Sentencia Civil 169/2025 Audiencia Provincial Civil de Barcelona nº 12, Rec. 260/2024 de 28 de marzo del 2025

Primer.- Objecte del recurs

Interposa la representació legal del Sr. Serafin recurs d'apel·lació contra la Sentència dictada el 7 de desembre de 2023 pel Jutjat de Primera Instància num. 51 de Barcelona en el procediment de reclamació de filiació no matrimonial. L'apel·lant entén que la resolució s'equivoca en l'aplicació de l' article 235-26 del CCC i aquest error comporta entendre caducada l'acció d'impugnació. L'apel·lant diu que se li hauria d'haver permès esmenar la falta d'exercici de l'acció d'impugnació el dia de la vista, moment en el que encara no havia caducat ja que només es pot considerar que s'inicia el termini quan la part demandada, la Sra. Guadalupe, aporta la certificació de naixement del menor el NUM000 de 2024. Creu que com l'acció d'impugnació és accessòria a la de reclamació, no s'ha de entendre caducada. En qualsevol cas, diu que s'ha presentat nova demanda, aquesta ara sí d'impugnació, dins de termini. En darrer terme considera que no és procedent la imposició de les costes processals perquè es donaven dubtes de dret.

La representació del defensor del menor considera que s'hauria d'haver permès esmenar la manca de impugnació formal el dia de la vista perquè creu que l'acció no estava caducada. Per això demana que es retrotraguin les actuacions per permetre al pare registral del menor poder contestar aquesta acció.

La representació de la Sra. Guadalupe i del Sr. Víctor s'oposen al recurs i demanen la confirmació de la resolució atès que el Sr. Serafin tenia coneixement de la identitat del menor des d'abans d'interposar la demanda de reclamació i que fins i tot es va oposar a la crida a la causa del Sr. Anibal de forma que queda clar que no estava exercitant l'acció d'impugnació juntament amb l'acció de reclamació.

El MF demana igualment la confirmació de la Sentència d'instància.

Segon.-Normativa aplicable

Diu l' article 235-21.2 del CCC:" El pare i la mare poden exercir, durant tota la vida, l'acció de reclamació de paternitat o maternitat no matrimonial, en nom i interès propis, si no poden reconèixer els fills o si el reconeixement no ha estat eficaç, per manca de consentiment dels fills o d'aprovació judicial"

L'article 235-22 diu: "L'exercici de l'acció de reclamació de filiació permet l'acumulació de l'acció d'impugnació de la filiació contradictoris. En aquest cas, l'acció d'impugnació és accessòria de la reclamació i només pot ésser estimada si s'estima també aquesta, llevat que la part demandant estigi legitimada per a exercir l'acció d'impugnació i aquesta no hagi caducat.

L'article 235-26 diu: "El pare i la mare i els fills per ells mateixos o per mitjà de llur representant legal poden exercir l'acció d'impugnació de la paternitat no matrimonial en el termini de dos anys a partir de l'establiment d'aquesta paternitat o, si escau, des del moment que es conegui aquest establiment o des de l'aparició de noves proves contràries a la paternitat".

Tercer.- Fets acreditats

1er El menor a que fan referència aquestes actuacions va néixer el NUM001 de 2020. Va ser inscrit al Registre Civil amb el nom Víctor el 27 de juliol de 2020 per declaració dels dos pares. No constava el seu matrimoni.

2on El Sr. Serafin va presentar el dia 1 de setembre de 2021 demanda contra la Sra. Guadalupe en reclamació de la filiació no matrimonial de Víctor i amb petició de mesures en relació el fill.

3er El jutjat de Primera Instància num. 51 de Barcelona, per DIOR de 4/9/21 va demanar a la part que esmenés la manca d'acció contra la persona del menor i que acredités no haver pogut fer el reconeixement al Registre Civil.

4art La part agent va presentar nova demanda ampliada ja contra el menor el 19 d'octubre de 2021. El Jutjat va proveir-lo de defensor judicial.

5è El 7 de març de 2022 va comparèixer la demandada Sra. Guadalupe. Va aportar el certificat de naixement del menor on constava com a pare el Sr. Anibal i va demanar la seva intervenció provocada de conformitat amb l' article 14.2 de la LEC.

