Sentencia Civil 733/2026 Audiencia Provincial Civil nº 2 de Girona, Rec. 632/2026 de 03 de julio del 2026

Tema litigiós.

PRIMER.La Sra. Sacramento, hereva i legitimària del seu difunt pare, Sr. Melchor, va presentar una demanda contra la seva vídua, Sra. Fermina, en la seva condició de legatària, amb la finalitat de reduir els llegats que va rebre en l'herència del Sr. Melchor.

Aquesta pretensió es basava en què el que va percebre en l'herència del seu progenitor, no era suficient per rebre la llegítima individual que li pertocava.

Tampoc arribava a la quarta part del cabdal hereditari, el que faria que incomplís la normativa sobre la quarta falcídia o quota hereditària mínima.

Igualment, sol·licitava la reducció dels llegats rebuts per la Sra. Fermina perquè l'herència era insuficient per fer efectives la llegítima individual que pertocaria a la seva germana, Sra. Marisa.

SEGON.La reducció sol·licitada es fonamentava en què la Sra. Fermina

havia rebut el capital de diverses rendes vitalícies que el seu pare va constituir en vida, que representaven la immensa majoria del seu patrimoni en el moment del seu traspàs.

Aquests productes, no serien en realitat cap assegurança, sinó una inversió amb finalitats d'estalvi, la qual deixava sense gaire contingut les llegítimes de les dues germanes i la quota hereditària mínima que com hereva tenia dret a percebre, ja que gairebé tot el cabdal relicte passava a la seva vídua en forma de llegats.

Per tant, les esmentades rendes vitalícies s'haurien d'incloure en la massa de l'herència i computar-se als efectes de determinar les legítimes i la quarta falcídia.

Sobre la base d'aquestes premisses, la demandant reclamava la reducció dels llegats per un import de 64.484,75 euros, a fi i efecte de fer efectiva l'avantdita quarta, i per 63.904,72 euros, per poder percebre les llegítimes seva i de la seva germana.

TERCER.La sentència de primera instància ha desestimat íntegrament la demanda.

Resumidament, aquesta decisió es basa en què les rendes vitalícies contractades s'han de considerar assegurances, el capital de les quals no s'ha d'incloure en el cabal relicte, sinó que l'ha de rebre la demandada en la seva qualitat de beneficiària de cadascuna, perquè la seva atribució es fa al marge de l'herència.

Per altra banda, la jutgessa que l'ha redactat, considera que no és d'aplicació el que preveu l' article 88 de la Ley de Contrato de Seguro ( LCS), perquè no s'acredita que el Sr. Melchor, amb la contractació d'aquests productes, tingués intenció de perjudicar els drets de les seves filles.

Per tant, el càlcul de la massa hereditària s'ha de fer sense computar les rendes vitalícies, el que fa que pel seu import, el que ja ha rebut la demandant per via de prellegats del seu pare, superi amb escreix el seu dret legitimari.

No fa cap argumentació específica respecte de la quota hereditària mínima.

Ha imposat a la demandant les costes de la primera instància.

QUART.La demandant no hi està d'acord.

En el seu recurs al·lega que les rendes vitalícies contractades pel seu pare no eren assegurances sinó inversions d'estalvi, perquè no hi havia cap element d'aleatorietat i, en realitat, mai van sortir del seu patrimoni perquè les podia rescatar en qualsevol moment.

Sobre la base d'aquestes afirmacions, considera que no és aplicable l' article 88 de la LCS.

També raona que el nucli de la decisió no està en si el causant va voler perjudicar les legitimàries ni en un eventual frau, sinó en la naturalesa del producte.

Com a conclusió del recurs, defèn que el capital rebut per la Sra. Fermina per raó de les rendes vitalícies, s'ha d'integrar en l'herència i computar-lo als efectes de la percepció de les llegítimes i de la falcídia.

En cas contrari, els drets a percebre-les quedarien anorreats per la contractació d'aquesta mena de productes financers.

Testament del Sr. Melchor i actes rellevants realitzats sobre el seu patrimoni.

CINQUÈ.El Sr. Melchor, nascut a DIRECCION000 el NUM000 de 1.934, es va casar en primeres núpcies amb la Sra. Claudia.

D'aquest matrimoni van néixer tres fills: Les Sres. Marisa i Sacramento i el Sr. Pablo Jesús, que va morir abans que els seus pares sense deixar descendència.

