Sentencia Civil 747/2024 Audiencia Provincial Civil de Barcelona nº 11, Rec. 623/2023 de 15 de noviembre del 2024

Primer. Apel·la la part actora la Sentència d'instància (EJCat) pels següents motius:

1er) Errònia valoració de la prova: en tant que el Jutjat considera que no hi ha controvèrsia entre les parts; i error quant a la quantitat que se suposa pagada per l'actora del préstec que li va fer el demandat. Sosté la sentència que aquesta part ha tornat 1.500 € en tres pagaments de 500 e els dies 29-9-2014, 20-10-2014 i 1-12-2014. Però això és un error, ja que de la documentació aportada amb l'oposició i compensació el que va quedar acreditat és que la Sra. Blanca va tornar la quantitat total de 5.000 e (docs. 2-11 oposició). A raó de 500 e entre 29 de setembre de 2014 i 29 de juliol de 2015. De manera que la quantitat deguda seria de 27.150 € i no de 30.650 e com indica la sentència.

2on) L'abús de Dret no és apreciable d'ofici: indeguda aplicació de dita doctrina ( sents. TS 31-10-1989 i 30-7-1999, sent. AP Girona -2a- de 16-9-2016. Mai ho ha invocat la part demandada. L'apreciació d'ofici aquí ha generat indefensió a aquesta part. El que va oposar la demandada fou l'excepció de compensació i ho va reiterar a conclusions.

3er) Tampoc concorren els requisits de tal abús de dret. El Jutjat desestima la compensació del deute d'aquesta part amb el Sr. Jose Antonio en no ser vençuda ni líquida, ni exigible, estima abusiva la nostra reclamació i la refusa . tampoc ens permet reclamar la meitat de les quotes. Totalment improcedent, ja que no ens permet recuperar el diner pagat de més de les quotes hipotecàries (la part que li corresponia pagar al demandat), de manera que aquest podrà reclamar-nos el que li devem i nosaltres mai podrem compensar-ho amb el que ens deu. Aquesta part ha exercitat el dret que la Llei li atorga. Cap abús de dret hem fet. Cap extralimitació. S'està exercitant l'acció de regrés de l' art. 1145 CC. El nostre deute amb el demandat no és vençut ni exigible; però arribat el moment ho serà i haurem de pagar el deute i ara se'ns impedeix cobrar allò que sí se'ns deu. Que haver-nos de pagar el que ens deu seria un daltabaix econòmic per al demandat no és un argument jurídic. I no és així, perquè el préstec si bé no ha vençut ho farà el 2023, ; s'ha limitat a 6.000 € la reclamació perquè és el límit del verbal; li devem a dia d'avui 27.150 €. A qui realment danya la situació actual és a aquesta part. El demandat no està en situació de precarietat econòmica. És autònom i a la sentència de guarda i custòdia es va establir una pensió de 300 € al mes al seu càrrec. Si hagués invocat abús de dret, aquesta part hauria aportat prova de que la nostra situació és pitjor que la seva. Encara que aquí no s'ha d'acreditar la situació econòmica de cap de les parts sinó establir si aquesta part té dret o no a rescabalar-se del que ha pagat per compte de l'altra. Indica el Jutjat que ens hem negat a compensar però això està plenament justificat ja que tenim 9 anys per retornar el préstec segons el pactat. I si hem decidit ara reclamar el pagat de més per raó de la hipoteca és perquè necessitem aquest diner. Treballa aquesta part a l'Ajuntament de DIRECCION000 i el negoci d'equinoteràpia no dona guanys sinó pèrdues (doc. 1, declaració d'IRPF de 2021).

Postula la revocació total i l'estimació total de la demanda, amb imposició de costes al demandat.

Consta consignat el dipòsit per recórrer (EJCat).

