Sentencia Civil 642/2025 Audiencia Provincial Civil de Lleida nº 2, Rec. 1140/2023 de 22 de septiembre del 2025

PRIMER.La part actora recorre contra la sentencia de primera instància i ho fa a l'entendre que no s'ha valorat correctament el material probatori i insistint en els arguments fets valer en primera instància respecte de l'elecció de l'arnes així com la responsabilitat del demandat en la seva ruptura, la validesa de l'informe del mossos o la manca de titulació necessària per l'activitat.

La part demandada s'oposa la recurs i en demana la íntegra confirmació a l'entendre que la valoració de tot plegat ha quedat força acreditada com així resulta també de la sentència penal del procediment previ.

SEGON. En el cas que ara es judica, és un fet plenament acreditat que la causa principal de l'accident és deguda al trencament de la subjecció per descosit dels enganxaments de l'arnes emprats, els enganxaments de cintura o ventrals.

Altrament és també un fet acreditat que la part actora al moment de l'accident era una persona amb un important pes (sobre 120 Kg). Tanmateix és necessari recordar que l'activitat de ponting consisteix en llançar-se al buit des d'un pont subjectat solament per una corda que va unida a un arnes que porta qui fa l'activitat, raó per la qual el material emprat ha d'esser de la més alta qualitat i utilitzat de la forma adequada de manera que s'han d'exhaurir totes les mesures de seguretat possibles per assegurar que els sistemes de seguretat no puguin fallar, i s'empren segons les indicacions del fabricant atès que si no és així, la conseqüència sempre i en tot cas, pot esser fatal.

Cert és així mateix que no hi ha una regulació específica en la pràctica d'aquesta activitat, i que es tracta d'una activitat de risc controlat, però gens menys ho és que sí que hi ha una normativa EN en relació a les característiques que han de tenir els diferents tipus d'arnesos de subjecció per treballs en altura i la forma d'emprar-los.

Sosté la sentència apel·lada que malgrat que l'informe dels mossos d'esquadra parteixen de l'asserció de que els ancoratges emprats no eren els adequats (en tenia altres que sí eren adequats, segons l'informe), la jutge a quo pren en consideració la pericial de la part demandada que va presentar-se al procediment penal i en que el perit sosté que "el arnés utilizado era correcto ante la ausencia de normativa sobre la materia, ahora bien, considera que podía haber algún error en el mismo del que no se hubiera podido tener constancia al adquirirlo, así como que podía haber sido falsificado, pero considerando en todo caso que, si se hubiera realizado una inspección la misma habría certificado que todo se estaba realizando de forma correcta.". Més endavant afirma la sentència que davant de conclusions contradictòries entre l'informe dels mossos i el del perit de part, que "...debe de darse mayor fuerza a la tesis de la fabricación defectuosa, causa que el adquirente del arnés no podía conocer", així com que "...debe de darse mayor relevancia al informe pericial aportado por la parte demandada apoyándose la misma en la formación específica del firmante".

No trobem en la sentència explicació raonada que doni resposta al fet, no ja de que l'arnes fos correcte o no, sinó i sobretot de que si així fos, que no s'hagués emprat els ancoratges adequats, fet també al·legat com a causant de l'accident per l'actora, és a dir, de perquè no es van emprar les subjeccions marcades amb la lletra A, enlloc de les ventrals o de cintura, atès que les utilitzades no estaven certificades amb la lletra A. Sobre aquest fet, sí que podem llegir a la sentència penal el següent "Y por otro lado, en relación a los puntos de anclaje utilizados, que fueron los situados a la altura ventral o del cinturón, lo cierto que no puede exigírsele al guía un conocimiento detallado de la normativa técnica que define las condiciones de fabricación de los equipos; pero es más, tal y como el propio informe de la UIM reconoce, la falta de aportación por parte del fabricante o distribuidor al comprador de la documentación del arnés, y el hecho de que no cumpla la directiva 89/686/CEE el Consejo de Europa ni diversos parámetros de las normas UNE que el fabricante mantiene que cumple, no facilita a sus operadores la información necesaria para evitar un uso inadecuado, lo cual tampoco puede imputársele a éstos.".Més endavant s'afegeix "Pero es que además debe tenerse en cuenta, que el arnés cuya rotura provocó el accidente, era el único del que disponía la empresa organizadora de la actividad para la práctica de la actividad en cuestión, y el mismo había sido adquirido en el año 2016 bajo la supervisión de quien era el director técnico en tales fechas; y el mismo, junto con el responsable de Rafting Catalunya, tras diversas pruebas técnicas, decidieron utilizar los puntos de anclaje ventrales, por entender que serían los que menos problemas causarían en el momento de efectuar el salto en relación a la posición final en que quedaría el saltador. Y dicho arnés y de tal modo, fue el utilizado en todos los saltos que se habían efectuado durante los años 2016 y 2017 y también el mismo que utilizó uno de los compañeros del accidentado el mismo día de los hechos, sin ninguna incidencia".