La Sra. Claudia va morir el 15 de juliol de 2.001.

En estat civil de vidu, el Sr. Melchor es va tornar a casar amb la Sra. Fermina el 17 de juny de 2.010.

Va morir el 6 de gener de 2.023.

Les parts no discrepen sobre aquests fets.

SISÈ.El 12 de juny de 2.012, el 2 d'agost del mateix any, el 21 de març de 2.014 i el 5 d'octubre de 2.016, va contractar quatre productes financers anomenats assegurances de rendes vitalícies, la segona amb BBVA Seguros i la resta amb Vida Caixa, pagant unes primes úniques de 100.000, 70.000, 100.000 i 52.000 euros, respectivament.

Després de la seva defunció, la seva vídua Sra. Fermina, va percebre els corresponents capitals derivats de les respectives rendes vitalícies.

Tampoc hi ha cap discussió sobre aquesta qüestió.

SETÈ.El Sr. Melchor va atorgar testament obert el dia 14 de juliol de 2.015.

En aquest acte de darreres voluntats, va instituir hereva a la seva filla Sacramento.

També li va atribuir en concepte de prellegats, en pagament de la seva llegítima i en allò que excedís com a liberalitat, quatre finques rústiques i quatre nínxols en el cementiri municipal de DIRECCION000.

Tant respecte de la institució d'hereva com en els prellegats, la va substituir vulgarment pels seus descendents a parts iguales.

No va fer cap atribució a la seva filla Marisa, especificant que el que li pertocava per llegítima ja ho havia rebut per donació.

Finalment, deixava en concepte de llegats a la Sra. Fermina, tres rendes vitalícies (les que havia constituït abans de l'atorgament del testament), un compte corrent, un fos d'inversió i les seves accions de Telefónica dipositades en el BBVA.

També la va substituir vulgarment per la seva filla Sacramento, en una meitat, i pels dos fills de la Sra. Fermina, en l'altra meitat, substituint-los vulgarment pels seus propis descendents per estirps.

En aquest punt, no hi ha cap discrepància entre les parts.

Naturalesa jurídica del les assegurances de renda vitalícia.

VUITÈ.Les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Sala Civil i Penal, de 28 de juliol de 2.014 i de 27 d'abril de 2.023, aquesta darrera per remissió a la primera, es fan ressò de les discrepàncies doctrinals que han motivat la configuració jurídica del que es presenta o comercialitza per les entitats financeres com assegurances de renda vitalícia.

Expliquen que per un sector de la doctrina s'han de considerar com un negoci entre vius amb una estipulació a favor de tercer (el beneficiari).

Per un altre corrent, s'han d'encabir dins del dret successori.

Els que opinen d'aquesta manera, es divideixen entre els que entenen que serien una donació per causa de mort, ja sigui directa o indirecta, i els que les qualifiquen com un llegat de crèdit.

NOVÈ.El TSJCAT, per les limitacions pròpies del recurs extraordinari de cassació, no ha entrat a determinar de manera genèrica i absoluta la naturalesa jurídica d'aquests productes.

En el cas que resolia la sentència de 27 d'abril de 2.023, tot i que el recurs sol·licitava la fixació de doctrina sobre aquesta qüestió, el Tribunal no ho va poder fer, perquè no s'havia presentat el document que solemnitzés el contracte de renda vitalícia, la sentència de l'Audiència no feia esment a l'import de la prima, si era única o successiva ni quan es van pagar.

Amb aquestes premisses, la Sala va reproduir els arguments que havia emprat en la sentència de 28 de juliol de 2.014.

El problema que es plantejava en aquest cas era si el causant de la successió podia fer el pagament de les llegítimes amb el capital de les rendes vitalícies que va constituir per la via de designar un seu fill com a beneficiari, arribant a la conclusió afirmativa.

Finalment, la sentència de 7 d'abril de 2.010, partia del fet que la sentència de l'Audiència havia qualificat el producte com una assegurança, Això va fer que entrés a ponderar si l'actuació del causant es podia considerar feta en frau als drets dels seus legitimaris, confirmant el parer afirmatiu de l'Audiència pels fets que s'havien produït, aplicant, per tant, el que disposa l' article 88 de la LCS.

