Sentencia Civil 176/2023 Audiencia Provincial Civil de Girona nº 2, Rec. 840/2022 de 13 de febrero del 2023

Tema litigiós.

PRIMER. BANCO DE SABADELL SA va presentar una demanda instant la tramitació d'un procediment verbal de protecció dels drets reals inscrits previst per l' article 250.1. 7 de la LEC.

Ho va fer contra les dues persones físiques demandades, sol·licitant que se les condemni al desallotjament de la finca de la seva propietat.

La demandant va esdevenir propietària de l'habitatge esmentat com a successora per absorció de CAJA DE AHORROS DEL MEDITERRÁNEO, a qui es va adjudicar aquesta finca en virtut del decret de 3 de novembre de 2.011, del Jutjat de Primera Instància i instrucció número 1 de Blanes, en un previ procediment d'execució hipotecària.

SEGON. Durant la tramitació d'aquest procediment, PROMONTORIA COLISEUM REAL ESTATE SL, va sol·licitar la successió processal del banc demandant perquè havia adquirit l'immoble per aportació social d'aquella entitat financera.

Mitjançant la interlocutòria de 19 de juliol de 2.021, malgrat l'oposició dels demandants, es va aprovat l'avantdita successió processal.

TERCER. Prèviament a instar aquest procediment, BANCO DE SABADELL SA ja havia presentat una demanda de desnonament per precari contra una de les dues persones aquí demandades.

La sentència de 18 de juliol de 2.018 d'aquesta mateixa Secció Segona de l'Audiència de Girona, va revocar la sentència de primera instància i va desestimar la demanda.

Aquesta decisió es basava en què l'actuació processal del banc era fraudulenta, perquè no havia instat la recuperació de la possessió de l'immoble dins del mateix procediment d'execució hipotecària en què va ser adjudicat a CAJA DE AHORROS DEL MEDITERRÁNEO.

Amb aquesta forma d'actuar, impossibilitava que la part demandada pogués al·legar l'aplicació de la ley 1/2.013, de 14 de mayo, que preveia la suspensió del llançament en els procediments d'execució hipotecària dels executats legalment considerats vulnerables.

Per això, vam decidir que el llançament s'havia d'instar dins del procediment d'execució, no per la via d'un desnonament per precari.

QUART. Malgrat el que va decidir aquest tribunal, ni tan sols dos mesos després, va presentar una altra demanda de precari, ara contra els ignorats ocupants de l'immoble.

La interlocutòria de 2 d'abril de 2.019, del Jutjat de Primera Instància número 6 de Blanes, va sobreseure el procediment per existència de cosa jutjada derivada de la sentència ferma esmentada.

CINQUÈ. La sentència de primera instància ha estimat de manera íntegra la pretensió.

Considera que ha quedat demostrat, primer, el fet de la titularitat de la demandant i, segon, que els demandats no tenen cap títol que legitimi la seva ocupació, ja que l'haurien perdut arran del procediment d'execució hipotecària antecedent.

Per altra banda, respecte de l'al·legació de cosa jutjada, la jutgessa que la va redactar ha entès que no tenia encaix en cap dels motius d'oposició a la demanda previstos legalment en aquesta classe de procediments.

A més, PROMONTORIA COLISEUM REAL ESTATE S.L, seria una societat diferent de l'executant i hauria passat el termini que faria possible la recuperació de la possessió en el procediment d'execució hipotecària.

SISÈ. La part demandada no està d'acord amb aquesta decisió.

El seu recurs es fonamenta, en tres motius.

Primer, la successió processal a favor d'aquella societat immobiliària com a part demandant, no s'hauria d'haver produït, perquè podia afectar a les seves al·legacions de cosa jutjada i d'existència de frau.

Subsidiàriament, sol·licitava la nul·litat d'actuacions des del moment en què es va admetre aquella successió.

Segon, ha quedat acreditat el vincle existent entre el banc originàriament demandant i la immobiliària que l'ha succeït en el domini del immoble, ja que el primer és l'únic soci de la segona.

Tercer, la sentència dictada en l'antecedent procés de precari, té efectes de cosa jutjada en aquest.

Per tant, l'actuació, tant del BANCO DE SABADELL SA, com de PROMONTORIA COLISEUM REAL ESTATE SL, s'ha de considerar un frau de llei.

Successió processal.

SETÈ. D'acord amb l' article 17.1 de la LEC, la successió processal depèn del fet que la persona física o jurídica que vol ocupar el paper d'una de les parts en el procés, demostri l'adquisició del que constitueixi el seu objecte, sense cap requisit afegit.

