Última revisión
09/01/2025
Sentencia Civil 694/2024 Audiencia Provincial Civil de Barcelona nº 14, Rec. 444/2021 de 30 de septiembre del 2024
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 31 min
Orden: Civil
Fecha: 30 de Septiembre de 2024
Tribunal: Audiencia Provincial Civil nº 14
Ponente: ESTEVE HOSTA SOLDEVILA
Nº de sentencia: 694/2024
Núm. Cendoj: 08019370142024100645
Núm. Ecli: ES:APB:2024:12201
Núm. Roj: SAP B 12201:2024
Encabezamiento
Carrer Roger de Flor, 62-68, pl. 1 - Barcelona
08013 Barcelona
Tel. 934866180
Fax: 934867112
A/e: aps14.barcelona@xij.gencat.cat
NIG 0801942120198285048
Matèria: Judici Ordinari
Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 36 de Barcelona
Procediment d'origen: Procediment ordinari (Contractació - art. 249.1.5) 1085/2019
Entitat bancària:
Per a ingressos en caixa, concepte: 0660000012044421
Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274
Beneficiari: Secció núm. 14 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil
Concepte: 0660000012044421
Part recurrent / Sol·licitant: Jose Miguel
Procurador/a: Matilde Rial Trueba
Advocat/ada: Fernando Renedo Arenal
Part contra la qual s'interposa el recurs: TWINERO, S.L.U.
Procurador/a: Jose Manuel Jimenez Lopez
Advocat/ada:
Il·lustres senyors Magistrats:
Agustín Vigo Morancho
Esteve Hosta Soldevila Marta Pesqueira Caro
Barcelona, 30 de setembre de 2024
VIST per la Secció Catorze d'aquesta Audiència Provincial el rotllo 444/2021 dimanant de les actuacions de procediment ordinari 1085/2019-1 seguides pel Jutjat de Primera Instància núm. 36 de Barcelona a instancia del Sr. Jose Miguel contra TWINERO, SLU, en virtut del recurs d'apel·lació interposat pel primer contra la sentència 35/2021 dictada el 5 de febrer de 2021 per la magistrada de l'expressat Jutjat.
Antecedentes
PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel·lada és del següent tenor literal:
SEGON.- La part actora / demandada reconvencional hi va interposar recurs d'apel·lació, al qual, admès a tràmit, la part demandada / actora reconvencional va formular oposició. Les actuacions originals es van elevar a l'Audiència Provincial de Barcelona, que les va repartir a aquesta Secció Catorze, en la qual, seguits els corresponents tràmits processals, va tenir lloc la deliberació el dia 19 de setembre de 2024.
TERCER.- En la tramitació del present procediment s'han observat i complit les prescripcions legals.
VIST, sent ponent el magistrat Sr. ESTEVE HOSTA SOLDEVILA.
Fundamentos
PRIMER.- Breu resum d'antecedents.
Twinero, SLU, com prestamista i Jose Miguel com prestatari van formalitzar
No és controvertit que el prestatari va formalitzar el contracte com consumidor.
L'any 2019 el Sr. Jose Miguel va presentar demanda de procediment ordinari contra Twinero, SL, en la pètita de la qual va sol·licitar que al seu dia es dictés sentència amb els pronunciaments següents:
El coneixement de la demanda va correspondre al Jutjat de Primera Instància núm. 36 de Barcelona, que va incoar el procediment ordinari 1085/2019-1.
Twinero, SL, va presentar escrit de contestació a la demanda en la pètita del qual què va sol·licitar que al seu dia es dictés sentència totalment desestimatòria de les pretensions de l'actora, amb els pronunciaments que va indicar; i a continuació, al mateix escrit, va formular demanda reconvencional en la pètita de la qual va sol·licitar que es dictés sentència amb els pronunciaments següents:
Celebrada l'audiència prèvia, en què ambdues parts només van sol·licitar la prova consistent en què es tingués per reproduïda la documental ja aportada a les actuacions, la magistrada va dictar sentència en la part dispositiva de la qual -que hem reproduït més amunt- va desestimar la demanda del Sr. Jose Miguel i va estimar la reconvenció de Twinero, SL.
Contra la sentència es va alçar l'actora principal, que va interposar recurs d'apel·lació en el qual va al·legar error en la valoració de la prova, tant pel que fa als requisits de la manca de transparència, com al caràcter usurer de l'interès aplicat.
