Sentencia Civil 56/2025 Audiencia Provincial Civil de Girona nº 2, Rec. 1480/2024 de 20 de enero del 2025

Tema litigiós.

PRIMER. El dia 5 d'abril de 2.018, el demandant va contractar amb la societat demandada,MGM ENERGIES RENOVABLES SL, la instal·lació d'un sistema de plaques solars en el taulat de l'immoble de la seva propietat situat a la DIRECCION000, de Caldes de Malavella.

El preu pactat va ser de 10.000 euros, dels quals n'ha pagat 8.000.

Considera que l'altra part no ha complert les seves obligacions contractuals essencials perquè el treball no va ser ben executat, ja que les plaques no funcionaven bé, produint sobretensions elèctriques.

Això ha provocat que hagi patit diferents danys en diversos electrodomèstics de la casa, concepte pel qual sol·licita una indemnització de 2.531,81 euros.

Per altra banda, en el decurs de l'execució dels treballs d'instal·lació, s'haurien produït diversos danys tant a la teulada de l'immoble com en d'una porxada adjunta, que quantifica en 973,32 euros i en 1.081,56 euros, respectivament.

Com a conseqüència que la instal·lació executada és inhàbil per al compliment de la seva funció, sol·licita la resolució del contracte i la devolució dels 8.000 euros que va pagar.

Finalment, també reclama una indemnització per danys morals per un import de 3.000 euros.

SEGON. De manera solidària, demanava la condemna deGENERALI ESPAÑA SA DE SEGUROS Y REASEGUROS, perquè era la societat que tenia concertat amb l'altra demandada una assegurança de responsabilitat civil.

TERCER. La sentència de primera instància ha considerat demostrat que l'execució dels treballs contractes no va ser correcta, fent inhàbil la instal·lació per al compliment de la seva funció.

Ha absolt l'asseguradora demandada perquè el contracte de responsabilitat civil ambMGM ENERGIES RENOVABLES SL, és de data posterior a la producció del sinistre, de manera que la societat assegurada hauria comunicat a l'asseguradora una data falsa de la seva producció.

Ha condemnat aMGM ENERGIES RENOVABLES SL a pagar les indemnitzacions reclamades pel demandant, rebaixant la corresponent al dany moral a 1.500 euros.

Imposa a aquesta societat tant les costes del demandant com les de l'asseguradora absolta per temeritat i mala fe.

QUART. La demandada condemnada no està d'acord amb aquestes decisions.

El seu recurs es refereix tant a la seva discrepància amb l'existència de responsabilitat per part seva en la producció dels danys, com subsidiàriament, en la seva quantificació.

Aquest desacord es concreta en diversos motius de recurs que, a continuació, estudiarem de forma separada.

Prèviament, però, considerem necessari fer unes consideracions que ajuden a situar adequadament el tema litigiós i l'abast de la condemna.

Consideració prèvia.

CINQUÈ. Abans que es dictés la sentència de 5 de març de 2.024 , que és la que ara es recorre en apel·lació, el mateix jutge n'havia dictat una altra en el mateix procediment en data 3 d'abril de 2.023.

Aquesta última resolució va ser qüestionada en apel·lació tant per les dues demandades com pel demandant, en aquest cas per via d'impugnació al oposar-se als recursos de les primeres.

Com a conseqüència del primer dels motius del recurs presentat perMGM ENERGIES RENOVABLES SL, aquesta mateixa Secció Segona de l'Audiència de Girona, en la sentència de 23 d'octubre de 2.023, va considerar nul·la la sentència de primera instància de 3 d'abril de 2.023 .

La raó d'aquesta decisió va ser que el jutge que la va redactar havia decidit que no era procedent reclamar la prova que va sol·licitar com a diligència final la instal·ladora, perquè hauria aportat les dades que se li van requerir per fer-les arribar a l'empesa subministradora d'electricitat fora del termini d'un dia que se li va atorgar en el judici.

