Sentencia Civil 668/2025 Audiencia Provincial Civil de Barcelona nº 11, Rec. 825/2023 de 26 de noviembre del 2025

Primer. Apel·la la part actora la Sentència d'instància (EJCat) pels següents motius:

1er) La sentència no solament fa una valoració incorrecta de la prova, sinó que a més omet pronunciar-se sobre qüestions plantejades.Estem en un cas en que la demandada li va atorgar a aquesta part un mandat en exclusiva per la cerca d'oportunitats de negoci per la transferència definitiva dels drets federatius del jugador Sr. Sebastián; no està controvertit que hi van haver dues fases negocials, tampoc que aquesta part no va intervenir en la segona en allò relacionat al Bayern München AG, per bé que si no ho va fer fou per haver estat exclòs de dita negociació maliciosament i conscientment per la part demandada i, a més, perquè les tasques que havia de fer per al club ja les havia fet abans;com també és clar que tot això no va impedir aquesta part seguir realitzant la cerca d'oportunitats de negoci com se li havia encomanat. La tesi d'aquesta part és que en dita primera fase ja s'havia donat compliment a les obligacions contretes per aquesta part vers el clubi, sens perjudici de que dites gestions no es van materialitzar en una transferència fins temps després per voluntat exclusiva del demandat, sorgeix com a conseqüència de les gestions dutes a terme i acabades per aquesta part, cosa que primer va negar i després va reconèixer la demandada i ho acaba declarant provat la sentència, de manera que aquesta part no es va limitar a passar un telèfon,com inicialment sostenia la demandada, sinó que va fer totes les gestions necessàries per a que, si hagués volgut el demandat, es fes la transferència del jugador al Bayern de Munich. I tot hagués acabat amb unes condicions molt més favorables de les que finalment es van donar.

Aquesta part està convençuda de que un any més tard se l'exclou de la negociació per estalviar-se la comissió.Quan ja estava establert la tasca d'identificació i el marc negocial per transferir el jugador ja s'havia creat.

En aquest recurs es combat:

1) la manca de pronunciament respecte de la primera pretensió, en la que es demanava que es declarés l'incompliment pel demandat del contracte de prestació de serveis,no solament per la manca de pagament de la comissió sinó per negar-se a facilitar la informació econòmica dels contractes subscrits amb terceres entitats per la transferència definitiva del jugador;

2) l'error quant a la qualificació del contracte de prestació de serveis objecte de debat i quant a la valoració de les funcions encomanades al demandantper part del demandat, que es limitaven a la identificació d'oportunitats de negoci, excedint del mandat qualsevol altra funció com erròniament li imposa la sentència al demandant;

3) absència de motivació a l'hora d'apreciar la manca de connexió entre les gestions fetes per aquesta part i la transferència finalment culminada,tenint en compte que el Jutge a quo, insistim que no interpreta correctament les tasques a realitzar per aquesta part i confon les tasques del nou representant del jugador amb les que el demandat li havia conferit a l'actor(com si hagués de representar el jugador, cosa que ja feia el seu nou representant, Sr. Efrain);

4) en qualsevol cas, la conclusió assolida pel Jutjat a quo és molt perillosa, ja que deixa entreveure que les gestions encomanades al demandant realment les va realitzar el nou representant del jugador, suposant dita identificació una clara infracció de l'exclusiva,doncs malgrat que el demandat asseguri no haver retribuït al Sr. Efrain per a això, el cert és que l'aprofitament de dites suposades gestions en substitució de les que hauria hagut d'haver realitzat el demandant suposarien dit incompliment del pacte d'exclusivitat.En suma, aquest litigi consisteix en determinar si el demandat va incomplir el contracte i si el demandant el va complir identificant una oportunitat de negoci per transferir el jugador al Bayern de Munich, sorgint així el seu dret a cobrar quan es va culminar dita transferència o si realment existia alguna altra gestió que hauria d'haver fet amb posterioritat per tal que s'apreciés el nexe causal entre la seva tasca i la materialització de dita transferència. El que resulta clar al nostre parer és que es van fer totes les tasques encomanades.

2on) Manca de pronunciament quant a la primera pretensió, que es declari que el demandat ha incomplert el contracte:el demandat tenia la obligació (clàusula 3.1) de facilitar a l'ara actor la informació econòmica dels contractes que subscrigui amb clubs o entitats terceres per la transferència definitiva del jugador. En data 21-10-2020, aprofitant la reclamació de les quantitats encara degudes en aquell moment pel club quant al primer encàrrec (renovació del jugador) aquesta part li va reclamar al club que li remetés el contracte de transferència o títol en virtut del qual el club hagués procedit a transmetre els drets federatius del jugador al Bayern; el demandat amb evident mala fe s'hi va oposar; això ens va obligar a demanar-ho novament a l'audiència prèvia i ara sí l'ha facilitat; moment en que vam poder precisar la nostra reclamació econòmica. Això el que revela és que l'ara demandat va incomplir el contracte en reiterades ocasions amb aquesta part: no va pagar puntualment els honoraris que li corresponien pel primer encàrrec, no va facilitar la informació econòmica del contracte amb el Bayern i per suposat es va oposar a pagar-li els honoraris de dit segon encàrrec, materialitzat en la operació amb el Bayern, causa d'aquest litigi. El Jutjat omet tot pronunciament al respecte.