DESÈ.De la lectura d'aquestes resolucions i d'altres de les Audiències de Catalunya, a moltes de les quals les parts han fet esment però interpretant-les de manera diversa, s'arriba a la conclusió que per una via o per una altra, d'una manera molt majoritària s'ha vingut considerant que aquestes operacions es poden qualificar com assegurances, tot i que atípiques.

Aquest punt de partida implica diverses conclusions:

Primera, el capital rebut en el moment dels traspàs de l'assegurat, no forma part de la seva massa hereditària, senzillament perquè només es merita a partir de la seva mort, el que fa que mai s'hagi integrat en el seu patrimoni, sinó que passa a fer-ho en el de qui hagi designat com hereu o beneficiari.

Segona, la clàusula de designació de beneficiari té prevalença sobre la designació d'hereu.

El capital derivat de la producció de la contingència assegurada, ha de passar al beneficiari i no a l'hereu, en el cas evidentment que siguin persones diferents.

Tercera, aquestes assegurances, a l'empara del que disposa l' article 88 de la LCS, no poden afectar els drets dels legitimaris, ja que la legítima és una atribució per causa de mort imposada per llei i, per aquesta raó, intangible ( article 451-1 del Codi civil de Catalunya).

Quarta, el que s'ha de computar als efectes de determinar el valor del cabal relicte, no és el capital final rebut pel beneficiari, sinó l'import de les primes o de la prima única pagada per constituir la renda vitalícia ( sentència del TSJCAT de 27 d'abril de 2.023).

Cinquena, en el cas que allò que hagin rebut els legitimaris de l'herència del seu causant no sigui suficient per pagar les respectives llegítimes, és factible instar la reducció de llegats en allò que facin impossible el pagament de les primeres, d'acord amb el principi de reducció dels llegats inoficiosos que preveu l'article 451-22 del mateix Codi.

ONZÈ.De l'estudi dels quatre productes que centren el litigi als efectes de la seva inclusió o no en el cabal relicte, considerem que no hi ha cap motiu per apartar-nos del criteri majoritari i habitual, en el sentit d'entendre que són contractes d'assegurança atípics, com tants altres similars que han estat analitzats en diverses resolucions.

Partint d'aquesta premissa, entrarem a valorar si amb la seva contractació s'ha afectat el dret de les legitimàries.

DOTZÈ.L' article 88 de la LCS, disposa:

"La prestación del asegurador deberá ser entregada al beneficiario, en cumplimiento del contrato, aun contra las reclamaciones de los herederos legítimos y acreedores de cualquier clase del tomador del seguro. Unos y otros podrán, sin embargo, exigir al beneficiario el reembolso del importe de las primas abonadas por el contratante en fraude de sus derechos".

Valoració del cas.

TRETZÈ.La finalitat última del recurs, com també ho era de la demanda, és la reducció dels llegats rebuts per la Sra. Fermina per aconseguir que les legitimàries rebin allò que els hi pertoca per llegítima, per molt que s'articulés per la via de negar que els productes constituïts pel Sr. Melchor fossin realment una assegurança.

Atès que entenem que tenen aquesta naturalesa jurídica, és procedent analitzar si, malgrat que ho siguin, s'han de reduir els llegats com a inoficiosos per preservar el dret a la llegítima.

Des d'aquesta perspectiva, no es tracta de ponderar l'existència d'un perjudici o frau als drets legitimaris des d'una vessant purament subjectiva, en el sentit de si el causant va tenir una intenció maliciosa de perjudicar a les seves filles legitimàries.

La qüestió s'ha de plantejar des d'una òptica objectiva.

És a dir, si independentment de la seva voluntat de causar un perjudici, realment l'ha causat amb uns actes dispositius sobre els seus diners que impliquen una disminució substancial de les llegítimes, abocant a una infracció del seu contingut reconegut legalment.

CATORZÈ.Com hem exposat anteriorment (fonament jurídic sisè), entre el mes de juny de 2.012 i l'octubre de 2.016, el causant va invertir en assegurances de renda vitalícia (quatre) un total de 322.000 euros.

Tant de la documentació presentada amb la demanda, relativa a les seves posicions abans de la constitució de la primera, dels llegats que va ordenar en el seu testament, com de l'acceptació d'herència i dels llegats, ha quedat acreditat que gradualment va anar invertint en aquest lapse d'una mica més de quatre anys pràcticament la totalitat dels seus diners.

