PRIMERO. En fecha 22 de abril de 2024 se han recibido los autos de Divorcio contencioso 814/2022 remitidos por el Juzgado de Primera Instancia e Instrucción nº 3 de La Bisbal d'Empordà (UPSD) a fin de resolver el recurso de apelación interpuesto por el Procurador D. PERE FERRER FERRER, en nombre y representación de Dª Andrea contra la Sentencia de data 1 de septiembre de 2023, aclarada por Auto de fecha 29 de septiembre de 2023 y en el que constan como partes apeladas el Procurador D. SANTIAGO CAPDEVILA BROPHY, en nombre y representación de D. Everardo, y el MINISTERIO FISCAL,
SEGUNDO. El contenido del fallo de la Sentencia contra la que se ha interpuesto el recurso es el siguiente:
"Que debo estimar y estimo parcialmente la demanda formulada por el procurador D. Pere Ferrer Ferrer en nombre y representación de Dña. Andrea contra D. Everardo y, en consecuencia, acuerdo las siguientes medidas:
Decisions relatives a la guarda i al lloc on han de viure habitualment els fills (Article 233-9.2a del Codi civil de Catalunya).
Pàtria potestat
La pàtria potestat o responsabilitat parental sobre els fills serà exercida pel pare i la mare conjuntament, d'acord amb el que disposa l'article 233-8 del Codi civil de Catalunya, que remet a l'article 236-17 apartat primer del mateix text legal. Per tant, totes les decisions que siguin necessàries en qüestions que afectin directa o indirectament als menors seran decidides pels progenitors de comú acord. En aquest sentit, es fixen com d'inexcusable consens les qüestions relatives al domicili, l'educació i la salut dels fills en comú, de manera que, en cas de discrepància, els progenitors hauran de demanar l'auxili judicial oportú, segons el que preveu l'article 236-13 del Codi civil de Catalunya.
Guarda i custòdia
Atenent a l'interès superior dels menors i al seu Dret a relacionar-se amb ambdós progenitors, aquests han convingut un sistema de guarda i custòdia compartida, d'acord amb el qual tant el pare com la mare poden gaudir dels seus fills dos dies intersetmanals, i els caps de setmana alterns. Per realitzar aquesta guarda, el pare o la mare, de forma alterna cada setmana, recull als menors a la sortida del centre escolar el dilluns i els retorna el dimecres al mateix centre al començament de la jornada. Així, el progenitor que no ha estat el custodi, els recull els dimecres a la sortida del centre escolar i els retorna el divendres al mateix centre al començament de la jornada, a fi que l'altre progenitor inici la seva guarda de cap de setmana, la qual és exercida des del divendres a la sortida del centre escolar fins el dilluns al començament de la jornada escolar, i viceversa la següent setmana.
Aquells dies festius units al cap de setmana els fills romandran amb el progenitor custodi d'aquell cap de setmana. És a dir, s'entendrà tot el pont com a cap de setmana. No obstant això, a partir de l'1 de setembre de l'any 2027, els progenitors acorden un sistema de guarda i custòdia compartida per setmanes alternes respecte dels fills menors d'edat en comú, realitzant els intercanvis els dilluns al centre escolar.
En qualsevol cas, si durant els períodes de guarda el progenitor custodi no pot complir amb el seu règim amb pernoctes, per trobar-se de viatge o un tema sanitari, l'altre progenitor serà preferent davant de familiars o tercera persona, sempre mediant la corresponent justificació.
De no poder-se realitzar algun dia o dies de règim de custòdia, no queda compensat amb dies futurs.
2. Tasques de les quals s'ha de responsabilitzar cada progenitor en relació amb les activitats quotidianes dels fills (Article 233-9.2b del Codi civil de Catalunya). Cada progenitor s'ha de fer càrrec - personalment o a través de persones de la seva confiança - de les tasques domèstiques generades per la cura dels seus fills, i pot prendre les decisions quotidianes relatives als menors mentre es trobin en la seva companyia.
3. La manera com s'han de fer els canvis en la guarda (Article 233-9.2c del Codi civil de Catalunya).
Els intercanvis es realitzaran al centre escolar i, en cas de ser un dia no lectiu, o si algun o ambdós menors no assisteixen al centre escolar per qualsevol motiu, els intercanvis es duran a terme al domicili del progenitor custodi a les 16:30 hores del dia que correspongui. Per tant, és el progenitor no custodi (o el familiar a qui designi) qui s'ha de desplaçar per recollir als menors al domicili del progenitor custodi. En períodes de vacances i altres dates especialment assenyalades es procedirà segons l'establert a l'apartat cinquè d'aquest pla de parentalitat. En qualsevol cas, en tots els intercanvis els menors hauran de dur el seu DNI i targeta sanitària, a més dels llibres, agenda i demés material escolar, equipament esportiu i la roba o altres objectes personals dels menors que es trobin al domicili del progenitor custodi però que siguin de l'altre progenitor. El llibre de família, el passaport i demés documentació dels menors la custodiarà la mare, qui li facilitarà al pare sempre que sigui necessari, si bé ambdós progenitors podran tenir una còpia dels documents. 4. Règim de relació i de comunicació amb els fills durant els períodes en què un progenitor no els tingui amb ell (Article 233-9.2d del Codi civil de Catalunya). El progenitor no custodi pot comunicar-se amb els seus fills per qualsevol mitjà, però cas de comunicació telefònica, haurà de respectar el descans dels menors, així com l'horari de la seva alimentació i estudi, a fi de garantir el seu establiment emocional i psicològic. El progenitor custodi haurà de facilitar la comunicació de 19 a 21 hores.
5. Règim d'estades dels fills amb cadascun dels progenitors en períodes de vacances i en dates especialment assenyalades (Article 233-9.2e del Codi civil de Catalunya).
En períodes festius i altres dates especialment assenyalades el règim d'estada dels menors amb cada progenitor serà el que lliurement es decideixi de mutu acord. En cas de desacord, s'exercirà d'acord amb el que s'exposa al llarg d'aquest apartat.
Les vacances d'estiu compondran els mesos de juliol i agost, que es repartiran per setmanes alternes. La mare començarà a gaudir dels menors els anys parells i el pare els anys imparells. Els intercanvis de la guarda s'efectuaran els dilluns al domicili del progenitor custodi, a les 19:00 hores. No obstant això, a partir de l'estiu de l'any 2028, els progenitors acorden que els mesos de juliol i agost es repartiran per meitats, en períodes de 15 dies alterns. La mare començarà a gaudir dels menors els anys parells i el pare els imparells, i els intercanvis de la guarda també s'efectuaran el dilluns que correspongui al domicili del progenitor custodi, a les 19:00 hores.