Atès que l'esmentat termini no s'havia comptat correctament, es va declarar la nul·litat a fi i efecte de practicar la diligència sol·licitada, que ha estat complimentada abans que es dictés la sentència que ara és objecte de l'apel·lació.

SISÈ. Si es fa una comparativa entre el contingut i les decisions de cadascuna, s'observen unes diferències significatives, a les quals es refereix el primer motiu del recurs.

Efectivament, la primera, condemnava també a l'asseguradora de manera solidària ambMGM ENERGIES RENOVABLES SL, mentre que la segona, l'absol.

Aquella, fixava la indemnització a percebre en 12.586,69 euros. L'actual, ho fa en 14.086,69.

La diferència rau en la negació o en l'apreciació, respectivament, d'un dany moral en el demandant.

Finalment, la primera no imposava costes, ni feia cap al·lusió a una temeritat o mala fe de la instal·ladora demanda. La segona, precisament sobre la base de la seva existència, l'hi imposa tant les costes del demandant com de l'asseguradora codemandada.

SETÈ.Arribats a aquest punt, escau recordar que el motiu de la nul·litat de la primera de les dues sentències avantdites, va ser que no s'havia complimentat indegudament una diligència final, que tenia per exclusiu objecte determinar si l'empresa subministradora d'electricitat a la finca del demandant havia detectat alguna incidència en el subministrament.

Que la declaració de nul·litat d'una resolució determina que no pugui produir cap efecte, no implica que no deixi de ser incoherent que el jutge d'instància, essencialment sobre els mateixos fets, arribi a unes conseqüències jurídiques sensiblement dispars.

Concretament, la prova practicada com a diligència final en compliment del que havia decidit aquest tribunal, és completament irrellevant respecte de la data d'inici dels efectes del contracte d'assegurança, que hagi de portar a condemnar o no l'asseguradora.

Tampoc hi ha cap diferència que afecti ni al reconeixement d'un dany moral prèviament denegat, que modifica la indemnització primerament concedida, ni a la imposició de les costes del procediment.

Partint d'aquestes premisses, entrarem a valorar la resta dels motius del recurs.

Data del contracte de responsabilitat civil.

VUITÈ.En aquest motiu del recurs, l'apel·lant al·lega que no va actuar de mala fe en la comunicació del sinistre a la seva asseguradora, el que reitera quan s'ocupa d'exposar les seves raons per discrepar sobre la seva responsabilitat en els danys produïts al demandant.

NOVÈ.Del contingut del recurs d'apel·lació no queda clara quina és la finalitat d'aquesta al·legació.

Tot i que no sembla que sigui així, si el que pretén és obtenir la condemna de l'asseguradora, és evident que un demandat no pot demandar la condemna d'un altre codemandat. Només és la part demandant qui pot reclamar una prestació contra els demandants.

Si el que demana és que no es consideri de mala fe i temerària la seva actuació, amb la finalitat que no se l'hi imposin les costes amb expressa menció a la seva temeritat, ens remetem al que direm més endavant sobre aquesta qüestió.

Incompliment dels deures contractuals.

DESÈ.En aquest motiu del recurs (ordinals segon i tercer), l'apel·lant fa una valoració subjectiva de diverses proves, per arribar a la conclusió que no va executar de manera deficient els treballs contractats, de manera que no se li pot imputar cap responsabilitat pels danys causats.

També al·lega que de la prova documental presentada per l'empresa subministradora d'electricitat a la cada del demandant, no es pot concloure aquella responsabilitat civil que la sentència declara.

ONZÈ.El primer que hem de dir és que les afirmacions fetes en la contestació a la demanda presentada per MGM ENERGIES RENOVABLES SL, ja resulta una certa acceptació de la seva responsabilitat contractual.

No es pot interpretar de cap altra manera que afirmi que es va pactar que tot i que el preu convingut era de 10.000 euros, només en va cobrar 8.000 pels possibles desperfectes existents, deixant la instal·lació en el estat en què es trobava.

Òbviament que si hagués considerat que la seva feina estava correctament executada i que els problemes de sobretensió elèctrica no tenien res a veure amb la instal·lació que va fer, difícilment s'hagués arribat al presumpte pacte que afirma.

