Última revisión
06/02/2025
Sentencia Civil 760/2024 Audiencia Provincial Civil de Barcelona nº 17, Rec. 1186/2022 de 20 de noviembre del 2024
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 42 min
Orden: Civil
Fecha: 20 de Noviembre de 2024
Tribunal: Audiencia Provincial Civil nº 17
Ponente: MARIA SANAHUJA BUENAVENTURA
Nº de sentencia: 760/2024
Núm. Cendoj: 08019370172024100723
Núm. Ecli: ES:APB:2024:13421
Núm. Roj: SAP B 13421:2024
Encabezamiento
Paseo Lluís Companys, 14-16, 1a planta - Barcelona - C.P.: 08018
TEL.: 934866210
FAX: 934866302
EMAIL:aps17.barcelona@xij.gencat.cat
N.I.G.: 0811342120198262007
Materia: Juicio Ordinario
Entidad bancaria BANCO SANTANDER:
Para ingresos en caja. Concepto: 0967000012118622
Pagos por transferencia bancaria: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274.
Beneficiario: Sección nº 17 de la Audiencia Provincial de Barcelona. Civil
Concepto: 0967000012118622
Parte recurrente/Solicitante: Mariana
Procurador/a: Jose Maria Argüelles Puig
Abogado/a:
Parte recurrida: Roberto
Procurador/a: M. Soledad Lopez Garcia
Abogado/a:
. Fernando Carlos de Valdivia González (Presidente) . Maria Sanahuja Buenaventura
. Jesus Arangüena Sande
Barcelona, 20 de noviembre de 2024
Antecedentes
"SE ESTIMA ÍNTEGRAMENTE LA DEMANDA presentada por la Procuradora de Tribunales Dña. Mª Soledad López García, actuando en nombre y representación de la actora en la persona de D. Roberto, contra la demandada, en la persona de DÑA. Mariana y CONDENO A ÉSTA A ESTAR Y PASAR POR LOS SIGUIENTES PRONUNCIAMIENTOS:
SE RECONOCE EL DERECHO DE D. Roberto A PERCIBIR DE DÑA. Mariana SUS DERECHOS LEGITIMARIOS RESPECTO A LA HERENCIA DE LA MADRE DE AMBOS, DÑA. Lourdes, Y QUE HA QUEDADO PROBADO QUE ASCIENDE A LA CANTIDAD DE 40.661,32€.
SE CONDENA A DÑA. Mariana A PAGAR LA CANTIDAD DE 40.661,32 € ASÍ COMO LOS INTERESES MORATORIOS DEVENGADOS DESDE EL 27 DE OCTUBRE DE 2018 HASTA EL EFECTIVO PAGO DE LA REFERIDA LEGÍTIMA AL DEMANDANTE.
SE IMPONEN LAS COSTAS A LA DEMANDADA."
Se señaló fecha para la celebración de la deliberación, votación y fallo que ha tenido lugar el 20/11/2024.
Se designó ponente a la Ilma. Sra. Magistrada Dª. Maria Sanahuja Buenaventura.
Fundamentos
Expone que la causante falleció habiendo otorgado testamento abierto ante el Notario de Manresa, en fecha 19 de febrero de 2016, instituyendo heredera universal a la hija Sra. Mariana, y en cuanto a la legítima, la testadora indica de modo falaz haber entregado la legítima en vida a su hijo, mi el demandante, siendo dicha manifestación incierta, pues no ha recibido en vida de su madre importe alguno en concepto de legítima.
Y aunque se hace constar en testamento la supuesta voluntad de la testadora que no se devengarán intereses, dado que no obedece a la verdad esta cláusula no es más que otra cláusula que debe tenerse por no puesta, pues es palmario que no obedece a la voluntad real de la causante. Es una prueba más que la causante estaba siendo manipulada de modo exacerbado por la ahora demandada. No solo quiere privar de la legitima a su hermano, sino que como sabe que es falsa la manifestación de haberse entregado en vida, incluye la cláusula del no devengo de intereses cuando supuestamente se había ya entregado en vida la legitima de su hermano, por lo que la inclusión de la cláusula negativa de intereses es solo un abuso más.