Les vacances de Nadal dels menors es repartiran per meitats, des de l'últim dia escolar a la sortida de l'escola fins el dia 30 de desembre a les 16:30 hores, i des d'aquest moment al primer dia de reinici escolar a l'inici de la jornada. La mare començarà a gaudir dels menors el primer període els anys parells i el pare els anys imparells. No obstant això, el dia 6 de gener es compartirà el temps, de manera que el progenitor no custodi podrà gaudir dels seus fills de les 13 hores fins les 16:30 hores del dia següent. Els intercanvis de la guarda sempre s'efectuaran al domicili del progenitor custodi.
Les vacances de Setmana Santa dels menors es repartiran per meitats, des de l'últim dia escolar fins el Dijous Sant a les 16:30 hores, i des d'aquest moment fins el primer dia de reinici escolar a l'inici de la jornada. La mare començarà a gaudir dels menors el primer període els anys parells i el pare els anys imparells. Els intercanvis de la guarda sempre s'efectuaran al domicili del progenitor custodi. Igualment, els progenitors tenen la voluntat de compartir amb els seus fills dates especialment assenyalades, com són l'aniversari dels menors, així com els dels progenitors, i el dia del pare/de la mare, pel que podran gaudir-ne. Per tant, el dia del pare/el dia de la mare i el dia de l'aniversari de cada progenitor els menors estaran amb ell/a, amb independència de a qui li correspongui la guarda, bé des de la sortida de l'escola i fins l'endemà a l'inici de la jornada escolar, bé des de les 16:30 hores fins les 16:30 hores del dia següent en cas de no haver-hi escola.
Pels aniversaris dels fills, els progenitors acorden que ambdós menors estaran amb la mare els anys imparells i amb el pare els anys parells, amb independència de a qui li correspongui la guarda, bé des de la sortida de l'escola i fins l'endemà a l'inici de la jornada escolar, bé des de les 16:30 hores fins les 16:30 hores del dia següent en cas de no haver-hi escola. 6. Tipus d'educació i activitats extraescolars dels fills (Article 233-9.2f del Codi civil de Catalunya).
Els menors continuaran escolaritzats al centre docent al qual assisteixen actualment, i a l'hora de decidir qualsevol canvi de centre escolar o inscripció per canvi, alta o similar, serà necessari el consentiment d'ambdós progenitors. I ambdós progenitors podran, i hauran, de relacionar-se amb el centre escolar, assistir a les activitats esportives, lúdiques i altres que organitzi el centre o amb motiu de les activitats extraescolars que realitzin els menors.
Educació superior
L'educació superior que rebran els fills en comú després de l'etapa escolar tindrà en compte la proposta i voluntat dels fills, un cop arribi el moment. Sempre que es tracti d'un centre públic, les despeses que generin els estudis superiors dels fills hauran de ser compartides entre ambdós progenitors en la proporció que indiqui l'eventual Sentència. En cas que sigui un centre privat o concertat, requerirà el consens dels progenitors. De no obtenir consens, el progenitor que inscrigui als fills al centre privat o concertat es farà càrrec de la totalitat de les despeses que aquest generi.
Activitats extraescolars
Per inscriure als menors a qualsevol activitat extraescolar serà necessari el consentiment d'ambdós progenitors, i en cap cas es podrà obligar a l'altre a acceptar una activitat que generi una quota mensual, a no ser que sigui recomanada per via mèdica o de reforç escolar de forma justificada. De no obtenir consens, el progenitor que inscrigui als menors a una activitat extraescolar es farà càrrec de la totalitat de les despeses que aquesta generi. Les despeses que generin les activitats extraescolars consensuades dels menors es pagaran en la proporció que indiqui l'eventual Sentència. 7. La manera de complir amb el deure de compartir tota la informació sobre l'educació, la salut i el benestar dels fills (Article 233-9.2g del Codi civil de Catalunya). Cada progenitor ha d'informar a l'altre de qualsevol circumstància que esdevingui respecte dels fills i que tingui caràcter rellevant, afavorint i facilitant el contacte en tot moment.
En l'àmbit sanitari, s'imposa la decisió conjunta per a qualsevol tipus d'intervenció quirúrgica o de tractament mèdic no banal, tant si comporta una despesa com si està cobert per alguna assegurança o la Seguretat Social. Només en casos d'urgència, que hauran de ser objectivament constatables, i si no fos possible la localització de l'altre progenitor, un progenitor podrà decidir el més convenient per al menor en qüestió i sense perjudici d'informar de forma immediata a l'altre del succeït i del lloc on es troba el menor. Si a conseqüència d'una malaltia o accident els menors estiguessin hospitalitzats, podran ser visitats en qualsevol moment pels seus familiars materns i paterns, sense més restriccions que la que establís el centre hospitalari on es trobessin. Quant a l'aplicació de la MevaSalut dels fills menors d'edat en comú, ambdós progenitors acorden que establiran la mateixa contrasenya per accedir-hi, i el número de contacte de referència de l'aplicació serà el de la mare els anys parells i el del pare els anys imparells.
Igualment, tots dos progenitors tenen dret a estar informats del rendiment escolar, motiu pel qual tenen ple dret a que se'ls faciliti tota la documentació acadèmica dels seus fills, a més de poder obtenir la informació necessària de l'escola o centre educatiu on assisteixin els menors a través de les reunions habituals amb els tutors, tant si hi acudeixen ambdós progenitors conjuntament com si ho fan per separat.
8. La manera de prendre les decisions relatives al canvi de domicili i altres qüestions rellevants pels fills (Article 233-9.2h del Codi civil de Catalunya). Cada progenitor haurà de comunicar a l'altre la seva intenció de canviar de domicili en el termini de 30 dies. Si el canvi de domicili d'un progenitor és incompatible amb l'assistència dels fills a l'escola i/o el règim de guarda establert, caldrà adoptar un nou pla de parentalitat que s'adapti a les noves necessitats. La residència dels menors no es podrà traslladar a una altra ciutat o país sense el consentiment d'ambdós progenitors o, en el seu cas, autorització judicial. A efectes fiscals, els progenitors compartiran a parts iguals les desgravacions per raó dels fills a càrrec seu, si bé els menors constaran empadronats al domicili patern. Però cada progenitor pot viatjar amb els menors dins el territori de la Unió Europea durant el temps en que els tingui sota la seva guarda, prèvia comunicació expressa a l'altre progenitor amb una antelació mínima de 15 dies". No ha lugar a estimar la aclaración solicitada por la parte demandada en virtud de la cual pedía que el convenio dispusiera lo siguiente en cuanto a las vacaciones de verano: "Les vacances d'estiu compondran els mesos de juliol i agost, que es repartiran per setmanes alternes. La mare començarà a gaudir dels menors els anys parells i el pare els anys imparells. Els intercanvis de la guarda s'efectuaran els dies 1 de juliol,7 de juliol ,14 de juliol, 21 de juliol, 28 de juliol, 4 d'agost, 11 d'agost, 18 d'agost, 25 d'agost i 31 d'agost al domicili del progenitor custodi a les 19:00 hores. No obstant això, a partir de l'estiu de l'any 2028, els progenitors acorden que els mesos de juliol i agost es repartiran per meitats, en períodes de 15 dies alterns. La mare començarà a gaudir dels menors els anys parells i el pare els imparells, i els intercanvis de la guarda també s'efectuaran el dia 1 - 16 - 31 de cada mes, en domicili del progenitor custodi a les 19h".
