Sentencia Civil 942/2024 Audiencia Provincial Civil de Girona nº 2, Rec. 219/2024 de 12 de noviembre del 2024

PRIMERO. - La mercantil demandante apelante, en su escrito de recurso, impugna la resolución combatida alegado incorrecta apreciación del fraude de ley en que se basa la decisión de primera instancia para desestimar la acción que ejercita, lo que hace pivotar, por un lado, en la no acreditación de la aplicación de la Ley 1/2013 y, por otro lado, la falta de vinculación entre Coral Homes y la adjudicataria del bien inmueble, sosteniendo que se trata de un tercero de buena fe, manifestando su nula intervención y participación en el proceso de ejecución hipotecaria y la inexistencia de título de dominio de los demandados apelados que se perdió por venta forzosa en el meritado proceso ejecutivo.

Igualmente, sostiene que no se ha alegado ninguno de los motivos de oposición tasados en el artículo 444.2 de la Ley de Enjuiciamiento Civil.

Los demandados apelados han formulado la correspondiente oposición al citado recurso donde reiteran, esencialmente, los mismos motivos de oposición mantenidos en su escrito de contestación a la demanda.

SEGUNDO. - En nuestra sentencia número 19/2021 de fecha 20 de enero de 2.021 (Rollo de Apelación 617/2020-2) dijimos:

"PRIMER. La societat immobiliària demandant va presentar una demanda instant la tramitació d'un procediment verbal de protecció dels drets reals inscrits previst per l' article 250.1. 7 de la LEC .

Ho va fer contra els ignorats ocupants de l'immoble, sol·licitant que se'ls condemni al desallotjament de la finca de la seva propietat.

La demandant (Coral Homes SLU) ha esdevingut propietària de l'habitatge esmentat com a successora de la societat Buildingcenter SAU, a qui Caixabank va cedir el remat en el procediment d'execució hipotecària en què es va adjudicar la finca.

Aquesta darrera societat financera és l'única accionista de la societat immobiliària demandant.

En el decurs d'aquest procediment s'ha identificat com a ocupant de l'immoble a un dels seus anteriors propietaris, que van perdre el domini precisament en un procediment d'execució hipotecària en què se'l va adjudicar a la societat financera de la qual la demandant és una filial.

SEGON. La sentència de primera instància ha estimat de manera íntegra la pretensió.

Considera que ha quedat demostrat, primer, el fet de la titularitat de la demandant i, segon, que la demandada no té cap títol que legitimi la seva ocupació.

TERCER. La demandada no està d'acord amb aquesta decisió.

El seu recurs es fonamenta, en tres motius.

Primer, nul·litat d'actuacions perquè no es va suspendre el procediment malgrat que va demanar-ho perquè l'Ajuntament de Banyoles estava tramitant la possible concessió d'un lloguer social.

La provisió de 14 de setembre va denegar aquesta suspensió i el procediment va seguir endavant malgrat que va anunciar la seva voluntat de presentar contra ella un recurs de reposició.

Que no es respectés el termini que tenia per presentar un recurs de reposició, li hauria generat indefensió, el que abocaria a la nul·litat sol·licitada.

Segon, el procediment instat constitueix un frau processal perquè l'actora no ignora qui són els ocupants de l'immoble: Els seus anteriors titulars, que en van perdre el domini en el decurs d'un procediment d'execució hipotecària instat per la societat única accionista de la demandant.

En el procediment d'execució hipotecària que hauria provocat la pèrdua del domi per part de la demandada, no s'hauria examinat el caràcter abusiu de la clàusula de venciment anticipat del contracte de préstec amb garantia hipotecària.

Tercer, l'apel·lant es troba en una situació de vulnerabilitat, risc d'exclusió social i en el seu dret constitucional a un habitatge digne, reclamant l'aplicació de la llei 24/2.015 i del Decret llei 17/2019, de 23 de desembre del Parlament de Catalunya.

Per tot això sol·licita el següent.

Primer, la nul·litat d'actuacions des del moment en què no es va suspendre el procediment amb la finalitat que pogués presentar un recurs de reposició contra la provisió que en denegava la suspensió.