"...no es discuteix que el senyor Roberto ostenti la condició de legitimari de la seva mare amb una quota del 12,5% ( en aplicació de les previsions dels articles 451-5 i 451-6 del CCCAT ) i per aquest motiu no s'oposa íntegrament a la demanda des del moment en què a la seva pètita es pretén, entre d'altres, la declaració que el senyor Roberto té dret a percebre els drets legitimaris de la seva mare, sense perjudici de què en el decurs del procediment s'acredités que el demandant ja ha rebut béns a compte dels seus drets legitimaris."
"Pel que fa al quantum de la legítima i aplicant les regles de l' article 451-5 del CCCAT, aquesta part no pot fer altra cosa que ser coherent amb els seus propis actes i partir de l'inventari de béns i drets que consten en l'escriptura d'herència annexa a la demanda com a document núm. 10."
"TOTAL ACTIU DE L'HERÈNCIA: 115.780,67 euros. No es va fer constar passiu. Per tant, la quota legitimària resultant de la valoració feta a l'inventari inclòs a l'escriptura d'acceptació d'herència, és de 14.472,58 euros."
"la realitat és que la legítima no merita interessos amb anterioritat a la data de la interpel·lació judicial".
Y solicita se dicte "Sentència per la que estimant parcialment la demanda fixi l'import de la legítima en de 14.472,58 euros, sense perjudici de què en el transcurs del procediment s'acredités que el demandant ja ha rebut béns a compte dels seus drets legitimaris".
- INFRACCIÓ DE L' ARTICLE 209.4ª DE LA LEC. INCONGRUÈNCIA DE LA SENTÈNCIA EN LA SEVA MODALITAT "EXTRA PETITUM".
Considera que el procediment ho és de reclamació de legítima, no d'impugnació del testament, que disposa d'una acció autònoma ( article 422-3 del CCCAT ); i per tant, no es poden discutir les seves clàusules en el sí d'una reclamació de legítima.
Que la decisió sobre les interessos no és processalment correcte atesa l'acció exercitada, fins al punt que no hi ha un previ pronunciament sobre l'eventual nul·litat de la clàusula; ni tampoc substantivament atès l'argument "d'irrellevància" de la voluntat de la testadora per revocar les clàusules testamentàries no està recollit en cap text legal.
Però és que fins i tot en el cas de considerar-se pel Tribunal que la impugnació del testament -clàusula de no meritació d'interessos- està articulada correctament, igualment el resultat no podria ser altre que la desestimació de la "impugnació" ja que no s'ha practicat cap prova - ni la testifical del notari que va proposar la demandant - de la que es pugui deduir o interpretar que la clàusula de meritació d'interessos no responia a la voluntat de la causant. La mera aparent contradicció entre la no meritació d'interessos i el fet de tenir la legítima per pagada, no és suficient per rectificar la voluntat de la testadora, i més sense haver-se escoltat ni a la testadora, ni a l'hereva, ni al notari, ni haver-se aportar informes mèdics que poguessin avalar aquesta suposada manipulació. Per tant, sigui quina sigui la quantia final de la legítima, aquesta no hauria d'estar exclosa de la meritació d'interessos, conforme les previsions de l' article 451.14.1 CCCAT ).
- ERRADA EN LA VALORACIÓ DE LA PROVA EN RELACIÓ A LA FINCA DEL DIRECCION000 DE MANRESA.
"...el perit de aquesta part demandada, ja va explicar que en el seu dictamen es descartaven aquells immobles que no tinguessin una antiguitat similar a la finca en qüestió. És cert que el seu peritatge no valora els immobles a la data de defunció de la causant, però a l'acta de la vista va indicar quin seria el coeficient corrector que correspondria.
Un altre motiu de discrepància amb la valoració judicial, potser el més significatiu, ho és en relació al fet que no es consideri provada l'existència d'un arrendatari a l'immoble del DIRECCION000, en quin cas el mètode correcte per valorar hauria estat el mètode de capitalització, com així reconeix fins i tot el pèrit de l'actora (pàgina 5 de la Sentència, penúltim pàrraf).