En el moment del seu traspàs, com admet la demandada, a banda del capital derivat d'aquelles assegurances, la Sra. Fermina només va percebre el valor de les accions que el Sr. Melchor tenia dipositades en el BBVA, que pujava a 3.598,18 euros.

Per la seva banda, l'hereva va percebre la meitat dels saldos existents en dos comptes corrents, també per un import relativament baix en comparació amb la totalitat de l'herència.

Per tant, la primera conclusió a la que podem arribar és que la immensa majoria dels seus diners estaven col·locats en productes d'assegurança de rendes vitalícies.

QUINZÈ.En el moment que va signar la primera, el causant tenia pràcticament 78 anys.

En el moment de constituir la darrera, ja en tenia 82.

En cap moment d'aquest lapse temporal, tenia cap necessitat econòmica que l'empenyés a rebre unes rendes vitalícies mensuals per mantenir-se tant a ell com a la seva esposa.

Va decidir posar la pràctica totalitat dels seus diners en aquesta mena de productes, ja fos per la seva rendibilitat o pel tractament fiscal favorable que tenien, que permetia que en la seva qualificació tributària com assegurances, no s'incloguessin en l'impost de successions.

La diferència entre les quantitats pagades en concepte de primes úniques de cada contracte i el capital final previst en cadascun, és molt baixa.

En el cas d'una de les rendes vitalícies contractades amb Vidacaixa, el capital de mort era idèntic que la prima única pagada (100.000 euros).

En un altre de la mateixa entitat i en la de BBVA Seguros, els respectius capitals eren molt poc superiors a l'import de les primes úniques.

Finalment, en el darrer contractat amb Vidacaixa, es preveia el pagament d'un capital variable, que fins i tot va ser inferior a la prima única satisfeta.

SETZÈ.El Sr. Leovigildo, que gestionava el patrimoni del causant, en la seva declaració testifical en el judici, va fer referència a què el Sr. Melchor pretenia optimitzar fiscalment el seu patrimoni i que les assegurances de vida es van contractar com instruments d'aquella planificació fiscal.

Aquesta declaració ve a corroborar que en la contractació de les quatre rendes vitalícies assegurades, el que més va pesar en l'ànim del causant va ser el seu tractament impositiu.

Aquí no es tracta de valorar si el fet que quedin al marge de l'impost de successions és més o menys correcte.

Ens hem de limitar necessàriament a abordar el tema des d'una perspectiva purament civil.

Arribem al convenciment que el Sr. Melchor, com tantes altres persones d'una edat avançada com resulta de moltes de les sentències existents sobre aquest tema, prioritzaven totalment la fiscalitat del producte, sense adonar-se'n, potser per no estar adequadament assessorats en l'aspecte estrictament civil, de les repercussions que tenia la seva opció en aquest àmbit, el que provocava una lesió a drets legalment reconeguts, com els dels legitimaris o fins i tot dels hereus, respecte del dret dels primers a rebre la seva llegítima i dels segons a la falcídia.

DISSETÈ.En conclusió, independentment que el causant tingués una específica voluntat maliciosa de perjudicar a les seves filles en la condició de legitimàries seves, el cert és que objectivament ho va fer, comprometent el contingut econòmic d'aquell dret per la importància quantitativa de les seves compres de renda vitalícia assegurada amb pagament de prima única en comparació al seu total patrimoni.

Tampoc podem descartar, tenint en compte aquests imports, una voluntat d'afavorir a la seva segona esposa en perjudici de les seves filles, sense tenir en compte que aquest afavoriment no podia anar més enllà dels drets legitimaris d'aquestes.

En aquest sentit, la contestació a la demanda fa esment a un distanciament entre les filles i el seu pare.

DIVUITÈ.Per tot el que hem exposat, no podem estar d'acord amb el criteri de la jutgessa d'instància respecte a què no es detecta una voluntat del causant de perjudicar els seus drets a la llegítima.

Reiterem que el que es tracta de determinar és si aquest perjudici objectivament ha existit, a banda de quina fos realment la intenció del causant.

Per tot això, és procedent entrar a valorar la procedència de la reducció dels llegats per preservar les legitimes.

Ho farem separadament respecte de cada filla perquè, com veurem, la situació de cadascuna és diferent.

Reducció de llegats en pagament de la llegítima de la Sra. Sacramento.

DINOVÈ.Les parts no qüestionen, en general, el valor dels diversos béns i drets dels que el Sr. Melchor era titular quan va morir.

