Sentencia Civil 12/2025 Audiencia Provincial Civil de Barcelona nº 16, Rec. 779/2022 de 17 de enero del 2025

PRIMER. Resum d'antecedents

1.Aquest litigi té per objecte la impugnació d'un acord adoptat per majoria en la junta de propietaris de la comunitat dels edificis del DIRECCION000 i DIRECCION001 de Sant Cugat del Vallès del 29 de juliol de 2019, relatiu a la distribució de unes despeses referents a l'adaptació d'un dels ascensors a la normativa municipal en matèria de sorolls.

La comunitat demandada va comparèixer defensant la plena validesa de l'acord per entendre que s'ajusta al criteri especial de repartiment de les despeses vigent a la comunitat i que tampoc no origina cap perjudici al propietari demandant.

2.La sentència de primera instància refusa la impugnació del propietari demandant tot afirmant que la comunitat de propietaris reparteix d'antuvi les despeses comuns per grups, de manera que l'acord impugnat s'empara en la previsió de l' article 553-3.1 c/ CCC, s'ha adoptat amb les majories exigibles, no suposa una modificació del títol constitutiu i no perseguia originar un perjudici greu per al demandant.

3.Aquesta darrer ha formulat recurs d'apel·lació enfront de dita sentència.

SEGON. Fets rellevants

Per a la millor decisió del recurs es fa convenient una exposició cronològica dels antecedents de fet de la controvèrsia.

Son els que segueixen:

a/ la comunitat de propietaris del DIRECCION000 i DIRECCION001 de Sant Cugat del Vallès està integrada per un edifici compost de quatre escales amb un total de 30 habitatges i locals, essent Bruno el propietari de la meitat indivisa de l'habitatge DIRECCION002 del portal nombre DIRECCION002 del passatge, amb una quota de participació del 3,030% en el conjunt;

b/ d'ençà la seva constitució el juliol de 2003 i l'aprovació del primer pressupost el febrer de 2004 la comunitat distribueix les despeses específiques de cada escala entre els seus integrants, per coeficient les generals de l'edifici i per parts iguals les d'administració del conjunt, sense atenir-se al repartiment per coeficient fixat en el títol;

c/ el 22 de juliol de 2019 l'Ajuntament de Sant Cugat va aprovar un decret d'Alcaldia en què determinava que l'ascensor de l'escala del DIRECCION001 vulnerava la ordenança sobre sorolls i instava la comunitat a adoptar les mesures correctores escaients, a banda d'obrir expedient sancionador amb proposta de sanció de 12.001 euros, que finalment va ser anul·lada pel mateix Ajuntament previ recurs de la comunitat (decret d'Alcaldia del 17 de febrer de 2020);

d/ la junta extraordinària de la comunitat celebrada el següent dia 29 de juliol va acordar amb el suport del 96,97% de les quotes de participació que l'import de les mesures correctores i de la sanció econòmica hauria de ser pagat només pels propietaris de l'escala afectada, amb el vot en contra de Bruno qui postulava l'aplicació estricta de repartiment en atenció a la quota de participació de tots els integrants de la comunitat;

e/ Bruno va promoure el 28 d'octubre de 2019 la impugnació judicial d'aquest acord tot al·legant que és contrari a la llei i al títol i greument perjudicial per a ell;

f/ en junta extraordinària celebrada el dia 7 de novembre de 2019 l'assessor jurídic de la comunitat va tornar a explicar que la reparació de l'ascensor de l'escala afectada i la sanció administrativa hauran de ser satisfetes només entre els propietaris dels elements privatius de l'escala, i es va acordar formalment -per un total del 96,97% quotes de participació i només el vot en contra de Bruno- la ratificació del règim de distribució de les despeses posat en pràctica d'ençà el començament de la vida de la comunitat, malgrat que Bruno va demanar infructuosament la suspensió d'aquesta apartat de la reunió fins que es resolgués precisament la demanda judicial que acabava de interposar en relació a l'acord de la junta de l'anterior 29 de juliol.

TERCER. Quota de participació vsquota de contribució

1.A banda de formular diverses consideracions sobre la imparcialitat dels testimonis que van intervenir en el judici processalment innòcues atès que la controvèrsia fàctica en aquest litigi és pràcticament inexistent, el recurs denuncia de forma implícita la infracció de l' article 553-26.2 CCC en la mesura que no consta l'aprovació formal en cap junta anterior a la de l'acord impugnat d'una modificació del títol a fi d'establir unes quotes de contribució a les despeses diferents de la quota de participació. Només en la junta duta a terme quatre mesos després de la del juliol de 2019 es va prendre un acord d'aquestes característiques i a més per majoria simple i no per la majoria reforçada legal.