Segon, que se suspengui el procediment fins que no es resolgui l'incident extraordinari d'oposició plantejat en el procediment antecedent d'execució hipotecària.

Tercer, la suspensió del procediment fins que els serveis de l'Ajuntament de Banyoles resolguin la petició d'un lloguer social.

Nul·litat d'actuacions.

QUART. Aquesta negativa es basa en la no suspensió del procediment durant el termini que tenia per presentar un recurs de reposició contra la provisió de 14 de setembre de 2.020, que denegava la suspensió del procediment fins que els serveis administratius fessin les gestions necessàries per obtenir un lloguer social per a l'apel·lant.

CINQUÈ. D'acord amb el que preveu l' article 451.3 de la LEC , la presentació d'un recurs de reposició contra una provisió no té efectes suspensius.

És a dir, malgrat la seva presentació, el procediment continua endavant, que és el que va passar en aquest cas.

Per tant, no s'ha incomplert cap norma processal produint indefensió a la part, situació en què es fonamenta la nul·litat d'actuacions en el cas que preveu l' article 225.3 de la LEC .

El que acabem d'exposar fa que no sigui procedent la nul·litat d'actuacions demanada.

El procediment de protecció dels drets reals inscrits.

SISÈ. El procediment per a la protecció dels drets reals inscrits en el Registre de la Propietat, és de naturalesa sumària.

Té com a finalitat protegir als esmentats titulars de qualsevol pertorbació que pateixin en la possessió del dret inscrit sense que la persona que el pertorba tingui títol que el legitimi per a fer-ho.

Aquest procediment, que abans estava regulat per l' article 41 de la Llei hipotecària, ara ho està dins de la LEC com un procediment verbal per raó de la matèria (article 250.1.7), que presenta algunes especialitats.

La LEC preveu uns casos que permetran no admetre a tràmit la demanda (article 439.2 ), contempla l'adopció de mesures cautelars amb la finalitat d'assegurar l'efectivitat de la sentència(article 441.3), limita els motius d'oposició als que especifica l'article 444.2 i condiciona la possibilitat de fer oposició a la constitució d'una caució (article 439.2). Finalment, la sentència que es dicti no tindrà força de cosa jutjada (article 447.3)

Aquesta protecció especial deriva de la presumpció que el dret real inscrit pertany al seu titular registral i que en té la seva possessió (article 38 de la Llei hipotecària), el que fa que la legitimació activa per instar-lo es limiti als titulars de drets reals inscrits.

Frau per la tramitació d'aquest procediment.

SETÈ. La resolució del litigi ha de passar necessàriament pels següents fets determinants:

Primer, ha quedat demostrat que la persona que ha comparegut com a posseïdora de l'immoble contra la que s'ha dictat la sentència de primera instància, és un dels seus anteriors propietaris.

Van perdre la propietat en un procediment d'execució hipotecària, seguit davant el Jutjat de Primera Instància número 3 de Girona, en el qual la part demandant era Caixabank, que és l'únic accionista de la demandant.

L'escrit d'oposició al recurs d'apel·lació no nega ni qüestiona cap d'aquests fets.

Segon, en aquell procediment es va adjudicar la finca a l'avantdita societat financera, que va cedir el remat a Buildingcenter SAU, que va ser adquirida per la demandant Coral Homes SLU.

Tercer, no tenim cap constància que en el procediment antecedent ni tan sols s'intentés el llançament contra les persones aquí demandades.

Quart, no consta, tampoc, que fossin llançades en cap moment posterior a la seva adjudicació i que s'hi tornessin a instal·lar.

VUITÈ. En definitiva, un banc que s'ha adjudicat de manera legítima la propietat de la finca objecte d'aquest litigi i que l'ha transmès a una societat filial, no consta que hagi fet absolutament res per aconseguir el desallotjament dels propietaris i deutors executats en el mateix procediment d'execució hipotecària, com la llei li permet fer-ho.

Ho intenta en un procediment de protecció dels drets reals inscrits, en el que els motius d'oposició queden legalment taxats i condicionats a la constitució d'una caució.

