Sentencia Civil 496/2024 Audiencia Provincial Civil de Girona nº 2, Rec. 242/2024 de 19 de junio del 2024

PRIMERO.- La mercantil GESTHOTEL ACTIVOS BALAGARES S.L. presento una demanda de reclamación de indemnización por pérdida de beneficios como consecuencia del cese de actividad de hostelería decretado por las autoridades como consecuencia de la pandemia de la COVID-19, contra la aseguradora con la que contrató una póliza de seguro de empresa. Dicha pretensión se fundamenta principalmente en el art. 3 de la Ley 50/80, de 8 de octubre, de Contrato de Seguro, Ley de Condiciones Generales de la Contratación, articulo 1288 CC y artículo 10.2 de la Ley de Consumidores yUsuarios, con cita de las Usuarios, con cita de las SSAP de Girona nº 59/21 de 3 de febrero (secc. 1ª) y nº 254/2021, de 16 de junio (sección 2ª).

La parte demandada se opuso a la demanda .

La sentencia de Instancia en aplicación del acuerdo adoptado en el seno de la Junta deMagistrados de las Secciones Civiles de la Audiencia Provincial de Girona de 23de marzo de 2022, desestima la demanda . Y no conforme con dicha resolución se interpone contra la misma recurso de apelación por la parte actora .

La parte apelada solicita la confirmación de la sentencia apelada .

TERCERO.- Los motivos básicos del recurso de apelación son los siguientes :

Reitera como ya lo hiciera en Instancia que no se le facilitaron las condiciones generales del contrato suscrito con la demandada .

Que en todo caso las posibles exclusiones de coberturas contenidas en este clausulado general serian clausulas limitativas que no cumplen los requisitos establecidos en el Art 3LCA y no le pueden ser opuestas .

Opone que la Cia Zurich Seguros SA se le puede aplicar la doctrina de los actos propios , ya que en un caso análogo se dio la razón a los reclamantes y que a pesar de que inicialmente recurrieron finalmente desistieron y abonaron la cuantía reclamada .

Por último invoca que no debe aplicarse el criterio objetivo del vencimiento en materia de costas en esta alzada .

Manteniendo básicamente al respecto :

Por su parte, esta Audiencia, en los recursos en apelación presentados porlas sentencias desestimatorias de instancia, hasta hace poco tampoco haciaimposición de las costas a las partes, por entender que a pesar de la desestimacióníntegra de las demandas y de los recursos presentados por las partes demandantes,no resultaba procedente imponer las costas tanto de la Primera Instancia como dela Segunda que se pudieran derivar del recurso, toda vez que se mencionaba quenos hallamos ante una cuestión jurídica compleja, que ha provocado decisiones delos tribunales, incluidos la Audiencia de Girona, en sentidos diversos, lo que haceque ninguno encaje en las dudas jurídicas que permiten la no imposición de lascostas, de conformidad con los artículos 394.1 y 398.1 de la LEC.

Todo ello muy comprensible al hallarnos, como se dice, ante una cuestiónjurídica compleja, en relación a la cual, todavía, insistimos, no se ha pronunciadoel Tribunal Supremo de Justicia.

Sin embargo, en esta cuestión, también se ha producido un radical cambiode criterio, por parte de esta Audiencia o por parte de alguno de los Magistradosque las componen, sobre la imposición de las costas, sin que se haya pronunciado

el Tribunal Supremo.

Y así, basándose en el cambio de criterio de parte ( no hay acuerdo de laJunta de Gobierno, que sepa esta parte ) y en la complejidad del tema en litigio, yaresulta habitual que se impongan las costas a la parte recurrente, por entender queya ha pasado un tiempo prudencial para que letrados y ciudadanos hayan tenidoconocimiento del criterio actual de esta Audiencia, por lo que no existe motivopara no aplicar el principio del vencimiento.

Cuando, en realidad, lo procedente sería, tal y como ha hecho el Juez " aquo ", aplicar la excepción al criterio del vencimiento que también contempla elartículo 394 de la LEC, dando con ello una oportunidad al justiciable de poderacudir a Instancias Superiores, sin estar condicionado por la posibilidad de sercondenado al pago de las costas procesales.

En un caso complejo como el que nos ocupa, la condena al pago de lascostas, no debería suponer, como lo puede ser, el que se considere como unobstáculo necesario de superar como fase previa a poder acceder al TribunalSupremo, donde con toda seguridad se va a resolver dicha cuestión jurídica deforma ajustada a Derecho ( sea cual sea su decisión ).