Cada uno de los progenitores asumirá los gastos ordinarios necesario para el mantenimiento de los hijos mientras los tengan consigo como consecuencia del régimen de guarda y custodia acordado.
Los gastos extraordinarios serán satisfechos al 50 % por los progenitores. Todo ello sin especial imposición de costas.
La anterior Sentencia fue aclarada por Auto de fecha 29 de septiembre de 2023, que concluyó:
"Acuerdo haber lugar al complemento de sentencia solicitado, pasando el fallo a disponer lo siguiente: ""Que debo estimar y estimo parcialmente la demanda formulada por el procurador D. Pere Ferrer Ferrer en nombre y representación de Dña. Andrea contra D. Everardo y, en consecuencia, acuerdo las siguientes medidas:
Decisions relatives a la guarda i al lloc on han de viure habitualment els fills (Article 233-9.2a del Codi civil de Catalunya).
Pàtria potestat
La pàtria potestat o responsabilitat parental sobre els fills serà exercida pel pare i la mare conjuntament, d'acord amb el que disposa l'article 233-8 del Codi civil de Catalunya, que remet a l'article 236-17 apartat primer del mateix text legal. Per tant, totes les decisions que siguin necessàries en qüestions que afectin directa o indirectament als menors seran decidides pels progenitors de comú acord. En aquest sentit, es fixen com d'inexcusable consens les qüestions relatives al domicili, l'educació i la salut dels fills en comú, de manera que, en cas de discrepància, els progenitors hauran de demanar l'auxili judicial oportú, segons el que preveu l'article 236-13 del Codi civil de Catalunya.
Guarda i custòdia
Atenent a l'interès superior dels menors i al seu Dret a relacionar-se amb ambdós progenitors, aquests han convingut un sistema de guarda i custòdia compartida, d'acord amb el qual tant el pare com la mare poden gaudir dels seus fills dos dies intersetmanals, i els caps de setmana alterns. Per realitzar aquesta guarda, el pare o la mare, de forma alterna cada setmana, recull als menors a la sortida del centre escolar el dilluns i els retorna el dimecres al mateix centre al començament de la jornada. Així, el progenitor que no ha estat el custodi, els recull els dimecres a la sortida del centre escolar i els retorna el divendres al mateix centre al començament de la jornada, a fi que l'altre progenitor inici la seva guarda de cap de setmana, la qual és exercida des del divendres a la sortida del centre escolar fins el dilluns al començament de la jornada escolar, i viceversa la següent setmana.
Aquells dies festius units al cap de setmana els fills romandran amb el progenitor custodi d'aquell cap de setmana. És a dir, s'entendrà tot el pont com a cap de setmana. No obstant això, a partir de l'1 de setembre de l'any 2027, els progenitors acorden un sistema de guarda i custòdia compartida per setmanes alternes respecte dels fills menors d'edat en comú, realitzant els intercanvis els dilluns al centre escolar.
En qualsevol cas, si durant els períodes de guarda el progenitor custodi no pot complir amb el seu règim amb pernoctes, per trobar-se de viatge o un tema sanitari, l'altre progenitor serà preferent davant de familiars o tercera persona, sempre mediant la corresponent justificació.
De no poder-se realitzar algun dia o dies de règim de custòdia, no queda compensat amb dies futurs.
2. Tasques de les quals s'ha de responsabilitzar cada progenitor en relació amb les activitats quotidianes dels fills (Article 233-9.2b del Codi civil de Catalunya). Cada progenitor s'ha de fer càrrec - personalment o a través de persones de la seva confiança - de les tasques domèstiques generades per la cura dels seus fills, i pot prendre les decisions quotidianes relatives als menors mentre es trobin en la seva companyia.
3. La manera com s'han de fer els canvis en la guarda (Article 233-9.2c del Codi civil de Catalunya).
Els intercanvis es realitzaran al centre escolar i, en cas de ser un dia no lectiu, o si algun o ambdós menors no assisteixen al centre escolar per qualsevol motiu, els intercanvis es duran a terme al domicili del progenitor custodi a les 16:30 hores del dia que correspongui. Per tant, és el progenitor no custodi (o el familiar a qui designi) qui s'ha de desplaçar per recollir als menors al domicili del progenitor custodi.
En períodes de vacances i altres dates especialment assenyalades es procedirà segons l'establert a l'apartat cinquè d'aquest pla de parentalitat. En qualsevol cas, en tots els intercanvis els menors hauran de dur el seu DNI i targeta sanitària, a més dels llibres, agenda i demés material escolar, equipament esportiu i la roba o altres objectes personals dels menors que es trobin al domicili del progenitor custodi però que siguin de l'altre progenitor. El llibre de família, el passaport i demés documentació dels menors la custodiarà la mare, qui li facilitarà al pare sempre que sigui necessari, si bé ambdós progenitors podran tenir una còpia dels documents.
4. Règim de relació i de comunicació amb els fills durant els períodes en què un progenitor no els tingui amb ell (Article 233-9.2d del Codi civil de Catalunya). El progenitor no custodi pot comunicar-se amb els seus fills per qualsevol mitjà, però cas de comunicació telefònica, haurà de respectar el descans dels menors, així com l'horari de la seva alimentació i estudi, a fi de garantir el seu establiment emocional i psicològic. El progenitor custodi haurà de facilitar la comunicació de 19 a 21 hores.
5. Règim d'estades dels fills amb cadascun dels progenitors en períodes de vacances i en dates especialment assenyalades (Article 233-9.2e del Codi civil de Catalunya).
En períodes festius i altres dates especialment assenyalades el règim d'estada dels menors amb cada progenitor serà el que lliurement es decideixi de mutu acord. En cas de desacord, s'exercirà d'acord amb el que s'exposa al llarg d'aquest apartat.
Les vacances d'estiu compondran els mesos de juliol i agost, que es repartiran per setmanes alternes. La mare començarà a gaudir dels menors els anys parells i el pare els anys imparells. Els intercanvis de la guarda s'efectuaran els dilluns al domicili del progenitor custodi, a les 19:00 hores. No obstant això, a partir de l'estiu de l'any 2028, els progenitors acorden que els mesos de juliol i agost es repartiran per meitats, en períodes de 15 dies alterns. La mare començarà a gaudir dels menors els anys parells i el pare els imparells, i els intercanvis de la guarda també s'efectuaran el dilluns que correspongui al domicili del progenitor custodi, a les 19:00 hores.