En aquest cas no hi ha cap dubte que BANCO DE SABADELL SA va transmetre el domini de l'immoble que volia recuperar mitjançant la tramitació d'aquest procés, a PROMONTORIA COLISEUM REAL ESTATE SL, i que ho va fer per la via d'una aportació juntament amb molts altres immobles.

En definitiva, acreditada, i de fet no discutida, las transmissió de la propietat de la inicial demandant a la seva successora, la decisió de la interlocutòria de 19 de juliol de 2.021, va set totalment correcta.

A continuació estudiarem si aquesta circumstància pot tenir alguna incidència respecte de la cosa jutjada i el frau de llei al·legats per la part demanda.

El procediment de protecció dels drets reals inscrits.

VUITÈ. El procediment per a la protecció dels drets reals inscrits en el Registre de la Propietat, és de naturalesa sumària.

Té com a finalitat protegir als esmentats titulars de qualsevol pertorbació que pateixin en la possessió del dret inscrit sense que la persona que el pertorba tingui títol que el legitimi per a fer-ho.

Aquest procediment, que abans estava regulat per l' article 41 de la Llei hipotecària, ara ho està dins de la LEC com un procediment verbal per raó de la matèria (article 250.1.7), que presenta algunes especialitats.

La LEC preveu uns casos que permetran no admetre a tràmit la demanda (article 439.2), contempla l'adopció de mesures cautelars amb la finalitat d'assegurar l'efectivitat de la sentència(article 441.3), limita els motius d'oposició als que especifica l'article 444.2 i condiciona la possibilitat de fer oposició a la constitució d'una caució (article 439.2). Finalment, la sentència que es dicti no tindrà força de cosa jutjada (article 447.3)

Aquesta protecció especial deriva de la presumpció que el dret real inscrit pertany al seu titular registral i que en té la seva possessió ( article 38 de la Llei hipotecària), el que fa que la legitimació activa per instar-lo es limiti als titulars de drets reals inscrits.

Cosa jutjada derivada de l'antecedent procediment verbal de precari.

NOVÈ. El Tribunal Suprem ha admès d'una manera reiterada que les sentències dictades en aquesta classe de procediments verbals, tenen força de cosa jutjada.

La sentència de 16 de setembre de 2.022, argumenta:

"4.- La LEC introdujo la novedad de suprimir el carácter de procedimiento sumario del desahucio por precario, pues la sentencia que le pone término tiene plenos efectos de cosa juzgada, ya que no está incluida en el apartado segundo del art. 447 LEC ...

En consecuencia, en este procedimiento podrán enjuiciarse las relaciones jurídicas que puedan alegarse como justificación de la posesión cuya recuperación se pretenda y la existencia de una situación posesoria que revista las características propias del precario, sin las limitaciones propias de un procedimiento sumario en cuanto a los medios de ataque y defensa (no se limitan los medios de prueba, a diferencia de los desahucios por impago de rentas), al tratarse de un procedimiento que, si bien limitado a ese objeto, tiene carácter plenario".

En el mateix sentit s'han pronunciat les sentències de l'esmentat Tribunal de 7 de juliol de 2.021 i de 21 de desembre de 2.020.

DESÈ. D'aquesta jurisprudència resulta que la sentència d'aquesta Secció de l'Audiència de Girona, de 18 de juliol de 2.018, tenia força de cosa jutjada, el que implicava que el BANCO DE SABADELL SA, no podia presentar una demanda instant el llançament per la via d'un altre procediment verbal, en aquest cas de protecció dels drets reals inscrits.

Òbviament, tampoc podia presentar una altra demanda de precari, en aquell cas contra els ignorats ocupants de la finca, com va fer poc després de la fermesa d'aquella resolució d'una manera absolutament fraudulenta i barroera.

En aquest segon procediment de precari ja es va constar l'existència de cosa jutjada, com hem dit més amunt.

ONZÈ. Partint d'aquesta premissa, resta per examinar si l'apreciació de la cosa jutjada queda compromesa o afectada per la successió processal produïda.

És públic i notori, i aquest tribunal en té coneixement pels molts procediments que ha resolt en què han estat part el BANCO DE SABADELL SA o PROMONTORIA COLISEUM REAL ESTATE SL, que aquesta darrera societat pertany a la primera, que n'és el seu únic soci.

De fet, aquesta insistent al·legació de la part demandada ni tan sols ha estat contestada o controvertida per la demandant.