... amb la pericial de la part demandada (senyor Apolonio), en quin informe aportat abans de l'audiència prèvia, apartar 9.3, fa constar: "Es disposa d'informació referent a l'habitatge NUM000: està arrendat amb un contracte signat a l'any 1982, on no consta la duració del contracte i un lloguer mensual de 195,82 euros ( 191,79 + 4,03 ). Si l'esmentat contracte es considera indefinit el valor de càlcul de la renta de l'habitatge seria de 51.259 euros (...) Explicant acte seguit quin seria el mètode de capitalització de la renda. El contracte d'arrendament consta unit al dictamen com a ANNEX i és del 01/07/1982, per tant, subjecte a pròrroga forçosa, o el que és el mateix, indefinit. També hi consta com a ANNEX el rebut de pagament del lloguer. El mateix perit senyor Apolonio va confirmar a l'acta de la vista que l'immoble estava llogat. Doncs bé, ni l'afirmació del perit, ni el contracte, ni el rebut de renda, han estat valorats a la Sentència.
...la Sentència inclou LA PARADOXA DE NO TENIR PER PROVAT UN ARRENDAMENT QUE LES DUES PARTS VAN RECONÈIXER A L'AUDIÈNCIA PRÈVIA I QUE VA MOTIVAR QUE JA NO CALGUÉS PRACTICAR PROVA TESTIFICAL AL RESPECTE. I si aquest arrendament està reconegut per les parts, la seva valoració s'ha de fer capitalitzant-lo, com així reconeixen els pèrits - ambdós -, si bé un ho ha fet (perit de la demandada, senyor Apolonio) i l'altre no (Sr. Carlos Daniel).
- ERRADA EN LA VALORACIÓ DE LA PROVA EN RELACIÓ A LES DUES FINQUES CONSISTENTS EN DOS LOCALS DEL MUNICIPI DE TORÀ.
.. el motiu de discrepància amb l'argumentari de la Sentència és en la no valoració ( ni menció ) del fet que 5 mesos després de la defunció de la causant, els dos locals es van vendre a tercers, per uns imports de 20.000 euros i 15.000 euros, respectivament. Les escriptures de compravenda consten annexes al dictamen del senyor Apolonio. Per contra no hi ha cap referència a dites ventes en el del senyor Carlos Daniel, la qual cosa significa que no es va valorar aquest fet en el seu dictamen.
- DISCREPÀNCIA AMB LA CONDEMNA EN COSTES.
... l'hereva demandada no ha fet més que defensar la que en el seu dia fou la voluntat de la seva mare.
Por su parte el Artículo 451-14.1 CCCat establece respecto de los intereses de la legítima que
Es criterio jurisprudencial que toda disposición testamentaria deberá entenderse en el sentido literal de sus palabras, a no ser que aparezca claramente que fue otra la voluntad del testador, y en caso de duda se observará lo que sea más conforme a la intención del testador según el tenor del mismo testamento.
El hecho de que la heredera no haya podido acreditar que el legitimario recibió bienes suficientes para cubrir la legítima, no invalida la cláusula testamentaria que excluye la producción de intereses en el legado de legítima.
De hecho, la demanda no plantea en ningún momento la declaración de la nulidad de dicha cláusula, sino únicamente la declaración del derecho del demandante al cobro de su legítima, negando que haya recibido bienes a cuenta de la misma. Y respecto a los intereses, la demanda plantea alternativamente la condena al pago de
Es por ello que la condena en cuanto a los intereses solo puede fijarse desde la interposición de la demanda, por lo que se estima este motivo de recurso.
Como indica la parte recurrida, este hecho, de gran trascendencia para la valoración de la vivienda, fue introducido en el procedimiento extemporáneamente en el dictamen pericial de la demandada, presentado además en plazo menor al fijado en la LEC respecto a la audiencia previa.
Es más, entra en clara contradicción con lo expuesto en la contestación a la demanda, en la que se dice ser coherente con sus propios actos, y se remite a
En dicha escritura de manifestación, aceptación y adjudicación de herencia, de 30 de enero de 2019, en la que se relacionan los cuatro bienes inmuebles (dos pisos y dos locales) que componen el activo, se indica:
Y a ambas viviendas, de la DIRECCION000, y DIRECCION002, de Manresa, se les atribuye en esa escritura de manifestación, aceptación y adjudicación de herencia el mismo valor de 47.565,76 €.