Les vacances de Nadal dels menors es repartiran per meitats, des de l'últim dia escolar a la sortida de l'escola fins el dia 30 de desembre a les 16:30 hores, i des d'aquest moment al primer dia de reinici escolar a l'inici de la jornada. La mare començarà a gaudir dels menors el primer període els anys parells i el pare els anys imparells. No obstant això, el dia 6 de gener es compartirà el temps, de manera que el progenitor no custodi podrà gaudir dels seus fills de les 13 hores fins les 16:30 hores del dia següent. Els intercanvis de la guarda sempre s'efectuaran al domicili del progenitor custodi.
Les vacances de Setmana Santa dels menors es repartiran per meitats, des de l'últim dia escolar fins el Dijous Sant a les 16:30 hores, i des d'aquest moment fins el primer dia de reinici escolar a l'inici de la jornada. La mare començarà a gaudir dels menors el primer període els anys parells i el pare els anys imparells. Els intercanvis de la guarda sempre s'efectuaran al domicili del progenitor custodi. Igualment, els progenitors tenen la voluntat de compartir amb els seus fills dates especialment assenyalades, com són l'aniversari dels menors, així com els dels progenitors, i el dia del pare/de la mare, pel que podran gaudir-ne. Per tant, el dia del pare/el dia de la mare i el dia de l'aniversari de cada progenitor els menors estaran amb ell/a, amb independència de a qui li correspongui la guarda, bé des de la sortida de l'escola i fins l'endemà a l'inici de la jornada escolar, bé des de les 16:30 hores fins les 16:30 hores del dia següent en cas de no haver-hi escola.
Pels aniversaris dels fills, els progenitors acorden que ambdós menors estaran amb la mare els anys imparells i amb el pare els anys parells, amb independència de a qui li correspongui la guarda, bé des de la sortida de l'escola i fins l'endemà a l'inici de la jornada escolar, bé des de les 16:30 hores fins les 16:30 hores del dia següent en cas de no haver-hi escola. 6. Tipus d'educació i activitats extraescolars dels fills (Article 233-9.2f del Codi civil de Catalunya).
Els menors continuaran escolaritzats al centre docent al qual assisteixen actualment, i a l'hora de decidir qualsevol canvi de centre escolar o inscripció per canvi, alta o similar, serà necessari el consentiment d'ambdós progenitors. I ambdós progenitors podran, i hauran, de relacionar-se amb el centre escolar, assistir a les activitats esportives, lúdiques i altres que organitzi el centre o amb motiu de les activitats extraescolars que realitzin els menors.
Educació superior
L'educació superior que rebran els fills en comú després de l'etapa escolar tindrà en compte la proposta i voluntat dels fills, un cop arribi el moment. Sempre que es tracti d'un centre públic, les despeses que generin els estudis superiors dels fills hauran de ser compartides entre ambdós progenitors en la proporció que indiqui l'eventual Sentència. En cas que sigui un centre privat o concertat, requerirà el consens dels progenitors. De no obtenir consens, el progenitor que inscrigui als fills al centre privat o concertat es farà càrrec de la totalitat de les despeses que aquest generi.
Activitats extraescolars
Per inscriure als menors a qualsevol activitat extraescolar serà necessari el consentiment d'ambdós progenitors, i en cap cas es podrà obligar a l'altre a acceptar una activitat que generi una quota mensual, a no ser que sigui recomanada per via mèdica o de reforç escolar de forma justificada. De no obtenir consens, el progenitor que inscrigui als menors a una activitat extraescolar es farà càrrec de la totalitat de les despeses que aquesta generi. Les despeses que generin les activitats extraescolars consensuades dels menors es pagaran en la proporció que indiqui l'eventual Sentència. 7. La manera de complir amb el deure de compartir tota la informació sobre l'educació, la salut i el benestar dels fills (Article 233-9.2g del Codi civil de Catalunya). Cada progenitor ha d'informar a l'altre de qualsevol circumstància que esdevingui respecte dels fills i que tingui caràcter rellevant, afavorint i facilitant el contacte en tot moment.
En l'àmbit sanitari, s'imposa la decisió conjunta per a qualsevol tipus d'intervenció quirúrgica o de tractament mèdic no banal, tant si comporta una despesa com si està cobert per alguna assegurança o la Seguretat Social. Només en casos d'urgència, que hauran de ser objectivament constatables, i si no fos possible la localització de l'altre progenitor, un progenitor podrà decidir el més convenient per al menor en qüestió i sense perjudici d'informar de forma immediata a l'altre del succeït i del lloc on es troba el menor. Si a conseqüència d'una malaltia o accident els menors estiguessin hospitalitzats, podran ser visitats en qualsevol moment pels seus familiars materns i paterns, sense més restriccions que la que establís el centre hospitalari on es trobessin. Quant a l'aplicació de la MevaSalut dels fills menors d'edat en comú, ambdós progenitors acorden que establiran la mateixa contrasenya per accedir-hi, i el número de contacte de referència de l'aplicació serà el de la mare els anys parells i el del pare els anys imparells.
Igualment, tots dos progenitors tenen dret a estar informats del rendiment escolar, motiu pel qual tenen ple dret a que se'ls faciliti tota la documentació acadèmica dels seus fills, a més de poder obtenir la informació necessària de l'escola o centre educatiu on assisteixin els menors a través de les reunions habituals amb els tutors, tant si hi acudeixen ambdós progenitors conjuntament com si ho fan per separat.
8. La manera de prendre les decisions relatives al canvi de domicili i altres qüestions rellevants pels fills (Article 233-9.2h del Codi civil de Catalunya). Cada progenitor haurà de comunicar a l'altre la seva intenció de canviar de domicili en el termini de 30 dies. Si el canvi de domicili d'un progenitor és incompatible amb l'assistència dels fills a l'escola i/o el règim de guarda establert, caldrà adoptar un nou pla de parentalitat que s'adapti a les noves necessitats. La residència dels menors no es podrà traslladar a una altra ciutat o país sense el consentiment d'ambdós progenitors o, en el seu cas, autorització judicial. A efectes fiscals, els progenitors compartiran a parts iguals les desgravacions per raó dels fills a càrrec seu, si bé els menors constaran empadronats al domicili patern. Però cada progenitor pot viatjar amb els menors dins el territori de la Unió Europea durant el temps en que els tingui sota la seva guarda, prèvia comunicació expressa a l'altre progenitor amb una antelació mínima de 15 dies". No ha lugar a estimar la aclaración solicitada por la parte demandada en virtud de la cual pedía que el convenio dispusiera lo siguiente en cuanto a las vacaciones de verano: "Les vacances d'estiu compondran els mesos de juliol i agost, que es repartiran per setmanes alternes. La mare començarà a gaudir dels menors els anys parells i el pare els anys imparells. Els intercanvis de la guarda s'efectuaran els dies 1 de juliol,7 de juliol ,14 de juliol, 21 de juliol, 28 de juliol, 4 d'agost, 11 d'agost, 18 d'agost, 25 d'agost i 31 d'agost al domicili del progenitor custodi a les 19:00 hores. No obstant això, a partir de l'estiu de l'any 2028, els progenitors acorden que els mesos de juliol i agost es repartiran per meitats, en períodes de 15 dies alterns. La mare començarà a gaudir dels menors els anys parells i el pare els imparells, i els intercanvis de la guarda també s'efectuaran el dia 1 - 16 - 31 de cada mes, en domicili del progenitor custodi a les 19h".