S'oposa la part demandada (EJCat) pels següents motius:

1er) Quant al pretès error sobre la quantitat abonada per l'actora: no és objecte del plet què li estigui devent l'actora al demandat. El que sí és rellevant és que l'actora li deu una suma molt major que la que reclama al demandat i que venç el 18-8-2023, essent un préstec sense interessos fet quan convivien; en aquetes circumstàncies, negar-se a compensar invocant il·liquiditat i no venciment del deute quan a la clàusula cinquena del contracte es permet fer pagaments parcials a compte, està fora de tota lògica; el que cerca l'actora és perjudicar encara més la situació econòmica del demandat.

2on) L'abús de dret és clar. Podent pagar avançadament no ho fa i invoca que no hi ha venciment per a perjudicar aquesta part. Invoca la situació econòmicament molt millor de l'actora i fa consideracions sobre l'activitat d'equinoteràpia que du a terme en una finca que prové dels seus pares. Discrepa de que no es pugui apreciar d'ofici l'abús de dret i esmenta com a exemples la sent. TS 9-3-2007.

3er) Concorren els requisits de l'abús de dret: la reclamació no és de bona fe ni equitativa. Reclamar 6.000 e és un perjudici important per a l'economia del demandat.

Postula la confirmació amb costes.

Segon. L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) A la seva demanda (EJCat) l'actora reclama 4.477'12 € al demandat, corresponents a la meitat de les quotes hipotecàries satisfetes en solitari per l'actora, així com les comissions per descobert aplicades al seu moment. Relata que van mantenir una relació de parella estable entre 2007 i 2017, que una sentència de 15-2-2019 del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 5 d'Igualada en el procediment de guarda i custòdia núm. 631/2017 ( doc. 1) i Acte complementari de 26-3-2019 (doc. 2) va atribuir l'ús de l'habitatge familiar a l'actora (i una pensió alimentària per al fill menor de 250 € al mes). Dit habitatge està gravat amb un préstec hipotecari titularitat dels dos litigants, atorgat el 22-10-2009 per l'aleshores Caixa d'Estalvis de Terrassa (doc. 3, nota simple informativa sobre la finca), que dita hipoteca es va anar pagant per meitats fins desembre de 2018 i en solitari per la demandant des de gener de 2019 (docs. 4 i 4 bis, extractes de moviments del compte conjunt on es domiciliaven els pagaments, que reflecteixen un total de pagaments de 4.275'31 € entre gener de 2019 i març de 2020, més les quotes que es paguin fins a sentència; més 66'22 € de comissions;i docs 5 i 5 bis, extractes del compte individual de l'actora, on consten els traspassos mensuals per a pagar aquest préstec). Total, 4.341,53 € per aquest concepte. Li reclama també la meitat de l'assegurança de la llar (en base a l' art. 233-23.1 CCC ), 135,59 €. Total reclamat, 4.477,12 €.

b) A la seva contestació (EJCat) el demandat oposa en primer lloc impossibilitat de pagament per raons econòmiques.Recordant que ja se l'està executant per la pensió d'aliments.

En segon lloc invoca, sense reconvenir ia l'empara de l' art. 408 LEC, compensació de deutes,ja que entre les parts van subscriure un préstec en data 18-8-2014 (doc. 1, de 32.150 €, per a adquirir un cotxe), de venciment 18-8-2013 -vol dir 2023, però en realitat no consta al contracte-, tot i la possibilitat de pagaments parcials a compte.