Es por ello que no puede tenerse en consideración un hecho obstativo, negado en el propio escrito de contestación a la demanda, como es la existencia de una posible arrendataria, introducido de manera irregular con la pericial aportada.
En cuanto a la valoración de las viviendas coincidimos con la juzgadora a quo respecto a que la pericial aportada por la parte actora, realizada por el Sr. Carlos Daniel, es más exhaustiva que la realizada por el Sr. Apolonio. Y ello porque el primero concreta el seguimiento de las directrices de la Orden ECO/805/2003, de 27 de marzo, sobre normas de valoración de bienes inmuebles y de determinados derechos para ciertas finalidades financieras. Explica cómo se ha seguido el Método de Comparación al cumplirse los requisitos que determina el artículo 21, y el 22, de dicha norma, seleccionando 6 de las 10 muestras para realizar la homogeneización en función de las características del inmueble a valorar, como son la ubicación, calidad, ascensor, antigüedad y superficie. Y llega a la conclusión de que el valor de cada vivienda es de 122.740.- €.
En consecuencia se desestima el motivo de recurso.
Nuevamente consideramos que la valoración realizada por el Sr. Carlos Daniel es más completa y certera, por las mismas razones que se han expuesto en relación a las viviendas.
Entendemos que los intereses son un aspecto accesorio de la reclamación, que se ha visto estimada enteramente, por lo que deben imponerse las costas de la primera instancia.
Fallo
ESTIMAMOS EN PARTE el recurso planteado por la representación de Sra. Mariana, y revocamos en parte la Sentencia dictada por el Juzgado de Primera Instancia nº 3 de Manresa, únicamente en lo relativo a los intereses, que se devengaran desde la interposición de la demanda. No se condena en las costas del recurso.
Reintegrar a la parte recurrente el depósito constituido, devolver las actuaciones al órgano judicial de instancia y archivar el presente procedimiento.
También puede interponerse recurso de casación en relación con el Derecho Civil Catalán en los supuestos del art. 3 de la Llei 4/2012, del 5 de març, del recurs de cassació en matèria de dret civil a Catalunya.
El recurso se interpone mediante un escrito que se debe presentar en este Órgano judicial dentro del plazo de
Lo acordamos y firmamos.
Los Magistrados :
Puede consultar el estado de su expediente en el área privada de seujudicial.gencat.cat
Los interesados quedan informados de que sus datos personales han sido incorporados al fichero de asuntos de esta Oficina Judicial, donde se conservarán con carácter de confidencial, bajo la salvaguarda y responsabilidad de la misma, dónde serán tratados con la máxima diligencia.
Quedan informados de que los datos contenidos en estos documentos son reservados o confidenciales y que el tratamiento que pueda hacerse de los mismos, queda sometido a la legalidad vigente.
Los datos personales que las partes conozcan a través del proceso deberán ser tratados por éstas de conformidad con la normativa general de protección de datos. Esta obligación incumbe a los profesionales que representan y asisten a las partes, así como a cualquier otro que intervenga en el procedimiento.
El uso ilegítimo de los mismos, podrá dar lugar a las responsabilidades establecidas legalmente.
En relación con el tratamiento de datos con fines jurisdiccionales, los derechos de información, acceso, rectificación, supresión, oposición y limitación se tramitarán conforme a las normas que resulten de aplicación en el proceso en que los datos fueron recabados. Estos derechos deberán ejercitarse ante el órgano judicial u oficina judicial en el que se tramita el procedimiento, y las peticiones deberán resolverse por quien tenga la competencia atribuida en la normativa orgánica y procesal.
Todo ello conforme a lo previsto en el Reglamento EU 2016/679 del Parlamento Europeo y del Consejo, en la Ley Orgánica 3/2018, de 6 de diciembre, de protección de datos personales y garantía de los derechos digitales y en el Capítulo I Bis, del Título III del Libro III de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial.