Cada uno de los progenitores asumirá los gastos ordinarios necesario para el mantenimiento de los hijos mientras los tengan consigo como consecuencia del régimen de guarda y custodia acordado.
No deberá abonarse pensión compensatoria alguna por D. Everardo ni cantidad alguna en concepto de pensión de alimentos a un fondo común, como solicitó la parte actora.
Los gastos extraordinarios serán satisfechos al 50 % por los progenitores (...)". Asimismo, donde dice que el DNI de D. Everardo es NUM000 debe decir NUM001."
TERCERO. El recurso se admitió y se tramitó conforme a la normativa procesal para este tipo de recursos.
Se señaló fecha para la celebración de la deliberación, votación y fallo que ha tenido lugar el 26/06/2024.
CUARTO. En la tramitación de este procedimiento se han observado las normas procesales esenciales aplicables al caso.
Se designó ponente a la Magistrada Dª MARIA ISABEL SOLER NAVARRO.
Fundamentos
PRIMERO.- Se interpone por Dª Andrea , recurso de apelación contra la sentencia que estima parcialmente la demanda por la misma presentada contra Dº Everardo, y en la que declara la disolución judicial por divorcio del matrimonio celebrado entre ambos, con todos sus efectos legales inherentes a esta . Y que establece las medidas inherentes a dicha declaración que constan en los antecedentes de esta resolución .
Frente a la referida resolución se interpone recurso de apelación Dª Andrea , mostrando su disconformidad con la negación de la concesión de una pensión compensatoria a su favor y en cuanto a la proporción en que deberán de ser abonados los gastos extraordinarios .
La parte apelada y el MINISTERIO FISCAL , solicitan la confirmación de la sentencia apelada .
SEGUNDO.- Los motivos del recurso de apelación lo son en relación a un error en la valoración de la prueba , en concreto y básicamente mantiene :
Única. Error en la valoració de la prova. En la Sentència apel·lada, es desestima la sol·licitud de pensió compensatòria per desequilibri econòmic a favor de la meva representada de 400 euros mensuals durant 5 anys i, a més, s'acorda que les despeses extraordinàries dels fills menors d'edat en comú es reparteixin al 50% entre els progenitors. Tot això es basa en la decisió del Jutjat a quo de considerar que no hem acreditat la concurrència de circumstàncies que justifiquin una distribució desigual de les despeses dels fills ni que la ruptura del matrimoni hagi provocat un desequilibri econòmic per a la meva representada.
Així, en el fonament de dret tercer s'acorda una distribució al 50% de les despeses dels menors entre els progenitors perquè es considera que la seva capacitat econòmica és similar. Però discrepem d'aquesta conclusió del Jutjador ja que de la prova practicada es desprèn que la situació personal de la Sra. Andrea és més precària que la del Sr. Everardo.
Si bé estem d'acord amb la responsabilitat de cada progenitor de sufragar personalment les despeses ordinàries dels seus fills durant el temps que estiguin sota la seva guarda, com ara l'alimentació, l'allotjament i els subministraments, la roba, el calçat i les despeses d'oci ordinàries, el pagament de les despeses extraordinàries hauria de ser proporcional en relació als recursos econòmics de cada progenitor.
La Sra. Andrea treballa per compte d'altri i rep un sou mensual d'aproximadament 1.100 euros, mentre que el Sr. Everardo és empresari autònom, administrador únic d'Instal·lacions Everardo, i sempre ha utilitzat els fons de l'empresa com a forma de gestionar la seva economia personal. Tal com la meva representada va declarar en seu judicial, durant la convivència marital el Sr. Everardo mai havia tingut una nòmina, sinó que aprofitava els recursos de la seva empresa per a usos personals, i la primera nòmina que va percebre va ser una vegada havien iniciat els tràmits del divorci. En realitat, la capacitat econòmica del Sr. Everardo sempre ha estat considerablement superior al sou que declara percebre.
Un indicatiu de la seva elevada capacitat econòmica és que ha adquirit un total de 7 immobles en propietat, dels quals 6 són propietat seva al 100% i 1 al 50%, segons consta a la consulta integral de patrimoni del Sr. Everardo acordada pel Jutjat en aquest procediment, així com a les notes simples registrals informatives del títol de cada immoble que vam acompanyar a la demanda inicial (documents núm. 6 al núm. 12).
El Jutjat a quo té en consideració que cap d'aquests immobles li reporta beneficis econòmics, però el que és una indicació de la seva elevada capacitat econòmica és l'adquisició d'aquests béns, independentment dels beneficis que en pugui obtenir, ja que d'aquests un ja és el domicili on resideix, amb una superfície de 190 m2 i 76 m2 de terreny, un altre és el local comercial on exerceix la seva activitat empresarial, i dos més són pàrquings vinculats a aquest local comercial.
En canvi, la meva representada no és propietària de cap immoble, i la raó d'aquesta diferència és que el Sr. Everardo té ingressos superiors als de la Sra. Andrea , ja que ella no té la capacitat suficient per adquirir cap bé immoble. Els pocs estalvis que tenia, tal com van declarar ambdues parts a l'acte de la vista, els va invertir en assumir el 50% de la hipoteca, impostos i altres despeses relacionades amb l'habitatge on va residir durant 10 anys amb el Sr. Everardo i que és propietat d'aquest al 100%. Encara que això fos un acord familiar entre ells, ha portat a la situació actual en què la meva representada no posseeix cap bé propi i tampoc té els mitjans suficients per adquirir-ne un. Per això, amb els 1.100 euros que cobra la ha de fer front a una renda de lloguer de 550 euros mensuals, a més de les despeses habituals de l'habitatge i despeses d'alimentació en sentit ampli seves i dels seus dos fills.
Bona prova de la reduïda capacitat econòmica de la meva representada és que li han atorgat recentment una ajuda econòmica per pagar el menjador escolar dels seus fills ja que no té patrimoni suficient per assumir la despesa. Adjunto les bases reguladores per a l'atorgament de l'ajuda econòmica (document número 1), on apareix el llindar de renda familiar que no pot sobrepassar perquè se li concedeixi la beca, així com la notificació rebuda on se l'informa de la concessió de l'ajuda (document número 2). Aquesta documentació s'aporta amb el present sobre la base de l' article 460 de la LEC.
Davant d'aquesta perspectiva, la distribució de les despeses dels menors per meitats entre els progenitors que el Jutjador ha acordat no és proporcional, dit sigui amb tots els respectes, ja que les seves capacitats econòmiques no són equivalents ni similars. Per això, aquesta representació considera més just que s'acordi el pagament de les despeses extraordinàries dels fills en una proporció del 70% el pare i del 30% la mare.
