Sentencia Civil 581/2024 Audiencia Provincial Civil de Barcelona nº 16, Rec. 509/2022 de 25 de octubre del 2024

PRIMER. Resum d'antecedents

1.La demanda que obre aquest litigi persegueix una declaració judicial de que un determinat llegat d'immoble disposat per Natalia en el seu darrer testament comprèn estrictament el local independent amb entrada pel carrer Petrarca 9 de Sabadell i no l'altre local independent amb entrada pel carrer Corneli Nepos 10, sent així que ambdós locals constitueixen una sola finca registral i cadastral.

La part demandada es va oposar per separat a la pretensió dels demandants, coincidint però en els arguments d'oposició.

2.La sentència del jutjat és desestimatòria de la demanda, bàsicament en considerar que la càrrega de la prova que la voluntat de la testadora no s'ajustava a la descripció registral de la finca del carrer Petrarca objecte del llegat corresponia als demandants, i que el contrast entre els successius testaments Natalia revela que la testadora va voler introduir en darrer terme un "canvi amb contingut jurídic"en les seves disposicions d'última voluntat, que concordaria amb el testimoni de la seva cunyada Azucena.

3.La part actora ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta sentència de primer grau.

SEGON. Exposició de fets rellevants

Per a la resolució del recurs és fa necessària una exposició dels fets admesos i acreditats bàsicament a través de la documental pública i privada acompanyada amb la demanda.

Son aquests:

a/ el matrimoni format per Evaristo i Natalia va tenir quatre fills: Bernabe (nascut l'any 1957), Marta (1959), Zaira (1961) i Carlos Jesús (1973);

b/ el 19 d'agost de 1981 cadascun dels consorts esmentats va fer testament davant notari nomenant hereus universals els quatre fills amb usdefruit universal pel cònjuge supervivent;

c/ en data 2 de juny de 2004 Natalia i Evaristo van atorgar davant notari sengles testaments revocatoris dels anteriors i en els quals cada testador (i) nomenava hereu el seu cònjuge, (ii) instituïa substitucions vulgars a favor dels quatre fills, (iii) disposava prellegats, de contingut idèntic en cada testament, relatius a diversos immobles tots ells situats a Sabadell, amb el següent contingut: per a Marta, els dos locals del carrer Prudenci 11 i el del bloc Arrahona (local 17); per a Zaira, el local del carrer Prudenci 9; per a Carlos Jesús, el local del carrer Corneli Nepos 10, i per a Bernabe, els locals dels carrers Petrarca 9 i Prudenci 2-4;

d/ Evaristo va morir el 6 de novembre de 2012, essent succeït a títol d'hereva per la seva esposa, qui va acceptar l'herència -amb liquidació de la societat de guanys- el següent 14 de febrer;

e/ en data 1 de desembre de 2016 es va produir el traspàs de Bernabe, que deixava esposa i dos fills, Amparo i Federico;

f/ el 8 de març de 2018 Natalia, amb veïnatge civil català per residència, va atorgar un tercer testament notarial també revocatori de l'anterior i en el qual designava hereus els seus tres fills vius Marta, Zaira i Carlos Jesús, i disposava que "lega a sus nietos (hijos de su fallecido hijo Bernabe), estos son, DOÑA Amparo y DON Federico, por partes iguales, los locales sitos en Sabadell, Calle Petrarca, número 9, Calle Prudencio, números 2-4, y Grupos Arrahona, Bloque 85, (local 17). [...] Los faculta expresamente para que puedan tomar posesión por sí solos de dichos bienes";

g/ Natalia va traspassar el 22 de març de 2018, als 89 anys d'edat;

h/ molts anys enrere els consorts Evaristo i Natalia havien construït un edifici de planta baixa i tres altes amb entrada principal pel carrer Petrarca 9 de Sabadell i una entrada posterior pel carrer Corneli Nepos 10, que es va subjectar al règim de la propietat horitzontal (escriptura de 15 de juny de 1976), quedant definida la planta baixa en el títol constitutiu, tot i que en la realitat física constituïen dos locals independents, com un sol local comercial de 330 m2 de superfície construïda (323 m2 segons el Cadastre), amb entrada pels dos carrers esmentats, i que conforma un sol element privatiu de la propietat horitzontal (nombre 1, amb una quota de participació del 36,40% en el total edifici), una sola finca registral (nombre 31.980) i una referència cadastral (3911014DG2031A0001GD) que localitza l'immoble al carrer Corneli Nepos 10; tot i això, atès que els sis habitatges de les plantes altes tenien accessos independents bé per les escales amb entrada pel carrer Petrarca o bé per les del carrer Corneli Nepos, el propi títol constitutiu de la propietat horitzontal va crear dues subcomunitats integrades per cada bloc, quedant adscrit el local de la planta baixa a les dues subcomunitats amb un coeficient especial a cadascuna de d'elles del 36,40%;