Així les coses coincidim, com no podia ser d'altra manera, amb l'enjudiciament que l'AP. fa dels fets als efectes penals, que conclou que els fets, tal com queden acreditats, no arriben a poder considerar-se com: " la existencia de una infracción de las más elementales reglas del deber objetivo de cuidado con relevancia suficiente para integrar el ilícito penal que se postula..".Altra cosa és que no puguin tenir transcendència dins de l'àmbit de la responsabilitat civil que no parteix dels mateixos paràmetres que la responsabilitat penal, que aquesta, com diu l'AP Secció primera, és la darrera ratio legis.

TERCER.Efectivament, arribats a aquest punt cal endinsar-se en el nucli de la qüestió, i referint-nos novament als fets acreditats, hem de recordar que des d'un inici el que es va dir a l'atestat dels mossos era, no solament que l'arnes escollit per l'activitat no fos totalment correcte, ja que tenia mancances (com ara el color del fil amb que estaven cosides algunes costures que no tenien el contrast necessari que facilités l'examen del seu estat a l'esser del mateix color que les corretges, és a dir negres, o que malgrat està retolat un llibre d'instruccions en una cinta cosida, no hi havia llibre d'instruccions ni se'n donava amb la compra o que les indicacions que constaven a les etiquetes cosides no eren en idioma espanyol), sinó que a més estava mal utilitzat, i així ho deia l'informe. No podem estar d'acord amb el perit de part que sembla oblidar que l'arnes d'actuacions feia constar que complia dues normatives, la EN 361 i la EN 358 i que una i altra estan previstes per a situacions diferents. Així una cosa és un ancoratge de línia de caiguda o de vida i un altra un ancoratge de subjecció i retenció en un lloc o de posicionament.

Això fa que sigui determinant l'anàlisi i estudi que acrediti sense cap dubte, no solament la seva correcta homologació, sinó també l'existència i examen de les instruccions de funcionament per part del fabricant que esdevindrien essencials pel seu correcta ús, o si més no, que qui el vagi a emprar sàpiga i conegui com s'ha de fer i estigui prou preparat per decidir-ho, de manera que la manca de llibret informatiu o d'instruccions només es pot suplir per un coneixement suficient d'aquest tipus de materials i del seu correcte ús. El contrari, atesa la funció que compleix el material i que el que es busca amb ell és protegir d'una caiguda provocada, és clarament una falta de previsió que determina el naixement de responsabilitat civil.

I això és el que aquí va succeir, és a dir una clara manca de previsió i coneixement del material, com de forma molt explicativa resulta de l'atestat dels mossos d'esquadra, concretament dels agents de la UMI (Unitat d'Intervenció de Muntanya) que tot i que no siguin pèrits són precisament qui més coneixen aquest tipus de material atès que l'empren de forma habitual, qui l'han vist i han estat al lloc dels fets i han fet tota una investigació prou complerta sobre l'arnés de les actuacions, la seva homologació i les certificacions corresponents.

Així doncs, queda acreditat que els ancoratges emprats en el salt no eren els que tenien la certificació "A", és a dir, els ancoratges que compleixen amb la normativa anticaigudes, que sí n'hi havia a l'arnés. Recordi's que un arnés anticaigudes fabricat segons la norma EN 361 obligatòriament ha d'incorporar un punt d'enganxament metàl·lic o tèxtil que pot estar situat a la part davantera del cos, a la altura de l'estèrnum (anella esternal), o a la zona dorsal (anella dorsal) o bé en un o en ambdós tirants (anelles laterals). Aquests elements d'enganxament o ancoratge, destinats a connectar un sistema de connexió anticaigudes exclusivament han d'estar marcats amb la lletra "A", com de fet en tenia l'arnes de les actuacions, a la part dorsal, però el cas present no va ser l'utilitzat. Per contra, l'enganxament per al salt es feia mitjançant els ancoratges ventrals que no contenen cap indicació. Tanmateix en l'arnés d'actuacions àdhuc hi havia dos ancoratges més en la part frontal a l'alçada del pit i amb la indicació "A/2" en cadascuna de les anelles o bagues, per indicar que no constitueixen per sí sols un punt d'enganxament o subjecció suficient sinó que s'han d'emprar plegats, i que també suporten caigudes verticals, però que tampoc varen ser els utilitzats en aquest cas. Diu el perit en el seu informe i en conclusions respecte d'aquest concret assumpte dels ancoratges que no és necessari l'ús dels anticaigudes en l'activitat, i afegeix literalment "...la existencia de dos amarres de las mismas características hace pensar (sic) que los elementos empleados en el salto tienen la resistencia propia de los elementos adicionales de sujeción".És aquesta una suposició que no escau fer-la si l'ancoratge no està retolat, ni hi ha instruccions del fabricant, ja que el fabricant en aquest cas no assegura la seva resistència al igual que ho fa amb els altres ancoratges que sí tenia l'arnés. I a aquesta conclusió arriba el perit perquè un altre arnés que diu s'ha localitzat del mateix fabricant així ho fa pensar, per afegir que no se'n ha pogut trobar d'igual ja que ja no està a la venda en el centre comercial on es va comprar.