Com hem vist, la controvèrsia rau en si les rendes vitalícies s'havien d'incloure o no en el còmput del cabal relicte.

VINTÈ.L'única discrepància pel que fa als valors dels béns, estava en el d'un automòbil del qual n'era propietari i que la Sra. Fermina valorava en 2.000 euros, que no ha estat tingut en compte per la demandant en els seus càlculs.

La jutgessa de primera instància no l'inclou entre els béns heretats per la Sra. Sacramento, que en aquest punt coincideix amb la quantificació que fa la demanda dels béns rebuts a títol d'herència o de llegat.

Atès que la part demandada no ha apel·lat la sentència, per raons de congruència processal, no és possible modificar aquesta quantitat.

Per altra banda, ni consta aquest vehicle en l'acceptació d'herència, ni tampoc queda demostrat que tingués aquest valor amb els documents acompanyats a la contestació.

VINT-I-UNÈ.Tant l'escrit d'oposició al recurs com la contestació a la demanda, expliquen que la Sra. Sra. Sacramento, en vida del seu pare, va rebre dues cases a DIRECCION000 mitjançant compravendes, que segons el parer de la demandada, serien simulades, així com accions de dues empreses, que posteriorment va vendre.

Aquesta al·legació es va fer perquè la demandada entenia que amb aquestes transmissions, el causant ja hauria repartit la part del patrimoni que pertocava a la demandant a títol de llegítima.

Més enllà d'aquesta manifestació, no sembla que la intenció de la demandada hagi estat la d'integrar el seu valor en el còmput del cabal hereditari en concepte de "donatum" d'acord amb l' article 451-5 b del CCCat.

Per altra banda, no ha presentat cap prova que permeti saber quin era el valor d'aquests béns en el moment del traspàs del Sr. Melchor per aplicar, si esqueia, les regles de les lletres c i d d'aquell article.

A tot això s'ha d'afegir que en el testament del causant, en els prellegats fets a la Sra. Sacramento, es va especificar que es feien en pagament de la seva llegítima i en allò que excedissin, com a liberalitat.

Aquesta menció al pagament de la llegítima, contrasta clarament amb el fet que respecte de l'altra filla, la Marisa, va expressar que ja li havia donat béns que cobrien la llegítima paterna.

Si en el mateix instrument d'ordenació de la seva successió diu clarament que les atribucions patrimonials fetes a la primera ho són en pagament de la seva llegítima i respecte de la segona diu que ja l'ha percebut, sembla evident que si el Sr. Melchor hagués considerat que les atribucions a les que feia esment la contestació i que ara reprodueix l'escrit d'oposició al recurs haguessin estat suficients per cobrir els drets legitimaris, també ho hagués fet constar.

VINT-I-DOSÈ.Finalment, abans de fer els càlculs oportuns, hem d'aclarir que partirem del valor del cabal relicte que fa la demanda. És a dir, 343.918,66 euros, tot i que aquest import prové d'una valoració del capital de les assegurances de renda vitalícia de 321.843,72 euros.

Segons el que hem argumentat més amunt, el que s'hauria d'haver inclòs eren les primes úniques pagades (322.00 euros), no el capital rebut per la defunció de l'assegurat.

Raons de congruència processal ens porten a no modificar aquesta quantitat, que no ha estat discutida en aquesta instància.

Per altra banda, la diferència és tan minsa que la transcendència pràctica de partir d'una quantitat o l'altra seria poc menys que insignificant.

VINT-I-TRESÈ.La part demandada ha al·legat que en els càlculs fets per la demandant, s'ha inclòs una renda vitalícia a la que no feia esment el testament.

És evident que no ho feia, per la senzilla raó que la darrera renda vitalícia que va contractar el Sr. Melchor va ser posterior a l'atorgament del seu testament.

Això no vol dir que per les mateixes raons que hem exposat, no s'hagi d'incloure en el cabal relicte.

VINT-I-QUATRÈ.El valor total d'aquest cabal pujava a 343.918,66 euros, que és la suma del que va percebre la Sra. Fermina (321.843,72 euros) i el que va rebre tant en concepte d'herència com de prellegats la Sra. Sacramento (22.074 euros).

D'acord amb el que preveu l' article 451-5 del CCCAT, el valor de la llegítima global, puja a 85.979,66 euros.

