Sentencia Civil 128/2025 Audiencia Provincial Civil de Lleida nº 2, Rec. 572/2023 de 05 de febrero del 2025

PRIMER. RESUM DE LES ACTUACIONS PRACTICADES EN PRIMERA INSTÀNCIA.

El procediment té per objecte la divisió del cabal hereditari de la causant senyora Gema i la seva adjudicació als hereus abintestat.

La demanda es va presentar per cinc dels seus sis fills, tots ells hereus abintestat doncs a pesar que el sisè fill, senyor Fulgencio, havia estat designat hereu testamentari, va renunciar al seu nomenament i sense perjudici de conservar els seus drets en la successió intestada, i el mateix van fer els designats com a substituts en el testament (nets i besnets).

Tots cinc demandants manifesten que estaven conformes a arribar a un acord per la divisió, però que el sisè fill no hi té cap voluntat, actitud que els demandants atribuïen al fet que la seva esposa posseïa la majoria de les finques que conformaven el cabal hereditari per un contracte d'arrendament celebrat per set anys i amb "renda clarament baixa".

Després d'admetre's la demanda es va nomenar una comptadora partidora, qui va presentar el quadern corresponent i al resultat del qual es va oposar el sisè hereu, senyor Fulgencio, per la qual cosa es va obrir la peça separada i es va dictar la sentència que ara s'impugna.

El senyor Fulgencio apel·la ara les operacions particionals que examinem i resolem en els fonaments següents.

SEGON. IMPUGNACIÓ DEL SALDO DEL COMPTE BANCARI.

Ja en el seu escrit d'oposició a les operacions particionals, el recurrent va denunciar que tot el saldo d'un dels comptes bancaris havia estat atribuït a la causant, quan ja havia sol·licitat que únicament s'hi atribuïssin dues terceres parts ja que els titulars eren tres: la causant, el seu espòs i un tercer. En ésser la causant l'hereva universal de tots els béns del seu marit li corresponien dues terceres parts, però no pas la corresponent al tercer.

La jutgessa d'instància desestima aquesta oposició indicant que "no pot tenir més recorregut, en tant en quant al moment de la formació de l'inventari l'interessat no va manifestar la seva disconformitat, sinó que totes les parts es sotmeteren a criteri del comptador-partidor."

L'apel·lant indica que l'apreciació de la jutgessa no és correcta, perquè es van fer dues actes de formació d'inventari, una del 18/12/2019 i a la qual les parts no es van avenir completament, i una de segona el 04/03/2020 a la qual les parts van mostrar conformitat únicament quant a les operacions particionals que constaven en els folis 13 a 43 del quadern. I l'única referència al saldo bancari discutit hi és al final del foli 23 i el principi de foli 24, i s'hi indica clarament que s'hi han de computar en l'herència únicament dues terceres parts, per la qual cosa totes les parts hi estaven conformes.

Si s'examinen les actuacions, en les seves pàgines 13 a 43 consta una proposta d'inventari presentada per l'ara apel·lant i que efectivament al final de la pàgina 23 i principis de la 24 indica que ha de computar-se les dues terceres parts del saldo corresponent.

I en l'acta de formació d'inventari que consta en la pàgina 44 es fa referència a aquest inventari i s'indica:

La parte actora muestra su conformidad y además incluye un listado de 10 máquinas agrícolas de un vehículo. Ambas partes están de acuerdo en que se incluyen en el inventario los derechos de crédito de un contrato de arrendamiento de varias fincas rústicas (documento 4 de la demanda). En cuanto al apartado B del inventario que se aporta referido a saldo bancario, ambas partes están de acuerdo someterse al criterio que determine el contador partidor.

I resulta que dit "apartado B referido a saldo bancario"és precisament la indicació a les dues terceres parts del saldo i totes les parts, inclòs l'apel·lant, van manifestar en l'acta que "están de acuerdo someterse al criterio que determine el contador partidor".

Per tant, en aquell acte l'ara apel·lant va acceptar sotmetre's al criteri de la comptadora partidora i no va fer cap indicació ni reserva d'accions que permeti interpretar en un altre sentit l'expressió literal reproduïda anteriorment. Escau, doncs, ratificar la resolució de la jutgessa d'instància.

