quan diu (pàg. 6 de l'escrit):

Desconocemos si NIAP transmitió dichas características técnicas a IQAP, ya que per a así manifestarlo, no ha acreditado documentalmente dicho extremo a EUROGINE.

I a l'audiència prèvia celebrada el 4 de novembre de 2020, el lletrat de la part actora no va modificar la causa d'imputació de responsabilitat contractual de NAIP en la fixació de fets controvertits, en la qual no va efectuar cap esment a una suposada negligència comesa per NAIP en la seva intervenció en la fabricació dels DIUs litigiosos.

2.- Doncs bé, amb la prova documental practicada ha quedat acreditat que NAIP no va incomplir l'encàrrec de traslladar a IQAP el compost plàstic amb les mateixes característiques idèntiques que EUROGINE li havia traslladat, que l'imputa el fonament de dret VII de la demanda, pel que indiquem a continuació.

3.- Les especificacions del material plàstic a fabricar per a les DIUs consten a l'e-mail remés per Bernardo (d'EUROGINE) a Borja (de NAIP, que és qui en la vista va contestar l'interrogatori de part d'aquesta) el 5 de febrer de 2013:

· . Polietileno de Baja Densidad (LDPE) - Dupont TM 20 Series DPE-20 o material tipo Pharma (libre de estabilizantes).

· . La cantidad de Sulfato de Bario ha de estar entre el 15% y el 25% de peso. El 95% de las partículas del Sulfato de Bari han de ser menores a 10 micras.

· . Óxido de Titanio al 2%.

(Document 10 de la demanda).

Mentre que les especificacions trasllades per Borja a Celso (que en la seva testifical practicada en la vista va manifestar que aleshores era el director comercial de IQAP) a l'e-mail que li va enviar el 9 d'abril de 2013 van ser:

· . Polietileno de Baja Intensidad (LDPE) tipo Pharma (libre de estabilizantes).

· . Lacantidad de Sulfato de Bario ha de estar entre el 15% y el 25% de peso. El 95% de las partículas del Sulfato de Bario han de ser menores a 10 micras.

· . Óxido de Titanio al 2%.

(Document 4 de la contestació a la demanda de NAIP, que no fou impugnat per la part actora no tampoc per IQAP en l'audiència prèvia).

La diferència en l'especificació del polietilé (que és un tipus de plàstic) entre un e-mail i l'altre no és significativa. O almenys el recurs d'apel·lació d'EUROGINE no diu el contrari.

Per tant, a l'e-mail de 9 d'abril de 2013 NIAP va transmetre a IQAP les mateixes especificacions que li havia comunicat EUROGINE a l'e-mail de 5 de febrer anterior.

4.- Com diu el fonament de dret vuitè de la sentència apel·lada:

Tampoco cabe atribuirle [a NIAP] responsabilidad por una defectuosa transmisión de instrucciones o indicaciones, puesto que, como se ha expuesto en el fundamento 5.2 relativo a las instrucciones facilitadas por la actora, NAIP transmitía las instrucciones literales iniciales de EUROGINE, que resultaron ser insuficientes para ser consideradas precisas. En todo momento en la cadena de correos constaba el reenvió literal de las instrucciones de la parte actora, o en copia, sin que en dicha cadena se aprecie que NAIP introduzca o modifique lo manifestado por la actora.

La resta de consideracions que el jutge d'instància formula al fonament de dret vuitè de la sentència, relatives a l'específica funció de NAIP en el procés de fabricació dels DIUs o a una hipotètica culpa in eligendo de NAIP amb IQAP (de la qual la mateixa resolució diu que no s'ha fet esment exprés [a la demanda]) entenem que van ser incloses pel jutge en una mena d' obiterdicta, ja que la direcció lletrada d'EUROGINE no les va incloure en la fonamentació jurídica de la demanda, ni tampoc en la fixació de fets controvertits de l'audiència prèvia.