i/ d'ençà l'any 1998 el local amb entrada pel carrer Petrarca 9 va ser arrendat a tercers per Evaristo o per Natalia per destinar-lo a taller d'automòbils, mentre que el local amb entrada pel carrer Corneli Nepos 10 va ser llogat a partir de 1995 a tercer per destinar-lo a botiga de roba i d'ençà el desembre de 2002 va ser llogat a Carlos Jesús, el seu fill petit, qui hi explotava un negoci de bar -hi va fer obres d'adaptació- fins que el traspassà a tercer;

j/ en aquella mateixa època Evaristo també havia aixecat un altre edifici en el carrer Prudenci 2-4, la planta baixa del qual consta físicament d'un sol local, per bé que en el títol constitutiu de la propietat horitzontal així como al Registre i al Cadastre apareix com a dos locals independents (elements privatius nombres 1 i 2, que corresponen a les finques registrals 11.901 i 11.902 amb diferents referències cadastrals);

k/ mitjançant escriptura del 27 de juny de 2018 Amparo i Federico van fer seus els llegats ordenats per la seva àvia Natalia en el darrer testament, fent menció expressa (i) del local dels carrers Petrarca 9 i Corneli Nepos 10, identificat com a finca única a partir de les seves descripcions registral i cadastral i valorat en 250.000 euros; (ii) dels locals del carrer Prudenci 2-4 identificats com a dues finques també seguint les descripcions registral i cadastral i valorats en 90.000 euros en total, (iii) i del local únic del bloc Arrahona, finca registral 45.607 valorada en 53.350 euros, obtenint la inscripció al seu nom de les finques al Registre de la propietat el següent 27 de juliol;

l/ els tres hereus Natalia van acceptar l'herència de la mare mitjançant escriptura del 19 de setembre de 2018, incloent-hi en el cabal relicte la finca registral 31.980 (local comercial amb entrada pels carrers Petrarca 9 i Corneli Nepos 10), per bé que amb la manifestació expressa que "de dicha finca solo forma parte de los bienes que corresponden a los herederos la parte de finca con entrada por la calle Cornelio Nepos, número 10, sin perjuicio de que tenga que realizarse previamente la correspondiente segregación, siendo la parte de finca con entrada por la calle Petrarca, número 9, la que fue objeto de legado a favor de los nietos de la causante, Doña Amparo y Don Federico".

m/ la demanda que obre aquest procés va ser interposada pels hereus esmentats el següent 6 de novembre.

TERCER. Interpretació de les disposicions testamentàries

1.L' article 421-6 del Codi civil de Catalunya (CCC), llibre quart aprovat per la Llei 10/2008, de 10 de juliol, estableix en el seu apartat 1 que "en la interpretació del testament, hom s'ha d'atenir a la veritable voluntat del testador, sense haver-se de subjectar necessàriament al significat literal de les paraules emprades"; tot seguit precisa en el punt 2 que "les clàusules ambigües o fosques s'interpreten en sentit favorable a llur eficàcia, comparant les unes amb les altres, i si hi ha contradicció irreductible, no és vàlida cap de les que pugnen substancialment entre elles. Les disposicions inintel·igibles es consideren no formulades". I s'acaba proclamant (apartat 3) que "en els casos de dubte, les disposicions que imposen qualsevol càrrega s'interpreten restrictivament".

Per imperatiu de la disposició transitòria primera de la Llei 10/2008 el darrer testament Natalia ha de ser interpretat seguint les regles de l'article esmentat.

Atès que la norma precedent, l' article 110 del Codi de successions per causa de mort, aprovat per la Llei 40/1991, de 30 de desembre, es manifestava en termes pràcticament idèntics, la doctrina del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya conformada a partir d'aquesta norma és extensible a la que l'ha vingut a substituir.