En tercer lloc, sense reconvenir, considera que la millor opció és la divisió de la cosa comuna, adquirint l'actora el seu 50% i lliurant-lo del pagament de la hipoteca. Considera no necessària la celebració de la vista.

c) L'actora va demanar poder contestar l'oposició de compensació. Una diligència d'11-11-2020 va tenir per no contestada la demanda. Es va recórrer. S'hi oposà l'actora. El decret de data 1-3-2021 estimà la reposició i va tenir per contestada la demanda. I donà 10 dies a l'actora per oposar-se a la compensació i tres dies per manifestar si volia celebrar vista.

d) La contestació o oposició a la compensació es basa en que el crèdit no és compensable perquè el deute no és exigible:només s'aporta el contracte incomplert (pàgina primera i darrera solament, mancant la pàgina del mig, videdoc. 1 contracte complet), per la total suma prestada, sense indicar què s'ha pagat ja; sosté que s'han fet pagaments a compte i admet que no hi ha venciment pròpiament dit fins 18-8-2023, que constaria a la pàgina que falta del contracte. Invoca els arts. 1195 i 1196 CC i que no procedeix la compensació en no ser vençut ni exigible el deute. El fet que aquesta part pugui optar segons el contracte per fer pagaments parcials a compte no vol dir que hi hagi establert un quadre d'amortització per terminis mensuals.

Acompanya (docs. 2-11 -transferències de 500 € cadascuna els dies 29-10-2014, 1-12-2014, 29-1-2015, 2-3-2015, 30-3-2015, 29-4-2015, 29-5-2015, 29-6-2015, 29-7-2015 i 29-9-2016, total 5.000 €) els justificants dels pagaments a compte fets. I es referma en que el demandat ha de pagar el seu 50% del préstec hipotecari vençut i abonat per l'actora.

e) La diligència de 27-4-2021 va convocar les parts a vista per al 26-10-2021. Es va celebrar a la data prevista. Cada part va mantenir la seva tesi. L'actora va demanar la citació del demandat per a ser interrogat. Se'l va citar com a interrogat per diligència de 20-5-2021. Es va demanar com a prova certificació bancària de les quotes efectivament abonades fins a 31-8-2021 al compte de Caixa terrassa acabat en NUM000.

f) La vista es va celebrar a la data prevista (DVD itinerat).

Cada part es ratifica en el seu escrit. L'actor especifica que amb posterioritat a la demanda s'han abonat un total de des d'abril 5.115'21 €. Amb el límit del judici verbal de 6.000 € en aquest litigi.

Es ratifica el demandat en la contestació, s'oposa al quadre que presenta l'actora i demana rebuts.

No es discuteix que han estat pagats per l'actora.

L'actora aporta els rebuts.

Aporta els extractes del compte d'ella i dels extractes de la hipoteca i on consten els traspassos.

L'actora demana com a prova la documental per reproduïda i l'aportada a l'acte de la vista.

La demandada demana com a prova la documental per reproduïda i un certificat del banc dels pagaments efectuats, a la vista de que els extractes no són prou aclaridors. El Jutjat ho va deixar com a possible diligència final. Amb conclusions escrites.

g) Com a diligència final es va acordar per provisió de 28-10-2021 reiterar l'ofici bancari. BBVA va informar dels pagaments fets entre 22-10-2009 i 22-1-2011; entre 22-2-2011 i 22-6-2012; entre 22-7-2012 i 22-11-2013; entre 22-12-2013 i 1-5-2015; entre 22-5-2015 i 22-10-2016; entre 1-11-2016 i 22-2-2018; entre 22-3-2018 i 22-7-2019 i entre 22-8-2019 i 22-12-2020; entre 22-1-2021 i 22-8-2021. A dit informe no consta el cobrament de comissions (llevat de 1.726,12 € a data 22-10-2009, que coincideix amb la relativa a la subrogació del promotor) ni saldos pendents o morosos. Les quotes vençudes i pagades entre abril de 2020 i agost de 2021 pugen 10.145,98 €, dels quals la meitat són 5.072,99 €, pagats per compte del demandat.

h) Consten les conclusions escrites de cada part (EJCat).

i) L'Acte d'aquesta secció, de 19-5-2023 va admetre la presentació per la part actora de la declaració d'IRPF de 2021 que no es podia aportar ni amb la demanda ni a la vista (que revela una base imposable de 23.215'78 € i una liquidable general de 21.065,78 €). I la presentació per part del demandat d'una baixa mèdica entre 5-8-2022 i 4-11-2022 per malaltia comuna.

