Última revisión
13/09/2024
Sentencia Civil 356/2024 Audiencia Provincial Civil de Lleida nº 2, Rec. 217/2024 de 20 de mayo del 2024
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 36 min
Orden: Civil
Fecha: 20 de Mayo de 2024
Tribunal: AP Lleida
Ponente: JOAN LLUIS CARDONA IBAÑEZ
Nº de sentencia: 356/2024
Núm. Cendoj: 25120370022024100352
Núm. Ecli: ES:APL:2024:461
Núm. Roj: SAP L 461:2024
Encabezamiento
Carrer Canyeret, 1 - Lleida
25007 Lleida
Tel. 973705820
Fax: 973700281
A/e: aps2.lleida@xij.gencat.cat
NIG 2507242120208140918
Matèria: Procediment Ordinari
Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Cervera
Procediment d'origen: Modificació mesures supòsit contenciós 318/2023
Entitat bancària:
Per a ingressos en caixa, concepte: 2206000012021724
Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274
Beneficiari: Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil
Concepte: 2206000012021724
Part recurrent / Sol·licitant: Plácido
Procurador/a: Macarena Olle Corbella
Advocat/ada: Roser Segura Ribalta
Part contra la qual s'interposa el recurs: Luisa
Procurador/a: Ana Maria Suils Arcon, Montserrat Xucla Comas
Advocat/ada: OSCAR VILAPINYO TERUEL
Il·lm. Sr. Albert Guilanyà i Foix
Il·lma. Sra. Mª Carmen Bernat Álvarez
Il·lm. Sr. Joan Cardona Ibáñez
Ponent: Joan Cardona Ibáñez
Lleida, 20 de maig de 2024
Antecedentes
Rebudes les actuacions s'hi nomenà ponent el magistrat JOAN L. CARDONA IBÁÑEZ, es va celebrar la deliberació i les actuacions van quedar vistes per a sentència.
En la tramitació d'aquest recurs s'han acomplert les prescripcions legals fonamentals.
B) Acuerdo la suspensión del régimen de visitas del Sr. Plácido.
Fundamentos
La part ara apel·lada va interposar una demanda en la qual va sol·licitar la privació de la potestat parental del demandat respecte al fill comú, amb l'extinció del règim de visites, així com l'obligació de pagar 300 € mensuals com a pensió d'aliments i la meitat de les despeses extraordinàries.
El demandat s'hi va oposar, la sentència va arribar als pronunciaments que s'han reproduït i ara la pela el demandat pels motius que resolem tot seguit.
Cal recordar que la demandant sostenia que el fill comú va néixer l'any 2010, que la parella es va separar quan tenia dos anys i que l'any 2013 es va dictar una sentència de divorci per un tribunal marroquí. Aquesta sentència no establia cap règim de contactes entre el menor i el pare, doncs ho deixava a la decisió de la mare, ni tampoc cap pensió d'aliments a càrrec d'aquell.
L'any 2021 el pare va instar l'exequàtur de la sentència, que es va acordar per la interlocutòria de 12 de febrer de 2021. Posteriorment va instar-hi l'execució i va sol·licitar poder tenir contacte amb el menor, però la mare s'hi va oposar i el jutge va denegar l'execució, ja que la sentència no reconeixia cap dret de visites a favor del pare.
Ara la mare sol·licita la modificació de les mesures que es contenen en la sentència marroquina, i pel que es fa la privació de la potestat parental i la suspensió del règim de visites, a més de reiterar que la sentència de divorci no reconeix cap dret del pare a estar en companyia del seu fill, sosté que el demandat no ha tingut cap relació amb el menor des que tenia dos anys ni ha contribuït de cap manera econòmicament a les seves despeses.
El pare, per part seva, sosté que ha estat la mare qui li ha privat contínuament de tenir contacte amb el seu fill, i que l'any 2013 i després d'haver-se dictat la sentència de divorci li va remetre un burofax en la qual la requeria perquè li permetés estar en companyia del menor, al qual va contestar la demandada negant-s'hi. Per això sol·licitava en la seva contestació que s'establís un règim de visites segons el pla de parentalitat que aportava.