Així, la STSJ 50/2015, de 6 de juliol, declara que "aquest article 110 CS, a diferencia del que disposa l ' article 675 CC ("Toda disposición testamentaria deberá entenderse en el sentido literal de sus palabras, a no ser que aparezca claramente que fue otra la voluntad del testador En caso de duda se observará lo que aparezca más conforme a la intención del testador según el tenor del mismo testamento. El testador no puede prohibir que se impugne el testamento en los casos en que haya nulidad declarada por la ley"), no inicia la seva redacció amb el mandat d'interpretar tota disposició testamentària segons el sentit literal de les seves paraules, sinó que el seu punt de partida inicial és la consecució, per part de l'intèrpret, de la veritable voluntat del testador, de manera que la literalitat de les paraules emprades resta en un segon pla. Aquest precepte que aposta per la primacia del subjectivisme en la interpretació testamentària ja es contenia a l'article 241 de la Compilació de 21 de juliol de 1960 i porta causa del Digest 50,17,12, alhora que es reflecteix en l'apotegma jurídic "In testamentins plenius voluntates testantium interpretantur". I s'adequa perfectament amb el fet que la declaració de voluntat unilateral i no receptícia del causant, en el seu negoci de darrera voluntat, no pot ésser interpretada des d'un punt de vista objectiu, tota vegada que la manca de caire receptici de la mateixa impedeix acollir els principis de confiança dels tercers i de responsabilitat pròpia de qui emet la declaració de voluntat que impulsen la interpretació objectiva, com és el cas dels negocis contractuals".

Anys abans, el mateix tribunal de cassació català recordava (sentència 36/2009, de 23 de setembre) que "en general, hemos dicho que en la interpretación del testamento es necesario atenerse a la verdadera voluntad del testador (STSJC 16/1993 de 22 jul.) y, si bien la primera aproximación para reconstruir dicha voluntad viene determinada por las concretas palabras utilizadas en el testamento (STSJC 38/2004 de 20 dic.), sobre todo cuando en su otorgamiento hubieren intervenido profesionales (STSJC 15/2006 de 24 abr.), conforme a lo que prescribe el art. 110.1 CS, no será necesario sujetarse necesariamente al sentido literal de las mismas ( SSTSJC 5/2001 de 25 ene ., 10/2001 de 22 feb ., 34/2002 de 11 nov ., 40/2008 de 1 dic . y 20/2009 de 25 may .), siendo lícito para determinarla acudir, incluso -cuando no venga limitado legalmente-, a "elementos [probatorios] extrínsecos" ( STSJC 34/2002 de 11 nov .), aunque siempre "con las debidas precauciones" ( STS 1ª 2 sep. 1987 ) y sin olvidar que, conforme a lo que resulta de la tradición jurídica catalana de raíz justinianea (D. 34,5,24) y a lo que prescribe el art. 110.3 CS ( art. 421-6.3 C.C.Cat .), en los casos de duda la interpretación debe hacerse en sentido favorable al favorecido por la disposición testamentaria ( SSTSJC 13/1997 de 26 may . y 20/2000 de 6 nov .)".

2.L'obligada interpretació subjectiva del testament en litigi permet concloure que la veritable voluntatde la testadora Natalia era la que preconitzen els seus fills hereus en la demanda, en contra del que va concloure el jutge de primera instància, per les raons que s'exposen seguidament.

Els demandats han sostingut en tot moment que el local de la planta baixa de l'edifici del carrer Petrarca 9 constitueix un sol local en correspondència amb la seva configuració registral i cadastral, tot i admetre que compta amb dues entrades: una anomenada principalen el títol constitutiu de la propietat horitzontal pel carrer Petrarca, i una altra a la part posterior de l'edifici pel carrer Corneli Nepos. S'afirmava en la contesta a la demanda i es reitera en aquesta segona instància que "a pesar de poderse dividir por sus condiciones nunca se hizo, porque fue voluntad de los abuelos que fuera siempre una sola y única finca".