TERCER. RESOLUCIÓ SOBRE LA IMPUGNACIÓ DELS MOVIMENTS BANCARIS ANTERIORS A LA DEFUNCIÓ DE LA CAUSANT.

El recorrent sosté que en els cinc últims dies de vida de la causant s'havien fet en un compte corrent cinc retirades d'efectiu per un import total de 9700 € (1200 €, 7000 €, 1200 €, 500 € i 1000 €). Al seu judici, aquestes retirades no s'havien fet voluntàriament per la causant, perquè en aquests dies ja es trobava ingressada a l'hospital i en estat molt greu, per la qual cosa no va poder fer les quines consten efectuades caixer automàtic (les quatre últimes). I tampoc no la primera d'elles i que es feu de mode telemàtic, doncs la causant "era ajena por completo a las nuevas tecnologías y totalmente incapaz de operar a través de la banca electrónica",en haver nascut en 1935, haver viscut tota la vida en el petit nucli d'Algerri dedicada a l'agricultura i tenir un nivell de formació acadèmica molt baix.

En relació a les dues causes d'oposició anteriors, el senyor Fulgencio criticava que la comptadora-partidora indiqués tant que mancava d'elements que li fessin pensar que les operacions anteriors eren irregulars, pels motius ja exposats, com particularment la seva opinió que "carecía de facultades para interesar la devolución a la masa hereditaria de las cantidades dispuestas sin la intervención de la causante".Això perquè, al seu judici, la funció del partidor no es limitava a la determinació estricta dels béns del cabal hereditari i la formació dels lots, sinó que també podia i havia d'exercitar altres funcions instrumentals o complementàries. El Codi civil de Catalunya no regula expressament el càrrec de comptador-partidor i per això la doctrina hi aplica les normes que regulen el marmessor, això és, els articles 429-1 a 429-15, a causa que l'article 464-5 remet a les normes del marmessor i les aplica també al comptador i a més la llei dona explícitament el mateix tracte totes dues figures com succeeix amb la retribució de l'article 429-5. 3. A més a més, se citaven dos estudis doctrinals sobre la matèria, que s'aportaven a la causa, i diferents resolucions judicials i administratives que fixaven les actuacions concretes que pot fer el comptador-partidor.

Plantejat així el motiu d'apel·lació, no podem més que reiterar el que ja vam indicar en la interlocutòria que va inadmetre les proves proposades en segona instància.

Quant a l'objecte del procediment de divisió judicial de l'herència i quines són les actuacions que s'hi poden discutir i el seu abast, la SAP Barcelona, Secció 19a, núm. 335/2023, de 7 de juliol, estableix:

SEGUNDO.- Sobre el procedimiento de división de herencia.

El procedimiento de división de herencia tiene como finalidad poner fin a la comunidad hereditaria existente sobre el patrimonio del causante, repartiendo los bienes y derechos existentes entre los herederos. Está regulado en los artículos 782 y ss. LEC y de dicha regulación destacamos los siguientes artículos:

Artículo 782: " 1. Cualquier coheredero o legatario de parte alícuota podrá reclamar judicialmente la división de la herencia, siempre que esta no deba efectuarla un comisario o contador-partidor designado por el testador, por acuerdo entre los coherederos o por el Letrado de la Administración de Justicia o el Notario."

El artículo 783 de la Ley de Enjuiciamiento Civil , dispone que "1. Solicitada la división judicial de la herencia se acordará, cuando así se hubiere pedido y resultare procedente, la intervención del caudal hereditario y la formación de inventario".

Y el artículo 794, referido a la " Formación del inventario", establece que "1. Citados todos los que menciona el artículo anterior, en el día y hora señalados, procederá el Secretario Judicial, con los que concurran, a formar el inventario, el cual contendrá la relación de los bienes de la herencia y de las escrituras, documentos y papeles de importancia que se encuentren", y que "4. Si se suscitare controversia sobre la inclusión o exclusión de bienes en el inventario, el secretario judicial hará constar en el acta las pretensiones de cada una de las partes sobre los referidos bienes y su fundamentación jurídica, y citará a los interesados a una vista, continuando la tramitación con arreglo a lo previsto para el juicio verbal. La sentencia que se pronuncie sobre la inclusión o exclusión de bienes en el inventario dejará a salvo los derechos de terceros".