5.- Refusem les al·legacions formulades al motiu setè i als apartats a), b) i f) del motiu onzè de resum i conclusions del recurs d'apel·lació, sobre la imputació de responsabilitat contractual a NAIP per causes diferents a la defectuosa transmissió de les instruccions d'EUROGINE per part de NAIP a IQAP invocada a la demanda, per noves i extemporànies, conforme raonem a continuació

6.- L' art. 456.1 de la LEC estableix que en virtut del recurs d'apel·lació podrà perseguir-se, d'acord amb els fonaments de fet i de dret de les pretensions formulades davant el tribunal de primera instància, que es revoqui una interlocutòria o sentencia i que, en el seu lloc, es dicti una altra favorable al recurrent, mitjançant un nou examen de les actuacions portades a terme davant aquell tribunal i conforme a la prova que, en els casos previstos en aquesta Llei, es practiqui davant el tribunal d'apel·lació.

Com ensenya la STS 718/2014, i reiteren les SSTS 246/2016 i 23/2016, la prohibició d'introducció de qüestions noves en el recurs d'apel·lació és un principi fonamental, recollit a l' art. 456.1 de la LEC. És una exigència que no constitueix un formalisme retòric o injustificat, sinó una regla que entronca amb l'essència del recurs d'apel·lació: la pretensió que es faci valer en segona instància cal que coincideixi essencialment amb la plantejada en la primera, de manera que l'apel·lant no pot modificar l'objecte del procés, introduint noves pretensions en el recurs perquè el tribunal que conegui de l'apel·lació les adopti i revoqui per aquest motiu la sentència recorreguda. Correlativament, el tribunal d'apel·lació només podrà revocar la sentència recorreguda per aquelles qüestions que, havent estat objecte d'oportuna invocació en primera instància, no hagin estat resoltes pel jutge conforme a allò que el tribunal d'apel·lació entén que és la solució correcta.

La prohibició impedeix que davant el tribunal de segona instància es plantegin recursos d'apel·lació sobre qüestions no al·legades oportunament en la primera instància i, per tant, respecte de les quals no s'ha donat al jutjat la possibilitat de resoldre-les.

Ja que, com continua la STS 718/2014:

No puede alterarse el objeto del proceso tal y como fue conformado en la primera instancia. De acuerdo a nuestra tradición histórica, la Ley de Enjuiciamiento Civil actualmente vigente acoge un modelo de segunda instancia limitada, como "revisio prioris instantie" (revisión de la instancia anterior). Por no ser un nuevo proceso, las partes no pueden pretender articular pretensiones nuevas o solicitudes no deducidas oportunamente en aquella. No solo no cabe modificar el objeto de las actuaciones de manera improcedente respecto de la primera instancia, sino que tampoco cabe convertir la apelación en un juicio nuevo.

Declara al efecto la sentencia de esta Sala núm. 353/2005, de 18 mayo :

"Es cierto que, por el respeto debido a la congruencia, la preclusión y la contradicción, en cuanto principios informadores del proceso civil, la jurisprudencia rechaza, como nuevas, las cuestiones planteadas después de la fase procesal destinada a definir el objeto del proceso, en la primera instancia. Así lo declaró esta Sala en las Sentencias invocadas en el motivo. Concretamente, en la de 15 de abril de 1991 se definieron las cuestiones nuevas como aquellas que debieron formularse en tiempo que permitiese su sometimiento al principio de contradicción y correspondiente prueba; y en la de 19 de diciembre de 1986 se declararon inviables en casación, puesto que los escritos hábiles para sustentar una tesis fáctica o jurídica que pueda reproducirse en este recurso extraordinario son solamente los de demanda, contestación, réplica y duplica " .

La prohibició d'introduir qüestions noves en segona instància està vinculada a l' art. 412 de la LEC, que plasma els principis del procés lite pendente, nihil innovetur (estant pendent el judici, no es pot innovar res) i non mutatio libelli (prohibició de la modificació de la pretensió), segons els quals durant la tramitació del procés la part actora no pot alterar allò establert amb caràcter substancial a l'escrit de demanda. La finalitat d'aquests principis del procés atén a la defensa de la part demandada que, en cas contrari, es podria veure sorpresa per un canvi d'orientació respecte de la causa petendi (causa de demanar o conjunt de fets jurídicament rellevants per a fonamentar la pretensió) o el petitum (pretensió) de l'actora, el que li pot produir indefensió.

7.- Raó per la qual desestimem el recurs d'apel·lació pel que fa a l'absolució de NAIP, que confirmem.

QUART.- La inexistència de responsabilitat extracontractual d'IQAP.