L'actora reconvencional es va oposar al recurs.
SEGON.- Naturalesa jurídica del contracte litigiós.
Per les seves clàusules, es tracta d'un contracte de préstec que la doctrina anomena de crèdit ràpid o micro crèdit. Com indica el Portal del Client Bancari del Banco de España, els crèdits ràpids són préstecs d'imports petits que acostumen a ser concedits de forma immediata, a través d'internet o per telèfon, sense que pràcticament es requereixi informació a la persona que el sol·licita, que en molts casos no tan sols compte amb els recursos o garanties necessaris per a accedir al finançament ofert per les entitats bancàries, i es veu abocada a aquests productes. Les facilitats a la concessió d'aquests crèdits (immediatesa, pocs tràmits, poques exigències econòmiques) tenen un preu: han de tornar-se en molt poc temps, a un tipus d'interès molt alt i amb elevades comissions que donen lloc a una TAE també pels núvols, reflex fidel del cost elevat al qual es concedeix el préstec. La majoria de les empreses que concedeixen aquest tipus de finançament no estan supervisades pel Banco de España, ja que no és una activitat reservada únicament a les entitats de crèdit.
TERCER.- Examen de l'abusivitat de la clàusula d'interès remuneratori del contracte litigiós.
Al tractar-se d'una clàusula essencial relativa al preu del contracte, en primer lloc cal efectuar els controls d'incorporació i de transparència qualificada i, cas que no els superi, en un estadi posterior, el d'abusivitat.
El control d'incorporació resulta dels articles 5 i 7 de la Llei 7/1998 sobre condicions generals de la contractació (LCGC) i al·ludeix a que l'adherent, que no cal que sigui consumidor, hagi pogut conèixer la clàusula abans de la celebració del contracte, així com a la comprensibilitat gramatical i semàntica de les clàusules contractuals, que han de tenir una redacció clara, concreta i senzilla que permeti la seva comprensió sense dificultat de cap mena.
El control de transparència material o qualificada, que el Tribunal Suprem limita als contractes d'adhesió celebrats per consumidors, al·ludeix a l'efectiu coneixement i comprensió de l'abast de la clàusula per l'adherent, de la seva càrrega jurídica i econòmica. Es refereix a la comprensió 'real' de la clàusula, ja que té per objecte que l'adherent conegui o pugui conèixer amb senzillesa tant la 'càrrega econòmica' que realment li suposa el contracte celebrat, això és, l'onerositat o sacrifici patrimonial realitzat a canvi de la prestació econòmica que es vol obtenir, com la seva 'càrrega jurídica', consistent en una definició clara de la seva posició jurídica tant en els pressupostos o elements típics que configuren el contracte celebrat, com en l'assignació o distribució dels riscos de la seva execució o desenvolupament.
Si l'adherent té la condició de consumidor i la clàusula no supera algun dels dos controls anteriors, a continuació el tribunal ha de practicar el posterior control d'abusivitat consistent en valorar si la clàusula en contra de les exigències de la bona fe causa en detriment del consumidor un desequilibri import entre els drets i les obligacions de les parts contractants que es deriven del contracte ( art. 3.1 de la Directiva 93/13/CEE i art. 82.1 del TR de la LGDCU) .
En el supòsit que ens ocupa, la clàusula és comprensible. Per tant, tenim per superat el control d'incorporació.
D'altra banda, la clàusula supera també el control de transparència qualificat perquè el seu redactat permet conèixer per deutor la seva càrrega econòmica i jurídica.
Per tant, desestimem el recurs d'apel·lació quant a la manca de transparència de la clàusula d'interessos ordinaris del contracte.
QUART.- Examen del caràcter usurer del préstec.
L'Audiència Provincial de Barcelona s'ha pronunciat en diverses resolucions sobre el caràcter usurer dels contractes de crèdit ràpid o micro crèdit, degut a l'elevat interès remuneratori que inclouen, que en el cas litigiós és del 2259 %. Per exemple, les sentències de la Secció 13, 145/2023; 124/2023; 395/2022; o la sentències 332/2022 d'aquesta Secció 14; i les sentències que en elles es citen.
Per totes elles, reproduïm la fonamentació de la sentència 145/2023 de la Secció 13, que diu el següent:
Per tant, el préstec litigiós, amb una TAE del 2259 %, és palesament usurer.