La Sentencia que se dicte en las presentes actuaciones, debería continuarno pronunciarse sobre las costas, debería continuar, como hacía en un principio,no imponiendo las costas de las partes, al tratarse de una cuestión jurídicacompleja que no ha sido resuelta por el TS; por entender que el recurrente, sea elque sea, tanto aseguradora como asegurado, sólo busca que sus perjuicios seanreconocidos e indemnizados, sin que suponga una cuestión a tener en cuenta de

los riesgos y perjuicios que le puede ocasionar, que pueden suponer, el solicitar laprotección de los Tribunales de Justicia en cualquiera de las Alzada

TERCERO.- Señalar que en esta resolución solo cabe reiterar lo ya resuelto por anteriores resoluciones en casos análogos al presente las cuales como mantiene en su recurso ya son conocidas por la parte recurrente .

Señalar concretado a los motivos del recurso que en los acuerdos ya conocidos por la parte recurrente hemos considerado que los términos del clausulado general al cual se refiere el recurrente no pueden ser considerados clausulas limitativas , sino delimitadoras . Y ello con independencia de si se libro o no al demandante , lo cual es negado por la parte recurrente , si bien ello es contradictoria con el hecho de haber extractado en documentos periciales adjuntados con la demanda .

Señalar al respecto que queda evidenciado de que se librara o no al demandado del propio análisis de la prueba documental , consta en las condiciones particulares en varios supuestos la remisión a las condiciones generales , por otro lado carecería de sentido negar el conocimiento de las condiciones generales lo que implicaría dejar sin efecto el contenido del contrato de seguro en el que la parte recurrente fundamenta su demanda .

Tampoco se `puede aplicar la doctrina de los actos propios . Esta cuestión ya ha sido resuelta también por esta Sala , en un supuesto en que la parte estaba asistida por el mismo Letrado , invocaba los mismos motivos , en concreto en sentencia de fecha 22 de septiembre de 2023 ya se dijo :

No es pot aplicar al cas la doctrina dels actes propis. Si l'asseguradora, per les raons que siguin, ha volgut desistir d'un recurs interposat en un altre procediment, això ha de comportar conseqüències en tots aquells àmbits directament afectats pel cas enjudiciat. Això no comporta, tanmateix, que en altres procediments no pugui plantejar l'estrategia processal que tingui per convenient, sense que es trobi condicionada per actuacions totalment alienes al procediment que ens ocupa.

Y en cuanto a las costas de esta alzada en que se invocaban los mismos motivos esgrimidos que en el presente recurso ya se dijo en dicha resolución :

Finalment, i pel que fa a la imposició de costes d'aquesta alçada, des del moment en què el lletrat recurrent ja admet que tant ell com els seus clients saben del criteri d'imposició de costes derivats d'una possible desestimació del recurs interposat sobre la base d'una doctrina aplicada ja de manera reiterada per la Sala, és clar que la desestimació del seu recurs ha de comportar-hi la seva imposició.

A ello añadir que el presente recurso se interpuso en fecha 14/12/2023, es decir muy posteriormente a los acuerdos de la Junta de Magistrados que data del 23/03/2024 . Con lo cual esta plenamente justificado en el caso presente la aplicación del criterio objetivo del vencimiento en cuanto a las costas de esta alzada .

Por todo lo expuesto el recurso debe de ser desestimado .

No sin antes señalar al respecto que como se recoge , entre otros en resolución de esta Sala de fecha 25 de mayo de 2022 :

" Decisions anteriors d'aquest tribunal.

CINQUÈ. La qüestió litigiosa, essencialment jurídica, que plantegen les parts, ja ha estat resolta altres vegades per aquesta Audiència.

El primer cop que es va suscitar, va ser en el rotlle d'apel·lació 35/2.021, de la Secció Primera, en un procediment verbal per raó de la quantia resolt per un únic magistrat.

La sentència de 3 de febrer de 2.021 , va abordar la qüestió litigiosa des de la perspectiva del caràcter merament delimitador o limitatiu de la clàusula inserida en les condicions generals, segons la qual la pèrdua de beneficis o la paralització de l'activitat, havia d'estar lligada als danys produïts per alguna de les causes cobertes pel contracte.

Aquella resolució va concloure que es tractava d'una clàusula limitativa i va reconèixer la indemnització reclamada.