En definitiva, la sentència impugnada s'oposa d'una manera frontal tant a la jurisprudència com al criteri reiterat per aquest mateix tribunal provincial, per no haver apreciat l'existència de cosa jutjada.

DOTZÈ. També es contrària al criteri del Tribunal Suprem respecte de la interpretació de l'article 675.2 i el termini d'un any que preveu.

La sentència de 10 de novembre de 2.022, diu:

"Lo dispuesto en el art. 675.2 II LEC se circunscribe a los ocupantes del inmueble, que no tengan la condición de deudores hipotecarios, ya sean arrendatarios u ocupantes de hecho. Así resulta, también, de la remisión que efectúa dicho precepto al art. 661 LEC . No es, por consiguiente, aplicable, al presente caso, el plazo al que se refiere el art. 675, cuando norma que, una vez transcurrido un año sin haber instado el desalojo, la parte adquirente hará valer sus derechos en el juicio que corresponda, toda vez que nadie discute que el demandado es deudor hipotecario, que ha perdido su título dominical en virtud de la venta forzosa llevada a efecto precisamente en el procedimiento de ejecución hipotecaria, y no arrendatario o tercero ocupante de hecho"

En definitiva, pretendre limitar el dret de l'executant hipotecari a instar la recuperació de la finca al termini d'un any quan la persona que l'ocupi sigui el seu anterior propietari, que n'ha perdut el domini en virtut de l'execució, és incompatible amb la jurisprudència que acabem de citar, i no pot justificar l'admissió de procediments verbals posteriors, ja sigui de precari o de protecció de drets reals inscrits, per recuperar una possessió que és perfectament possible d'obtenir en la mateixa execució hipotecària.

TRETZÈ. Per tot el que hem exposat, és procedent estimar el recurs i desestimar la demanda per existència de cosa jutjada de l'anterior sentència d'aquesta Audiència de 18 de juliol de 2.018, dictada en el primer procediment de precari instat pel BANCO DE SABADELL SA.

Tot i que el que acabem d'argumentar aboca a la desestimació de la demanda, la conseqüència jurídica seria la mateixa fins i tot si s'entengués que no hi ha una situació de cosa jutjada, com veurem a continuació.

Prèvia execució hipotecària. Reclamació de la possessió en un procediment de protecció dels drets reals inscrits.

CATORZÈ. El Tribunal Suprem ha ratificat el criteri que ja mantenia aquesta Secció de l'Audiència, de la que és exemple la sentència dictada en el primer procediment verbal de precari instat pel BANCO DE SABADELL SA.

La sentència de 10 de novembre de 2.022, argumenta:

"En principio, no cabe negar a quien es dueño, usufructuario o persona con derecho a poseer la finca, la posibilidad de instar su recuperación posesoria mediante el juicio de precario al que se refiere el art. 250.1. 2.º LEC .

Ahora bien, cuando dicha pretensión sea ejercitada por el acreedor ejecutante o por cualquier otra persona física o jurídica adjudicataria de la vivienda en el juicio de ejecución hipotecaria, estos deberán interesar el lanzamiento del deudor en el propio procedimiento en función de las consideraciones siguientes:

En primer lugar, porque el título del derecho, que faculta al acreedor ejecutante y/o adjudicatario de la vivienda a solicitar su entrega, proviene del propio procedimiento de ejecución hipotecaria...

Lo dispuesto en el art. 675.2 II LEC se circunscribe a los ocupantes del inmueble, que no tengan la condición de deudores hipotecarios, ya sean arrendatarios u ocupantes de hecho. Así resulta, también, de la remisión que efectúa dicho precepto al art. 661 LEC . No es, por consiguiente, aplicable, al presente caso, el plazo al que se refiere el art. 675, cuando norma que, una vez transcurrido un año sin haber instado el desalojo, la parte adquirente hará valer sus derechos en el juicio que corresponda, toda vez que nadie discute que el demandado es deudor hipotecario, que ha perdido su título dominical en virtud de la venta forzosa llevada a efecto precisamente en el procedimiento de ejecución hipotecaria, y no arrendatario o tercero ocupante de hecho.

Tampoco tiene sentido, por elementales razones de economía procesal, instar un juicio de desahucio por precario para hacer efectivo el lanzamiento del deudor, ocupante del inmueble, cuando se cuenta con el correspondiente decreto de atribución de la condición de adjudicatario de la vivienda litigiosa, que habilita para hacer efectivo el derecho a la entrega de la cosa, y correlativo lanzamiento de quien la ocupa, en el propio juicio de tal naturaleza.