Conviene precisar, con carácter previo a resolver sobre la cuestiones objeto de este recurso, en relación con la naturaleza de este incidente insertado en el ámbito del procedimiento para la división de la herencia, que es criterio ampliamente mayoritario de las Audiencias Provinciales el que sostiene que la formación de inventario ha de limitarse a resolver si hay titulación o prueba suficiente para decidir la inclusión o exclusión de un determinado bien en el haber hereditario, sin que puedan plantearse ni decidirse en el incidente la validez, nulidad o eficacia del título o del negocio jurídico por el que ese bien se integró o salió del patrimonio del causante, para lo cual habrá que acudir al proceso declarativo que corresponda. Se trata, por otro lado, de un incidente que finaliza con resolución que no produce efectos de cosa juzgada, de conformidad con lo dispuesto en el artículo 794.4 en relación con el artículo 787.5 de la Ley de Enjuiciamiento Civil .

I la SAP Barcelona, Secció 14ª, número 3/2023, de 12 de gener:

18. Además, en ningún caso podría dilucidarse esa supuesta indignidad en este proceso incidental, conforme a la jurisprudencia reiterada de la que se hace eco la sentencia apelada, doctrina mayoritaria de nuestras Audiencias, sosteniendo que el ámbito propio del procedimiento de división de herencia no permite decidir cuestiones o pretensiones complejas, explícita o implícitamente planteadas, sino pronunciarse "prima facie", y en función de la apariencia de los títulos y documentos aportados por los interesados, sobre la procedencia de incluir o excluir determinados bienes o derechos para integrar el activo de la herencia, así en SAP Jaén, Sección 2ª, de 16 de septiembre de 2011 , con cita de otras muchas, entre ellas SAP de Santa Cruz de Tenerife, Sección 4ª, de 26 de noviembre de 2008 .

Como hemos dicho en un precedente similar, esa declaración solo podía hacerse en un proceso declarativo, y no pudo ser objeto del incidente establecido en el art. 794.4 de la Ley de Enjuiciamiento Civil . Este incidente, con objeto muy limitado, no puede entrar en declaraciones de ese tipo. Y lo mismo cabe decir, por cierto, respecto de la falta de correspondencia entre titularidades formales o reales, así como con posibles disposiciones o salidas de dinero efectuadas con anterioridad al fallecimiento de la causante, según resulta de la puesta en relación de dicho artículo 794.4 con el 787.5º, párrafo 2º, de la misma Ley de Enjuiciamiento Civil , estableciendo que esta sentencia no produce el efecto de cosa juzgada.

Con aquella sentencia, la formación de inventario ha de limitarse a dicha resolución sobre si hay titulación o prueba suficiente para decidir la inclusión o exclusión de un determinado bien en el haber hereditario, sin que pueda plantearse ni decidirse en el incidente la validez, nulidad o eficacia del título o negocio jurídico por el que ese bien se integró o salió del patrimonio del causante, no siendo el idóneo para resolver cuestiones tales como la simulación contractual, la nulidad de un contrato, la ineficacia de una donación o si deben colacionarse determinados bienes, para lo cual habrá de acudirse al proceso declarativo que corresponda, por cuanto se trataría de contratos válidos y eficaces mientras no se declare lo contrario por sentencia firme.

En idéntico sentido se pronuncia la SAP Sevilla, Sección 4ª, de 14.4.2004 , por una interpretación del art. 794.4 LEC con un criterio sistemático en relación con los que integran la sección, y en relación a los antecedentes legislativos del antiguo juicio de testamentaría, obligando a entender que la formación de inventario, trámite previo a las operaciones divisorias o medida de aseguramiento de los bienes relictos, no permite pronunciarse acerca de cuestiones litigiosas que puedan suscitarse respecto de la titularidad de dichos bienes, ya figuren a nombre del causante y alguien solicite su exclusión del inventario, y mucho menos cuando figuran a nombre de un tercero y se solicita su inclusión.