1.- Al fonament de dret VII de la demanda l'actora també va imputar a IQAP haver incorregut en responsabilitat extracontractual en el compliment de les seves obligacions, en els termes següents:

- Por parte de IQAP: incumplimiento por suministrar la materia prima compuesto plástico encargado incumpliendo las características técnicas que se habían requerido, a pesar de conocer el producto final para el que sería destinada (DIUs), e incumplimiento respecto a la validez de los certificados emitidos en los que expresamente se indicaba que los lotes carecían de aglomerados, cuando sí que existían.

2.- El fonament de dret novè de la sentència apel·lada va resoldre el tema en els termes següents:

NOVENO.- Ausencia de responsabilidad civil extracontractual de IQAP MASTERBACTCH GROUP SL

Se ejercita acción de responsabilidad extracontractual o aquiliana el artículo 1902 del Código Civil , que dispone que "El que por acción u omisión cause daño a otro, interviniendo culpa o negligencia está obligado a reparar el daño causado".

Son requisitos necesarios para que conforme a lo dispuesto en el citado precepto pueda apreciarse la existencia de responsabilidad extracontractual conforme a numerosa jurisprudencia del Tribunal Supremo ( SSTS 24-11-1986 , 6-03-1987 , 10- 03-1987 , 10-02-1988 ) los siguientes:

1. producción de un daño,

2. una acción u omisión voluntaria negligente y,

3. la existencia de una relación de causalidad entre la conducta negligente y el resultado dañoso efectivamente producido.

Se atribuye a IQAP el incumplimiento por suministrar la materia prima compuesto plástico encargado incumpliendo las características técnicas que se le habían requerido, a pesar de conocer el producto final para el que sería destinada (DIUs), e incumplimiento respecto a la validez de los certificados emitidos en los que expresamente se indicaba que los lotes carecían de aglomerados, cuando sí que existían.

Entiendo que sí cabe reprochar la firma en masa de los certificados de calidad, ya que el perito parece desconocer la relevancia de estampar su firma en una certificación, lo cual le convertiría claramente en responsable. La demandada certificaba que no había aglomerados, de acuerdo con su método. Creo que este aspecto debería haberlo aclarado con más detalle en el momento de emitir la certificación al actor, puesto que no se da a entender exactamente así y perfectamente puede confundirse que "wa" implica que no hay aglomerados bajo ningún método. No obstante, no es menos cierto que el certificado sí hace constar el método It-106 con el que se hizo la detección, lo que exonera de responsabilidad a la demandada.

Dado el abundante número de símiles utilizados por las partes en la vista, me permito añadir uno para explicar por qué considero que dicha certificación no supone una negligencia por parte de IQAP. Si tenemos en cuenta la situación actual de pandemia por COVID-19 y se presentase a un médico un certificado de pruebas de dicha enfermedad realizadas a un paciente en el que se indique "negativo" siendo la prueba realizada "test de antígenos", el médico debería conocer que el paciente es negativo conforme a dicha prueba, que no obstante tiene cierta falibilidad, especialmente en usuarios asintomáticos, no ignorando que existe otra prueba más fiable para la detección que es el "test pcr". Extrapolado al presente caso, el médico sería "EUROGINE como fabricante", el "negativo" sería el "sin aglomerados", el método "IT-106" el "test de antígenos" y el "test pcr" la alternativa "filter test" que permitiría detectar aglomerados de pequeño tamaño, que no detecta el test IT-106.

Por lo tanto, la parte actora, como fabricante, debe cerciorarse de que facilita información suficiente al proveedor de materia para el fin al que va a destinarlo, ya que, de otro modo, cualquier malentendido sería achacable a ella misma como fabricante. Consta que el masterbatch era un producto que tenía diferentes usos, y así se aprecia en las fichas aportadas por IQAP en las que se aprecia que se utiliza también como aditivo para fabricar tapones de botellas, de bolígrafos, juguetes, y una amplia variedad de plásticos. No consta que se indicase la finalidad exacta y condiciones del material que va a destinarse a un producto sanitario como es el DIU, lo que, entiendo, exige un mayor nivel de diligencia y claridad en las instrucciones, ya que no es lo mismo errar en la fabricación de un producto sanitario que en un tapón de botella.