Tercer. La Sentència d'instància, de data 25 d'abril de 2022 (EJCat) desestima íntegrament la demanda.

Entén que no hi ha controvèrsia entre les parts quant a la seva passada relació more uxorio,que l'actora va restar a l'habitatge, que el 15-2-2019 es va dictar la sentència reguladora d'aquesta ruptura sentimental, atribuint l'ús de l'habitatge a l'ara actora, que és propietat d'ambdues parts en indivisió ordinària, que sobre la mateixa pesa un préstec hipotecari i que s'ha anat pagant per meitats fins desembre de 2018 sense problemes i que n'ha assumit el pagament total l'ara actora des de gener de 2019 fins agost de 2021.

Entén que el total no pagat per la part demandada representa un total de 9.390'52 € per bé que l'actora en limita la pretensió a un màxim de 6.000 € -per a poder-ho vehicular per un declaratiu verbal, per bé que el reclamat són 4.477'12 €-.

Entén que tampoc hi ha controvèrsia quant a que l'ara demandat li va prestar a l'ara actora 32.150 € -que ha de retornar com a màxim el 18-8-2023-.

Entén també que l'ara actora només n'ha pagat a compte 1.500 € en tres pagaments de 500 e els dies 29-9-2014, 29-10-2014 i 1-12-2014 (docs. 3-5- contestació) -no fa cap referència als docs. 2-11 de la contestació a la compensació d'on resulten pagats 5.000 €-.

Quant a la compensabilitat les parts discrepen.

El Jutjat parteix de que l'actora és perfectament coneixedora de la mala situació econòmica del demandat (afirmada, no acreditada) i entén que negar-se a compensar el que se li deu amb el que ella està devent (tot i que el préstec no és exigible fins agost de 2023) és mala fe i aprecia en la reclamació un evident abús de dret ( art. 7.1 CC) . Ningú ha invocat abús de dret ni mala fe.

Conseqüentment, desestima la demanda.

I absol el demandat.

Amb costes a l'actor.

Donarem resposta als motius de recurs alterant-ne l'ordre en que venen plantejats, en el seu cas, per raons de sistemàtica.

Quart. El primer motiu de recurs denuncia un error de càlcul de la sentència d'instància que no té cap relleu quant a la decisió, i consisteix en que enlloc dels 1.500 € que aquesta aprecia pagats per l'actora per compte del préstec que manté amb el demandat en resulten més de 5.000.

S'ha d'acollir.

Nogensmenys es tracti d'un error d'apreciació de prova que no acaba transcendint a la part dispositiva i que es podia rectificar en base a l' art. 214 LEC. Però quina esmena no té cap transcendència, com es veurà més endavant, per a la resolució d'aquest litigi. De manera que no ens hem de pronunciar en realitat sobre quant ha pagat a compte de l'esmentat préstec l'ara demandada.

Cinquè. Els motius segon i tercer del recurs entenen que no hi ha cap abús de dret per part de l'actora en reclamar allò que li pertoqui per aplicació de l' art. 1145.2 CC.

S'ha d'acollir el tercer i refusar el segon.

L'abús de Dret és apreciable d'ofici, contra allò que sosté el recurrent, tota vegada que forma part de la qualificació jurídica dels actes de les parts que correspon al Tribunal (iura novit curia).Després de l' art. 11.2 LOPJ, posat en relació amb l' art. 7.2 CC, això està fora de tot dubte, atès que els Tribunals poden refusar d'ofici una pretensió inicialment qualificable de francament abusiva.

No concorre, en canvi, aquest abús de Dret en el cas que ens ocupa. Precisament perquè no és compensable el deute reclamat en base a l' art. 1145 CC amb el deute futur i encara inexigible que deriva del préstec entre parts, quin venciment, a 18-8-2023, encara no s'ha produït. Venciment que generaria l'obligació de retornar la totalitat del capital prestat.