3er) Errònia qualificació del contracte de prestació de serveis objecte del debat com de les funcions encomanades a aquesta part: 1) aquest tipus d'encàrrecs tenen la consideració fonamentalment de mandat, per bé que la jurisprudència considera que tenen elements d'altres contractes (així la sentència del TS de 5-2-2018 parla de mediació esportiva). La sentència d'instància s'hi refereix però no és el mateix cas. En aquella sentència el TS es refereix a la relació entre jugador i agent o representant, no a la relació club/agent al que se li encarrega la venda d'un jugador. És cert que aquí quan es signa el contracte aquesta part és, a més, representant del jugador, però la tasca encomanada res tenia a veure amb la seva condició de representant del jugador. El contracte no estava condicionat a que seguís essent-ho. El demandat tampoc va revocar el mandat quan va saber que l'actor ja no representava el jugador (fou substituït pel Sr. Efrain a partir de març de 2020); 2) allò que se li encarrega és cercar oportunitats de negoci; ho fa el club, no el jugador; el contracte en cap moment diu que l'ara actor hagués de concloure els contractes vinculats amb la seva activitat en nom i per compte del demandat, sinó que simplement havia de cercar oportunitats de negoci; qui concloïa els contractes era sempre el demandat, de manera que un cop identificada l'oportunitat de negoci, les funcions de l'ara actor cessaven. Per tant, la jurisprudència en que es basa la sentència no és aplicable. No som l'alter ego del jugador. El símil amb l'intermediari immobiliari és més ajustat, ja que el mediador immobiliari acaba la seva funció quan posa en contacte comprador i venedor. Aquí hem trobat el comprador i s'ha demorat l'operació i hem perdut la comissió perquè el venedor ha demorat l'operació per acabar més tard fent-la prescindint d'abonar-nos la comissió per haver trobat dit comprador. No ens diu el Jutjat per què no és aplicable la jurisprudència sobre mediació immobiliària aquí per analogia. Estem, en tot cas, davant d'un contracte atípic on prima l'autonomia de la voluntat. I cal estar al pactat. Les funcions encomanades eren cercar les oportunitats de negoci per la futura venda o transferència dels drets federatius del jugador a un tercer club. I aquesta part va cercar entre diverses entitats qui pogués estar interessat. Entre ells va contactar amb el Bayern München AG. L'operació no es va materialitzar en el mercat on fou identificada l'oportunitat, però sí en un de posterior. L'ara demandat es va aprofitar de la tasca feta per aquesta part. Aquesta part va mantenir informat en tot moment a l'ara demandada. Cap dels testimonis proposats per la demandada pot afirmar res al respecte ja que un d'ells ni era empleat del club (Sr. Blas) i l'altre (Sr. Inocencio) diu una obvietat, que això ho duien els directors esportius. Mentre que el testimoni Sr. Luis (director esportiu en aquell moment) reconeix les gestions fetes per aquesta part i el fet de que els tenia informats. També diu que el Bayern els va trucar i els va fer una oferta que ells van rebutjar. El que passa és que si els truca el Bayern és gràcies ala feina feta per aquesta part. També el Sr. Severiano reconeix la nostra gestió i que en la primera fase negocial ell estava ben informat per aquesta part de que el Bayern estava interessat. La nostra feina va resultar en que el Bayern va posar una oferta damunt la taula. No es pot defensar que aquesta part, arribat a aquest punt, hagués de concloure allò que va fer el representant del jugador. Perquè no era aquesta part representant d'aquell. Efrain actuava en nom i per compte del jugador, no del club. Nosaltres ja havíem fet la nostra feina de posar en contacte els clubs. Vam complir l'encàrrec que se'ns va fer. L'operació que es va fer més tard no s'acredita que es tanqués en base a una oportunitat de negoci diferent de la identificada per aquesta part. L'oferta del Bayern es va fer el juliol de 2019. El demandat, enlloc de manar a aquesta part que pressionés al Bayern a fer una oferta millor quan va negociar a la baixa en baixar a segona divisió, no ho va fer. Fou per estalviar-se la nostra comissió.