Y esta doctrina jurisprudencial, en digresión, permitió dilucidar la controversia sobre la procedencia de los ingresos a efectos de determinar la titularidad real de las cuentas y saldos, más allá de la aparente o formal, o las alegaciones sobre supuestas disposiciones injustificadas realizadas con anterioridad al fallecimiento de los padres por la actora, máxime si salió claramente reforzada por el propio demandado en la escritura de aceptación de herencia otorgada en fecha 15 de noviembre de 2012, a la que luego nos referiremos, en coincidencia sustancial de cuentas y porcentaje de titularidad reflejados por la actora en su propuesta de formación de inventario incluida en su demanda.

19. Y no es solo que ese proceso declarativo no haya sido puesto en marcha hasta la fecha, sino que el precepto similar, aunque no idéntico, del artículo 11.4º del Código de Sucesiones de Cataluña , aprobado por la derogada Ley 40/1991, tenía un plazo de caducidad de cinco años en el artículo 15 de la misma Ley , rebajado a solo cuatro años en el artículo 412-7 del libro cuarto del Código Civil de Cataluña .

Com vam apuntar, en el recurs d'apel·lació se citen diferents resolucions judicials i de la Direcció General dels Registres i del Notariat que segons el parer de l'apel·lant determinen que entre les facultats del comptador-partidor es troba la de resoldre sobre la nul·litat dels negocis jurídics que determinarien la inclusió o exclusió d'alguns béns del cabal hereditari.

Sobre aquest tema, el primer que s'ha d'indicar és que el text de la SAP La Corunya, Secció sisena, número 178/2020 de 21 de juliol se cita únicament en la part que interessa al recurrent i amb el següent text:

Es una cuestión también jurídicamente opinable, pero puede invocarse al efecto la reciente STS 375/2019 de 27 de junio de 2019 , recaída en juicio de división de herencia en el que era precisamente el debate la reducción de donaciones por vulnerar la legítima que el contador había acordado y que la sentencia de casación finalmente precisó en cuanto a su extensión, sin negarse por tanto la capacidad del contador para imponerla.

Però, la recurrent no cita la frase immediatament anterior a aquest text i que és la següent:

Ha de indicarse que no se impugna el cuaderno por razón de que exceda de las competencias de un contador -en el caso, designado en un juicio de división de herencia- la reducción de donaciones por inoficiosas.

Això és, que tal com es pot comprovar de la resolució citada i de la STS que invoca, en aquells casos no s'entrà analitzar les facultats del comptador partidor en relació a la validesa o nul·litat dels negocis jurídics perquè simplement les parts no ho discutien, qüestió que evidentment no és el cas que ara analitzem.

Quant a les diferents resolucions del Tribunal Suprem que també se citen i que, segons el parer de l'apel·lant, ampliarien les facultats del comptador partidor i que haurien de tenir-se en compte per a admetre també analògicament les ara discutides, val a dir que, d'una banda, en cap d'elles no s'admet la seva capacitat per a resoldre sobre la validesa o nul·litat dels actes i negocis jurídics que conformen el cabal relicte i, d'una altra banda, que quan s'ha admès que resolgui sobre algunes qüestions rellevants (com la dissolució de la societat de guanys) és perquè la pretensió corresponent s'ha exercitat conjuntament amb la de determinació i divisió del cabal ( STS número 279/2023, de 21 de febrer), cosa que no és el cas.

Finalment, ni les resolucions administratives ni els estudis doctrinals són font del dret i únicament tindrien valor a efectes interpretatius i en cas de dubte, però és que els dubtes sobre la qüestió ni tan sols es plantegen perquè la jurisprudència les ha resolt clarament. Escau, doncs, desestimar també aquest motiu d'apel·lació.

QUART. RESOLUCIÓ SOBRE ELS PAGAMENTS POSTERIORS A LA DEFUNCIÓ DE LA CAUSANT.

En l'escrit d'oposició a les operacions particionals s'indicava que després de la proposta d'inventari ja s'havia sol·licitat que s'havien de tenir en compte diversos ingressos que l'impugnant havia fet amb posteritat a defunció de la causant per a atendre pagaments de l'herència, i concretament factures d'electricitat, impostos i quotes d'un préstec concertat amb el Institut Català de Finances del qual era avalador. S'aportaven els extractes bancaris del compte, els comprovants dels ingressos i la documentació relativa al préstec.