Plantejada així la discussió, en la vista van declarar tots dos progenitors i essencialment van mantenir les seves versions respectives. No s'ha practicat cap altra declaració, per la qual cosa la qüestió s'ha de resoldre tenint en compte tant aquelles declaracions com les proves documentals.
Respecte a aquestes últimes, el demandat va aportar un certificat mèdic en el qual es feien constar símptomes d'ansietat per la impossibilitat de tenir contactes amb el seu fill.
Però, per descomptat, és clar que la prova definitiva per a resoldre la qüestió és l'informe emès pel SATAV, que ha examinat el nucli familiar i que conclou que
Entenem que la conclusió anterior està perfectament motivada a la vista que, per les circumstàncies que les parts discuteixen, el menor (que en la data d'aquesta resolució té 14 anys) ha estat sense tenir contacte amb el seu pare des dels dos anys. Certament el pare podrà defensar que va estar la mare qui la va privar dels contactes amb el fill, però és innegable que no s'ha acreditat cap intent efectiu d'acostament entre el burofax de l'any 2013 i la demanda d'exequàtor del 2020.
A més a més, el menor té edat suficient per a valorar la situació i per tant hem de concloure que l'establiment d'un règim de visites no faria més que perjudicar tant el menor com a la relació amb el seu pare.
Escau per tant desestimar el recurs en aquest punt i sense perjudici de valorar novament la situació en el futur a instància de qualsevol de les parts, sempre que hagin canviat favorablement les circumstàncies i s'hi acreditin en el procediment adient.
No obstant l'anterior, sí hem d'estimar el recurs quant a la privació de la potestat parental, pels motius següents.
En la nostra Sentència 567/2022 vam dir això següent al respecte dels requisits necessaris per adoptar una mesura tan extrema com la privació de la potestat parental:
Cap de les circumstàncies anteriors concorren en el supòsit que ara discutim, en el qual els fets són els que s'han exposat i els que es valoren en el dictamen SATAV. Dictamen que malgrat desaconsellar l'establiment d'un règim de visites i aconsellar mantenir la custòdia materna, ni aconsella la privació de la potestat del pare ni recull cap fet del qual pugui derivar-se una mesura tan greu.
Cosa diferent és que resulta evident que la mare apareix com el referent únic del menor durant aquests últims 12 anys i que s'ha acreditat que el pare s'ha oposat a prestar el seu consentiment a tràmit rellevants per a l'interès del menor, com la renovació del passaport o l'obtenció de la nacionalitat espanyola. Els motius que va posar de manifest en la vista per oposar-s'hi va ser que se li privava dels contractes amb el menor, però per descomptat això no justifica que es tracti d'actuacions que pretenen garantir el benestar del menor i que la negativa fos injustificada.
Així les coses, escau revocar el pronunciament ara apel·lat però atorgar a la mare les facultats necessàries per evitar que es puguin reiterar situacions com les exposades.
L'apel·lant sol·licita que s'hi rebaixi de 200 a 100 € perquè al seu judici la sentència d'instància fixa la quantia tenint en compte únicament la situació econòmica de l'alimentant i sense que s'hagi acreditat quines són les necessitats reals del menor.
Respecte la seva pròpia capacitat econòmica, sosté que actualment té una altra parella i un fill menor, que ha de pagar 165 € pel lloguer del seu habitatge i 275 pel d'un local en què desenvolupa el seu treball, així com que en la declaració de la renda de l'any 2022 consten uns ingressos de 3422 € anuals i, textualment, "en l'acte de la vista va declarar que guanyava entre 700 i 1000 € mensuals". Finalment, que el propi Ministeri Fiscal va fixar en 150 € la quantia de la pensió que procedia abonar.
Certament, la sentència d'instància té en compte especialment la capacitat econòmica del pare i no fa referència a les necessitats del fill ni la capacitat econòmica de la mare. No obstant això, entenem que escau mantenir l'import de la pensió per dos fets fonamentals.