En el cas d'autos, insistim que els emprats no contenien cap indicació i per tant, el fet de desconèixer el correcte funcionament de l'arnés i les seves nomenclatures, unit a la seva inadequada utilització per aquesta causa, la seva adquisició, sense instruccions (no és cert que les hagin perdut perquè on van adquirir l'equip han declarat que no en porta), quan és un fet no controvertit que el seu ús habitual és detenir caigudes que segur que es produiran de forma constant, no haver acreditat tampoc que el material emprat tenia una fatiga tolerable desprès d'un any d'ús continuo (es diu que més de 15 utilitzacions), quan el que si està acreditat és que l'arnes va fallar (es va descosir amb un fil del mateix color que impediria el seu examen visual que si hagués complert la normativa europea potser s'hagués pogut veure l'inici del descosit), comporta una clara responsabilitat per part de l'empresa demandada que no pot deslligar-se'n amb l'excusa de que la culpa és del fabricant o que l'arnés era falsificat ja que la diligència necessària en aquest cas no estava esgotada.

Cal recordar que la prova pericial és de lliure valoració i que el que va informar el perit de la demandada en el procediment penal, pot esser pres en consideració pel jutge o no. I en aquest cas, és molt més raonat i ajustat l'informe dels mossos que el del perit i pretendre que no és necessari l'ús dels ancoratges previstos de línia de vida retolats amb la lletra A, o els dos retolats amb la A/2" sinó que es pot emprar els ancoratges ventrals de posicionament, que ni tan sols tenen la indicació A/2, i tot sense cap instrucció del fabricant, és anar contra la normativa i contra el que marca aquesta i el propi fabricant quan hi estampa i retola la lletra "A" o A/2. I sostenir que els ancoratges de línia de vida o verticals aguanten el mateix que els de posicionament que compleixen la normativa EN 358 però no la EN 361, i els ventrals en que no consta la seva retolació, és novament anar contra la lògica i la normativa i a més no està en absolut acreditat.

Però és que a més resulta que la demandant era una persona de pes elevat, sobre 120 kgr i tots els equips de protecció individual d'ús professional estan obligats a complir les normatives EN que certifiquen uns estàndards mínims de qualitat i seguretat en que es té en compte, en la seva fabricació, el pes que han de suportar. Per als equips anticaigudes i posicionament la normativa exigeix que l'equip sigui capaç de complir la seva funció amb un determinat pes, que tampoc acredita la part demandada que el concret arnés de les actuacions, estigués preparat per suportar-lo (en la pràctica no ho ha fet). Tanmateix, no és cert que el pes no sigui important ja que les homologacions són fins un màxim que si s'ultrapassa s'ha d'acudir a arnesos més especialitzats i homologats per aquells pesos.

També cal afegir que ni tan sols es portava un llibre de registre de les revisions de l'arnés, fet recomanable en aquests casos, sent que tampoc es sap quants salts havia ja suportat que només sabem per indicacions de la propietat (es diu indicativament que podria ser sobre 15, però que no es portava cap registre, quan solament aquella tarda estaven previstos 5).

Sosté la part apel·lada que "no cabe sino concluir que no existió falta de diligencia alguna por parte de mi representado tampoco en relación con este punto, (s'està referint a l'ús d'un o altre ancoratge) toda vez que se asesoró adecuadamente por los profesionales titulados adecuados para diseñar la actividad con arreglo a pautas de seguridad, así como que dicho diseño era acorde a los estándares de seguridad evaluados tanto por los propios monitores y directores como por el perito experto en la materia.". Quan es refereix als professionals que el varen assessorar s'estan referint al testimoni Sr. David, Director Tècnic de Rafting Catalunya i que, segons ell va ser qui va dissenyar l'activitat de ponting i que va declarar " Aunque no ponga la A de anticaídas, sería lo mismo porque es de sujeción, están preparados para aguantar los mismos kilogramos tanto el de la cintura como el del pecho, aunque no tuviese la "A". La "A" es sólo para, que cuando haya una caída que estés de pie y que estés cómodo".