S'al·lega que la sentència de primera instància legitima una "política de fets consumats"sense base legal.

L'al·legació no serà acollida.

2.El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va abordar en la sentència 83/2015, del 3 de desembre, la qüestió relativa als requisits que han de concorre per tal que la junta de propietaris pugui acordar una distribució de despeses comunitàries diferent de la que resulta de l'aplicació del coeficient de participació així com el quòrum necessari per a la presa d'aquest acord, sota la perspectiva dels articles 553-3.1, 553-11.1, d/ i 553-45.1 i 4 del Codi civil de Catalunya en la seva redacció primitiva, atès que la llei 5/2015, del 13 de maig, de modificació del llibre cinquè, va introduir una significativa reforma de l'article 553- 45.1 a fi d'afegir que la contribució al pagament de les despeses comunes també pot ser fixada per "acord de la junta", amb la transcendència que més endavant veurem.

En aquesta sentència el tribunal de cassació català es fa ressò de la doctrina continguda a la sentència del Tribunal Suprem 184/2013, de 7 de març ("Se reitera como doctrina jurisprudencial que la cuota de participación en los gastos, establecida en el título constitutivo únicamente puede ser modificada por acuerdo unánime de los propietarios, no así el acuerdo consensuado de establecimiento de las referidas cuotas de participación -que puede fijar unas cuotas diferentes a las establecidas en el título constitutivo- cuya modificación, al constituir una novación en la voluntad convencional, exige la mayoría simple de los propietarios, como expresión de la voluntad general de la Junta de Propietarios"),revalidada per la STS 50/2014, del 6 de febrer (el fet que durant anys els propietaris hagin consentit un repartiment de les despeses diferent del previst en el títol no comporta un acte propivinculant ni una modificació tàcita del títol, que regeix en tota la seva integritat), i conclou afirmant que també és aplicable al règim de propietat horitzontal contingut al llibre cinquè del CCC, a partir de les següents consideracions:

(i) la quota de participació és el paràmetre o criteri per a fixar la participació en les càrregues, beneficis, gestió, govern i els drets dels propietaris, alhora que determina la distribució de les despeses i el repartiment dels ingressos, llevat de pacte en contra ( art. 553-3.1 CCC), complementat amb el fet que els propietaris han de sufragar les despeses comunes en proporció a llur quota de participació, d'acord amb les especialitats que fixen el títol de constitució i els estatuts (art. 553-45.1);

(ii) el títol constitutiu ha de contemplar la quota de participació (art. 553-9.1,b/) i els estatuts regulen els aspectes jurídico-reals del règim de comunitat i poden preveure l'aplicació de despeses i ingressos i la distribució de càrregues i beneficis (art. 553-11.1, d/);

(iii) es requereix la majoria qualificada de 4/5 parts dels propietaris que alhora representin 4/5 parts de les quotes de participació per a modificar el títol constitutiu o els estatus (art. 553-25.2, actual art. 553-26.2) i la unanimitat per a la modificació de les quotes de participació (art. 553-3.4, actuals 553-3.3 i 553-26.1, a/), mentre que el quòrum general per a l'adopció d'acords és el de la majoria simple de propietaris (art. 553-25.5, actual 553-25.2);

(iv) enfront aquestes consideracions, relatives a les quotes de participació, esdevé possible, i fins i tot habitual a la praxis, que les comunitats de propietaris, sense modificar les seves quotes de participació, portin a terme una distribució de les despeses comunitàries que no s'adequa les quotes esmentades i que aquests acords, fruits de la voluntat majoritària dels propietaris, es perllonguen en el temps. Ara bé, per tornar al repartiment conforme a les quotes de participació o a allò que es preveu en els estatuts, és a dir, per a sol·licitar l'aplicació dels mateixos i el retorn al sistema constitutiu, és necessari solament obtenir la majoria simple.

En definitiva, "la doctrina que diferencia entre quotes de participació i modificació del títol o Estatuts front a un sistema de repartiment de les despeses divers al previst en aquells[...] s'adequa a les previsions contingudes en els preceptes del Codi civil de Catalunya abans esmentats, tota vegada que explícitament s'admet a l'article 553-3.1.c ) que la quota de participació és el mòdul per a distribuir despeses i ingressos, llevat de pacte en contra, la qual cosa obre la possibilitat que, sense alterar aquesta, que requereix unanimitat, es puguin adoptar acords de distribució de les despeses comunes diferents al que resultaria de l'aplicació del repartiment segons la quota. Ara bé, aquests acords són susceptibles de ser modificats i retornar a l'aplicació del que es preveu al títol i als Estatuts mitjançant majoria simple".