CINQUÈ.- Decisió de la Sala. Estimació parcial del recurs d'apel·lació del Sr. Jose Miguel.
La conseqüència jurídica del caràcter usurer del préstec és la que estableix l' art. 3 de la Llei de 23 de juliol de 1908 sobre nul·litat dels contractes de préstecs usurers, això és, el prestatari està obligat a lliurar només la suma rebuda; i si hagués satisfet part d'aquella i els interessos vençuts, el prestamista haurà de tornar-li el que, tenint en compte el total d'allò percebut, excedeixi del capital prestat.
A tenor d'aquest precepte, el Sr. Jose Miguel ha de tornar a Twinero, SLU, els 300 € del capital del préstec, sense descomptar-ne cap quantitat ja que el prestatari no ha acreditat que hagi abonat a la prestamista cap per cap concepte. Més els interessos legals de l' art. 1108 del CC produïts des de la demanda reconvencional i els interessos processals de l' art. 576 de la LEC que es produiran des d'aquesta resolució.
SISÈ.- Les costes processals.
No imposem a cap de les parts el pagament de les costes de primera instància, a tenor de l' art. 394 de la LEC, considerant l'estimació parcial de la demanda i de la reconvenció.
Tampoc no imposem a cap de les parts el pagament de les costes d'aquesta alçada, a tenor de l' art. 398 de la LEC, considerant l'estimació parcial del recurs d'apel·lació.
Fallo
1.- Estimant parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Sra. Rial en representació del Sr. Jose Miguel contra la sentència 35/2021 dictada el 5 de febrer de 2021 pel Jutjat de Primera Instància núm. 36 de Barcelona en el procediment ordinari 108572019-1, revoquem la resolució recorreguda i en el seu lloc acordem:
Estimant parcialment la demanda presentada pel Sr. Jose Miguel contra TWINERO, SLU, declarem nul per usurer el contracte de préstec
núm. NUM000 (document 1 de la demanda), amb les conseqüències jurídiques de l' art. 3 de la Llei de 23 de juliol de 1908.
Estimant parcialment la demanda reconvencional presentada per TWINERO, SLU, contra el Sr. Jose Miguel, condemnem el demandat reconvencional a pagar a la mercantil 300 euros més els interessos legals produïts des de la reconvenció i els processals de l' art. 576 de la LEC que es produeixin des de la data d'aquesta resolució.
No imposem a cap de les parts les costes de primera instància.
2.- No imposem a cap de les parts les costes de segona instància.
3.- Acordem que es torni a la part apel·lant el dipòsit constituït per a recórrer.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs extraordinari per infracció processal o de cassació per interès cassacional en el termini de vint dies des de la seva notificació, conforme als articles 466, 468 i 477, següents i concordants de la LEC, en la redacció donada pel Real decret llei 5/2023, de 28 de juny.
Així ho pronunciem, manen i firmem.
Podeu consultar l'estat del vostre expedient a l'àrea privada de seujudicial.gencat.cat.
Les persones interessades queden informades que les seves dades personals s'han incorporat al fitxer d'assumptes de l'oficina judicial, sota la custòdia i responsabilitat d'aquesta, on es conservaran amb caràcter confidencial i es tractaran amb la màxima diligència.
Així mateix, queden informades que les dades que conté aquesta documentació són reservades o confidencials i que el tractament que se'n pugui fer queda sotmès a la legalitat vigent.
Les parts han de tractar les dades personals que coneguin a través del procés de conformitat amb la normativa general de protecció de dades. Aquesta obligació incumbeix als professionals que representen i assisteixen les parts, així com a qualsevol altra persona que intervingui en el procediment.
L'ús il·legítim de les dades pot donar lloc a les responsabilitats establertes legalment.
Amb relació al tractament de les dades amb finalitat jurisdiccional, els drets d'informació, accés, rectificació, supressió, oposició i limitació s'han de tramitar conforme a les normes que siguin aplicables en el procés en què s'obtinguin les dades. Aquests drets s'han d'exercir a l'òrgan o oficina judicial en què es tramita el procediment i n'ha de resoldre la petició qui en tingui la competència atribuïda en la normativa orgànica i processal.
Tot això de conformitat amb el Reglament EU 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, la Llei orgànica 3/2018, de 6 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals i el capítol I bis del títol III del llibre III de la Llei orgànica 6/1985, de l'1 de juliol, del poder judicial.
