Última revisión
07/10/2025
Sentencia Civil 426/2025 Audiencia Provincial Civil de Lleida nº 2, Rec. 1016/2024 de 29 de mayo del 2025
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 37 min
Orden: Civil
Fecha: 29 de Mayo de 2025
Tribunal: Audiencia Provincial Civil nº 2
Ponente: JOAN LLUIS CARDONA IBAÑEZ
Nº de sentencia: 426/2025
Núm. Cendoj: 25120370022025100441
Núm. Ecli: ES:APL:2025:502
Núm. Roj: SAP L 502:2025
Encabezamiento
Carrer Canyeret, 1 - Lleida
25007 Lleida
Tel. 973705820
Fax: 973700281
A/e: aps2.lleida@xij.gencat.cat
NIG 2512042120240028156
Matèria: Procediment Ordinari
Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 8 de Lleida
Procediment d'origen: Procediment ordinari 173/2024
Entitat bancària:
Per a ingressos en caixa, concepte: 2206000012101624
Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274
Beneficiari: Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil
Concepte: 2206000012101624
Part recurrent / Sol·licitant: Marcelina
Procurador/a: Francisco Jose Agudo Ruiz
Advocat/ada: Francisco De Borja Torres Sanchez
Part contra la qual s'interposa el recurs: CAIXABANK, S.A.
Procurador/a: Maria Del Carmen Rull Castello
Advocat/ada: Diego Galvez Garcia
Ilmo. Sr. Albert Guilanyà i Foix
Il'lm. Sr. Joan Cardona Ibáñez
Ponent: Joan Cardona Ibañez
Lleida, 29 de maig de 2025
Antecedentes
Rebudes les actuacions s'hi nomenà ponent el magistrat JOAN L. CARDONA IBÁÑEZ, es va celebrar la deliberació i les actuacions van quedar vistes per a sentència.
En la tramitació d'aquest recurs s'han acomplert les prescripcions legals fonamentals.
Fundamentos
L'ara apel·lant va interposar una demanda amb aquesta pètita:
La referència al "contracte actual" no queda clara si era al d'assegurança o al de "préstec personal" que l'actora havia signat amb la demandada i que en el Fet previ s'indicava que s'aportava com a document 1 de la demanda. Això perquè el document 1 que consta a les actuacions és la pòlissa de l'assegurança i no pas el contracte el de préstec; i a més a més, la clàusula que sembla es pretenia impugnar es reproduïa en la pàgina dos de la demanda i era la quina determinava la prima en aquella pòlissa.
A continuació se sostenia que l'import de la prima s'havia afegit al del capital del préstec i que la TAE no incloïa el cost d'aquesta assegurança de vida, la qual cosa constituïa un incompliment rellevant de les obligacions de transparència en no reflectir-se el cost real del préstec i que "tampoco se acredita ni el contenido de la oferta vinculante ni que se haya explicado cómo funcionaba el incremento de capital en el coste real del préstamo, y tampoco consta que la demandada (da) haya ofrecido al consumidor un seguro de vida con prima anual renovable con carácter pre contractual".
La demandada s'hi va oposar i va al·legar que "es evidente que la pretensión principal es la de declaración de nulidad de la póliza de seguro de vida de amortización del préstamo suscrita en en fecha 26/2/2018 asociada a un préstamo hipotecario y que fue contratada con VIDACAIXA SAU de seguros y reaseguros".
Tot seguit sostingué que en el contracte de préstec hipotecari (no pas de crèdit personal) no existia cap clàusula que imposés la contractació de l'assegurança, i que tampoc no en l'oferta vinculant. I amb la contestació únicament s'aportava aquesta última oferta vinculant, però no pas el contracte de préstec.
I també s'al·legava la falta de legitimació passiva en no ser la demandada l'entitat asseguradora sinó haver-hi actuat exclusivament com a mediadora.
Després de la celebració de l'audiència prèvia, en la qual l'actora va al·legar que se li havia retornat a la part proporcional de la prima, es va dictar la sentència apel·lada i que va estimar l'excepció de falta de legitimació passiva.
La jutge a quo indica, d'una banda, que "el hecho de que la demandada actúe como mediador en la contratación del seguro, como operador de banca-seguro, al amparo de la Ley 26/2006, de 17 de julio, de mediación de seguros y reaseguros privados, no le confiere automáticamente legitimación pasiva para soportar la acción ejercitada en base a un contrato que ella no suscrito", i cita les STS de 17 d'abril de 2015 i de 2 de febrer de 2014.
I d'altra banda, la sentència indica que les al·legacions de l'actora al respecte que totes dues entitats formarien part del mateix grup empresarial o que la demandada hi assumiria la representació de l'asseguradora en actuar com a comercialitzadora, tampoc no es poden admetre, i a aquest efecte cita el text de la SAP Madrid, Secció 28, número 433/2022, de 7 de juny.
El recurs d'apel·lació, limitat a quatre pàgines, dedica poc més de dues a discutir l'argumentació de la jutgessa d'instància i sobre la base de dos motius.
El primer d'ells, que la demandada va actuar "en calidad de intermediario y representante de VidaCaixa y SegurCaixa Adeslas, desempeñando un papel esencial en la celebración y gestión de la póliza" i que "tiene un interés económico directo y ejerce control sobre las anteriores, por lo que debe asumir responsabilidad solidaria".
I el segon motiu, que la demandada havia assumit extrajudicialment la legitimació passiva en respondre a les reclamacions de l'actora, i cita en suport de la seva pretensió la SAP Biscaia, Secció 4, número 188/2024 i la SAP Astúries, Secció setena, de 17 d'octubre de 2018.