Entiendo que el nivel de diligencia exigible al actor es mayor, y en los certificados que se le entregaron constaba el método con el que se realizaría, por lo tanto no se puede achacar responsabilidad al demandado. No nos encontramos ante una mala praxis de la demandada, sino que la misma ha cumplido con lo que se le ha ido pidiendo, y si la materia no era apta para la fabricación de los armazones de los DIU, ello no se debe a que estuviera mal fabricada, o que no utilizara ningún método de detección de aglomerados. Hubo método, aunque no era el que la actora necesitaba (que tampoco lo había indicado) y hubo materia prima apta para otros fines. El perito del actor Sr. Jesús no negó que no fuera apta para otras finalidades.

Por todo ello, procede una sentencia absolutoria.

3.- Compartim la valoració probatòria que efectua el jutge d'instància, tot i que, d'entrada, no sigui cert el que diu la sentència apel·lada que no consta que s'indiqués a IQAP que el material anava destinat a la fabricació de DIUs, ja que la finalitat del compost plàstic que se li va encarregar elaborar es desprèn dels dos primers paràgraf de l'e-mail que li va remetre NIAP el 9 d'abril de 2013 amb les especificacions del producte (document 4 de la contestació a la demanda de NIAP al qual ja hem fet esment) en els quals la remitent diu:

Tenemos un cliente de Medical para el que fabricamos dius intrauterinos.

El problema es que hay que fabricarle un material a medida.

4.- IQAP hauria d'haver indicat o aclarit a EUROGINE que el seu producte era un concentrat que s'havia d'utilitzar correctament dissolent-lo en un 2 % en una base de polietilé. Aquesta manca de comunicació entre les parts és sorprenent. A més, atesa la naturalesa del producte final al qual anava destinat el concentrat plàstic (els DIUs), IQAP en lloc d'efectuar pel mètode I-IT-106 un control visual de la inexistència d'aglomerats de sulfat de bari en el material plàstic fabricat, hauria d'haver practicat en el seu procés de fabricació l'anomenat ' filter test' (tamisat del material plàstic obtingut) que hauria eliminat l'existència de possibles aglomerats de sulfat de bari de gran mida en el compost subministrat, que és el defecte que va provocar els trencaments dels DIUs litigiosos un cop implantats. Els certificats de qualitat datats el 4 d'octubre de 2013 i el 4 de juliol de 2013 que IQAP va lliurar a EUROGINE (documents 20 i 24 de la demanda) a l'apartat "dispersió" no haurien d'haver indicat " wa" ( without aglomerates, sense aglomerats), encara que els certificats afegissin que la comprovació s'havia efectuat pel mètode I-IT-106, ja que en puritat IQAP no podia certificar l'absència certa d'aglomerats sense haver efectuat prèviament el " filter test", que no va practicar.

En tot cas, amb el resultat de la prova practicada en la qual ha quedat provat que l'excessiva concentració d'aglomerats de sulfat de bari de gran mida en el producte plàstic elaborat per IQAP fou la causant del trencament dels DIUs litigiosos, aquest Tribunal entén que no ha quedat acreditat si el compost plàstic fabricat per IQAP, amb independència que fos un concentrat i que tingués una excessiva concentració d'aglomerats de sulfat, va complir realment o no amb les escarides especificacions d'EUROGINE que li va traslladar NAIP a l'e-mail de 9 d'abril de 2013 (documents 10 de la demanda i 4 de la contestació a la demanda de NAIP), consistents que el sulfat de bari havia d'estar entre el 15 i el 20 % de pes i que el 95 % de les seves partícules havien de ser menors de 10 micres.

5.- Tanmateix, amb la negligència d'IQAP concorreria la de l'actora, al no realitzar EUROGINE al seu torn abans de comercialitzar els DIUs els corresponents tests de tracció, resistència i envelliment amb el material plàstic finalment lliurat per IQAP (després d'un primer problema de trencament de les armadures dels dispositius degut a la proporció de sulfat de bari en el compost, que estan documentats als e-mails creuats per les parts els mesos de maig i juny de 2013 que són els documents 14 a 18 de la demanda, que en teoria IQAP va resoldre). En aquest sentit, el certificat d'ús d'IQAP de 10 d'octubre de 2013 sobre les concentracions dels components del Cromofix blanco 60B091 fabricat per IQAP (document 19 de la demanda) ja indica al peu del document que,

" Estos datos no eximen al comprador de que efectúe su propio control de calidad de entrada, y no tiene el poder de asegurar determinades propiedades o aptitudes del producto para un uso completo, para lo cual el comprador deberá realizar sus propios ensayos de aptitud al uso al que destina el producto."