Quant a la pensió compensatòria per desequilibri econòmic sol·licitada a favor de la meva representada, el Jutjat a quo desestima la petició basant-se en l'argument de la inexistència d'un desequilibri econòmic i sosté que, fins i tot si el desequilibri econòmic existís, no s'ha provat que fos conseqüència de la ruptura del vincle matrimonial. Però el cert és que la Sra. Andrea ha patit un desequilibri econòmic com a resultat de la dissolució del seu matrimoni i, a criteri d'aquesta representació, així s'ha acreditat.
La nostra pretensió no consisteix en aconseguir una situació de dependència econòmica permanent per part de la Sra. Andrea del Sr. Everardo, ni que ell sigui qui la sostingui econòmicament, sinó que el propòsit de la pensió compensatòria sol·licitada és facilitar la readaptació de la meva representada a la vida activa després del seu matrimoni.
És innegable que actualment la Sra. Andrea percep un sou superior al que tenia durant al matrimoni mentre treballava a l'empresa del seu marit, però la seva dedicació al negoci del Sr. Everardo l'ha impedit tenir independència financera a dia d'avui. Aquesta situació ha afectat a la seva situació econòmica actual perquè la meva representada, segons ha quedat acreditat, cobrava un sou simbòlic, inferior al salari mínim interprofessional, amb la única finalitat de voler contribuir sempre al bon funcionament del negoci del seu marit.
Mentre la Sra. Andrea es va gastar els pocs estalvis que tenia per fer front a la hipoteca, els impostos i altres despeses relacionades amb la propietat on vivien durant el matrimoni, ja que el sou que cobrava a l'empresa del seu marit era insuficient per fer front a les despeses familiars, tal com ella mateixa va declarar en seu judicial i l'altra part no va negar, l'empresa del Sr. Everardo obtenia una molt bona rendibilitat. Això va permetre al Sr. Everardo tenir una elevada capacitat econòmica que li va possibilitar adquirir tots els béns immobles que hem esmentat. En canvi, la meva representada no va tenir mai un benefici econòmic semblant al del seu marit i, per tant, actualment es troba en una situació econòmica desequilibrada, com és evident, a causa de la dedicació al negoci del Sr. Everardo durant el matrimoni.
En definitiva, denegar la pensió compensatòria per desequilibri econòmic és, dit sigui amb tots els respectes, injust, ja que es basa en una interpretació errònia dels fets i no permetria a la meva representada recuperar la seva independència econòmica ni readaptar-se a la vida activa després de la dissolució del matrimoni. A criteri d'aquesta representació, no hi pot haver dubte de l'existència d'una desigualtat econòmica entre les parts i que aquesta és conseqüència directa de la dedicació de la Sra. Andrea al negoci del Sr. Everardo durant el matrimoni.
PENSIÓN COMPENSATORIA
Dispone el artículo 233-14 del Código Civil de Cataluña
: " Prestación compensatoria.
1. El cónyuge cuya situación económica, como consecuencia de la ruptura de la convivencia, resulte más perjudicada tiene derecho a una prestación compensatoria que no exceda del nivel de vida de que gozaba durante el matrimonio ni del que pueda mantener el cónyuge obligado al pago, teniendo en cuenta el derecho de alimentos de los hijos, que es prioritario. En caso de nulidad del matrimonio, tiene derecho a la prestación compensatoria el cónyuge de buena fe, en las mismas circunstancias.
2. Se pierde el derecho a reclamar la prestación compensatoria si no se solicita en el primer proceso matrimonial o se establece en el primer convenio regulador.
3. Si uno de los cónyuges muere antes de que pase un año desde la separación de hecho, el otro, en los tres meses siguientes al fallecimiento, puede reclamar a los herederos su derecho a la prestación compensatoria. La misma regla debe aplicarse si el procedimiento matrimonial se extingue por el fallecimiento del cónyuge que debería pagarla".
El artículo 233-15 dispone: "Determinación de la prestación compensatoria.
Para fijar el importe y duración de la prestación compensatoria, debe valorarse especialmente:
a) La posición económica de los cónyuges, teniendo en cuenta, si procede, la compensación económica por razón de trabajo o las previsibles atribuciones derivadas de la liquidación del régimen económico matrimonial.
b) La realización de tareas familiares u otras decisiones tomadas en interés de la familia durante la convivencia, si eso ha reducido la capacidad de uno de los cónyuges para obtener ingresos.
c) Las perspectivas económicas previsibles de los cónyuges, teniendo en cuenta su edad y estado de salud y la forma en que se atribuye la guarda de los hijos comunes.
d) La duración de la convivencia.
e) Los nuevos gastos familiares del deudor, si procede".
Señalar que es reiterada la jurisprudencia - SSTSJC.76/2014, de 27 de noviembre , 75/2015, de 29 de octubre y 85/2015, de 17 de diciembre , entre otras- que declara que la finalidad actual de la prestación compensatoria es la readaptación del cónyuge acreedor a la vida activa como consecuencia de las desmejoras económicas consiguientes a la disolución del matrimonio y a la pérdida de oportunidades experimentada precisamente por éste. No se concibe ya como una garantía de sostenimiento vital por parte del antiguo cónyuge ni como un derecho automático a una prestación económica permanente. Se presume que cada uno de los cónyuges debe ser capaz de mantenerse por si mismo y que tras la disolución del vínculo el menos favorecido debe actuar en forma proactiva para adquirir bienes propios que permitan su digna sustentación sin quedar sujeto a la permanente dependencia del otro. La pensión o prestación compensatoria tiende pues a compensar la disparidad en las condiciones de vida entre ambos creadas por el divorcio por el tiempo necesario para que el cónyuge que perdió o disminuyó sus oportunidades laborales pueda volver a adquirirlas y reestablecer el desequilibrio que se produce en relación con el nivel de vida del otro y el mantenido durante el matrimonio.ues bien, tras la entrada en vigor del art. 233-17 CCCat hemos venido precisando que la prestación compensatoria tiene como objeto servir por el tiempo que sea preciso y solo excepcionalmente de manera indefinida, a la readaptación del cónyuge acreedor a la vida activa -autónoma- como consecuencia de la desmejora económica que le hubiere podido causar la disolución del vínculo matrimonial, y de la pérdida de oportunidades derivadas de la dependencia que le hubiere podido causar la distribución de funciones en la familia, vinculándose su percepción al nivel de vida durante el matrimonio en función de los demás parámetros establecidos en el art. 233-15 CCCat -STSJCat 46/2022 de 15 jul. [FD3]-.