6è El Jutjat va donar trasllat d'aquesta petició a la representació del Sr. Serafin que el dia 7 d'abril de 2022 es va oposar a la crida del Sr. Anibal

7è Tot i aquesta manifestació, el Jutjat per interlocutòria de 10 de maig de 2022 i de conformitat amb l' article 235-16.1 del CCC va citar el Sr. Víctor.

8è Tant la representació de la Sra. Guadalupe com la representació del Sr. Víctor van oposar-se a la demanda i van al·legar que l'acció era extemporània i que encara no s'havia exercit formalment cap impugnació de la paternitat registrada i que, en qualsevol cas, el Sr. Serafin no era el pare del menor, Víctor.

9è El dia de la vista -24 d'octubre de 2023- la part agent va intentar, a través de la figura de les al·legacions complementàries, ampliar la seva pretensió afegint l'acció d'impugnació, pretensió que va ser refusada per considerar la Magistrada que ja havia caducat.

10è El 20 de novembre de 2023 la representació del Sr. Serafin va presentar nova demanda, aquesta ja sí d'impugnació de la paternitat. Aquesta demanda no va ser admesa a tràmit per no esmenar-se el defecte de manca de representació per resolució de 20 de desembre de 2023.

Quart.- Caducitat de l'acció d'impugnació i possibilitat d'esmenar els defectes processals. Jurisprudència aplicable

El menor, Víctor, te una paternitat reconeguda registralment. Per tant, qualsevol acció de reclamació exigia necessàriament l'acumulació de l'acció d'impugnació.

El Jutjat, quan la Sra. Guadalupe va aportar la certificació de naixement, li va donar una oportunitat claríssima per tal d'esmenar la seva defectuosa presentació i la part agent, lluny d'aprofitar-la, va considerar que la seva pretensió no afectava el Sr. Anibal.

Ara bé, la representació del Sr. Serafin va tractar d'esmenar l'error en el moment de la vista i va demanar que se li permetés acumular l'acció d'impugnació.

Després de sentir les parts, la Magistrada va denegar aquesta oportunitat perquè va considerar que l'acció d'impugnació estava caducada.

Com no s'havia exercit l'acció d'impugnació, la Sentència desestima la demanda perquè aplica l'article 235-19 que diu que la determinació de la filiació no te cap efecte mentre n'hi hagi una altra contradictòria.

No compartim aquest criteri.

L' art.235-22 del CCC que abans hem reproduït, regula l'acumulació d'accions també coneguda com a "acció mixta de reclamació i impugnació". La norma pretén donar compliment al principi de que la determinació de la filiació no te cap mena d'efecte mentre n'hi hagi una altra contradictòria. Com ha entès la doctrina, si bé la consecució d'aquest principi també s'assoliria exercint prèviament una acció d'impugnació de la filiació per tal d'exercir, després, la reclamació de la contradictòria, l'interès d'aquesta acumulació resideix no només en raons d'economia processal, sino també en els supòsits en els que l'acció d'impugnació ja ha caducat o la part demandant no està legitimada per a exercir-la. L' article 23.5-22, d'entrada no sembla incorporar canvis substancials respecte del derogat artº 105 del CF que sota el mateix títol establia : "L'exercici de l'acció de la reclamació de filiació permet l'acumulació de l'acció d'impugnació de la filiació contradictòria. En tot cas és preeminent el règim jurídic de l'acció de reclamació". Si bé, a diferència del seu homòleg l' article 134 del CC, l' article 105 del CF ja recollia la jurisprudència uniforme i consolidada favorable a l'accessorietat de l'acció d'impugnació respecte de la principal, el nou article delimita amb mes precisió el règim d'acumulació amb la introducció d'un nou incís, que permet deslligar les dues accions en el cas de refusar-se l'acció de reclamació obrint la possibilitat d'estimar només l'acció d'impugnació. Però perquè aquesta circumstància es pugui donar, la llei exigeix un doble requisit; que el demandant estigui legitimat per a l'acció d'impugnació i que aquesta no hagi caducat.

En sentit contrari, aquesta precisió reforça la idea que, si s'estima l'acció de reclamació, cal estimar l'acció d'impugnació, encara que aquesta hagi caducat, ja no que no li exigeix aquest requisit a diferència del que succeeix quan l'acció de reclamació és refusa.

El fet que l'acció d'impugnació sigui accessòria a l'acció de reclamació determina que el règim que ha de respectar-se és el de l'acció de reclamació que no té caducitat (artº 235-21.2).