I se sostenia que aquestes despeses havien d'incloure's conforme a l' article 464-9 Ccc, que preveu un sistema de repartiment equitatiu entre els hereus per les despeses generades pels béns hereditaris, així com els fruits i rendiments percebuts, de manera que si un dels cohereus n'ha avançat l'import hi ha de ser rescabalat. I s'insistia que aquesta disposició estava inclosa dins del capítol IV dedicat a "la partició i la col·lació", i concretament dins de la seva secció primera que analitza "la partició", per la qual cosa aquesta operació havia de ser objecte d'inclusió per la comptadora.

La sentència desestima aquesta pretensió indicant que conforme a la documentació facilitada pel propi impugnant i de la resposta de l'entitat bancària al requeriment d'informació resulta que qui va fer aquells ingressos va estar la seva esposa, qui no és hereva, i per tant no es pot invocar-li l' article 464-9 Ccc.

En el recurs d'apel·lació se sosté que ja es va proposar en l'acte de la vista la declaració testifical de l'esposa perquè pogués explicar per compte de qui va fer els pagaments i amb quina finalitat, doncs "ningún impedimento puede haber en que la esposa realice el pago por cuenta e interés del esposo, incluso con el dinero procedente de la cuenta de ambos, por lo que no tiene sentido alguno que se nos diga que no procede el reembolso de dichas cantidades y más sin ni siquiera haber oído en declaración a la señora Alicia".

I també es reitera que en l'acta de formació d'inventari de 4 de març de 2020 les parts van mostrar conformitat amb els folis 13 a 43, "en los que claramente figura el reembolso de las cantidades ingresadas en la cuenta con posterioridad a la defunción de la causante".

I, efectivament, es va sol·licitar com a mitjà de prova en segona instància la declaració de la senyora Alicia.

Plantejats així els termes del debat, escau desestimar el recurs també en aquest punt pels motius següents.

En primer lloc, perquè en el recurs d'apel·lació s'introdueixen uns motius d'oposició a les operacions particionals, o més aviat unes raons per a fonamentar aquesta oposició, que no van estar plantejats en primera instancia y que no són admissibles, doncs així ho hem establert reiteradament i per exemple en la nostra interlocutòria número 79/2024, de 14 de març, dictada en el recurs d'apel·lació 1132/2022 (ponent senyora Bernat):

SEGUNDO. El recurso de apelación interpuesto no puede tener favorable acogida.

Los antecedentes expresados ponen de manifiesto que las cuestiones sometidas a debate en la alzada no fueron planteadas en la instancia, lo que resulta esencialmente contrario al propio recurso de apelación que está previsto en el ordenamiento jurídico para posibilitar, mediante la revisión por un Tribunal superior de lo actuado en la instancia, que en la alzada obtenga satisfacción la parte que no ha visto atendidas las peticiones que en su día oportunamente dedujo.

Los términos del recurso y en especial su solicitud revela que las cuestiones que contiene constituyen cuestiones nuevas, que, al no haber sido traídas a colación en la instancia, no han podido ser examinadas por la resolución recurrida, ni desde luego contradichas y sometidas a prueba contradictoria por la parte contraria, que frente a las alegaciones ahora novedosas se encuentra indefensa. Como recuerda la STS de 31 de diciembre de 1999 , la doctrina jurisprudencial viene declarando que los Tribunales deben atenerse a las cuestiones de hecho y de derecho que las partes les hayan sometido, las cuales acotan los problemas litigiosos y han de ser fijadas en los escritos de alegaciones, que son rectores del proceso.