En este sentido la STJC de fecha 08/09/2023 dice al respecto :
Por lo tanto, no se concibe como una garantía de sostenimiento vital por parte del antiguo cónyuge ni como un derecho automático. Se entiende que cada uno de los ex cónyuges debe ser capaz de mantenerse por sí mismo y que, tras la disolución del vínculo, el menos favorecido debe actuar en forma proactiva para adquirir ingresos propios que le permitan su digna sustentación sin depender del otro -cfr. SSTSJCat 40/2018 de 3 may. [FD3] y 33/2021 de 27 may. [FD3]-, de manera que el principio o regla general es la limitación temporal y solo excepcionalmente se podrá otorgar con carácter indefinido, cuando en el caso concreto concurra una potencialidad real y acreditada de que el beneficiario como consecuencia de sus circunstancias personales (edad, estado de salud, formación, experiencia laboral, posibilidades de adquirir ayudas públicas etc.) y de la ausencia de patrimonio, no podrá alcanzar, en un plazo previsible, una autonomía económica de la que hubiera podido disfrutar de no haber mediado el matrimonio permitiéndole subvenir por sí misma a sus necesidades -cfr. STSJCat 20/2020 de 6 jul. [FD3]-.
Pues bien una revisión de la prueba en esta alzada lleva a la Sala a la conclusión en concordancia con lo resuelto en Instancia de que no quedan justificados los presupuestos para el reconocimiento de la prestación compensatoria.
La situación económica de las partes ha sido ya valorada en Instancia y es la siguiente
La Dña. Andrea manifestó que cobra unos 1.200,00 euros al mes y que no tiene otras deudas más allá de los 550,00 euros mensuales que satisface en concepto de alquiler .
Señalar que de la información recabada del Punto Neutro Judicial consta que la misma ha venido teniendo unos ingresos entre 1.500 y 1.600,00 euros mensuales .
Consta acreditado que la misma durante el matrimonio trabajaba en durante un periodo en la empresa cuyo administrador es el demandado y por el que percibía un salario según las nóminas aportadas con unos ingresos entre 800,00 y 900,00 euros . Con posterioridad al cese de la convivencia y actualmente continua trabajando por cuenta ajena con los ingresos señalados en el párrafo anterior con un contrato indefinido .
Es decir durante el matrimonio y al cese del mismo continua trabajando .
Consta que la misma no es titular de bien inmueble alguno .
Por su parte el Sr Everardo . es autónomo y administrador único de la sociedad , y en que mismo mantiene que percibe unos ingresos de unos 1.600 euros .
Ciertamente tales ingresos que manifiesta el Sr Everardo no pueden estimarse como un indicativo cierto de sus ingresos ya que dejando al margen de que dicha nomina es fijada por el mismo , la adquisición de diversos inmuebles durante el matrimonio y antes es un indicio de que el mismo pudiera tener mayores ingresos .
Dicho lo cual lo primero que cabe señalar , como se recoge en la sentencia citada y también recogida en la sentencia de Instancia es que no se puede acudir a la mera diferencia de ingresos con el otro cónyuge para justificar la prestación compensatoria, como mantiene la parte recurrente pues la finalidad de ésta no es niveladora de salarios, sino evitar que la ruptura empeore las condiciones de vida de uno de los progenitores en relación a las que tenía durante el matrimonio. Y en este caso, es este elemento que no queda suficientemente justificado.
Efectivamente , el único perjuicio que ha sufrido la recurrente es que la misma deberá de sufragarse el precio de un alquiler por importe de 550,00 euros , pero también tenemos que tener en cuenta que como la misma mantiene durante el matrimonio también contribuía con sus ingresos al pago del 50% de la hipoteca , impuestos y otros gastos relacionados con los gastos de la vivienda familiar de propiedad exclusiva del Sr Everardo por haber llegado a un acuerdo familiar al respecto .Con lo cual a partir del divorcio ya no tendrá que asumir dicho gasto por lo que su situación económica será prácticamente análoga a la mantenida durante el matrimonio , en que percibía un sueldo inferior , y asumía unos gastos familiares ( 50% préstamo hipotecario impuestos y gastos domicilio familiar ) y ahora un alquiler de 550,00 euros .
Si bien podríamos aceptar que existen indicios , como mantiene la parte recurrente de que efectivamente los ingresos del Sr Everardo si son superiores a los 1.600 euros que mantiene percibe y que como nómina se ha fijado el mismo . Y si bien también es cierto que el demandado dispone de 8 inmuebles algunos de los cuales el mismo demandado admite los tiene en alquiler con lo cual le reportan un beneficio . Si bien debe tenerse en cuenta que tres de los inmuebles están gravados con una hipoteca que se vienen a cubrir prácticamente con los alquileres que percibe . Y los ingresos que consta de la sociedad declarados no le reportan grandes beneficios .
A ello añadir que la parte recurrente incide en su recurso que lo que se pretende con la fijación de una pensión compensatoria es readaptarse a la vida activa después del divorcio . Y efectivamente ello es así , lo que ocurre es que en el caso presente de las pruebas consta acreditada dicha readaptación .
Señalar al respecto que efectivamente como se señala en la sentencia del TSJC de 17 de diciembre de 2.015, ya precisa que "la finalidad actual de la prestación compensatoria es la readaptación del cónyuge acreedor a la vida activa como consecuencia del desmejoramiento económico consiguiente a la disolución del matrimonio y a la pérdida de oportunidades experimentada precisamente como consecuencia de éste. Ya no se concibe como una garantía de sostenimiento vital por parte del antiguo cónyuge ni como un derecho automático a una prestación económica permanente.
La referida sentencia de la Sala Civil del TSJC, se presume que cada uno de los cónyuges ha de ser capaz de mantenerse por su cuenta y que después de la disolución del vínculo el menos favorecido ha de actuar de forma proactiva para adquirir bienes propios que permitan su digna sustentación sin quedar sujeto a la dependencia permanente del otro".
Como se ha señalado en el caso presente la recurrente después del divorcio ya esta readaptada a la vida activa con lo cual no concurre la premisa necesaria para su concesión . Dispone de un contrato laboral indefinido .
La parte incide en su recurso para fundamentar que debe concederse dicha pensión compensatoria en su dedicación al negocio del Sr Everardo percibiendo un salario muy reducido ,lo que permitió al Sr Everardo adquirir todos los inmuebles de los que dispone y la recurrente no dispone de bien inmueble alguno , por los escasos ingresos que percibía de su actividad laboral en la empresa del demandado .
Señalar que la pensión compensatorio no solo no tiene por finalidad equiparar los ingresos de ambos progenitores ,como se ha señalado sino que además tampoco tiene por finalidad el de igualar patrimonios .
Las alegaciones efectuadas en todo caso tendrían relevancia para valorar si en el supuesto presente la parte actora tiene derecho a una compensación económica por razón del trabajo con arreglo a lo dispuesto en el Art 232.5 del CCCat , pero esta no es la pensión solicitada en la demanda .
Además en todo caso tales alegaciones serian relevantes si se hubiera estimado acreditado que la actora tiene derecho a una pensión compensatoria al momento de fijar su cuantía y duración temporal con arreglo a lo dispuesto en el Art 233-15 del CCCat pero no para su fijación con arreglo a lo establecido en el Art233-14 del CCat .