És irrellevant que es facultés a l'ara actora a retornar anticipadament quantitats a compte, cosa que consta ha fet.

Com ho és que hagi pagat 5.000 € fins al moment.

Sisè. Cal, en conseqüència, entrar en el fons de la qüestió plantejada a instància.

És obvi que de l'extracte bancari que obra aportat amb la demanda resulta que, a data març de 2020, l'actora havia satisfet la totalitat de les quotes hipotecàries en solitari, des de gener de 2019, per un import total de 4.275,31 €. I de la documentació tramesa per BBVA SA resulta que va abonar, també en solitari, des de l'abril de 2020 a agost de 2021, inclosos ambdós, un total d'altres 10.145,98 €. De manera que del total, 14.421,29 €, la meitat realment deguda per l'actora és de solament de 7.211,145 €.

És evident que no pertoca incloure-hi les comissions que hagi hagut d'abonar per retards o altres motius, ni l'assegurança de la llar perquè correspon el seu pagament, com a càrrega de l'ús atribuït, a la titular de l'ús exclusiu de l'habitatge, que no és altra persona que l'actora.

Ara bé, en base a l' art. 1145.2 CC, havent suplert l'actora l'obligació de l'ara demandat vers el banc creditor, té tot el dret a rescabalar-se de la meitat del pagat. 7.211,14 € que en realitat es redueixen a 6.000 e pel fet que l'actora ha escollit fer la reclamació fins a dit màxim pel solc del judici verbal i renunciant la resta. Aquest topall també afecta els terminis pagats durant el plet i no tinguts en compte en base a la prova practicada, perquè sumarien una quantitat que l'excedeix de ben segur.

Quantitat que no és compensable, com hem avançat amb cap deute d'aquesta front del demandat per raó d'un préstec que encara no és exigible en no haver vençut, segons els propis termes en que fou pactat.

Cap abús de dret comet qui el seu dret exigeix. Sense perjudici, a més, de tercer.

El fet que el demandat estigui essent executat per impagament de la pensió d'aliments del fill comú no pressuposa una mala situació econòmica ni un acarnissament de l'ara actora. Aquesta situació econòmica adversa aquí només resulta afirmada, no pas provada. No donar lloc a aquesta reclamació generaria un enriquiment injust del demandat intolerable. Com, en el seu dia, res podrà oposar-se a que exigeixi el compliment del préstec que ha estat esventat aquí.

Cal, per tant, revocar la sentència, estimar substancialment la demanda i condemnar el demandat a abonar a l'actora 6.000 € més els interessos processals de dita suma atès allò que disposa l' art. 576 LEC.

Setè. La prosperitat substancial del recurs exclou qualsevol pronunciament quant a costes del recurs ( art. 398 LEC) , alhora que l'estimació resultant de la demanda en la seva integritat imposa al demandat les costes de la primera instància ( art. 394 LEC) .

Vuitè.Atès allò que disposa l' art. 208.4 LEC , s'informa a les parts litigants que aquesta sentència no és ferma. I que contra la mateixa cabrà interposar recurs extraordinari de cassació per vici processal i substantiu, per interès cassacional; o per infracció de drets fonamentals, encara que no hi concorri interès cassacional, ja sigui davant el TSJCat. (si la cassació es fonamenta en infracció del Dret Civil català o la jurisprudència del TSJCat.) o bé davant del TS (si la cassació es basa en infracció de normativa civil estatal o jurisprudència del TS) atenent allò que disposen l' art. 477.2.3er i 3, 478.1 i els arts. 2 i 3 de la Llei 4/2012 de 5 de mar ç, del recurs de cassació en matèria de Dret Civil Català, així com la recent reforma de la LEC per Decret-Llei 5/2023 de 28 de juny, en vigor des de 29-7-2023.