El primer d'ells, perquè 200 € sembla l'adequat a les necessitats d'un menor de l'edat i circumstàncies del cas, que són les ordinàries, i més tenint en compte que durant 12 anys ha estat la mare qui s'ha fet càrrec exclusivament de les seves necessitats, la qual cosa per descomptat ha d'haver repercutit en la seva pròpia capacitat econòmica. A més a més, la mare i el fill formen a hores d'ara una família monoparental.
I el segon, que per descomptat s'han generat dubtes molt importants quant a la capacitat econòmica real del pare i ha estat ell mateix qui les ha generat. Això perquè resulta incoherent sostenir que en la declaració de renda va tenir aquells pocs ingressos, per acabar declarant en la vista que realment eren molt superiors. Això a més que tampoc s'ha acreditat si la seva parella desenvolupa alguna activitat econòmica, la qual cosa per descomptat suposaria una ajuda més que rellevant per atendre les necessitats de la seva actual família, ajuda de la qual no disposa l'actora perquè no s'ha discutit que no convisqui amb cap altra persona.
En conclusió, escau desestimar el recurs en aquest punt.
L'estimació parcial del recurs implica que cada part hagi d'abonar les seves costes, conforme els articles 394 i 398 Lec.
Fallo
Estimem parcialment el recurs d'apel·lació interposat per Plácido contra la Sentència núm. 13/2024, de 15 de gener, dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Cervera en el procediment de modificació de mesures de Família núm. 318/2023, que revoquem únicament quant al pronunciament de privació de la potestat parental del recurrent respecte al seu fill Luis Pedro, i:
Aquesta resolució s'ha de notificar a les parts.
S'han de retornar les actuacions al jutjat de procedència, amb certificació d'aquesta resolució, perquè es compleixi el que s'ha acordat.
Contra aquesta resolució es pot interposar el recurs de cassació en els supòsits de l' article 477.2 LEC, i el recurs extraordinari per infracció processal ( regla 1. 3 de la DF 16a LEC), davant el Tribunal Suprem, sempre que es compleixin els requisits legals i jurisprudencialment establerts. També es pot interposar el recurs de cassació en relació amb el dret civil català en els supòsits de l' article 3 de la Llei 4/2012, de 5 de març. Els recursos s'han d'interposar en aquest òrgan en el termini de 20 dies, amb la justificació d'haver consignat el dipòsit a què es refereix la DONA 15a LOPJ.
Així ho manem i ho signem.
Els magistrats
Podeu consultar l'estat del vostre expedient a l'àrea privada de seujudicial.gencat.cat.
Les persones interessades queden informades que les seves dades personals s'han incorporat al fitxer d'assumptes de l'oficina judicial, sota la custòdia i responsabilitat d'aquesta, on es conservaran amb caràcter confidencial i es tractaran amb la màxima diligència.
Així mateix, queden informades que les dades que conté aquesta documentació són reservades o confidencials i que el tractament que se'n pugui fer queda sotmès a la legalitat vigent.
Les parts han de tractar les dades personals que coneguin a través del procés de conformitat amb la normativa general de protecció de dades. Aquesta obligació incumbeix als professionals que representen i assisteixen les parts, així com a qualsevol altra persona que intervingui en el procediment.
L'ús il·legítim de les dades pot donar lloc a les responsabilitats establertes legalment.
Amb relació al tractament de les dades amb finalitat jurisdiccional, els drets d'informació, accés, rectificació, supressió, oposició i limitació s'han de tramitar conforme a les normes que siguin aplicables en el procés en què s'obtinguin les dades. Aquests drets s'han d'exercir a l'òrgan o oficina judicial en què es tramita el procediment i n'ha de resoldre la petició qui en tingui la competència atribuïda en la normativa orgànica i processal.
Tot això de conformitat amb el Reglament EU 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, la Llei orgànica 3/2018, de 6 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals i el capítol I bis del títol III del llibre III de la Llei orgànica 6/1985, de l'1 de juliol, del poder judicial.