4rt) Manca de motivació de la sentència a l'hora de decidir que hi ha manca de connexió entre les gestions realitzades per aquesta part i l'operació de traspàs finalment assolida: es basa el Jutjat en l'afirmació del testimoni Sr. Severiano de que aquesta part no va intervenir directament a la segona fase de la negociació -no ho podia fer, ja no era representant del jugador- malgrat que aquesta part va fer gestions també davant d'altres clubs. Se'ns va excloure. Un any després, a la finestra del mercat d'estiu, el demandat ja sabia que el Bayern estava interessat; per la gestió que va fer aquesta part, no per altra causa. Que el demandat afirmi que les finestres d'estiu és on es fan els fitxatges, i que les d'hivern són residuals, no aporta res. El que queda clar és que no li va interessar vendre a la finestra d'estiu de 2019 i va esperar a la de 2020. No hi ha res que indiqui que el Bayern va deixar d'estar interessat en algun moment posterior a fer la seva oferta de 2019. És notori que les operacions no es solen tancar immediatament, hi ha fitxatges que tenen un procés de maduració de varis anys (esmenta els casos Genaro. o Pedro Antonio), però quan es reprenen converses mai es parteix de zero. No és veritat allò que afirma el demandat de que quan es tanca una finestra de mercat tot s'acaba i cal recomençar de zero. Aquí simplement ja estava identificada l'oportunitat i se li va fer el "pont" a aquesta part com vulgarment es diu. Invoca l' art. 1119 CC. Es va complir la condició. El demandat era lliure de contractar o no (clàusula 2) però havia de complir amb aquesta part si en algun moment acceptava traspassar el jugador al club per aquesta part identificat com interessat. El club estava identificat i el jugador convençut. No calia cercar nova oportunitat de negoci. Les gestions fetes per Efrain van ser per millorar les condicions del jugador, el seu client. No pas per convèncer al Bayern de fitxar-lo. Quan finalment es fa l'operació les condicions són pitjors per al club que quan l'oferta de 2019. Que no es fitxés aleshores és irrellevant, la feina per la nostra part estava feta. D'acceptar-se la tesi del demandat el contracte quedaria totalment al seu lliure albir. El Jutjat no valora si les gestions fetes per aquesta part van ser suficients. Simplement afirma que no hi ha actuacions nostres després de juliol de 2019, la qual cosa no desmereix les anteriors.

5è) La sentència compara de forma agosarada la nostra funció amb la del Sr. Efrain: aquest és solament representant del jugador i aquesta part solament mandatari del club per trobar comprador. En exclusiva. Ningú ens va dir que no haguéssim fet bé la nostra feina o que insistíssim en negociar.

Postula la revocació total i la estimació total de la demanda, amb imposició de costes a la demandada.

Consta consignat el dipòsit per recórrer (EJCat).

S'oposa la part demandada (EJCat) pels següents motius:

1er) El primer motiu s'ha de desestimar perquè no va usar el recurrent la via de l' art. 215 LEC per denunciar l'omissió de pronunciaments. Ara no pot plantejar-ho com a motiu de recurs. Infracció de l' art. 459 LEC ( sent. AP Lleida -2a- 12-1-2018 que esmenta nombrosa jurisprudència del TS). Subsidiàriament, no s'ha incomplert per part del demandat la clàusula 3.2 que la recurrent transcriu parcialment, sobre informació de contractes, ja que es tracta d'una obligació que només s'ha de complir per al cas de ser procedent la remuneració. Que no és el cas. La clàusula diu clarament que "per al cas que finalment s'assoleixi com a resultat dels seus serveis, abans de 30 de juny de 2022, un acord per la venda/transferència definitiva dels drets federatius del jugador a un tercer club" i a l'ap. 4rt "en línia amb l'anterior, a requeriment de l'intermediari, el RCDE haurà de facilitar a aquest la informació econòmica dels contractes que subscrigui amb clubs o entitats terceres per la transferència definitiva del jugador". Altrament, el demandant no va fixar en cap moment com a fet controvertit a l'audiència prèvia el suposat incompliment del RCDE quant a aquesta obligació d'informació econòmica dels contractes realitzats.

2on) Els motius segon i tercer tampoc poden prosperar: les conclusions assolides per la sentència són encertades i conformes als fets acreditats. Els serveis contractats anaven més enllà d'una simple posada en contacte entre clubs. Entenem que per tenir dret a la comissió s'havia d'assolir la transferència. D'acord a la prova no va complir l'ara actor l'encomanat. La transferència definitiva del jugador al Bayern l'octubre de 2020 fou fruit de les gestions fetes per l'agent del jugador, el Sr. Efrain. L'actor vol cobrar per no haver fet res. La sentència és conforme a Dret i s'ha de confirmar. Més en concret, el motiu segon combat la qualificació jurídica del contracte que fa la sentència. No és aplicable la jurisprudència sobre intermediació immobiliària a un cas de gestió de traspàs de jugadors. Hi ha jurisprudència específica sobre intermediació futbolística. S'ha definit com un contracte atípic de representació i mediació en l'esfera esportiva incardinable dintre la mediació o corretatge ( sent. TS 24-2-2017), un arrendament de serveis de l' art. 1544 CC sota una àmplia autonomia de la voluntat (sent. TS 5-2-2018, que converteix l'agent també en assessor, amb funcions semblants a les de l'agentdel Dret anglosaxó com persona que realitza diferents funcions sempre relatives a la promoció de la contractació ( sent. TS 5-2-2018) que segons la seva naturalesa són conformes a la Llei, l'ús i la bona fe (art. 1258), servint de criteri interpretatiu dels usos els reglaments de la RFEF ( sent. TS 5-2-2015). Es remet a la declaració de Efrain sobre les funcions d'aquests intermediaris futbolístics, més en concret dels agents. Remarca que l'intermediari tant pot representar el club com el jugador. I que cal analitzar sempre el contingut del contracte. Cosa que fa la sentència. L'actor no solament havia de cercar i presentar un club, ja que segon l'estipulació 2a del contracte venia obligat a fer les tasques de recerca , promoure quants actes, reunions i entrevistes foren oportunes amb el jugador i el club i informar de totes les gestions realitzades per al bon fi de l'operació. Per tant, el mandat que tenia l'ara actor era més que cercar un club. I requeria, per cobrar la seva comissió, que finalment l'acord de traspàs fora fruit de les seves activitats. La clàusula 3e és ben clara quan diu que es cobrarà cas d'assolir-se un acord per a la venda o traspàs. El Jutjat arriba a la conclusió de que la venda l'agot de 2020 no fou resultat de les gestions fetes el juliol de 2019.