El TS ho ha sostingut reiteradament. No hem trobat resolucions del TSJC que interpreti aquest article i que té un indubtable interès cassacional en la mesura que entra en tensió la veritat biològica i l'estabilitat o pau familiar, principis estretament vinculats a l'interès del menor ( artº 211-6 del CCC).

Però aquesta secció sí que s'ha pronunciat amb anterioritat. Així dèiem en la SAP, Civil sección 12 del 20 de marzo de 2018 ( ROJ: SAP B 2035/2018 - ECLI:ES:APB:2018:2035 ):" SEGUNDO.- La sentencia recurrida sostiene como base de la desestimación de la demanda, en primer lugar, que tratándose de una impugnación de paternidad, se ha ejercitado transcurrido el plazo de caducidad de dos años que establece el art. 235.26.1 del Código civilde Catalunya .

Este argumento no es acogido por la Sala. La demanda iniciadora del presente litigio es de reclamación de paternidad extramatrimonial, frente a la que consta inscrita en el Registro Civil ( art. 235.19 Código Civilde Catalunya ); ello comporta que, a su vez, deba impugnarse la que consta en el Registro, de ahí que, aunque en la demanda no se menciona la acción de impugnación de la paternidad, sí se dirige contra quien aparece en el Registro civil como padre de la menor.

El Tribunal Supremo ya ha establecido que cuando se ejercitan conjuntamente las acciones de reclamación y de impugnación de la paternidad, en realidad se trata de una acción mixta que debe quedar sometida al régimen de la acción de reclamación, porque la finalidad de ésta última es la de determinar la filiación, a la que se opone, de manera formal, la que consta en el Registro Civil, y por ello debe ser impugnada. La acción de impugnación es accesoria, instrumental e inevitable, cuando se reclama una filiación que contradice la inscrita. Al ser la acción de reclamación imprescriptible por tratarse de una acción de estado, no se le puede aplicar el plazo de caducidad para las acciones de impugnación ejercitadas de forma aislada ( STS de 14 de diciembre de 2005 y las en ella citadas).

Es por ello que debe establecerse que la acción no está caducada y que sí se cumplen los requisitos para el ejercicio de la acción planteada."

I ho manteníem a la SAP, Civil secció 12 del 31 de juliol de 2018 ( ROJ: SAP B 7723/2018 - ECLI:ES:APB:2018:7723 ) quan deiem: " 5.- Caducidad de la acción de impugnación de la paternidadinscrita en el Registro Civil pues desde el 22 de diciembre de 2011, al interponer la progenitora incidente de competencia por declinatoria en el primer proceso 559/2011, el señor Jesus Miguel ya había tenido conocimiento del reconocimiento de paternidad efectuado ante el registro el 14 de julio de 2010 por el señor Imanol y por tanto su demanda, interpuesta en enero de 2016, resultaría extemporánea al haber transcurrido con creces el plazo de dos años para poder impugnar previsto en el artículo 235-26 del Código Civil de Cataluña . Olvida la parte apelante que el artículo 235-22 del mismo texto indica que el ejercicio de la acción de reclamación de filiación permite la acumulación de la acción de impugnación de la filiación contradictoria y en estos casos esta última acción de impugnación es accesoria de la de reclamación y sólo puede ser estimada si se estima también ésta, la cual, conforme al artículo 235-21 no está sujeta a plazo y se puede ejercer durante toda la vida por los progenitores. En estos casos de acción accesoria no es aplicable aquel plazo de caducidad conforme ha indicado el Tribunal Supremo entre otras en las sentencias de 17 de junio de 2004 , 22 de noviembre de 2005 , 14 de diciembre de 2005 y las que en ellas se citan, sino que hay que estar a la caducidad de la acción principal."

Per tant, encara que considéressim que el Sr. Serafin va tenir coneixement de la filiació del menor, com a mínim, el 19 de juliol de 2021, data de la proposta de conveni regulador que va aportar com a document num, 3 amb la seva demanda i en el que ja consta que el menor es diu " Víctor", com el règim aplicable era el de l'acció de reclamació, la Sentència s'ha de revocar perquè no interpreta bé l'article 235-22 del CCC.

La següent passa que hem de donar és valorar si, al moment de la vista, s'hauria d'haver permès esmenar l'error.