Así lo exigen los principios de rogación ( SSTS 15 de diciembre de 1984 , 4 de julio de 1986 , 14 de mayo de 1987 , 18 de mayo y 20 de septiembre de 1996 , 11 de junio de 1997 ) y de contradicción ( SSTS 30 de enero de 1990 y 15 de abril de 1991 ), por lo que el fallo ha de adecuarse a las pretensiones y planteamientos de las partes de conformidad con la regla "iudex iudicare debet secundum allegata et probata partitum" ( SSTS 19 de octubre de 1981 y 28 de abril de 1990 , sin que quepa modificar los términos de la demanda (prohibición de la "mutatio libelli", STS 26 de diciembre de 1997 , ni cambiar el objeto del pleito en segunda instancia ("pendente apellatione nihil innovetur", SSTS 19 de julio de 1989 , 21 de abril de 1992 y 9 de junio de 1997 .

La alteración de los términos objetivos del proceso genera una mutación de la "causa petendi" de conformidad con la doctrina jurisprudencial que veda resolver planteamientos no efectuados, sin que quepa objetar la aplicación del principio "iura novit curia", cuyos márgenes no permiten la mutación del objeto del proceso o la extralimitación de la causa de pedir, ni en definitiva autoriza ( STS 25 de mayo de 1995 ) la resolución de problemas distintos de los propiamente controvertidos.

Efectivament, en l'escrit d'oposició a les operacions particionals se sosté clarament que els ingressos van ser fets pel cohereu i no pas per la seva esposa i en el seu interès. Així, s'empren expressions com "debía tenerse en cuenta los ingresos realizados por mi mandante", "en total a fecha de hoy mi mandante ha ingresado en la cuenta las cantidades siguientes", "mi representado es fiador del préstamo concertado con el ICF, por lo que ha sido el único de los coherederos que ha tenido interés en que no quedarán desatendidas las cuotas que van venciendo".En cap moment es va al·legar que el pagament s'havia fet per un tercer en el seu interès i per tant aquesta qüestió no era objecte de debat, per la qual cosa el seu plantejament tant en l'acte de la vista com en aquesta alçada no és admissible.

I el mateix escau indicar quant a l'al·legació que les contraparts van prestar la seva conformitat a la inclusió de les despeses, perquè aquest motiu d'oposició tampoc no es va fer constar en l'escrit i el seu plantejament en la vista o en aquesta alçada els causa indefensió en no haver-hi pogut presentar al·legacions i proposar -hi mitjans de prova.

En segon lloc, escau també desestimar el recurs perquè la invocació de l' article 464-9 Ccc únicament pot fer-se per un cohereu i, per tot el resolt en aquest fonament jurídic, no és pas el cas.

I en tercer lloc, i finalment, perquè fins i tot en el cas de ser admissible a discussió la qüestió controvertida no s'ha acreditat que els pagaments tinguessin l'origen i la finalitat que pretén l'apel·lant, i cal recordar que ja vam inadmetre la declaració de la seva esposa en aquesta alçada i que la resolució no es va recórrer.

CINQUÈ. RESOLUCIÓ DE LA IMPUGNACIÓ SOBRE L'ADJUDICACIÓ DE LA PARCEL·LA REGISTRAL NÚM.. NUM000.

L'apel·lant reitera que aquesta finca cadastral, que està valorada en 5719 €, forma una unitat de cultiu contínua amb les parcel·les NUM001, NUM002 i NUM003 del mateix polígon NUM004 i que els seus límits són indistingibles sobre el terreny, i la seva ubicació causaria dos inconvenients que, per fer més entenedors el que direm posteriorment, reproduirem de manera literal.

El primer, que:

Para poder adjudicar esta finca a mi representado, previamente debería realizarse una labor de delimitación y amojonamiento, y colocarse elementos físicos como márgenes o bordes que permitieran concretar exactamente la porción de terreno que le correspondería a mi mandante. Todo ello, resulta sumamente complicado si tenemos en cuenta que el resto de las parcelas han sido adjudicadas a otros coherederos, con quien no tiene buena relación mi patrocinado, por lo que se vislumbra que esta solución podría ser causante de futuros problemas.

I el segon:

Desde un punto de vista agronómico, resulta totalmente negativa la separación de pequeñas porciones de terreno, puesto que precisamente la tendencia es agrupar fincas para poder disponer de unidades de cultivo lo más extensas posibles, y ello con la finalidad de poder realizar un cultivo de forma más eficiente.