3er) Quant a la manca de connexió entre les gestions fetes per l'actor i el traspàs fet un any després, no hi ha manca de motivació per part de la sentència. Una simple lectura de la sentència permet saber quina és la justificació causal de la part dispositiva. Reitera que la tesi de l'actor parteix d'una premissa errònia quina és considerar que el seu encàrrec era solament de cercar comprador. El contracte clarament exigeix que hi hagi conclusió del contracte de traspàs per poder cobrar. La sentència valora les converses que l'actor va tenir amb el director esportiu del Bayern Sr. Jesús (doc. 6 demanda) i amb el cap de scoutingde dit club, Sr. Apolonio (doc. 7 demanda), amb el director esportiu del RCDE Sr. Luis (doc. 9 demanda) i amb el director de futbol del RCDE Sr. Severiano (doc. 12 demanda) i el resultat de la testifical practicada, tot remarcant que el propi actor va renunciar les testificals dels Srs. Jesús i Apolonio i del jugador Sr. Sebastián i del director general del club Sr. Augusto. Més enllà de juliol de 2019 no va existir cap actuació per part de l'actor tendent a que s'assolís el traspàs llevat de preguntar al Bayern el novembre de 2019 i el setembre de 2020 si tenien interès en fitxar o en reiniciar la negociació; no consta resposta del Bayern. Destaca el Jutjat que de la conversa amb Severiano l'agost de 2020 resulta que no hi havia negociació concreta entre l'actor i el Bayern. La proposta que els feia al RCDE era en relació al Fulham GC de la lliga anglesa. Més enllà d'assolir la oferta del Bayern de juliol de 2019 que el RCDE va refusar l'ara actor no va fer res més per a reiniciar la negociació. No va ni intentar assolir una segona oferta. Remarca també que la pretensió de la primera negociació (quan encara era agent del jugador) el que pretenia era un fitxatge per millorar les condicions del jugador segons es desprèn d ela conversa amb el Bayern (doc. 6 demanda), eren converses que no anaven tant a assolir oportunitats de negoci per al RCDE com per al jugador. La situació econòmica i esportiva del RCDE no era la mateixa l'any 2019 quan va rebre l'oferta del Bayern que a l'any 2020, quan la va rebre de mans del nou representant del jugador. La temporada 2019/2020 estava a primera divisió i tenia plaça per a L'Europa Leage, cosa que no va succeir la 2020/2021 en que jugava a segona divisió. Tenia diners l'any 2019 quan va rebre l'oferta de l'ara actor, per venda de dos jugadors. I no necessitava vendre ningú més. Les testificals de Severiano i Efrain refermen que l'ara actor no va intervenir en l'operació de 2020. No hi hagué cap aprofitament del negociat per l'actor amb Bayern el 2019. El RCDE no necessitava, en realitat, de contractar cap agent per contactar amb altres clubs.

4rt) Infracció de l' art. 456.1 LEC: el recurrent introdueix al debat d'alçada nous fets: en cap moment es va posar damunt la taula del debat el suposat incompliment del pacte d'exclusiva, del que res es diu a la demanda. Com tampoc es va dir aleshores que havia deixat de ser l'agent del jugador. S'introdueix al recurs. No s'hi pot entrar (pendente apellatione nihil innovetur).Subsidiàriament, sosté que no hi hagué cap incompliment, ja que el que va tancar l'operació, el Sr. Efrain, va afirmar que no tenia cap contracte amb el RCDE sinó solament amb el jugador. I que va cobrar els seus honoraris del Bayern.

Postula la confirmació amb costes.