La STSJ 86/2016, del 7 de novembre, es recolza en aquest precedent immediat per conformar així doctrina legal.

En el cas resolt per aquesta sentència de cassació una comunitat integrada per només dos propietaris havia aprovat durant onze anys seguits un repartiment de les despeses per meitats tot i que els elements privatius tenien quotes de participació diferents i el títol no fixava una quota especial de contribució. Hom considera que aquests repartiments són actes concloents i inequívocs reveladors de "l'existència d'un acord pel repartiment i distribució de les despeses per meitat"als efectes de l' article 553-3.1, c/ CCC, i que "si bé és suficient la majoria per tornar al sistema legal de distribució de les mateixes segons la quota de participació",en aquest cas el propietari demandant no ostentava dita majoria per poder variar "el règim establert de comú acord"per bé que de forma tàcita.

Poc abans, la Resolució de la Direcció General de Dret JUS/3149/2015, del 17 de desembre, havia incidit en la diferència entre la quota de participaciói la quota de contribucióen assenyalar que "la quota de contribució en les despeses comunes no és en si mateixa una quota de participació en aquest règim, sinó una conseqüència d'aquesta",de manera que si el fonament de la quota de contribuciórau exclusivament en la quota de participacióla modificació d'aquella haurà de subjectar-se al règim de modificació d'aquesta (acord unànime dels propietaris, art. 553-26.1, a/), mentre que si la quota de contribucióes fonamenta en el títol o els estatuts -i d'ençà la reforma de l'any 2015 en un acord de la junta- la modificació d'aquesta última no pressuposa la de la quota de participació i requerirà només la majoria qualificada de quatre cinquenes parts de propietaris i quotes pròpia de la modificació del títol i els estatuts o per "acordar quotes especials de despeses" en la redacció actual de l' art. 553-26.2,e/ CCC.

3.La STSJ 27/2022, del 26 de maig, recorda que la doctrina establerta per les sentències 83/2015 i 86/2016 significa que "si para alterar las cuotas de participación fijadas en el título de propiedad se requiere de la unanimidad, esta no será necesaria para adoptar acuerdos de distribución de gastos comunes diferentes a los que resultarían de la aplicación del reparto según la cuota de participación, bastando con la mayoría de 4/5 de los propietarios que representen los 4/5 de las cuotas de participación si supone modificación del título o de los estatutos",afegint-hi que tot això opera "en el bien entendido de que si los acuerdos se han adoptado en otra forma, serán susceptibles de ser modificados y volver a lo que se prevea en el título o en los estatutos por mayoría simple".

4.Al fil d'aquest darrer apunt, la STSJ 50/2023, del 31 de juliol, després de fer esment també de la doctrina fixada per la sentència 83/2015, adverteix que "es conveniente, sin embargo, tener presente lo que ha declarado más recientemente la jurisprudencia del TS",en referència a les sentències del Tribunal Suprem 123/2020, del 25 de febrer , i 163/2020, de l'11 de març, els raonaments més rellevants de les quals transcriu.

La primera d'aquestes sentències del Tribunal Suprem aborda la correlació entre la doctrina dels actes propis i la contribució al pagament de les despeses comunes en el règim de la LPH, evocant la doctrina jurisprudencial sobre la matèria ("La jurisprudencia de esta Sala sobre el artículo 9.1 e) LPH es reiterada, en el sentido de que puede establecerse estatutariamente un régimen especial sobre distribución de gastos, que articule módulos diferentes a la cuota de participación fijada en el título constitutivo para cada piso o local, en relación con el total del edificio, prevaleciendo en este punto la autonomía de la voluntad"),fent menció expressa de la sentència 184/2013 més amunt esmentada, per acabar concloent que "el hecho de que la comunidad haya establecido cuotas lineales en algunos casos, al margen de lo preceptivamente establecido sobre distribución de gastos según la cuota de participación en elementos comunes, no impide su impugnación por parte de los comuneros afectados, dado que dicha práctica no supone modificación de las reglas estatutarias, debiendo prevalecer frente a la inexistencia de un acuerdo unánime lo previsto en el art. 9.1 de la LPH , no pudiendo aceptarse la eficacia de actos propios de la comunidad, al infringir normas imperativas, no pudiendo exigirse que los comuneros disidentes tengan que aceptar las cuotas lineales, en tanto sean más gravosas que la correspondiente siguiendo la aplicación del coeficiente de participación en elementos comunes[...]".

