Sentencia Civil Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 820/2012 de 01 de Octubre de 2013

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3a

Apel lació 820/12

Ordinari 1041/11 del Jutjat de 1a Instància 1 de Tarragona

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il lm. Sr. GUILLERMO ARIAS BOO

MAGISTRATS

Il lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA (Ponent)

Il lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 1 d'octubre de 2013

Vist en aquesta Secció 3a de l'Audiència Provincial recurs d'apel lació interposat per Rodolfo , representat en aquesta instància pel Procurador/a Sr. Farré Lerín i defensat pel Lletrat/da Sr. Pujol Masip; i per Jose Miguel , gaudint del benefici de justícia gratuïta, representat en aquesta instància pel Procurador/a Sr. Buñuel Gual i defensat pel Lletrat/da Sra. Lladó Armengol, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 1 de Tarragona de data 9- 10-2012, en procediment Ordinari 1041/11, en el que figura com a demandant Miguel Ángel i Claudia , i com a demandats els recurrents i Exclusivas Gersemí S.L. i Calixto , en rebel lia processal els dos últims.

Antecedentes

PRIMER.-La Sentència d'instància disposa: 'Estimo la demanda presentada per Miguel Ángel i Claudia contra Exclusivas Gersemí S.L. i Calixto , declarats en rebel lia processal, i contra Rodolfo i Jose Miguel , condemno als demandats de manera solidària a pagar als actors la quantitat de 44.250 euros, més els interessos de l' art. 1108 CC des de la interposició de la demanda i fins al total pagament, i al pagament de les costes'.

SEGON.- En data 13-11-2012 es va presentar per Rodolfo recurs d'apel lació contra la Sentència d'instància.

En data 14-11-2012 es va presentar per Jose Miguel recurs d'apel lació contra la Sentència d'instància.

TERCER.- Miguel Ángel i Claudia en data 4-12-2012 es van oposar al recurs.

QUART.-En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

Fundamentos

PRIMER.-Es va interposar demanda al legant que en data 30-8-2009 es va fer entre les parts un contracte de préstec de 30.000 euros, pactant-se com interès ordinari o remuneratori el del 25% anual, havent-se de retornar el préstec en 3 anys a raó de 36 quotes mensuals de 750 euros més una quota final de 30.000 euros, sent doncs la quantitat a retornar la de 57.000 euros; que els demandats solament han retornat 12.750 euros, per la qual cosa es reclama la quantitat de 44.250 euros.

SEGON.-RECURS D' Rodolfo

Va oposar el recurrent a la demanda en primer lloc falta de legitimació passiva, perquè va actuar en el contracte no en nom propi sinó com a legal representant d'Exclusivas Gersemí S.L., i en segon lloc, la nul litat dels interessos pactats per usuraris.

Front a sentència que estima la demanda, interposa recurs al legant error en la valoració de la prova.

I) Respecte, en primer lloc, a falta de legitimació passiva oposada, perquè va actuar en el contracte no en nom propi sinó com a legal representant d'Exclusivas Gersemí S.L., no s'aprecia en la sentència error.

El en contracte es diu textualment ' Rodolfo , en su propio nombre y en su carácter de administrador único de la sociedad unipersonal de responsabilidad limitada Exclusivas Gersemí S.L.', per tant, queda clar que va contractar amb una doble condició, obligant-se en el seu propi nom i també obligant a la societat de la que és administrador. Quan signa el contracte posa el seu nom i DNI, no fent cap referència a que actuï exclusivament com administrador de la societat. Per tant, el contracte és clar i no mereix d'interpretació.

II) Al lega, en segon lloc, que els interessos pactats serien usuraris, per la qual cosa, aplicant la Llei de 23 de juliol de 1908 ('Llei Azcárate'), solament s'hauria de retornar el capital que resta per a pagar.

Hem dit reiteradament (interlocutòries de 18 de setembre de 2012; 15 de març de 2011; Sentència de 8 de novembre de 2011 , entre moltes) que, 'como tiene establecido la doctrina legal ( STS de 2 de octubre de 2001 y STS de 4 de junio de 2009 ), las prescripciones de la Ley de represión de la usura no son aplicables más que al verdadero interés, que es el remuneratorio, nunca al moratorio, que constituye la sanción del deudor moroso, incumplidor de sus obligaciones, del mismo modo que el juicio de abusividad sólo puede proyectarse sobre el interés moratorio, no sobre el remuneratorio'.