Per si no fos suficient, en el marc d'aquest procediment, el tribunal no pot entrar a examinar, segons una jurisprudència unànime, la possible concurrència dels supòsits de vulnerabilitat previstos per la llei 1/2013, de 14 de maig, de medidas para reforzar la protección de los deudores hipotecarios, reestructuración de deuda y alquiler social, perquè l'aplicació d'aquesta norma queda supeditada a què el procediment que s'hagi seguit sigui d'execució hipotecària.

En definitiva, ha triat un procediment que fa impossible que el demandat pugui invocar l'aplicació dels efectes de la llei 1/2013 en el cas que concorrin els requisits fàctics que condicionen l'apreciació d'una situació de vulnerabilitat.

Res no canvia pel fet que en el procediment d'execució hipotecària la demandant fos Caixabank i aquí ho sigui una empresa que li pertany íntegrament i que és la seva successora en el domini.

Titularitat de la demandant.

NOVÈ. Dit això amb caràcter general, en el cas concret no podem passar per alt que l'adquisició de la finca en el procediment d'execució hipotecària per part de l'antecessora en el domini de la demandant, hores d'ara no és ferma.

L'apel·lant va presentar en aquell procediment un incident extraordinari d'oposició a l'execució a l'empara del que preveu la disposició transitòria tercera de la Ley 5/2.019, de 15 de marzo, reguladora de los contratos de crédito inmobiliario.

Ho va fer amb la intenció d'al·legar l'existència de clàusules abusives en el contracte de préstec amb garantia hipotecària que va constituir el títol de l'execució.

Aquest incident va ser admès a tràmit i desestimat pel que fa al fons del tema per la interlocutòria de 14 de desembre de 2.020, segons el que ha pogut constatar informàticament aquest tribunal.

Tanmateix, es troba pendent de fermesa perquè no se sap si la part executada hi presentarà o no recurs d'apel·lació.

En definitiva, tot i que l'immoble hipotecat va ser adquirit per Caixabank en virtut de la interlocutòria d'adjudicació de 6 de maig de 2.015, en la mateixa resolució es va fer constar que no s'havia procedit a controlar la possible existència de clàusules abusives.

El que volem dir és que no sabem com acabarà definitivament el procediment d'execució hipotecària, el que implica que la interlocutòria d'adjudicació podria ser, en hipòtesis, revocada per la via de considerar abusiva la clàusula de venciment anticipat.

Si això succeís, el dret de domini en què basa la seva pretensió la demandant, no existiria.

DESÈ. L' article 675.2 de la LEC preveu que en els procediments d'execució sobre béns immobles, quan la finca estigui ocupada i no s'hagi procedit d'acord amb l'article 661.2, la petició de llançament s'haurà de fer en el termini d'un any des de l'adquisició de l'immoble.

Com acabem de dir, en realitat l'adquisició de l'immoble no es pot considerar ferma, perquè està en marxa un incident extraordinari d'oposició a l'execució.

En el cas que esdevingués ferma la interlocutòria de primera instància que ha desestimat aquella oposició, podem entendre que serà a partir d'aquella data en què l'executant, o la persona jurídica a qui va cedir el remat, ha adquirit la finca, no abans.

Per tant, des d'aquella data de fermesa de la decisió, es computarà un any que permetrà en aquell supòsit a la demandant instar el llançament en el mateix procediment executiu.

ONZÈ. En síntesi, en aquest moments l'adquisició del domini en què es basa el dret de la demandant, no és ferma.

En el moment que ho sigui, si en el procediment d'execució hipotecària s'acorda desestimar l'incident extraordinari d'oposició, podrà sol·licitar el llançament de les persones que posseeixen l'immoble d'acord amb el que preveu l'article 675.2 en el mateix procediment d'execució hipotecària.

Per tot això, és procedent estimar en part el recurs, en el sentit de desestimar la demanda.

La resolución expuesta resulta, según nuestro parecer, esencial para la resolución del recurso de apelación interpuesto por la mercantil demandante apelante ya que nos pronunciamos expresamente sobre las cuestiones objeto de recurso tratándose, además, de las mismas partes litigantes y de la misma acción sobre el mismo bien inmueble.