SISÈ. Les sentències d'aquesta Secció Segona, de dates 16 de juny de 2.021, rotlle 260/2021 i 7 de febrer de 2.022, rotlle 671/2021 , dictades en procediments ordinaris, també es van plantejar el tema des de la perspectiva del caràcter delimitador o limitatiu d'aquella clàusula o unes altres molt semblants.

En aquells procediments no constava que s'hagués lliurat al prenedor una còpia de les condicions generals del contracte, ni tampoc havia signat les condicions particulars

Per aquesta raó, es va considerar que no es podia copsar si estàvem davant d'unes clàusules delimitadores o limitatives i s'havia d'entendre que la cobertura per l'eventualitat de paralització de l'activitat o pèrdua de beneficis, era independent i deslligada de les altres cobertures de la pòlissa.

Per tant, ambdues van concloure amb l'estimació de la demanda.

SETÈ. Finalment, fins avui, la sentència de magistrat únic de la Secció Segona de 19 d'abril de 2.022, dictada en el Rotlle 89/2.022 , un procediment verbal per raó de la quantia, va desestimar la demanda perquè el contracte es va signar quan ja s'havia iniciat la producció del risc.

És a dir, la paralització de l'activitat per aplicació de l'estat d'alarma declarat pel Govern espanyol.

Acord de la Junta de magistrats de les Seccions Civils d'aquesta Audiència.

VUITÈ. Amb la finalitat d'establir un criteri comú, o com a mínim àmpliament compartit, respecte d'aquesta qüestió litigiosa, salvant sempre la facultat dels magistrats dissidents de formular vots particulars a les decisions majoritàries, i amb la idea de posar fi als dubtes jurídics que genera, el dia 23 de març de 2.022, es van reunir tots els magistrats de les Seccions Primera i Segona (Civils) de l'Audiència de Girona.

Respecte de la possible cobertura de les assegurances de danys signades per comerços i empreses, dels tancaments o pèrdues de beneficis produïts arran de l'aplicació del Real Decreto 463/2020, de 14 de marzo, i les seves pròrrogues, vam decidir el següent:

"1/. Les cobertures dels contractes d'assegurança de danys que incloguin en les seves condicions particulars clàusules d'indemnització per paralització de l'activitat o per pèrdua de beneficis, no són aplicables al tancament total o parcial del negoci derivat de la declaració d'estat d'alarma.

En aquests contractes, el risc assegurat és la producció de danys en el local de negoci (continent) o en els objectes assegurats que es trobin en el seu interior (contingut) per les causes que preveuen.

La paralització de l'activitat o la pèrdua de beneficis només produiran el dret a la indemnització quan hagin estat una conseqüència dels danys en els béns assegurats, situació que no s'ha produït en el cas de la declaració de l'estat d'alarma.

2/. Les clàusules incloses a les condicions generals del contracte d'assegurança de danys que determinen que les indemnitzacions per la paralització de l'activitat o per pèrdua de beneficis només s'apliquen als riscos previstos a les condicions particulars, o que exclouen la cobertura si el tancament ha estat ordenat administrativament o altres similars, no són clàusules limitatives dels drets de l'assegurat, sinó delimitadores del risc cobert.

El primer dels acords va ser aprovat per majoria de sis vots a dos.

El segon, per unanimitat".

Aplicació al cas concret.

NOVÈ. Les condicions particulars del contracte han estat signades per la persona que va intervenir en nom de la societat prenedora.

A més, han estat presentades amb la demanda, el que vol dir que la demandant en tenia coneixement i que les fa seves a tots els efectes.

Del seu contingut resulta que ens trobem davant d'un contracte dels coneguts com de multirisc empresarial.

El seu objecte és el negoci d'hostaleria que desenvolupa Nou Hostal Sa Tuna SL.

De l'epígraf referent a quins són els béns assegurats, resulta que inclou tant el continent com el contingut, amb les sumes assegurades que respectivament s'especifiquen.

La declaració del risc fa esment a circumstàncies constructives de l'immoble i a les mesures contra incendis existents.

Les diverses cobertures contractades distingeixen, quan és rellevant, la suma màxima prevista pel continent i pel contingut.

Els diferents epígrafs de cada cobertura fan esment als danys (incendi, llamp, explosió, despeses d'extinció i salvament, pèrdues de lloguer, neteja, entre altres), al robatori o la pèrdua de beneficis o paralització de l'activitat.

De l'estructura formal del contingut d'aquestes condicions particulars, no resulta que aquesta darrera cobertura quedi deslligada del que en realitat és l'objecte del contracte, l'edifici on es desenvolupa el negoci i el seu contingut.