Segon. L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) A la seva demanda (14-1-2021) l'actor reclama al demandat (RCDE) una comissió impagada que considera procedent a conseqüència d eles gestions fetes per cercar club tercer interessat en el traspàs del jugador Sr. Sebastián. La seva relació amb el club prové del contracte de prestació de serveis d'1-7-2016 (doc. 2, vigència fins 30-6-2022) pel qual se'l contractaven serveis d'assessorament i assistència de l'intermediari per a renovar el contracte del jugador -que va arribar l'11-11-2016- i atorgament d'un mandat en exclusiva a nivell mundial per cercar oportunitats de negoci per tal d'assolir la transferència dels drets federatius del jugador si es donava la renovació (clàusula 1a; la clàusula 2a especifica que l'intermediari haurà de realitzar les tasques de recerca d'oportunitats de negoci per la futura venda/transferència dels drets federatius del jugador a un tercer club, seguint les instruccions i directrius del club, en exclusiva i a nivell mundial; l'apartat final atorga al club la facultat de dissentir de la oferta que li arribi i de decidir en cada cas;la clàusula 3.2 relativa a la remuneració-en escala variable del 12 al 15% del preu- deixa clar que es percebrà pel cas "que finalment s'assoleixi com a resultat dels seus serveis, abans de 30-6-2022, un acord per la venda/transferència del jugador a un tercer club").Sosté que en base a aquest segon objecte del contracte va iniciar l'any 2019 la recerca d'aquestes oportunitats, tota vegada que el jugador havia tingut una molt bona actuació a l'Europeu Sub-21 l'estiu del 2019; el juny va començar, entre d'altres, gestions per a interessar el Bayern München, que va fer una oferta però que, ateses les seves exigències -18 milions i 5 més en variables quan el club en demanava 40-, es va refusar pel demandat (doc. 5, mail de l'actor al tècnic alemany de 16-7-2019); qui, nogensmenys, va acabar traspassant-lo a dit club un any més tard, el 2020. Sosté el demandant que això ho va fer a esquenes d'ell i per estalviar-se la comissió, que considera procedent en tant que ell havia presentat el club i aquest fet la seva oferta. Reclama la seva comissió i per a poder quantificar-la demana que en base a la clàusula 3.2 se l'informi pel club dels termes econòmics de dita venda. Acompanya requeriment extrajudicial (doc. 4, 21-10-2020), que l'ara demandat va refusar sostenint (3-11-2020, doc. 13) que no havia estat el demandant qui havia negociat dit traspàs. Acompanya el contracte d'1-7-2016 (doc. 2) quina clàusula 3.2 conté una previsió de comissió variable segons una escala (d'1.000.000 a 20.000.000, el 15%; de 20.000.001 a 30.000.000 el 14%, de 30.000.001 a 35.000.000 el 13% i de 35.000.001 a 40.000.000 el 12%). Com a prova de les converses dutes a terme amb el Bayern aporta converses de WhatsApp (doc. 6 i 7) i relata una reunió a Frankfurt el 22-6-2019 després de la qual en data 30-6-2019 el directiu li va demanar un mail de contacte del representant del club i ell li dona el contacte del director esportiu Sr. Severiano i adverteix en data 18-7-2019 al director general esportiu Sr. Luis l'interès del Bayern pel jugador (docs. 9). Va seguir una reunió física de l'actor, el jugador i el tècnic del Bayern el 4 de juliol de 2019 a Eivissa (conversa doc. 5) on li diu que li passa l'adreça on estaran més tard. Després de quina reunió el tècnic alemany va remetre la oferta al RCDE (acompanya docs. 10 taules salarials ofertes al jugador i el doc. 10bis mail on Apolonio li diu a 11-7-2019 que li remet l'oferta definitiva). Al doc. 9 (i al 12) a data 12-7-2019 li comenta Luis a l'actor que està autoritzat a 18 milions + 5 en objectius. I mentrestant va mantenint informat de tot a Luis. I negociant amb altres clubs (doc. 14, 15). Quan es produeix la segona negociació el director general del club ja era un altre, Sr. Augusto, que no havia participat en res de la negociació anterior. El traspàs va ser el 4-10-2020.

b) A la seva contestació (23-2-2021) la demandada nega la tesi de l'actor: considera que no s'ha meritat la comissió pel sol fet d'haver posat en contacte Bayern amb RCDE com si es tractés d'una intermediació immobiliària. Tots els clubs adherits a FIFA poden obtenir pels seus propis mitjans aquests contactes. Hi ha fins i tot una plataforma TMS a l'efecte. La contractació finalment fou fruit de la gestió feta pel nou agent del jugador, Sr. Efrain. No ens diu l'actor que el març de 2020 va deixar de ser l'agent del jugador. Ho van publicar els diaris (doc. 5-6 contestació). Hom pretén cobrar sense haver fet res. La intervenció del nou agent no vulnera el pacte d'exclusiva, ja que dita exclusiva es va atorgar pels serveis contractats. I el club no ha encarregat cap gestió a cap altre intermediari. Li ha arribat directament al club una oferta fruit del que ha gestionat el nou agent del jugador. A través de la seva agència Promosport.Per tant, RCDE no ha incomplert cap exclusiva. No té dret a cobrar la comissió perquè l'acord de traspàs del jugador no fou el resultat de cap servei prestat per l'actor, sinó de Promosport. Contractada pel jugador. Ni tampoc té dret a accedir al contracte finalment celebrat. Explica com funciona el mercat de fitxatges. Comenta el contingut del contracte, destacant que s'obligava l'intermediari a prestar serveis d'assessorament i assistència, no simplement presentar uns directius als que podem contactar per plataforma. Destaca a més que el RCDE no venia obligat a acceptar la proposta o l'oferta assolida. I que la remuneració es percebria en cas d'assolir-se l'acord de traspàs, cosa que no va succeir degut a la gestió de l'actor(clàusula 3.2). Considera que no hi van haver gestions que justifiquin reclamar el que anomena "comissió d'èxit". No es va culminar l'operació a la finestra de mercat d'estiu de 2019. Tampoc al mercat d'hivern de la temporada 2019-2020. El quant menys no va presentar cap oferta. Els WhatsApp no són indicatius de les gestions que pretén l'actor. Més aviat (doc. 6, conversa de 28-6-2019) revelen deslleialtat ja que parlen de pressionar el club a vendre amb una oferta alta que no puguin rebutjar en quin cas li haurien d'apujar el sou al jugador. El cas és, en conclusió, que les converses amb el Bayern anaven més en la direcció de fer augmentar la fitxa del jugador. I el cas és que el primer contacte amb el Bayern ve d'un mail que el cap de scoutingde dit club li remet a l'ara actor interessant-se pel jugador (mail de 2-6-2019). Ni es coneixien d'abans, ni comencen els contactes abans de de 21-6-2019. I l'interès venia del Bayern, no a iniciativa de l'ara actor. L'oferta d'11-7-2019 que es diu continguda al doc. 10bis de la demanda ni tan sols va arribar al club, quant menys al seu mail corporatiu. Ni es va remetre des del correu corporatiu del Bayern. L'oferta de 2-10-2020 sí venia d'aquest.