Ja hem dit que no hi podem estar d'acord ni amb el professional que diu va assessorar ni amb les conclusions a les que arriba el perit. Sostenir que no calia emprar la subjecció anticaigudes marcada amb la lletra A perquè la ventral és suficient, insistim que és anar contra les indicacions i el disseny de l'arnés. Si anticaigudes existeix és precisament per això, essent que les altres subjeccions que no tenen aquella indicació, són de posicionament i no de caigudes verticals i estan previstes per aguantar forces diferents. Altrament sostenir que potser el problema és que els arnesos eren falsificats i pretendre que la responsabilitat és d'altri, tampoc és acceptable. En una activitat com aquesta en que aquest element és la part més fonamental i el material més important, cal que la diligencia en la seva compra sigui màxima i el seu ús es produeixi segons les recomanacions del fabricant i la normativa emprada per al seu disseny i si ni tan sols hi ha instruccions cal que qui l'empri conegui com a mínim el seu correcte funcionament segons les indicacions, que l'arnés sí que conté, que a més en aquest cas, ja hem dit que tenia també alguns defectes, com ara el relatius a la manca de filaments de contrast (vegis en aquest sentit l'atestat de mossos i les fotografies acompanyades) que de tenir-los i haver fet les revisions corresponents, potser s'hagués pogut veure l'inici del descosit o que el mateix estava poc tens abans de la seva utilització. De fet aquesta és la seva finalitat.

Per tant, el propietari de l'empresa i el director tècnic per desconeixement l'un i per culpa in eligendo l'altre, haguessin tingut que observar aquestes irregularitats, si no ho van fer és perquè no disposaven de la formació requerida i necessària per dur a terme la labor de comprar els materials i elements de seguretat i donar les corresponents instruccions per utilitzar-los correctament, de manera que la responsabilitat civil derivada de l'accident correspon en aquest cas, a l'empresari demandat, que és qui obté un guany i benefici de l'activitat, qui ha de tenir l'equip i material en les condicions òptimes per a la realització de l'activitat, el que fa que la seva omissió de la diligencia deguda en aquest cas, generi la responsabilitat civil de l' article 1902 del CC atès que junt a aquesta omissió negligent i ha una clara relació de causalitat amb el fet luctuós que queden perfectament acreditades.

Altrament, si finalment entén que hi ha, a més un defecte de fabricació, o una manca d'instruccions necessaris en la compra del material, no pot exigir a la demandant que litigui contra el fabricant, cosa que en tot cas sempre li quedarà a la demandada la via oberta per fer-ho si ho estima necessari, perquè no pot oblidar-se que el material ha fallat i estava sota el control únic i exclusiu de la demandada amb qui havia contractat l'activitat i qui era contractualment també, la responsable darrera del seu correcte desenvolupament.

QUART.-Revocat doncs el pronunciament absolutori, escau ara entrar a examinar la procedència de la indemnització que es demana. La part actora demana en aquest cas la xifra de 81.007,20 € que ho divideix en els següents conceptes: Per Incapacitat Temporal, calculat d'acord amb l'actualització del barem d'accidents de trànsit, prenent com a base l'índex de re valorització de les pensions. Segons el Reial Decret Llei 28/2018 de 28 de desembre, la pujada pel 2019 és del 1,60%.:

Dies molt greus (dies la UCI): 11 dies x 103,48 euros = 1.138,28 euros

-Dies greus (dies ingrés hospitalari): 46 dies x 77,61 euros = 3.570,06 euros

-Dies moderats (dies sense desenvolupar activitat habitual): 245 dies x 53,81 euros = 13.183,45 euros.

-Per intervenció quirúrgica: 3 intervencions x 1.100 euros = 3.300 euros.

Total acumulat: 21.191,79 euros

Per rossecs funcionals: 24 punts, atesa l'aplicació de la fórmula Balthazard per les seqüeles concurrents i article 97 i 98 de la Llei 35/2015 al que suma Seqüeles estètiques: 16 punts. Aplicació de l' article 101 i 102 de la Llei 35/2015.

Total acumulat: 51.143,29 euros

DANY EMERGENT

-Despeses sanitàries Nemesio: 1.537,05 euros

-Despeses transport (taxi): 71,75 euros

-Despeses pares lesionat per diversos conceptes: 3.750,32 euros.