És cert que l' article 401 de la LEC diu que no es permetrà l'acumulació d'accions després de contestada la demanda. Abans d'aquesta podrà ampliar-se la demanda per acumular noves accions a les ja exercitades o per a dirigir-les contra els nous demandats. En aquest cas, el termini per a contestar es tornarà a comptar des del trasllat de l'ampliació de la demanda. Les al·legacions complementàries estan regulades a l'article 426 i la seva admissió està subjecte a la posició de l'altre part i a que el tribunal consideri que la part contrària pot exercir el seu dret de defensa en condicions d'igualtat.

Però cal tenir en consideració la jurisprudència sobre la interpretació flexible de les normes processals quan concorre l'interès dels menors. Deia STS 19/4/22 (iii ) La particular naturaleza de los procesos relativos a medidas afectantes a los intereses de los menores

A más abundamiento, la atribución de la condición de primordial y superior al interés del menor, así como su significación como principio de orden público ( sentencias 258/2011, de 25 de abril ; 823/2012, de 31 de enero de 2013 ; 569/2016, de 28 de septiembre ; 251/2018, de 25 de abril y SSTC 178/2020, de 14 de diciembre FJ 3 y 81/2021, de 19 de abril , FJ 2), afecta a la regulación de los procedimientos en los que están comprometidos los derechos de los menores, permitiendo excepciones sobre los dos pilares fundamentales en los que se asienta el proceso civil, cuales son los principios de aportación de parte y dispositivo. De esta manera, se potencian las facultades de oficio de los titulares de la jurisdicción y las posibilidades procesales de las partes, lo que encuentra consagración normativa en los arts. 90.2 y 158 CC , 751, 752, 770. 4.ª II, 771.3, 778 bis 4, 778 quáter 8; 778 quinquies 7, de la LEC, entre otros.

Pues bien, la vigencia de dicho principio, permite atemperar la rigidez de las normas procesales o sacrificar los legítimos intereses y perspectivas de terceros ( SSTC 187/1996, de 25 de noviembre , FJ 2; 77/2018, de 5 de julio , FJ 2; 178/2020, de 14 de diciembre FJ 3), así como inspira y rige toda la actuación jurisdiccional, que se desarrolla en los procesos de familia, y que determina, por la prevalencia de este principio constitucional de tuición sobre las normas procesales, la tramitación de dichos procesos bajo un criterio de flexibilidad procedimental ( STC 65/2016, de 11 de abril ), quedando ampliadas la facultades del juez en garantía del interés que ha de ser tutelado ( SSTC 4/2001, de 15 de enero, FJ 4 , así como 178/2020, de 14 de diciembre , FJ 3).

En el sentido expuesto, esta última STC 178/2020 , se manifiesta categórica, hablando incluso de un canon reforzado de tutela judicial efectiva, que determina que la aplicación de las normas procesales deba someterse a un criterio de flexibilidad, con atribución de holgadas facultades al juez, con amplios márgenes para las alegaciones de las partes, así como para aportar documentos y todo tipo de justificaciones, con la finalidad de conseguir que el interés del menor pueda ser garantizado."

Com be diu la defensora judicial del menor, Víctor te dret a saber quina és la seva veritat biològica, i aquest dret és un dret reconegut constitucionalment. I per molt que sigui una situació que pot afectar a la seva estabilitat familiar, conèixer quin son els seus orígens, es un dret fonamental en la construcció de la persona que és, sense perjudici de les relacions que es puguin establir, si escau i resulten positives les proves biològiques.

Per tant, i amb estimació dels recursos de la part agent i de la representació del menor, declarem la nul·litat de les actuacions, i ordenem que es retrotraguin al moment de permetre a la part agent acumular l'acció d'impugnació de la paternitat no matrimonial del menor i donar trasllat a les parts demandades i al defensor judicial d'aquesta nova acció per tal de contestar-la, i un cop superat aquest tràmit, resoldre sobre la prova anticipada que es demani i convocar a vista a les parts.

Cinquè- Recurs contra les costes en primera instància

L'estimació del recurs comporta la revocació de la condemna en costes a la part agent en primera instància.

Sisè- Costes

Igualment, l'estimació dels recursos determinen la no imposició de les costes en aquesta alçada ( artº 398 Lec) .

Atesos els articles citats i d'altres de general aplicació