Reconeix que es va negociar amb el nou representant del jugador l'estiu de 2020 i el 2-10-2020 és el club alemany qui remet l'oferta directament al club (doc. 4, cadena de mails entre el director jurídic del Bayern, Sr. Aquilino i el director general del RCDE Sr. Augusto). Finalment, sosté que no té cap lògica pensar que el contracte de 2020 tingui res a veure amb les suposades gestions de 2019. L'any 2019 el RCDE jugava a primera divisió, estava en plaça a l'Europa Leage i tenia diners per la venda de dos jugadors (notícies de premsa, docs. 7 i 8) i no precisava vendre ningú més. Per això es va dir en aquell moment que es venia per la clàusula de rescissió, 40 milions. Que és el lògic quan s'ofereix menys. I ho sabia l'ara actor (doc. 9, declaracions). El 2020 jugava a segona i sí tenia necessitat. Com a gestions posteriors a juliol de 2019 només hi ha un parell de mails al cap de scoutingdel Bayern el novembre de 2019 preguntant si seguia el club alemany interessat i al director esportiu en el mateix sentit (docs. 6 i 7 demanda); i no és fins 12-9-2020 (docs. 6-7 demanda) que pregunta per les possibilitats de fitxatgea Apolonio. Això no és intermediar. Com tampoc ho són els mails al Leicester, al Wollverhampton i al Everton quan ja estava tancat el mercat d'estiu de 2019. I el mateix es pot dir dels mails al Sevilla, a l'Atlético de Madrid el setembre de 2020, o al Shefield. D'informació constant al RCDE d'aquetes gestions, res. Postula la desestimació i l'absolució, amb costes a l'actor.

c) La diligència de 23-2-2021 va assenyalar audiència prèvia per al 15-9-2021. Es va celebrar a la data prevista (DVD itinerat). Es van fixar com a fets controvertits 1) el compliment/incompliment de les obligacions assumides per l'actor i 2) el dret de cobrament o no de la comissió pactada. La part actora va demanar com a prova la documental per reproduïda, més documental, interrogatori de la part demandada, testifical dels Srs. Sebastián, Luis, Severiano, Augusto, Jesús i Apolonio, tota ella admesa. La demandada va demanar com a prova la documental per reproduïda, la testifical de Efrain, Blas i Inocencio. Es van admetre totes.

d) La vista, a celebrar el 21-4-2022, es va suspendre per provisió de 20-4-2021 per dificultats de citació i pràctica de prova respecte de testimonis situats a l'estranger. La diligència de 3-5-2022 va assenyalar vista per al 28-10-2022. Es va celebrar a la data prevista (DVD itinerat).

L'actora va renunciar a la prova més documental i a les les testificals dels Srs. Sebastián, Jesús i Apolonio, fixant la quantia objecte d'indemnització en 1.350.000 €.

No es va poder practicar la testifical del Sr. Efrain que es va demanar com a diligència final.

e) Es va acordar com a diligència final per Acte de 28-10-2022la testifical del Sr. Efrain; la diligència de 28-10-2022 va assenyalar a l'efecte el 20-1-2023. Va declarar en dit acte (min. i ss. DVD).

Tercer. La Sentència d'instància, de data 14 de març de 2023 (EJCat) desestima íntegrament la demanda.

Analitza el contracte base de la reclamació remarcant que en qualsevol cas exigeix que la contractació del jugador s'hagués formalitzat i d'acord amb el convingut al contracte.

Analitza si el intermediari ha complert o no en base a la sent. TS 61/2018 de 5-2-2018 que qualifica el contracte com atípic i complex però amb predomini de l'expressament pactat.