Cal tenir en compte que IQAP era el primer cop que fabricava un compost plàstic per a DIUs, però que EUROGINE portava fabricant i comerciant els dispositius des de l'any 1991 amb una producció de més de 100.000 unitats anuals (com diuen els fets primer i segon de la demanda). Així com que el material plàstic encarregat a IQAP es tractava d'un producte nou, conforme es desprèn del document 10 de la demanda consistent en l'e-mail enviat pel Sr. Bernardo d'EUROGINE al Sr. Borja de NIAP el 5 de febrer de 2013 en què li diu " Yo les di especificaciones que sería bueno cumplir para acercarnos a productos que se están utilizando en la fabricación de Dius en otros países", i amb un proveïdor també nou (IQAP); amb la qual cosa -com diu la sentència apel·lada- el nivell de diligència exigible a l'actora era més gran.

Per últim, la part actora / apel·lant tampoc no ha aportat cap documentació interna que d'alguna manera acrediti la pràctica dels tests per EUROGINE, que si s'haguessin efectuat, s'hauria d'haver generat per força. En aquest sentit, és significatiu que l'informe pericial del Sr. Jesús de la UPC (document 26 amb la demanda ) no esmenti la realització de cap test per l'actora. Les auditories de qualitat efectuades per l'empresa BSI a EUROGINE els anys 2015 i 2016 (documents 2 i 3 de la demanda) tampoc no acrediten que l'actora realitzés els tests que indica la mateixa part ja que, d'entrada, manca l'auditoria de l'any 2013, que és quan es va efectuar la primer comanda a IQAP; i els dos documents dels anys 2015 i 2016 certifiquen el compliment per l'actora de la ISO 9001:2008, que estableix els requisits d'un sistema de gestió de qualitat, però no el compliment per EUROGINE de la ISO 7439 que regula la fabricació de DIUs que continguin aram

El que sí palesa la pàg. 8 de l'auditoria de BSI de desembre de 2016 (document 3 de la demanda), que diu que " El proveedor proporciona certificado de conformidad (control de atributos, inspección visual)", és que EUROGINE coneixia que el control de qualitat efectuat per IQAP era només visual. A més, com empresària que fabricava i comercialitzava DIUs des d'anys enrere, EUROGINE coneixia o havia de conèixer que la referència al mètode de comprovació I-IT-106 inclosa en els certificats de qualitat datats el 4 d'octubre de 2013 i el 4 de juliol de 2013 que IQAP va lliurar-li (documents 20 i 24 de la demanda) al·ludia a un simple control visual del compost químic obtingut. Amb la qual cosa posteriorment, en seu judicial, no pot sentir-se enganyada.

6.- Tot plegat, l'assumpte -com indica el fonament de dret desè de la sentència apel·lada- presenta seriosos dubtes de fet. Raó per la qual, com que la valoració probatòria efectuada pel jutge de primera instància, llevat d'algun error puntual que no desvirtua les seves conclusions, no ens sembla arbitrària, il·lògica, insuficient, incongruent o contradictòria, i com que a tenor de l' art. 217.1 de la LEC la càrrega de provar la negligència única i exclusiva de IQAP pesava sobre la part actora / apel·lant, la qual cosa aquesta no ha assolit, desestimem també el recurs pel que fa a IQAP.

CINQUÈ.- Conclusió.

Pel que portem dit, desestimem íntegrament el recurs d'apel·lació d'EUROGINE.

SISÈ.- Les costes processals de segona instància.

1.- El jutge de primera instància, malgrat la desestimació de la demanda, no va imposar les costes processals a la part actora, a tenor de l' art. 394 de la LEC per apreciar al fonament de dret de la resolució que el cas presentava seriosos dubtes de fet.

2.- En aquesta alçada, a tenor de l' art. 398.1 de la LEC imposem EUROGINE les costes causades entre ella i NIAP, pel que hem raonat al fonament de dret tercer, perquè desestimem el recurs i no apreciem seriosos dubtes de fet.

3.- Tanmateix, a tenor del mateix art. 398.1 de la LEC, no imposem a EUROGINE les costes causades a IQAP perquè en el cas de la relació entre aquestes dues parts, sí que tenim els mateixos seriosos dubtes de fet apreciats pel jutge de primera instància.