Si de les concretes cobertures de danys o d'incendis no hi ha cap element que pugui fer pensar que la seva efectivitat va més enllà de l'edifici assegurat i del seu contingut, de manera que incloguin danys produïts en un altre edifici o en un altre contingut que el de l'immoble esmentat, el mateix passa amb la cobertura per pèrdues de beneficis o de paralització de l'activitat.

DESÈ. De les condicions particulars, no es deriva que aquestes darreres contingències estiguin previstes per qualsevol pèrdua de beneficis o d'aturada de l'activitat, amb independència de la causa que l'hagi provocat.

Necessàriament la causa ha de ser una dels supòsits que contempla el contracte, de manera que els danys produïts per aquests motius determinats, han de tenir una transcendència tan important que hagin generat aquelles pèrdues o la paralització de l'activitat.

Normativa aplicable.

ONZÈ. L' article 63 de la Ley de contrato de seguro , disposa:

" Por el seguro de lucro cesante el asegurador se obliga, dentro de los límites establecidos en la Ley y en el contrato, a indemnizar al asegurado la pérdida del rendimiento económico, que hubiera podido alcanzarse en un acto o actividad de no haberse producido el siniestro descrito en el contrato.

Este seguro podrá celebrarse como contrato autónomo o añadirse como un pacto a otro de distinta naturaleza".

DOTZÈ. L'article 67 de la mateixa llei estableix:

" Si el contrato tuviera exclusivamente por objeto la pérdida de beneficios las partes no podrán predeterminar el importe de la indemnización."

TRETZÈ. El primer dels esmentats articles, fa una distinció entre l'assegurança de lucre cessant contractada independentment i la que s'integra en un altre contracte d'assegurança.

En aquest darrer supòsit, la indemnització està vinculada a la producció d'algun dels riscos previstos en el contracte.

Convé parar atenció que d'acord amb la normativa legal, en el cas que s'hagi contractat independentment una assegurança de lucre cessant, les parts no poden predeterminar l'import de la indemnització.

En el nostre cas, aquesta indemnització està clarament predeterminada a raó de 900 euros diaris durant 60 dies, el que fa que encara quedi més clar que no estem davant d'una assegurança de lucre cessant independent de la resta de cobertures, sinó que és accessòria o afegida a les previstes.

CATORZÈ. Del que acabem d'argumentar resulta que la qüestió litigiosa en realitat no és si estem davant d'una clàusula delimitadora o limitativa del risc, amb les conseqüències derivades de l' article 3 de la LCS respecte d'aquestes últimes.

El que es tracta de determinar és si la suposada cobertura en què fonamenta la seva pretensió la societat demandant, realment queda inclosa en el contracte.

Conclusió de la Sala.

QUINZÈ. El contracte d'assegurança multirisc signat entre les parts i objecte d'aquest litigi, no cobreix la pèrdua de beneficis del negoci o la seva paralització per qualsevol causa, sinó només quan ha estat provocada per la producció de qualsevol dels danys coberts per la pòlissa.

Partint d'aquesta premissa, l'aturada de l'activitat del negoci conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma pel Real Decreto 463/2.020, de 14 de marzo i les seves successives pròrrogues, com a mesura per mirar de frenar el coronavirus, no resta inclosa en cap de les cobertures del contacte d'assegurança entre les parts.

En aquest mateix sentit s'han pronunciat la Secció Primera de l'Audiència de Múrcia en la seva sentència de 28 de febrer de 2.022 , o la sentència 126/2022 de la Secció Sisena de la d'Astúries amb seu a Oviedo.

SETZÈ. Per tot el que hem exposat, és procedent estimar íntegrament el recurs d'apel·lació presentat per x SA, per la via contemplada per l' article 461.1 de la LEC , i revocar la sentència de primera instància, mantenint la seva decisió de desestimar la demanda però per uns fonaments jurídics completament diferents.

El que acabem de dir implica la desestimació del recurs plantejat per x SL."

Por todo lo expuesto procede desestimar el recurso y confirmar la resolución recurrida que no hace más que aplicar el acuerdo adoptado por esta Audiencia Provincial en fecha 23/03/2023

CUARTO: De las costas de apelación.

En atención a lo expuesto ,al resultar desestimada la apelación se imponen las costas de esta alzada a la parte apelante a tenor de lo establecido en el art. 398 LEC .

VISTOS los preceptos legales citados y los demás de general y pertinente aplicación