Remarca que el contracte conté com a obligacions dur a terme un seguit de tasques de recerca d'oportunitats de negoci per al traspàs del jugador seguint les instruccions del club, promovent quants actes, reunions i entrevistes consideri necessaris amb el jugador i l'entitat (RCDE) i es compromet a informar al club puntualment de totes les gestions. Deixant constància de que el club no està obligat a contractar, a acceptar la proposta que se li faci avinent. I que segons la clàusula 3.2 només es cobra si finalment s'assoleix el contracte com a resultat dels serveis desplegats per l'intermediari.

Analitza la prova documental i entén que del doc. 7 de la demanda hi van haver converses amb dos tècnics del Bayern, una reunió a Eivissa i una a Frankfurt. I que hi hagué una oferta del Bayern que el RCDE no va acceptar (doc. 6). Entén alhora que dites converses evidencien que el club rebia ofertes d'altres clubs (segons reconegué el propi actor en el missatge de 17-7-2019) i que finalment més enllà de mostrar interès no hi hagué cap altra actuació concreta que pogués haver culminat una segona oferta que resultés acceptable per al club. I de les converses de WhatsApp entre l'actor i Apolonio, cap de scoutingdel Bayern tampoc acrediten cap actuació concreta que pogués generar el dret de cobrament d ela comissió quan aquesta sí es va tancar, l'octubre de 2020.

Confirma que l'octubre de 2019 es desisteix de la venda del jugador la conversa de WhatsApp entre Luis i l'actor el 29.-11-2019 on es diu que s'ha reunit amb Severiano i que han acordat intentar la renovació.

Entén que no consta, per tant, cap altra actuació de l'actor front del Bayern per tal que fitxés al jugador després del refús de la oferta per part del RCDE.

Conseqüentment, entén que hi ha una desconnexió entre el que pogués haver gestionat l'actor i el procés que un any després va dur al traspàs del jugador al Bayern.

I es basa així mateix en la declaració de Efrain, nou agent del jugador des de març de 2020 que va dur la negociació amb el Bayern.

En suma, ve a dir que el que va fer l'actor va desembocar en una oferta insatisfactòria per al club, mentre que el que va fer posteriorment Efrain sí va quallar en una oferta acceptada finalment.

Conseqüentment, desestima i absol.

Amb costes a l'actor.

Quart. El primer motiu denuncia una pretesa incongruència omissiva consistent en que la sentència no s'ha pronunciat sobre l'exclusivitat del mandat de l'actor.

No es pot acollir.

No havent-se fet ús del mecanisme de compleció de sentències de l' art. 215 LEC per l'ara recurrent li està vetat en el recurs reproduir aquesta qüestió.

Ara bé, quant al fons, no hi ha dubte de dita exclusivitat, atesos els termes del contracte de l'actor amb el RCDE. El que no garanteix la prosperitat de l'acció per si sola, ja que cal acreditar que el traspàs efectiu ha estat degut a les gestions del mandatari del club. Tema que després desenvoluparem.

Cinquè. El segon motiu de recurs entén que tampoc hi ha hagut pronunciament quant a la primera pretensió actora, consistent en que es declarés incompliment del contracte quant a la clàusula 3.1 per part del club demandat, referent a l'obligació d'informar de les condicions econòmiques del contracte de traspàs del jugador.

No es pot acollir.

Quant a l'omissió de pronunciament, ara no es pot reproduir perquè en el seu moment tampoc s'ha fet ús del mecanisme de l' art. 215 LEC.

Altrament, és cert que aquest punt no fou inclòs entre els punts controvertits a l'audiència prèvia.

Finalment, tampoc podria prosperar quant al fons atès que la clàusula 3.1 és clara quant a que només cal donar aquesta informació quan sigui procedent la remuneració, que, com veurem més endavant, depèn directament de que el contracte hagi estat finalment assolit per la intermediació de l'agent.

Sisè. El tercer motiu de recurs sosté que el Jutjat a quo ha errat en la qualificació del contracte que lligava l'ara actor amb el RCDE. Sosté el recurrent que estem davant fonamentalment d'un mandat, independent del fet de que a més quan es signa l'ara actor fora també representant o agent del jugador, ja que aquest contracte admet que lligava només el club i l'ara demandant. Que l'objecte era cercar oportunitats de traspàs del jugador Sr. Sebastián, que entén meritada la comissió pel sol fet de posar en contacte club interessat en traspassar i club interessat en el traspàs, com si es tractés d'una intermediació immobiliària i que, en conseqüència, si bé l'operació no e sva materialitzar en la finestra del mercat d'estiu de 2019 sí es va culminar l'any següent, l'octubre de 2020. De manera que això determina el meritat de la seva comissió.

No es pot acollir.

No hi ha un error de qualificació d ela naturalesa del contracte, ja que la sentència deixa clar que és un contracte atípic, mixt entre el mandat i l'agència, bàsicament, amb gran pes de l'autonomia de la voluntat, de forma que el club es reserva en tot moment refusar la oferta que l'agent li presenti, i perquè la clàusula 3.2 és ben clara quan exigeix que es signi efectivament el traspàs, assolit per la gestió del mediador, per poder cobrar la comissió. No n'hi ha prou, com en una intermediació immobiliària, amb posar en contacte comprador i venedor, en aquest cas traspassatari i traspassant. S'ha de tancar el traspàs.