Atès que les persones que hi tenien dret eren dos (les dues germanes), la quantia de la llegítima individual de la Sra. Sacramento pujava a 42.989,83 euros.

D'aquesta quantitat, ja va rebre a títol herència o de prellegat 22.074,94, el que fa que tingui dret a la reducció dels llegats fets a la Sra. Fermina per un import de 20.914,89 euros, com sol·licitava la demanda.

VINT-I-CINQUÈ.Tant la demanda com el recurs sol·liciten que la quantitat en què s'hagin de reduir els llegats fets a favor de la demandada, meritin l'interès legal, però sense dir des de quina data.

A partir d'aquí, no sabem si el que pretenen és que es meritin des de la mort del causant de la successió a l'empara de l'article 451-14.2, o bé des de la presentació de la demanda.

Per raons de congruència processal, atès que no es demana la meritació d'interessos de la reducció dels llegats des del traspàs del causant, l'avantdita quantitat meritarà l'interès legal dels diners des de la data de presentació de la demanda (8 de novembre de 2.023) fins el total pagament, incrementant-se en dos punts des de la data d'aquesta resolució.

Reducció de llegats en pagament de la llegítima de la Sra. Marisa.

VINT-I-SISÈ.La demanda també reclamava la reducció dels llegats fets a la Sra. Fermina, en la mesura necessària per a què la demandant pogués fer el pagament de la llegítima que li pertocava d'acord amb les obligacions inherents a l'hereu de conformitat amb l' article 451-11. 1 del CCCAT.

Aquesta petició es basava en què la Sra. Marisa havia reclamat a la seva germana el pagament de la seva llegítima individual.

VINT-I-SETÈ.Aquesta reclamació es basa en un document presentat en el moment de l'audiència prèvia i signat pel mateix lletrat que defensa els interessos de la demandant, en què es fa constar que la Sra. Marisa reclama a la seva germana el pagament de la llegítima.

Si el que es pretén demostrar amb aquest document és aquella petició de pagament, s'hauria d'haver presentat amb la demanda d'acord amb el que preveu l' article 265.1.1 de la LEC, el que era perfectament possible si donem per bona la seva data (18 de febrer de 2.023) ja que la demanda va ser presentada el 8 de novembre del mateix any.

La seva proposició com a prova documental en el moment de l'audiència prèvia, és totalment extemporània.

Per altra banda, atès que firma aquest document el mateix lletrat que defèn a la Sra. Sacramento fent-ho en nom de la seva germana, s'insinua un conflicte d'interessos entre defensar a qui presumptament ha de pagar i també a qui hauria de fer el pagament.

VINT-I-VUITÈ.Més enllà d'aquestes qüestions de caire processal, la demanda i el recurs obliden que l'hereva és la continuadora de la personalitat del causant en tots els seus drets i obligacions no personalíssims (article 411-1).

Des d'aquesta perspectiva, l'hereva no pot ometre tan fàcilment el contingut del testament del seu difunt pare a qui succeeix.

Com ja hem dit, el Sr. Melchor no va fer cap atribució patrimonial a la seva filla Marisa perquè, segons el que va dir en aquell instrument notarial, ja li havia donat béns suficients per fer-li el pagament dels seus drets legitimaris.

VINT-I-NOVÈ.En definitiva, ni resulta creïble la suposada reclamació sobre la base de la prova presentada, ni la demandant pot desconèixer sense més precisions i valoracions el que va deixar dit el seu pare en el testament.

Per tot el que s'ha exposat, és procedent desestimar la petició de reducció de llegats per inoficiosos per fer el pagament de la llegítima individual que eventualment pugi pertocar a la Sra. Marisa.

Reducció de llegats en pagament de la quarta falcídia.

TRENTÈ.La segona petició del recurs, com ja havia reclamat la demanda, és que es redueixin els llegats fets a la Sra. Fermina amb la finalitat que l'hereva pugui percebre la quota hereditària mínima o falcídia.

Per aquesta raó, sol·licita aquesta reducció per un import de 64.484,75 euros.

TRENTA-UNÈ.L' article 427-40.1 del CCCat, preveu que si el causant de la successió no ha prohibit la seva detracció, l'hereu pot reduir els llegats si la seva ordenació no li deixa lliure una quarta part de l'actiu hereditari líquid.