El fraude de ley que fundamenta la desestimación de la demanda resulta y, se dice con todo el respeto y consideración debida, palmario, y lo es porque la mercantil demandante apelante, en ningún caso y para ningún supuesto, se ha molestado lo más mínimo en demostrar que haya instado el lanzamiento en el proceso de Ejecución Hipotecaria 100/2013 que se sigue en el Juzgado de Primera Instancia número 3 de Girona desde el dictado del Auto que resuelve el incidente extraordinario de suspensión de fecha 17 de diciembre de 2.020, firme desde el día 21 de enero de 2.022 cuando se resolvió el recurso de apelación contra la meritada resolución que fue desestimado por Auto número 21/2022 de la Ilma. Sección Primera de la Audiencia Provincial de Girona.

En otras palabras, podría haber interesado el lanzamiento, al amparo del artículo 675.2 de la Ley de Enjuiciamiento Civil, en el procedimiento de Ejecución Hipotecaria 100/2013 que se sigue en el Juzgado de Primera Instancia número 3 de Girona en el plazo de un año, esto es, hasta el día 21 de enero de 2.023, lo que evidentemente no ha hecho, como hemos podido comprobar informáticamente, interponiendo directamente la demanda de efectividad de derechos reales inscritos, objeto de esta alzada, que fue presentada en los Juzgados de Primera Instancia de la ciudad de Girona en fecha 7 de diciembre de 2.022 y repartida al Juzgado de Primera Instancia número 4 quién la dio de alta en fecha 12 de diciembre de 2.022.

La falta de probanza de la Ley 1/2013, de 14 de mayo, de medidas para reforzar la protección de los deudores hipotecarios, reestructuración de la deuda y alquiler social corresponde probarla en el marco de dicho proceso ejecutivo, y no en el marco del proceso declarativo, objeto de este recurso de apelación, donde, evidentemente, no resulta de aplicación.

A mayor abundamiento, la mercantil demandante apelante interpuso demanda de efectividad de derechos reales inscritos que fue repartida al Juzgado de Primera Instancia número 5 de Girona que la registró con el número 1.808/2021 que finalizó por sentencia número 138/2022 de fecha 30 de marzo de 2.022 estimándose íntegramente la misma acción objeto de este recurso y despachándose Ejecución de Título Judicial 1.167/2022-D por Auto de fecha 22 de junio de 2.022 que se encuentra pendiente, hasta donde sabemos, de resolución del incidente de nulidad de actuaciones interesados por los demandados apelados.

Lo expuesto en el párrafo inmediatamente anterior debería haber dado lugar a la apreciación de la correspondiente excepción procesal o la suspensión del proceso declarativo hasta la resolución de la nulidad interesada.

En otras palabras, nuevamente, interpone demanda de efectividad de derechos reales inscritos que es previa a la que es objeto de esta alzada.

Huelga decir, como corolario, que mercantil demandante en la demanda que es objeto de examen de esta resolución nuevamente la interpone contra los ignorados ocupantes del bien inmueble sito en el DIRECCION001 de la ciudad de Banyoles cuando sobradamente sabe que son los demandados apelados y obvia, deliberadamente, la existencia de cualquier proceso civil, sea declarativo o ejecutivo, previo al que es objeto de esta alzada.

La alegación de falta de vinculación queda completamente desvirtuada como se colige de una mera lectura de nuestra sentencia número 19/2021 de fecha 20 de enero de 2.021 (Rollo de Apelación 617/2020-2).

En definitiva, por los motivos y razones expuestos, desestimamos totalmente el recurso de apelación, sin necesidad de examinar la concurrencia o no de los motivos tasados de oposición del artículo 444.2 de la Ley de Enjuiciamiento Civil.

TERCERO. - Atendiendo a la desestimación del recurso de apelación interpuesto, procede la imposición de las costas procesales causadas en esta alzada a la mercantil demandante apelante ( artículo 398 de la Ley de Enjuiciamiento Civil en relación con el artículo 394 del mismo texto legal).

Vistos los preceptos legales invocados, sus concordantes y demás normas aplicables