Per la seva banda, la STS 163/2020 després de centrar la qüestió litigiosa ("resolver sobre si es o no posible la modificación tácita del título constitutivo[...] por el transcurso de determinado tiempo tras una modificación del mismo que no ha respetado los requisitos legales"),fa les següents consideracions: "Es cierto que los propietarios, en un momento concreto, pueden aceptar -por determinadas razones- que la participación en los gastos comunes se produzca de modo distinto al establecido en el título constitutivo, al margen de los cauces previstos en la ley. Pero un acuerdo de modificación del título constitutivo requiere la inserción de la propuesta de modificación como punto del orden del día, la oportuna discusión sobre ello y la concurrencia de unanimidad para dicha modificación, que habría de llevarse al registro de la propiedad para que pudiera vincular a terceros que pasen a formar parte de la comunidad con posterioridad al acuerdo, como ocurre con la recurrente. No es esta la situación que se da en el caso ya que no existe ese acuerdo que concretamente establezca, con cumplimiento de las exigencias legales, las nuevas cuotas de participación. De ese modo, en todo momento cualquiera de los propietarios puede exigir que se le aplique el porcentaje de participación previsto en el título para la distribución de los gastos sin que la comunidad pueda negarse a ello".

Dit això, el TSJ conclou en la sentència 50/2023 que "el criterio que se acaba de exponer es perfectamente asumible por esta Sala, teniendo en cuenta que lo que resulta de la regulación contenida en el Capítulo III, Título V, Libro V del CCCat, no es diferente de que lo que se desprende del C.C. y de la LPH".En conseqüència, acull la impugnació d'un propietari que va veure com una comunitat de propietaris simple constituïda legalment passava -sense cap formalitat- a operar en forma de subcomunitat de factoamb un repartiment de les despeses diferent i més onerós que el previst en el títol.

5.Seguint el marc normatiu i jurisprudencial exposat, l'acció d'impugnació no pot prosperar.

En efecte, la comunitat demandada -si més no d'ençà l'entrada en vigor de la reforma del llibre cinquè mitjançant la Llei 5/2015- estava facultada a l'empara de l' article 553-45.1 CCC per acordar en junta un repartiment ocasional de la despesa en atenció a un criteri especial diferent del que estableix el títol constitutiu, sempre que aquest acord s'adoptés amb la majoria qualificada de l' article 553-26.2 CCC.

Així s'esdevingué en la junta celebrada el 29 de juliol de 2019, on clarament s'adopta el criteri de repartir una determinada despesa imprevista i per tant no pressupostada (sanció econòmica imposada en un expedient administratiu municipal) entre els propietaris de l'escala del nombre 6 i no seguint el criteri del coeficient del títol.

No és superflu posar de relleu que en puritat l'acord impugnat va queda buit de contingut als sis mesos de la seva adopció, quan l'Ajuntament de Sant Cugat anul·là la sanció econòmica imposada a la comunitat, la qual cosa comportava una sobrevinguda manca d'objecte de l'acord.

A més, cal tenir en compte que la junta celebrada el següent 7 de novembre va ratificar per amplíssima majoria i amb vocació de permanència les quotes especials de despeses-segons les anomena el vigent article 553-26.2,e/ CCC- que venien essent aplicades des del començament de la vida de la comunitat, i de les que l'acord més puntual ara impugnat n'era una mostra.

En contra del que s'afirma en el recurs, l'administrador de la comunitat ha certificat que l'acord impugnat -i també el de la junta del següent 7 de novembre- es va prendre per la immensa majoria de propietaris que representen el 96,97% de les quotes de participació en virtut del mecanisme de formació successiva de la voluntat previst en l' article 553-26.3, b/ CCC.

En darrer terme, tampoc no s'aprecia que l'acord impugnat sigui greument perjudicial per al propietari impugnant, ja que les quotes especials de despesesaprovades per la comunitat de les que se'n deriva l'acord impugnat responen a un criteri racional, de manera que cada escala assumeix les despeses específiques que genera només el seu respectiu espai i no els de les altres escales, mentre que són objecte de repartiment per coeficient les despeses relatives a elements comuns a totes les escales i només per caps les despeses d'administració.

QUART. De les costes i del dipòsit legal

Les costes del recurs aniran a càrrec de l'apel·lant per imperatiu de l' article 398.1 LEC, amb pèrdua del dipòsit constituït per a apel·lar de conformitat amb allò que disposa l'apartat 8 de la disposició addicional 15ª LOPJ.

Vistos els preceptes legals aplicats.