La realitat acreditada desmenteix però aquesta darrera afirmació alhora que estalona el punt de partida de la demanda: l'esmentada planta baixa físicament està dividida en dues parts, que donen lloc a sengles locals comercials amb entrades respectives pels carrers esmentats. Així ho palesa no tan sols el fet que els cònjuges Evaristo- Natalia en els seus respectius testaments del juny de 2004 fessin referència separada als locals de Petrarca 9 i de Corneli Nepos 10, entesos com a immobles diferents, sinó també el caramull de contractes d'arrendament de local de negoci subscrits pels senyors Evaristo- Natalia amb terceres persones -fins i tot amb el seu fill petit- demostratius que els locals de referència estaven separats per una paret i constituïen unitats independents.

3.D'altra banda, és molt revelador el fet que la testadora en els seus dos darrers testaments (anys 2004 i 2018) denomini les finques de les que disposa per via de llegat per la seva ubicació física, clara i intuïtiva, sense fer esment de les dades d'identificació registral i cadastral que lògicament exigeixen un suport documental per a recordar-les. No consta que els notaris autoritzants formulessin cap reserva davant aquesta forma d'identificació dels immobles.

En aquest sentit escau apuntar que el Reglament Hipotecari estableix com a criteri preferent per a la correcta descripció de la situació de les finques urbanes la determinació del "término municipal y pueblo en que se hallaren; el nombre de la calle o sitio; el número si lo tuvieren, y los que hayan tenido antes; el nombre del edificio si fuere conocido por alguno propio", afegint-hi la incorporació de la referència cadastral "en los supuestos legalmente exigibles" ( art. 51, regla 3ª RH).

Sota aquesta perspectiva, no consta cap dubte dels demandats per entendre que el llegat a favor seu d'un immoble situat al carrer Prudenci 2-4 comprenia el local físic únic tot i que en l'àmbit registral i cadastral constituïa dues finques, evidenciant que ha de prevaldre la descripció col·loquial de la finca emprada per la testadora concordant amb la realitat física en detriment d'una descripció registral i/o cadastral de difícil recordança.

4.És també prou significatiu que els prellegats disposats en els testaments simultanis atorgats l'any 2004 pels cònjuges Evaristo i Natalia distingien clarament entre el local de Petrarca 9 -atribuït al fill gran Bernabe- i el local de Corneli Nepos 10 -llegat al fill petit Carlos Jesús.

Natalia en el testament de 2018 ja no necessitava fer aquesta distinció puix que no disposava expressament del local de Corneli Nepos, i res no fa pensar que en aquesta ocasió pogués haver concebut el local del carrer Petrarca -únic immoble de què disposa de manera expressa en allò que ara interessa- en un sentit diferent del que reflectia el seu testament de l'any 2004.

De fet, la certificació cadastral del local litigiós el configura com a únic però li assigna com a localització el carrer Corneli Nepos 10 malgrat que en la representació gràfica comprèn tota la superfície de la planta baixa, la qual cosa, seguint l'estricta literalitat postulada pels demandats, conduiria a l'absurd d'afirmar que aquest és un local diferent del situat al carrer Petrarca 9 que no gaudiria de reconeixement cadastral.

5.La part demandada incideix en un argument sintàctic que no té prou força, atès que si la testadora va fer servir el plural (los locales)per a designar els immobles que llegava als nets és perquè com a mínim eren tres els locals de què disposava situats a diferents indrets, no perquè necessàriament considerés que el llegat concret de l'immoble del carrer Petrarca comprengués un o dos locals.

Però és que l'argument tampoc no referma la tesi dels demandats, puix que una hipotètica al·lusió en plural als locals de l'edifici del carrer Petrarca per part de la testadora significaria que entenia que en comprenia més d'un, en contra de la tesi central dels demandats segons la qual en la realitat física, registral i cadastral el local és únic.

6.És evident que la testadora va introduir un apreciable canvi en la seva darrera voluntat testamentària comparada amb la que havia manifestat en el testament atorgat catorze anys abans. En el decurs d'aquests anys se li va premorir el fill gran, i és innegable que en el darrer testament desapareixen els prellegats per a cadascun dels quatre fills, que substitueix per la designa com hereus dels tres fills vius i uns llegats d'immobles pels dos nets fills de Bernabe.

En aquest sentit, el testimoni Azucena, germana de Evaristo i per tant cunyada de la testadora, va servir per a deixar clara la seva convicció que la intenció Natalia era la d'igualar tots els fills incloent-hi l'estirp del fill premort, i que els llegats a favor d'uns nets -fills del fill premort- i no d'altres s'explica pel propòsit de la testadora d'evitar que aquells compartissin béns amb els seus oncles, alhora que també volia que el local del carrer Corneli Nepos 10 fos per el fill Carlos Jesús per via hereditària, en correspondència amb el fet que aquest darrer hi havia explotat un bar en aquest local.