Segons l'apel·lant, la primera sentència examina "un cas similar", i reprodueix en la seva escrit part del seu text literal:
"Vamos a acoger el recurso, por cuanto que, y tal como se alega, la
No obstant això, no veiem quina similitud pot tenir amb aquest cas, perquè la Sala no examina pas un supòsit de contractes vinculats sinó una demanda de nul·litat per manca de transparència de les clàusules d'interessos remuneratoris i comissions per impagament en un contracte de préstec, i a més es tracta de CAIXABANK PAYMENTS i no pas de VIDACAIXA.
I quant a la SAP Astúries, Secció 7, número 428/2018 de 17 d'octubre, s'analitza també una demanda de nul·litat de les clàusules d'interès remuneratori, interès de demora i comissions per impagament d'uns contractes de targeta de crèdit concertats amb l'entitat BANKINTER CONSUMER FINANCE EFC SA, demanda que s'adreçava contra Bankinter S.A. I aquesta resolució arriba a una conclusió molt distinta a la que pretén l'apel·lant:
Dit això, en la nostra Sentència número 639/2023, d'11 d'agost, dictada en el recurs d'apel·lació 264/2021 (ponent senyora Sáinz), vam examinar un supòsit de petició de nul·litat de la pòlissa d'una assegurança considerada com a contracte vinculat al de préstec personal, però en aquell cas es demandava tant a VIDACAIXA SA com a la prestadora NOU MICRO BANK SAU. Hi vam resoldre això següent:
I finalment, recordarem que diferents Audiències Provincials han examinat supòsits de fet com el que ara discutim i han ratificat la manca de legitimació passiva, com la SAP Las Palmas de Gran Canaria és, Secció 5, número 472/2021 de 23 de setembre:
A tot l'anterior cal afegir que ni tan sols no es disposa del contracte de préstec al qual suposadament s'hauria vinculat el d'assegurança, contracte de préstec que l'actora va qualificar com a personal i la demandada com a hipotecari, de manera que no podem examinar les seves clàusules.
I a més a més, que les asseguradores que apareixen en la pòlissa no son una sinó dues, SEGURCAIXA ADESLAS SA D'ASSEGURANCES I REASSEGURANCES i VIDACAIXA SAU D'ASSEGURANCES I REASSEGURANCES, i que CAIXABANK SA hi apareix designdat com a "operador de bancassegurances exclusiu" i com a "beneficiari principal irrevocable pel 50% del dèbit i/o de la quota del préstec".
I, finalment, en el document de "liquidació d'operacions d'assegurances" aportat en l'audiència prèvia i en el qual apareix la liquidació de la prima, consta novament que les entitats que l'emeten no son pas la demandada sinó les asseguradores.
En conclusió, no escau més que desestimar el recurs d'apel·lació.
La desestimació del recurs implica la imposició de les costes a la recurrent, conforme els articles 394 i 398 Lec.
Fallo
Desestimem el recurs d'apel·lació interposat per Marcelina contra la Sentència núm. 430/2024, d'1 de juliol, dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 8 de Lleida en el PO núm. 173/2024, i condemnem la recorrent a abonar les costes causades per la seva tramitació.
Aquesta resolució s'ha de notificar a les parts.
S'han de retornar les actuacions al jutjat de procedència, amb certificació d'aquesta resolució, perquè es compleixi el que s'ha acordat.
Contra aquesta resolució es pot interposar un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem en els supòsits que preveu l' article 477.1 de la LEC, sempre que es compleixin els requisits legals i establerts per jurisprudència.
També s'hi pot interposar un recurs de cassació en relació amb el dret civil català, en els supòsits de l' article 3 de la Llei 4/2012, de 5 de març, del recurs de cassació en matèria de dret civil a Catalunya.
El recurs s'ha d'interposar per mitjà d'un escrit que s'ha de presentar en aquest òrgan judicial en el termini de vint dies a partir de l'endemà de la notificació.
L'escrit ha d'estar fonamentat i ha de contenir les al·legacions en què es basa el recurs. Així mateix, s'ha de constituir, al compte de dipòsits i consignacions d'aquest òrgan judicial, el dipòsit a què es refereix la disposició addicional 15a de la Llei orgànica del Poder Judicial, reformada per la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre. Si no es compleixen aquests requisits, no es podrà admetre el recurs.
Així ho manem i ho signem. Els magistrats i magistrades.
Podeu consultar l'estat del vostre expedient a l'àrea privada de seujudicial.gencat.cat.
Les persones interessades queden informades que les seves dades personals s'han incorporat al fitxer d'assumptes de l'oficina judicial, sota la custòdia i responsabilitat d'aquesta, on es conservaran amb caràcter confidencial i es tractaran amb la màxima diligència.
Així mateix, queden informades que les dades que conté aquesta documentació són reservades o confidencials i que el tractament que se'n pugui fer queda sotmès a la legalitat vigent.
Les parts han de tractar les dades personals que coneguin a través del procés de conformitat amb la normativa general de protecció de dades. Aquesta obligació incumbeix als professionals que representen i assisteixen les parts, així com a qualsevol altra persona que intervingui en el procediment.
L'ús il·legítim de les dades pot donar lloc a les responsabilitats establertes legalment.
Amb relació al tractament de les dades amb finalitat jurisdiccional, els drets d'informació, accés, rectificació, supressió, oposició i limitació s'han de tramitar conforme a les normes que siguin aplicables en el procés en què s'obtinguin les dades. Aquests drets s'han d'exercir a l'òrgan o oficina judicial en què es tramita el procediment i n'ha de resoldre la petició qui en tingui la competència atribuïda en la normativa orgànica i processal.
Tot això de conformitat amb el Reglament EU 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, la Llei orgànica 3/2018, de 6 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals i el capítol I bis del títol III del llibre III de la Llei orgànica 6/1985, de l'1 de juliol, del poder judicial.