Sobre la base de l'anterior, sol·licita que se li adjudiqui en el seu lloc la finca registral número NUM005, valorada en 3721 €, la qual "está alejada del resto de fincas que se adjudicarían al resto de coherederos y además, al tener un valor bastante próximo al de la finca que se proponía adjudicar a mi representado, entendemos que no supondría una grave alteración del equilibrio de los lotes".

La sentència desestima aquest motiu d'oposició pels motius següents:

En aquest cas, no es fonamenta l'oposició per l'incompliment de les obligacions de la comptadora partidora i ni tants sols s'impugna el valor atribuït a la finca rústica, sinó que es fonamenta l'oposició sol·licitant l'adjudicació d'una finca per qüestions que li són menys costoses a l'interessat, però que com indica la comptadora partidora, tot i que es podrien dur a terme, suposa una reformulació del quadern de partició. Ara bé, aquesta reformulació és improcedent en la mesura que l'adjudicació està ben realitzada, tant pel valor de la finca, com per la distribució proporcional entre els diferents cohereus, sens que es desvirtuï el criteri seguit per la comptadora partidora a l'informe pericial aportat per la part interessada, on de fet, coincideix amb la taxació de la finca rústica número NUM006.

Plantejada així la discussió, escau desestimar el recurs d'apel·lació perquè, novament, en ell es plantegen sorprenentment qüestions que no formaven part dels motius oposició al quadern particional i que no es van introduir per l'hereu fins a l'acte del judici i en les preguntes que es van dirigir sobre el particular a la comptadora-partidora i al perit.

Efectivament, i tal com vam reproduir textualment en els paràgrafs anteriors, el motiu d'oposició a l'adjudicació d'aquesta finca era que formava una unitat de cultiu amb les atribuïdes als cohereus, i que els perjudicis concrets que es causaven a l'apel·lant eren de dues índoles: el segon d'ells que es crearia una unitat de cultiu molt petita i ineficient, i el primer que per a delimitar la finca de la de la resta de cohereus seria necessari "realizarse una labor de delimitación y amojonamiento, y colocarse elementos físicos como márgenes o bordes",i que amb la resta de propietaris "no tiene buena relación mi patrocinado, por lo que se vislumbra que esta solución podría ser causante de futuros problemas".

No obstant això, en el recurs d'apel·lació s'introdueix un motiu d'oposició nou i fonamentat en les respostes que el perit va donar a les seves preguntes en l'acte de la vista:

Para que mi mandante pudiese conrear la finca nº NUM006 primero sería preciso realizar trabajos de deslinde y amojonamiento. Lo explicó de forma clara y exhaustiva el perito Sr. Evaristo en el acto de vista (minuto 33 y ss. de la grabación): (1) marcar los linderos de la parcela, (2) colocar hitos y (3) ejecutar los trabajos necesarios para separar la parcela como por ejemplo instalar un cordón de tierra en todo su perímetro.

Todo ello tendría un sobrecoste en concepto de honorarios de técnicos y de prestación de servicios agrícolas. Por lo tanto, la adjudicación de dicha finca supondría para mi mandante un importante gasto, que no tiene porqué soportar y que le sitúa en un agravio comparativo respecto al resto de coherederos que reciben fincas libres.

El letrado de la adversa preguntó al perito si la finca tenía acceso directo desde el camino, sin embargo, el problema no estriba en si la finca tiene o no acceso propio, sino en el hecho de que para cultivarla de forma independiente, será imprescindible ejecutar una serie de trabajos que implicarían un gasto que mi mandante forzosamente tendría que asumir, y que no ha sido contemplado por la contadora-partidora en sus operaciones divisorias, a pesar de que en el momento de realizar su cometido disponía del informe pericial del sr. Evaristo en el que se explica que las 4 primeras fincas del inventario se cultivan de forma conjunta, es decir, formando una sola unidad.

(...) para poder cultivar la finca que propone la contadora-partidora tendrá que asumir una serie de gastos que no tiene porqué soportar y que los demás coherederos no tendrán que asumir, lo cual sitúa a mi mandante en un claro desequilibrio.