Amb independència que el pacte hagi existit o no, no deixa de ser estrany que si es va fixar un preu de 10.000 euros i s'haguessin complert les seves obligacions contractuals, no hagi reclamat la diferència.

DOTZÈ.A més del que acabem de dir, s'han presentat com a proves tres informes pericials.

La demandat va aportar la del Sr. Emiliano, que conclou que la instal·lació no compleix diversos requisits legals exigits, el que fa que no sigui possible la seva legalització.

Per altra banda, descriu diversos aspectes que no han estat ben executats.

La pericial del Sr. Juan Pedro, que va ser feta a instàncies de l'asseguradora de la llar del demandant, també imputa els danys a una fallada de l'inversor de les plaques, que va provocar una sobretensió.

Finalment, el Sr. Narciso, que va fer un informe a petició de GENERALI, també fa constar que tant de les declaracions del seu assegurat (la instal·ladora) com del demandant resulta que la sobretensió es va produir pocs dies després de la instal·lació del sistema de plaques.

Per altra banda, de la diligència final a què ja hem fet esment, resulta que l'empresa subministradora d'electricitat va informar que no consta que la línia hagués tingut cap avaria que pogués ocasionar el sinistre.

TRETZÈ.En conclusió, coincidim totalment amb la valoració de la prova que ha fet el jutge d'instància en el fonament jurídic segon de la sentència, a la qual ens remetem.

Per tant, ha quedat demostrat que MGM ENERGIES RENOVABLES SL, no ha complert les seva obligació essencial de procurar a l'altra part contractant un sistema de plaques solars adequat i útil per a la seva finalitat.

Resolució del contracte.

CATORZÈ.En el següent motiu del recurs, considera que no és procedent resoldre el recurs, sinó fer les reparacions adients.

A més, si es resolgués el recurs, la conseqüència inherent hauria de ser la devolució dels materials instal·lats.

QUINZÈ.Del que hem argumentat en els fonaments de dret precedents, es deriva que no estem davant d'una execució defectuosa, sinó d'un autèntic incompliment essencial del contracte, que fa inhàbil la instal·lació.

Partint d'aquesta premissa, la resolució del contracte implica la recíproca restitució de les prestacions de cada part, el que fa que l'apel·lant hagi de retornar, com preveu la sentència d'instància, el preu pagat pel demandant.

Al seu torn, aquest haurà de facilitar a la demandada la recuperació de tots els materials emprats en la instal·lació mal executada.

Atès que la sentència de primera instància no contempla aquesta restitució de prestacions mútua, és procedent estimar aquest motiu del recurs.

Valoració dels electrodomèstics fets malbé.

SETZÈ.El recurs qüestiona, d'una banda, quins serien els electrodomèstics que van resultar amb danys a causa de la sobretensió i, per una altra, el seu valor.

DISSETÈ.En aquest motiu del recurs l'apel·lant introdueix uns elements de debat que no va plantejar en la seva contestació a la demanda, que es va limitar a discutir el valor conjunt dels electrodomèstics afectats, sense entrar en les disquisicions que ara fa l'apel·lació

DIVUITÈ.En definitiva, ens trobem davant d'una qüestió nova.

Aquest Tribunal ha repetit moltes vegades quina és la conseqüència jurídica d'introduir qüestions fàctiques o jurídiques noves en la segona instància.

Per exemple a les sentències de 26 i 12 de novembre , 13 de maig , 17 d'abril i 28 de febrer de 2.024 , 17 i 3 de maig de 2.023 , 30 de novembre , 22 de setembre , 16 de maig i 5 d'abril de 2.022 , 22 de setembre i 12 de juliol de 2.021 , 10 de setembre , 15 de juny i 29 de gener de 2.020 , de 20 de novembre , 14 d'octubre i 22 de juliol de 2.019 , de 15 de novembre , 10 d'octubre i 27 de juny de 2.018 , o de 18 de setembre , 20 i 15 de febrer de 2.017 , dèiem:

"una cuestión nueva no puede tomarse en consideración como base de la resolución que ponga fin al presente grado jurisdiccional. Y ello por impedirlo el principio "pendente apellatione nihil innovetur" hoy recogido en el artículo 456.1 de la Ley de Enjuiciamiento Civil , que se refiere al objeto del recurso de apelación identificándolo con el de la primera instancia al señalar que, en virtud del mismo, "podrá perseguirse con arreglo a los fundamentos de hecho y de derecho de las pretensiones formuladas ante el tribunal de primera instancia, que se revoque un auto o sentencia y que, en su lugar, se dicte otro u otra favorable al recurrente".

Según la constante jurisprudencia del Tribunal Supremo la apelación, aunque permite al Tribunal conocer en su integridad del proceso, no constituye un nuevo juicio ni autoriza a resolver problemas o cuestiones distintos de los planteados en la primera instancia, dado que a ello se opone el principio general de Derecho "pendente apellatione, nihil innovetur". Dicho de otro modo, el órgano competente para conocer del proceso en segunda instancia, en observancia del principio "tantum devolutum quantum apellatur", debe circunscribir su análisis a los temas que fueron objeto de controversia en el primer grado jurisdiccional, ya que sobrepasar dicho límite implicaría incongruencia y conllevaría indefensión para la parte apelada, que eventualmente podría verse afectada por un pronunciamiento relativo a una cuestión sobre la que no pudo fijar su postura en la fase de alegaciones ni articular los medios de prueba que estimara oportunos en período probatorio. En este sentido sentencias del citado Tribunal de 28 de marzo , 19 de abril , 10 de junio y 4 de diciembre de 2.000 , 12 de febrero , 30 de marzo y 31 de mayo de 2.001 , 22 de octubre y 29 de noviembre de 2.002 , 26 de febrero , 31 de mayo , 25 de junio , 26 de julio , 12 y 31 de diciembre de 2.003 , 19 de febrero de 2.004 y 18 de mayo de 2.005 .

Por otro lado, el Tribunal Constitucional, en su sentencia de 15 de enero de 1.996 , señala que "en nuestro sistema procesal, la segunda instancia se configura... como una revisio prioris instantiae en la que el Tribunal Superior u órgano ad quem tiene plena competencia para revisar todo lo actuado por el juzgador de instancia, pero sin que la cognición del tribunal superior pueda extenderse a extremos distintos de los que fueron objeto del litigio en la primera".

El que acabem de dir determina que ni tan sols es pugui entrar a valorar un fet que no va ser plantejat durant la primera instància.

Aquesta conseqüència també és la que preveu l' article 456.1 de la LEC .

Per tant, ens limitarem a analitzar el valor atribuït als diferents aparells afectats per les diverses pericials.

DINOVÈ.Tots tres coincideixen en què per la seva antiguitat, s'han d'aplicar als concrets valors inicials una reducció d'un vuitanta per cent.

En el que discrepen és en el valor imputat a cadascun.

El Sr. Emiliano, els valora en 2.531,81 euros.

El Sr. Juan Pedro, en 1.829,75.

El Sr. Narciso, en 748,74.

Tot i que hi ha una coincidència força important en quins van ser els electrodomèstics espatllats, hi ha algunes discrepàncies.

El primer fa constar un home cinema, un despertador i una taula letright, que cap dels altres dos menciona.

El darrer, no fa esment ni a la bateria ni al quadre de la porta del garatge.

És procedent excloure de la valoració feta pel Sr. Emiliano els tres elements que els altres dos pèrits no mencionen, el que implica rebaixar la quantitat que proposa com a indemnització en 91,78 euros.

Això suposa que quedarà en 2.440,03 euros.

Descartarem la pericial del Sr. Narciso que parteix d'uns valors molt més baixos que les altres dues sense cap mena de justificació.

D'aquestes, no tenim cap motiu objectiu per donar preferència a una sobre l'altra, el que fa que s'atorgui com a indemnització la mitjana dels valors consignats per cadascuna.