Aquesta clàusula no entranya cap abús ni frau a l' art. 1256 CC. Ambdues parts no tenen el caire de consumidors i saben el terreny que trepitgen. I és evident que si bé l'ara actora va posar en contacte el Bayern München amb el RCDE l'estiu de 2019, també ho és que l'oferta que Bayern va fer pel traspàs del jugador no fou acceptada pel club banquiblau -per la raó que sigui, ja perquè tenia diners i no necessitava vendre cap altre jugador, ja perquè els va semblar baixa l'oferta, però dintre de la seva facultat de refusar l'oferta sense conseqüències- decaient així no el contracte, però sí tot efecte de la gestió feta fins al moment, a efectes de poder meritar la comissió.

En aquest camp regeix plenament l' art. 1255 CC i no caben altres interpretacions que la literalitat de les clàusules que, certament, són diàfanes. No s'assoleix el traspàs per la gestió feta el 2019 i no es merita la comissió.

Altrament, el traspàs que sí es verifica el 2020 ja no és fruit de la gestió de l'ara actor: deixa de ser agent del jugador i aquest, amb el seu nou agent, es posa en contacte amb Bayern i assoleix que dit club faci una oferta que sí serà acceptada pel RCDE. El RCDE no és qui cerca aquest traspàs, sinó l'agent del jugador i el mateix jugador. No és, per tant, una operació que resulti del mandat que ara ens ocupa, entre el RCDE i el mediador. I es duu a terme en unes circumstàncies ben diferents: el club està a segona divisió en aquell moment, fora de l'Europa Leage, i s'acaba tancant per una oferta més baixa que la que l'any anterior havia fet el Bayern.

Setè. El quart motiu de recurs entén que la sentència està mancada de motivació quant a establir la manca de relació causal entre les gestions fetes per l'ara actor i l'efectiu traspàs.

No es pot acollir.

La sentència s'expressa bé al respecte, doncs després de valorar les converses que hi van haver el 2019 deixa clar que l'octubre de 2019 es desisteix per part del club de traspassar el jugador i no consta cap altra gestió realment encaminada, per part de l'ara actor, a refer ponts entre el Bayern i el RCDE respecte d'aquest jugador. Com ja hem avançat més amunt, és el nou agent i el jugador qui prenen la iniciativa a la finestra de mercat següent i acaben assolint que es materialitzi el traspàs. Ni la gestió ni el mèrit són de l'ara actor, sinó del nou agent Sr. Efrain.

Certament, l'actor i ara recurrent parteix d'una falsa premissa, quina és que amb assolir un possible comprador l'any 2019 n'hi havia prou per reivindicar un any després la comissió per un traspàs en el que les seves gestions positives i directament determinants de dit traspàs constin per enlloc. Quan el contracte només determina la comissió si s'acredita que la gestió ha determinat l'efectiva signatura del traspàs. L'any 2019 no hi hagué bon fi i per tant no es merità comissió i l'any 2020 no hi hagué gestió i tampoc es va meritar dita comissió. Així de senzill.

Vuitè. El cinquè motiu de recurs critica la sentència en tant que al seu parer fa una indeguda comparació entre les funcions de l'actor i de l'agent del jugador, Sr. Efrain.

No es pot acollir.

Cap relleu té, en qualsevol cas, en la resolució de la controvèrsia. L'important és que l'actor no pot reclamar una comissió que mai s'ha meritat degut a la seva intermediació. Com ja hem exposat més amunt i no reiterarem. Ningú nega que l'ara actor va fer la seva feina bé l'any 2019. Sense assolir el resultat que l'hauria fet mereixedor de la comissió. Com tampoc alberga cap dubte el Jutjat ni aquest Tribunal que no fou per la seva gestió anterior ni posterior al refús de la oferta de Bayern per part del RCDE que es va assolir finalment el traspàs del jugador el 2020, per part de subjectes diferents, sota contractes diferents, en condicions diferents i per preu diferent.

Tot el que ens ha de dur a desestimar íntegrament el recurs i a confirmar plenament la sentència d'instància.

Novè. Les costes del recurs s'imposen a la part recurrent atès allò que disposa l' art. 398 LEC.

Desè. Atès allò que disposa l' art. 208.4 LEC , s'informa a les parts litigants que aquesta sentència no és ferma. I que contra la mateixa cabrà interposar recurs extraordinari de cassació per vici processal i substantiu, per interès cassacional; o per infracció de drets fonamentals, encara que no hi concorri interès cassacional, ja sigui davant el TSJCat. (si la cassació es fonamenta en infracció del Dret Civil català o la jurisprudència del TSJCat.) o bé davant del TS (si la cassació es basa en infracció de normativa civil estatal o jurisprudència del TS) atenent allò que disposen l' art. 477.2.3er i 3, 478.1 i els arts. 2 i 3 de la Llei 4/2012 de 5 de mar ç, del recurs de cassació en matèria de Dret Civil Català, així com la recent reforma de la LEC per Decret-Llei 5/2023 de 28 de juny, en vigor des de 29-7-2023.