Aquesta destinació post mortemdel local del carrer Corneli Nepos coincideix amb la que figurava en el testament de l'any 2004. Rodolfo, fill de la co-demandant Zaira i per tant net de la testadora, també va oferir al judici una plausible i convincent explicació del canvi de criteri de la testadora, sense que els apel·lats hagin rebatut tan sols aquestes explicacions en l'oposició al recurs.

7.En qualsevol cas, admetent les parts que Evaristo i Natalia volien afavorir els quatre fills per igual, tal com exposaren a la vista els parents abans esmentats, la prova practicada no desmenteix aquesta voluntat.

En efecte, cal assenyalar que a les disposicions estrictament testamentàries de l'any 2018 que segons els demandats reflectirien que els nets afavorits amb llegats rebien aproximadament una quarta part del patrimoni relicte de l'àvia (aquesta havia valorat l'any 2013 en un total de 1.223.107,97 € els bens de la societat de guanys, la meitat dels quals va rebre en qualitat d'hereva del seu espòs difunt), s'hi han d'afegir les transmissions fetes en vida pels progenitors a cadascun dels fills de sengles habitatges de l'edifici del carrer Prudenci 9-11, sense perdre de vista que les superfícies dels habitatges no eren idèntiques, la quals cosa dugué als progenitors dels germans Marta Zaira Carlos Jesús Bernabe a establir compensacions a través dels prellegats i més tard, ja només Natalia, mitjançant llegats a dos dels seus nets.

A banda, sense el testament de l'any 2018, els aquí demandats haurien ocupat en la successió de l'àvia paterna la posició del seu pare premort en qualitat de substituts vulgars, de manera que haurien concorregut amb els seus oncles en la successió del béns relictes diferents dels prellegats (places de pàrquing, immobles a Jaén, comptes bancaris i valors), mentre que amb el testament del 2018 deixaven de rebre aquesta participació. Aquesta circumstància explica que l'àvia volgués compensar-los afegint-hi un nou local (el del bloc Arrahona) al lot destinat al fill Bernabe en el testament de l'any 2004, en una nova mostra de la voluntat de la testadora d'assolir la màxima igualtat possible entre les estirps de successors.

8.En conseqüència, la pretensió de la demanda ha de ser acollida de manera substancial, la qual cosa comporta declarar que el llegat disposat en el darrer testament Natalia relatiu al local del carrer Petrarca 9 només comprèn la part del local de la planta baixa de l'edifici que té entrada per aquest carrer en la seva configuració actual (petitum1.A), havent de quedar sense efecte l'escriptura de data 27 de juny de 2018 atorgada pels demandats de presa de possessió de llegats en la mesura que excedeixi de l'objecte del llegat indicat, amb la corresponent rectificació de la inscripció 3ª practicada en data 27 de juliol de 2018 en la finca registral 31.980 del Registre de la Propietat de Sabadell nombre 1 (petitums1.B, 1.C i 1.E), prèvia determinació en fase d'execució de sentència de la superfície dels esmentats locals independents, atès que no s'ha aportat la prova pericial anunciada a la demanda que era imprescindible per a establir aquesta realitat fàctica; en el seu cas, corresponen als hereus demandants els lloguers meritats pel lloguer del local del carrer Corneli Nepos 10 d'ençà la mort de la causant (petitum1.D).

La condemna de fer no pot anar més enllà, ja que la resta de modificacions proposades (petitum1.F) afecten el títol constitutiu de la propietat horitzontal de l'edifici del carrer Petrarca 9 de Sabadell i no poden dur-se a terme sense la intervenció dels integrants de la comunitat de propietaris.

QUART. De les costes i del dipòsit legal

Les costes de la primera instància aniran a càrrec de la part demandada, segons el que prescriu l' article 394.1 LEC.

No es farà imposició de les costes del recurs per imperatiu de l' article 398.2 LEC, amb devolució del dipòsit constituït per a apel·lar de conformitat amb allò que disposa l'apartat 8 de la disposició addicional 15ª LOPJ.

Vistos els preceptes legals esmentats,