Per tant la indemnització corresponent en aquest concepte serà la de 2.134,89 euros, el que comporta una parcial estimació d'aquest motiu del recurs.

Danys en les teulades.

VINTÈ.L'apel·lant qüestiona, també, que hagi quedat acreditat que la teulada de l'immoble on es va fer la instal·lació de plaques solars i la d'un porxo adjunt, patissin danys en l'execució dels treballs.

A més, el jutge d'instància no argumentaria la raó per concedir en aquest concepte una indemnització d'acord amb la pericial del demandant.

VINT-I-UNÈ.Quant a l'acreditació dels danys, el pèrit del demandant considera que s'han produït i que el valor de reparació puja a 973,32 euros.

El Sr. Juan Pedro, no els consigna, i el Sr. Narciso en fa esment i els valora en 200 euros.

Que els defectes que presenta la teulada hagin estat causats per les obres d'instal·lació de les plaques solars, és una afirmació feta pel demandant sense cap altre suport probatori.

Del reportatge fotogràfic adjuntat al peritatge del Sr. Emiliano, observant les fotos amb molta atenció, es pot apreciar l'existència de teules de la teulada que semblen desplaçades.

Del que no tenim cap prova era de l'estat que tenien abans de la intervenció feta perMGM ENERGIES RENOVABLES SL.

Per tant, considerar que els desperfectes avantdits han estat causats pels seus operaris, és un acte de fe en les manifestacions del demandant sense cap suport probatori objectiu.

En conseqüència, és procedent estimar aquest motiu del recurs i revocar la indemnització atorgada en aquest concepte.

Dany moral.

VINT-I-DOSÈ.El recurs qüestiona la concessió d'una indemnització per 1.500 euros per l'existència de dany moral.

Al·lega que la primera sentència dictada pel mateix jutge la va denegar, sense que la diligència final practicada tingui cap rellevància a aquests efectes.

VINT-I-TRESÈ. El Tribunal Suprem s'ha ocupat moltes vegades de definir que s'ha d'entendre com a dany moral i l seva relació amb un incompliment contractual.

La sentència de 28 de febrer de 2.008, diu:

"los daños morales afectan a intereses espirituales del ser humano, es el daño no económico, que puede afectar a la dignidad de la persona ( sentencias de 17 de febrero de 2005 y 28 de marzo de 2005 ) o al dolor físico o anímico (pretium doloris)".

VINT-I-QUATRÈ. La sentència de 7 de febrer de 2.006, argumenta:

"ha de excluir la procedencia de la indemnización por daño moral postulada en la demanda, pues aun cuando no cabe desconocer que cualquier situación en que se sufre un daño o perjuicio -evidente en el caso de los actores- genera una situación negativa para el que lo soporta, que además experimenta una disminución en su patrimonio, no cabe extender el concepto de daño moral a cualesquiera supuestos y, en concreto, como recuerda la sentencia de esta Sala de 31 de octubre de 2002 , "no cabe alegarlo si se produce y se reclama un perjuicio patrimonial, es decir, cuando la lesión incide sobre bienes económicos, a modo de una derivación o ampliación del daño patrimonial"; siendo así que en el caso la indemnización de los actores no ha de rebasar la que les correspondería en el caso de que se hubiera asegurado oportunamente la devolución de las cantidades que entregaron anticipadamente".

VINT-I-CINQUÈ.Les sentències de l'esmentat Tribunal de 10 de juliol de 2.012, de 15 de juliol de 2.011 i de 7 de març de 2005, entre altres, expliquen:

"Es cierto que esta Sala ha admitido excepcionalmente la apreciación de existencia de " daño moral" incluso en supuestos de culpa contractual, aunque por lo general dicho concepto, que integra una especial modalidad del daño, se haya venido aplicando a los supuestos de responsabilidad extracontractual. Dice al respecto la sentencia núm. 1031/2002, de 31 octubre , que «el concepto de éste es claro y estricto; no comprende aspectos del daño material. Si una lesión del derecho subjetivo atenta a la esfera patrimonial del sujeto no pretenda éste que alcance también a la esfera espiritual. Hay daño moral exclusivamente cuando se ha atentado a un derecho inmaterial de la persona: es el caso del honor, intimidad e imagen que contempla la Ley 1/1982, de 5 de mayo, es el caso también de la muerte del ser querido, tanto si es del hijo menor que no produce perjuicio económico, sino también del padre de familia que, además, sí lo produce; es el caso, asimismo, del "pretium doloris". Pero no cabe alegarlo si se produce y se reclama un perjuicio patrimonial, es decir, cuando la lesión incide sobre bienes económicos, a modo de una derivación o ampliación del daño patrimonial".

VINT-I-SISÈ.En aquest cas ens troben davant d'un simple incompliment contractual, amb unes conseqüències purament patrimonials que no es pot considerar que afecti a drets de la personalitat del demandant.

Les incomoditats o trastorns que pot haver tingut com a conseqüència de l'incompliment contractual deMGM ENERGIES RENOVABLES SL, no han afectat als seus drets de la personalitat.

Finalment, només podem reiterar la sorpresa de la Sala pel fet que es reconeguin uns danys morals quan la primera sentència dictada pel mateix jutge els denegava expressament, sense que la prova practicada entre una i altra resolució tingui res a veure amb aquesta qüestió.

Per tot el que s'acaba d'exposar, també és procedent estimar aquest motiu del recurs.

Costes de la primera instància.

VINT-I-SETÈ.La resolució apel·lada imposa les costes generades tant a la part demandant com a l'altra codemandada a MGM ENERGIES RENOVABLES SL, per considerar que la seva actuació processal s'ha de considerar temerària i de mala fe.

Aquesta declaració deriva del que el jutge d'instància ha considerat una alteració de la data en què es va produir el sinistre, amb la finalitat que quedés cobert per GENERALI ESPAÑA SA DE SEGUROS Y REASEGUROS en virtut del contracte de responsabilitat civil signat entre les dues demandades.

VINT-I-VUITÈ.L'apel·lant al·lega que no es va produir aquesta manipulació i que la seva actuació no es pot considerar de mala fe ni temerària.

Afegeix que l'asseguradora avantdita mai va reclamar que les seves costes s'imposessin a l'altra demandada per raó de la seva temeritat o mala fe.

VINT-NOVÈ.De la lectura de la contestació a la demanda presentada per GENERALI ESPAÑA SA DE SEGUROS Y REASEGUROS, no resulta per enlloc que, malgrat que va al·legar que la data de producció del sinistre s'havia falsejat, demanés la imposició de les costes que se li havien generat a l'altra codemandada amb expressa menció a la seva temeritat o mala fe processal.

Per altra banda, no ens consta que l'asseguradora hagi presentat cap denúncia o querella per aquests fets.

TRENTÈ.La desestimació de la demanda respecte de l'asseguradora, en principi faria aplicable el que disposa l' article 394.1 de la LEC.

És a dir, el demandant hauria de suportar les costes de la demandada absolta perquè la seva pretensió contra ella ha estat íntegrament desestimada.

Tanmateix, no podem passar per alt que si la va demandar va ser en funció de les dades de què disposava, el que va fer que es dirigís contra ella.

Quan la va requerir de pagament, l'asseguradora no va oposar que el contracte, per raons temporals, no fos aplicable sinó que fins i tot va oferir-li una indemnització, perquè no es va adonar de la data de producció del sinistre i de la dels efectes inicials del contracte fins més endavant.

Per tot això, considerem que MGM ENERGIES RENOVABLES SL no ha de suportar les costes de la demandada absolta.

TRENTA-UNÈ.Respecte de les costes de la demandant, l'estimació parcial de la seva pretensió ha de suposar, d'acord amb l' article394.2 de la LEC, que no s'imposin.

Costes de la segona instància.

TRENTA-DOSÈ.De conformitat amb l' article 398.2 de la LEC no imposem les costes de la segona instància davant l'estimació parcial del recurs.