A diferència del que passa amb les llegítimes, que es configuren com un valor que per ministeri de la llei i de forma necessària han de rebre els legitimaris, en el cas de la falcídia la seva percepció queda a voluntat del causant, sempre i quan de manera expressa en no la prohibeixi.

L'article 427-43.2, contempla la compatibilitat de la llegítima amb la falcídia si l'hereu també és legitimari.

TRENTA-DOSÈ.Respecte al càlcul de la quota hereditària mínima, l'article 427-1 disposa:

"1. A l'efecte de determinar l'import de la quarta falcídia o quota hereditària mínima, integren l'actiu hereditari líquid tots els béns del cabal relicte, incloent-hi els disposats en qualsevol mena de llegat, els crèdits del causant contra l'hereu i els crèdits extingits per llegats de perdó de deute, però no els béns objecte d'atribució particular en pacte successori i de donació per causa de mort. Del valor dels béns se n'han de deduir els deutes de l'herència, les despeses de darrera malaltia i d'enterrament o incineració del causant, i l'import de les llegítimes, inclosa la de l'hereu que sigui legitimari. 2. La valoració dels béns i dels deutes s'ha de referir al moment de la mort del causant i s'han de descomptar del valor dels béns els gravàmens que els afectin, llevat dels drets de garantia".

TRENTA-TRESÈ.Pel que fa a la imputació a la quota hereditària mínima del que hagi rebut l'hereu en la successió del seu causant, l'article 427-43., en el que ara ens interessa, diu:

"1. S'imputa a la quarta falcídia o quota hereditària mínima tot el que s'atribueix a l'hereu en la successió, estimat en el moment de la mort del causant, incloent-hi el que obté per via de substitució vulgar, per dret d'acréixer o per absorció de llegats ineficaços, però no els prellegats atorgats pel testador al mateix hereu, sens perjudici que es puguin reduir, si escau. Tampoc no s'hi imputen les donacions per causa de mort ni les atribucions particulars en pacte successori".

TRENTA-QUATRÈ.Sobre la base d'aquestes premisses legals i a la vista que el Sr. Melchor no va prohibir que la seva filla hereva pogués

percebre aquesta quota mínima, farem les operacions necessàries per determinar el seu valor.

Per fer-ho, hem de tenir present que el testament li va fer atribucions per dos títols diferents.

Per una banda, prellegats en pagament de la seva llegítima.

Per una altra, la va instituir hereva en la totalitat dels béns de la seva herència que no havien estat objecte de llegats a favor seu o de la Sra. Fermina.

D'acord amb l'article 427-43.1, el valor dels prellegats que va rebre, no són imputables a la falcídia.

Sí que ho són les atribucions patrimonials que se li van fer a títol d'hereva.

En aquest mateix sentit, sentència del TSJCAT de 8 d'abril de 2.022.

Aquesta diferència no ha estat tinguda en compte en els càlculs fets per l'apel·lant.

TRENTA-CINQUÈ.Com hem dit anteriorment, el valor total del cabal relicte pujava a 343.918,66 euros.

D'aquesta quantitat s'ha de restar el de les llegítimes, que era de 85.979,66 euros.

El resultat és de 257.939 euros.

La quarta part d'aquesta quantitat puja a 64.484,75 euros, que és la que reclama el recurs.

La Sra. Sacramento va rebre en concepte d'hereva la quantitat total d'11.393,13 euros, que resulta del valor de la finca que no va ser objecte de prellegat (1.850,71) i dels dos saldos de comptes bancaris (5.324,96 i 4.217,46).

D'acord amb la normativa i jurisprudència esmentades, aquestes quantitats 'han d'imputar a la seva quart falcídia.

Per tant, el que té dret a rebre en aquest concepte puja a 53.091,62 euros.

TRENTA-SISÈ.També respecte de la quota hereditària mínima, la demanda i el recurs sol·liciten la meritació d'interessos sense especificar des de quina data, el que farà que es produeixin des de la de presentació d ela demanda, més dos punts des de la d'aquesta sentència.

Costes.

TRENTA-SETÈ.De conformitat amb l' article 398.1 de la LEC, en la seva redacció anterior a la reforma introduïda pel Real Decreto-ley 6/2.023, no imposem les costes de la segona instància.

TRENTA-VUITÈ.D'acord amb l' article 394.2 de la mateixa llei processal, l'estimació parcial de la demanda fa que no s'imposin, tampoc, les costes de la primera instància.

Fallo