En cap punt de l'oposició al quadern particional es va argumentar que, a més de reduir la parcel·la a una petita unitat de cultiu i els perjudicis de la mala relació amb els altres cohereus, atribuir-li aquella finca implicaria unes despeses per a l'adjudicatari que haurien d'haver-se tingut en compte per la comptadora partidora. Com diem, aquesta qüestió no es va plantejar fins a l'acte de la vista i perquè pogués discutir-se hagués estat necessari que s'hagués introduït ja en l'escrit d'oposició, indicant a més quines eren les despeses concretes i la seva quantificació econòmica als efectes que la resta de les parts haguessin pogut conèixer aquest argument d'oposició, poder plantejar-hi la seva defensa i haver-hi proposat proves, entre elles les preguntes dirigides a la comptadora-partidora i al perit en l'acte de la vista. No obstant això, la qüestió va aparèixer de manera sorprenent en l'acte de la vista i no únicament va impedir que la comptadora-partidora pogués preparar les seves respostes sinó que va provocar el mateix efecte en la resta de les parts i per tant una evident indefensió. En conclusió, l'eventual existència d'aquelles despeses no pot tenir-se en compte per a resoldre la qüestió controvertida.

La qual cosa limita el debat als arguments que en el recurs d'apel·lació es reiteren quant a les dues qüestions si plantejades en l'escrit d'oposició.

La primera d'elles, que s'insisteix que "no se prevé como más adecuado abocar a una relación de vecindad a personas que están enfrentadas".

Aquest argument és clarament insuficient per a revocar el criteri de la comptadora-partidora, perquè ni es concreten quins serien els inconvenients concrets que es causarien, ni es justifica l'oposició de la resta dels cohereus a la partió de les finques (més encara quan ells mateixos hi estan interessats), i a més cal recordar que el perit va respondre en la vista a preguntes del lletrat contrari indicant que la finca té sortida directa a la via pública i que per tant no caldria crear noves servituds de pas per les altres. Igualment, i igual que han fet la resta dels cohereus, l'ara apel·lant té sempre oberta la via de l'auxili judicial.

I la segona argumentació de l'apel·lant és que "como confirmó el perito Sr. Evaristo, des de un punto de vista agronómico, siempre resulta más aconsejable no abogar por la división de fincas, sino al contrario apostar por unidades con la mayor superficie posible".

La finca registral número NUM005 té un total de 5384 m² dedicats al cultiu d'oliveres en secà, mentre que la finca registral NUM006 té una superfície de 5719 m². Per tant, l'argumentació de la cabuda de les finques és clarament insuficient per si sola per a revocar la resolució de la jutgessa d'instància i la valoració de la comptadora-partidora i hauria necessitat d'uns mitjans de prova bastant més eficaces que els que s'han plantejat.

SISÈ. RESOLUCIÓ SOBRE LA IMPUGNACIÓ DE LES COSTES PROCESSALS.

La impugnació de la imposició de les costes en primera instància es fonamenta en l'argumentació següent:

La Sentencia de 1ª instancia impone a esta parte el pago de las costas procesales, se discrepa de tal pronunciamiento habida cuenta de las serias dudas de derecho y la complejidad que presenta el caso enjuiciado. En efecto, no existe una línea jurisprudencial consolidada, que concrete cuales son las facultades del contador-partidor, lo que conduce a la aplicación de la excepción al criterio general del vencimiento.

Sobre aquest tema cal indicar que malgrat invocar-se l'existència de dubtes de fet, no es justifiquen quins són. I quant als dubtes de dret concretats en què no existeix una línia jurisprudencial que determini quines són les facultats del comptador-partidor, la impugnació sobre aquest tema ja ha estat resolta i s'han exposat els arguments que fan que la qüestió aparegui clara en la jurisprudència. Això perquè les úniques facultats que es pretenien atorgar a la comptadora era la resolució de la nul·litat d'eficàcia dels actes i negocis jurídics pels quals s'incorporaven o deixaven d'incorporar béns al cabal relicte, i ja hem resolt que no existeix controvèrsia en la jurisprudència sobre aquest tema. Escau per tant desestimar el recurs també en aquest punt.

SETÈ. COSTES PROCESSALS.

La desestimació del recurs implica la imposició de les costes a la recurrent, conforme els articles 394 i 398 Lec.