Total acumulat: 5.359,12 euros

I Finalment per lucre cessant 3.313 euros

Total els 81.007,20 € indicats.

La part demandada s'oposa a aquestes quantitats en la forma demanada i així malgrat la seva pericial entén que en l'apartat relatiu a dies de incapacitat temporal, els dies calculats són correctes, entén que en el cas dels rossecs el correcta serien 19 punts pels funcionals i 10 pels estètics.

Així les coses, hem de donar per bons els dies d'incapacitat temporal i centrar-nos en l'examen dels rossecs. Així i pel que fa als punts donats pels rossecs funcionals la diferencia amb el dictamen del metge forense elaborat al seu dia en el procediment penal, rau en les àlgies lumbars i cervicals que el forense puntua en 3 punts i el perit en 2 punts i preveu solament les cervicals; en l'artrosi post traumàtica subastragalina i el canell esquera dolorós, que inclou el forense i no el perit, i el perjudici estètic que el metge forense valora en 16 punts i el perit en 10 punts.

Entenem més adequat subjectar-nos a la valoració que fa el metge forense atès que està dotada de major imparcialitat i ve fonamentada en l'examen de la documentació mèdica aportada així com l'examen del lesionat, que si be és cert que també el dictamen pericial de part es basa en el mateix, la immediatesa del forense a la data de l'accident aporta un plus, el dictamen és del més de març de 2018 un cop va tenir l'alta lesional, mentre que el del perit és del mes d'octubre de 2021 i per tant, quasi quatre anys després de l'accident, essent que en el cas dels rossecs o perjudicis estètics, vista una explicació i ressenya de totes les cicatrius que en conjunt per la seva extensió i lloc en que es troben, considerem també correctament valorades en 16 punts, raó per la qual és aquest dictamen el que hem de prendre'l com a base de càlcul.

Pel que fa a la indemnització per les tres intervencions quirúrgiques, tampoc hi ha discussió atès que les recullen ambdós informes.

Sí que és discutible les quantitats reclamades en concepte de dany emergent i lucre cessant. En l'apartat de dany emergent s'aporta una sèrie de factures que abasten molt diversos conceptes. Així pel que fa a les que tenen caràcter sanitari com ara les corresponents a sessions de fisioteràpia o aparells d'ortopèdia hem d'admetre-les totes excepció feta d'una factura per un concepte duplicat referit a un orinal (Doc 39 i 40) i que s'haurà de descomptar a l'esser duplicat i comprat en dos cops amb 11 dies de diferencia, per un import de 6,5 €.

En relació a les despeses que es reclamen com a personals i corresponents a desplaçaments en taxi, són unes quantitats que obeeixen a uns pocs desplaçaments curts, amb imports petits que ben bé poden correspondre a necessitats de desplaçament derivades de l'accident patit ateses les conseqüències d'aquell i les nombroses visites que sens dubte haurà fet als serveis hospitalaris i sanitaris i entren perfectament dins la lògica i dinàmica sanitària del demandant. No així aquelles que són directament il·legibles i no pot esbrinar els conceptes a que obeeixen i que correspon als document 44. Tampoc el que es reclama en concepte de connexió Tv que no és una despesa necessària. Finalment no podem admetre tampoc cap altra de les altres despeses reclamades en conceptes d'hosteleria o dietes de familiars al no ser tampoc imprescindibles.

Per últim i en concepte de lucre cessant es reclama despeses acadèmiques per matrícula i quotes mensuals d'estudis de l'any de l'accident i període lesional que s'han d'admetre i consten acreditades i certificades per la pròpia Escola d'Hosteleria i relacionades causalment amb l'accident.

Per tant i resumint, donem per vàlida la reclamació en relació al dany corporal tota vegada que malgrat és cert que s'ha de tenir en compte la revalorització de l'any 2018, és la mateixa que la del 2019, això és el 1,60% el que no afecta al càlcul realitzat. Tanmateix en la partida de lucre cessant, per despeses sanitàries s'han de descomptar 6,5 € de material repetit, tot afegint 71,75 € de despeses de transport i negant la resta. Finalment pel que fa al dany emergent en relació a despeses escolars cal admetre la quantitat reclamada, el que fa que la suma de tot plegat tret d'un error de càlcul o omissió sigui la següent: 21.191,79+51.143,29+1.602,3+3.313=77.250,38 €.

CINQUÈ.-Atès el que disposa l' article 394 de la LEC i a l'haver-se estimat el recurs d'apel·lació i suposar una estimació substancial de la demanda, escau no fer declaració de les costes d'aquesta alçada tot imposant les de la primera instància a la part demandada.