És innegable que actualment la Sra. Andrea percep un sou superior al que tenia durant al matrimoni mentre treballava a l'empresa del seu marit, però la seva dedicació al negoci del Sr. Everardo l'ha impedit tenir independència financera a dia d'avui. Aquesta situació ha afectat a la seva situació econòmica actual perquè la meva representada, segons ha quedat acreditat, cobrava un sou simbòlic, inferior al salari mínim interprofessional, amb la única finalitat de voler contribuir sempre al bon funcionament del negoci del seu marit. Això va permetre al Sr. Everardo tenir una elevada capacitat econòmica que li va possibilitar adquirir tots els béns immobles que hem esmentat. En canvi, la meva representada no va tenir mai un benefici econòmic semblant al del seu marit i, per tant, actualment es troba en una situació econòmica desequilibrada, com és evident, a causa de la dedicació al negoci del Sr. Everardo durant el matrimoni.
Y si bien en alguna resolución el TSJC vincula también como requisitos a valorar , para su concesión una dedicación a las tareas familiares durante la convivencia que hayan reducido su capacidad de obtener ingresos , ello no ha acontecido en el caso presente , ya que aparte de no alegarse ni menos probarse , durante el matrimonio la misma ha venido desarrollando su actividad laboral en la sociedad del demandado y percibiendo un salario como se ha señalado sin que se invoque una mayor dedicación a las tareas familiares.
Procediendo en consecuencia desestimar este motivo del recurso .
CUARTO.-Gastos extraordinarios
La sentencia de Instancia fija la contribución a los gastos extraordinarios en un 50% al valorar que la situación económica de las partes no difiere mucho .
Señalar que de lo referido anteriormente si bien la situación económica del Sr Everardo en principio y por indicios sobre su disponibilidad para la adquisición de varios bienes inmuebles ,, sin perjuicio de que tres de los mismos están gravados con una hipotecas podría inducirse que es es superior a la de la recurrente como se ha dicho por indicios , si tenemos en cuenta los gastos que el mismo ha de asumir señaladas anteriormente y los ingresos de la sociedad , no puede afirmarse que esta diferencia justifique la fijación de una proporción distinta en cuanto al pago de los gastos extraordinarios .
Máxime cuando la parte recurrente asume el pago de los gastos ordinarios de los menores en igualdad de condiciones que el Sr Everardo y no ha sido objeto del recurso de apelación la denegación de la contribución mensual en dichos gastos ordinarios en la cuantía d 150,00 euros mensuales que se había solicitado en Instancia y que le ha sido denegada .
En este sentido como o recoge la STSJC de fecha 20/07/2017: "Sobre el principio de proporcionalidad en la vigente normativa del CCCat, hemos declarado - SSTSJC 68/2013, de 28 de noviembre ,22/2014, de 7 de abril 69/2014, de 30 de octubre ,15/2015, de 16 de marzo ,28/2015, de 27 de abril y 88/2016, de 10 de noviembre -, que cuando los obligados a prestar alimentos son mas de una persona, de conformidad con el art. 237-7 CCCat la obligación debe distribuirse entre ellos en proporción a sus recursos económicos y posibilidades. Criterio que se reafirma en el artículo 237-9 CCCat cuando para establecer la cuantía de los alimentos dispone que se fija en proporción a las necesidades del alimentado y a los medios económicos y posibilidades de la persona o personas obligadas a prestarlos.
Por todo lo expuesto procede la desestimación del recurso y la confirmación de la sentencia apelada .
SEXTO.- Al desestimarse el recurso de apelación ,las costas de esta alzada se impondrán a la parte recurrente ( art. 398 LEC )
Vistos los preceptos citados y demás de pertinente aplicación
Fallo
QUE DESESTIMANDO , el recurso de apelación interpuesto por la representación procesal de Dª Andrea , contra la sentencia de fecha 1 de septiembre de 2023, rectificada por Auto de fecha 29 de septiembre de 2023, dictada por el por el Juzgado de Primera Instancia n. 3 de La Bisbal d'Empordà en el procedimiento de divorcio nº 814/2022, de los que el presente rollo dimana CONFIRMAMOS , dicha resolución , con imposición de las costas de esta alzada a la parte recurrente .
Y con pérdida del depósito constituido para recurrir.
MODO DE IMPUGNACION: contra la presente resolución cabe recurso de casación que habrá de fundamentarse en infracción de norma procesal o sustantiva, siempre que concurra interés casacional de conformidad con el articulo 477 puntos 2 y 3 de la Ley de Enjuiciamiento Civil .
También cabrá recurso de casación en relación con el Derecho Civil Catalán en los supuestos del articulo 3 de la Ley 4/2012 de 5 de marzo .
El recurso se interpone mediante un escrito que se debe presentar en este Órgano judicial dentro del plazo de VEINTE días, contados desde el siguiente al de la notificación. Además, se debe constituir, en la cuenta de Depósitos y Consignaciones de este Órgano judicial, el depósito a que se refiere la DA 15ª de la LOPJ reformada por la LO 1/2009, de 3 de noviembre.
Y firme que sea esta resolución, devuélvanse los autos originales al Juzgado de su procedencia, para su cumplimiento.
Así por esta nuestra sentencia, lo pronunciamos, mandamos y firmamos.
Los Magistrados
.
Puede consultar el estado de su expediente en el área privada de seujudicial.gencat.cat
Los interesados quedan informados de que sus datos personales han sido incorporados al fichero de asuntos de esta Oficina Judicial, donde se conservarán con carácter de confidencial, bajo la salvaguarda y responsabilidad de la misma, dónde serán tratados con la máxima diligencia.
Quedan informados de que los datos contenidos en estos documentos son reservados o confidenciales y que el tratamiento que pueda hacerse de los mismos, queda sometido a la legalidad vigente.
Los datos personales que las partes conozcan a través del proceso deberán ser tratados por éstas de conformidad con la normativa general de protección de datos. Esta obligación incumbe a los profesionales que representan y asisten a las partes, así como a cualquier otro que intervenga en el procedimiento.
El uso ilegítimo de los mismos, podrá dar lugar a las responsabilidades establecidas legalmente.
En relación con el tratamiento de datos con fines jurisdiccionales, los derechos de información, acceso, rectificación, supresión, oposición y limitación se tramitarán conforme a las normas que resulten de aplicación en el proceso en que los datos fueron recabados. Estos derechos deberán ejercitarse ante el órgano judicial u oficina judicial en el que se tramita el procedimiento, y las peticiones deberán resolverse por quien tenga la competencia atribuida en la normativa orgánica y procesal.
Todo ello conforme a lo previsto en el Reglamento EU 2016/679 del Parlamento Europeo y del Consejo, en la Ley Orgánica 3/2018, de 6 de diciembre, de protección de datos personales y garantía de los derechos digitales y en el Capítulo I Bis, del Título III del Libro III de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial.