Por otra parte, se evita acudir al juicio de precario, con la intención de liberarse o dificultar la aplicación del régimen tuitivo que establece la Ley 1/2013 y sus sucesivas modificaciones, del que se benefician los deudores hipotecarios en situación de especial vulnerabilidad, quienes deben ser debidamente tutelados en sus intereses legítimos".

QUINZÈ. Aquesta mateixa resolució s'ocupa de matissar el principi general que estableix en els casos que el procediment de precari (igualment aplicable al de drets reals inscrits) s'insta per una persona que no va ser part en el procediment d'execució hipotecària:

"En el presente caso, la acción es ejercitada por un tercero, cuya buena fe se presume, que es ajeno al procedimiento de ejecución hipotecaria, sin que conste actuación alguna de connivencia con la adjudicataria de la vivienda litigiosa para perjudicar los derechos del demandado. Su título proviene de una transmisión onerosa llevada a efecto al margen o extramuros del procedimiento hipotecario en el que no intervino ni fue parte. En cuyo caso, no cabe negarle la posibilidad legal de acudir al procedimiento de desahucio por precario del art. 250.1 2º LEC .

En dicho procedimiento, el demandado podrá, además, hacer valer su título a permanecer en la posesión de la cosa, mediante la aportación del auto de suspensión del lanzamiento o contrato de arrendamiento obtenidos al amparo de la Ley 1/2013.

"Esta suspensión constituye, por tanto, una medida procesal que afecta a la ejecución del lanzamiento de los ocupantes sin título (los propietarios ejecutados perdieron el dominio de la finca como consecuencia de su adquisición por el adjudicatario en la subasta). En la medida en que el lanzamiento queda en suspenso, se suspende también correlativamente el derecho del adjudicatario de obtener la posesión del inmueble (no se genera una situación de "coposesión") y, en consecuencia, el ejecutado conserva durante ese tiempo el uso o disfrute de la posesión inmediata de la vivienda. No constituye una situación meramente tolerada por el adjudicatario, en la medida en que no tiene su fundamento en su consentimiento; la situación posesoria se mantiene temporalmente a favor del ejecutado aun sin o incluso contra la voluntad del adjudicatario, que tiene el deber jurídico de soportarlo. No se trata de un "mero o simple hecho de poseer" ( art. 5 LH )".

Y añadimos, en la STS 502/2021, de 7 de julio :

"8.- Por ello, el acreedor adjudicatario carece de acción de desahucio frente al deudor ejecutado durante el tiempo de la suspensión, pues está directamente vinculado y obligado por la resolución judicial dictada en el procedimiento de ejecución en el que ha participado como ejecutante. También debe entenderse vinculado por la suspensión cualquier otro adjudicatario que haya actuado en la subasta por cuenta del acreedor, pues conforme a la redacción original del art. 1 de la Ley 1/2013 , la suspensión del lanzamiento alcanza también a los casos de procesos de ejecución hipotecaria en que "se hubiera adjudicado [la vivienda] al acreedor, o a persona que actúe por su cuenta"".

Por último, dada la naturaleza plenaria del proceso por precario ( SSTS 691/2020, de 21 de diciembre ; 502/2021, de 7 de julio y 605/2022, de 16 de septiembre ), cabe alegar y debatir dentro de dicho procedimiento, la cuestión relativa a la aplicación de la Ley 1/2013, que deberá ser resuelta, como cuestión de fondo o, en su caso, mediante la aplicación de la normativa de la prejudicialidad civil ( art. 43 LEC ), por el juez que conozca del procedimiento de precario".

SETZÈ. Aquesta excepció no és aplicable al cas que ens ocupa.

Com ja hem dit en el fonament jurídic onzè, PROMONTORIA COLISEUM REAL ESTATE SL, per molt que òbviament tingui una personalitat jurídica pròpia i diferenciada de la del BANCO DE SABADELL SA, no es pot considerar un tercer no vinculat pels seus actes, des del moment que és propietat d'aquest banc, que es constitueix en el seu únic soci.

Per dir-ho amb unes altres paraules, PROMONTORIA "és" el BANCO DE SABADELL en forma d'una societat immobiliària amb personalitat jurídica diferent per al compliment de la seva finalitat.

Costes.

DISSETÈ. No imposem les costes d'aquesta segona instància d'acord amb el que preveu l' article 398.2 de la mateixa llei processal.

DIVUITÈ. Imposem les de la primera instància a la part demandant.