Sent, doncs, d'aplicació la Llei de 23 de juliol de 1908 ('Llei Azcárate') als interessos ordinaris o remuneratoris, s'ha de tenir en compte, per a qualificar com a usurari un préstec, al moment de perfecció del contracte, per ser aquest moment quan s'atorga el consentiment i quan es pot examinar si aquest estava o no viciat en relació a la realitat social en el que s'ha d'emmarcar ( STS de 29 de setembre de 1992 ). En aquest examen, l' art. 319.3 LEC (que substitueix l'art. 2 de la Llei de la usura), permet al Tribunals una gran llibertat de criteri, al permetre que resolguin en cada cas formant lliurament la seva convicció, dient el Tribunal Suprem que el que es tracta de fer és 'un juicio de valor que versa sobre un presupuesto fáctico' ( SSTS 30 desembre 1987 i 17 desembre 1990 ).

Considera la Llei usurari els préstecs 'en que se estipule un interés notablemente superior al normal del dinero y manifiestamente desproporcionado con las circunstancias del caso'. Per tant, per a determinar si un préstec és usurari s'haurà d'agafar com a referència l'interès del diner quan el préstec es va donar, podent-se considerar que tal interès és usurari quan sigui molt superior a tal interès.

En el present cas, l'interès pactat va ser del 25% anual, de manera que prestats 30.000 euros s'han retornar 3 anys després 57.000 euros, sent l'interès legal de l'any 2009 del 5,50%. Estem, per tant, davant d'un interès remuneratori que quadruplica el legal, el que fa que s'hagi de qualificar d'usurari (en un cas similar ho hem dit a la nostra Sentència de 19 de febrer de 2013, i també l'AP Pontevedra, sec. 6 ª, S 24-5-2012, nº 424/2012 ). Que el préstec fos sense donar el prestatari garanties no és rellevant, ja que els interessos ordinaris o remuneratoris no fan la funció de dissuadir de l'impagament, funció que correspon als interessos moratoris.

Aquesta declaració d'usura comporta que els prestataris solament hagin de retornar el capital que resta per a pagar, i que és de 17.250 euros. Aquest pronunciament beneficia igualment als demandats en rebel lia, per haver nul litat de la clàusula d'interessos i responsabilitat solidària entre els deutors.

Procedeix, per tant, estimar parcialment el recurs, revocar parcialment la sentència impugnada, estimar parcialment la demanda i condemnar als demandats a pagar a la part actora la quantitat de 17.250 euros, més els interessos de l' art. 576 LEC des de la data de la sentència de primera instància, sense fer imposició de les costes de primera instància conforme l' art. 394 LEC .

TERCER.-RECURS D' Jose Miguel

Al lega que els interessos pactats serien usuraris.

El tema ha estat ja resolt en el FJ anterior, al que ens remetem.

Procedeix, per tant, estimar el recurs, revocar parcialment la sentència impugnada, estimar parcialment la demanda i condemnar als demandats a pagar a la part actora la quantitat de 17.250 euros, més els interessos de l' art. 576 LEC des de la data de la sentència de primera instància, sense fer imposició de les costes de primera instància conforme l' art. 394 LEC .

QUART.-Conforme als arts. 394 i 398 LEC , a l'estimar els recursos, no es fa imposició de les costes dels mateixos.

Fallo

ESTIMEM parcialmentel recurs d'apel lació interposat per Rodolfo , i ESTIMEM el recurs d'apel lació interposat per Jose Miguel contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 1 de Tarragona de data 9-10- 2012, en procediment Ordinari 1041/11, que es REVOCA parcialment, fent els següents pronunciaments:

1.- Estimem parcialment la demanda i condemnem als demandats a pagar a la part actora la quantitat de 17.250 euros, més els interessos de l' art. 576 LEC des de la data de la sentència de primera instància, sense fer imposició de les costes de primera instància.

2.- No es fa imposició de les costes dels recursos.

3.- Retorneu el dipòsit necessari per apel lar.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem i signem.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día once de octubre de dos mil trece. Doy fe.