Sentencia Civil 481/2024 Audiencia Provincial Civil de Tarragona nº 3, Rec. 864/2022 de 12 de septiembre del 2024

PRIMER.-1. Es va interposar demanda reclamant la quantitat de 8.470 euros. La part demandant, que gira amb el nom comercial de FOKUM, reclama el pagament que correspon a les factures 508, 514 i 517, de data 01/07/2019 totes tres, i del mateix import de 2.662'00€ cadascuna. La primera (document número 1) correspon al muntatge i personal extra per al concert de Cornellà de Llobregat (22/06/2019); la segona, (document 2) al de La Pobla de Claramunt (23/06/2019); i, la tercera (document 3), a Prats de Lluçanès (24/06/2019). En aquesta darrera localitat es va fer un segon concert en un altre ubicació, que va comportar una despesa extraordinària de mil euros, que correspon a la factura 676, de data 01/10/2019, per import de 1.210'00€, que també es reclama. Entre la demandant (empresa dedicada a la realització de treballs per a la sonorització i il·luminació d'espectacles públics, entre altres finalitats) i la demandada (orquestra de ball) es va pactar -que no signar- un contracte mitjançant el qual la primera s'encarregava del muntatge de cada espectacle de la segona a canvi d'un preu. En el decurs d'aquesta relació, la primera reclama el pagament dels darrers espectacles realitzats, que la segona no ha satisfet.

2. La mercantil demandada s'oposa a la reclamació (i al pagament) exposant que, efectivament, van pactar un contracte segons el qual l'actora muntava i desmuntava els escenaris i sonoritzava i il·luminava els espectacles de la demandada, per a la temporada de 2019, començant amb el concert de 19/01/2019. Assenyala la demandada que els concerts d'hivern van fer-se de manera acceptable per part de l'actora, encara que sense la qualitat que s'esperava, però, quan va arribar la temporada estival, les tres primeres actuacions ja van ser deficients, no conformes amb la qualitat habitual, fet que va provocar queixes no només per part de la demandada. Al segon dels tres primers concerts, a La Torre de Claramunt, les queixes van arriba al punt que la orquestra va rebaixar el preu que havia de rebre en mil euros. Afegeix que al primer concert, a Cornellà de Llobregat, ja es va produir una crítica a les xarxes socials i que, al tercer, a Prats de Lluçanès, els músics no rebien cap senyal de monitors, provocant una disputa entre les parts. Es per això i per les conseqüències negatives que tot plegat ha tingut, que la demandada entén que no hi ha hagut una deguda prestació del servei per part de la demandant i, per tant, res li ha de satisfer. Subsidiàriament, la demandada sol·licita la compensació amb la indemnització que entén que li correspon en base a la seva reconvenció. Tot seguit, la orquestra demandada interposa demanda reconvencional, reproduint els anteriors arguments i afegint que la negligent actuació de la part actora i el pobre espectacle donat als concerts li ha provocat danys i perjudicis. Això es produeix perquè les quantitats que havien d'haver percebut per aquests tres concerts es van reduir, perquè cap dels ajuntaments va pactar la contractació per a l'any següent i perquè es van perdre altres contractes a les mateixes zones respecte de concerts que ja havien fet els anys anteriors. Tota la pèrdua de concerts per a la temporada 2020 (un únic concert davant els 40 de la temporada anterior) comporta el guany perdut (lucre cessant) que reclama i que valora amb la quantitat de 20.750'00€.

3. La sentència impugnada estima la demanda i desestima la reconvenció.

SEGON.-1. Interposa recurs la part demandant al·legant error en la valoració de la prova.

2. Segons reiterat criteri jurisprudencial, la valoració probatòria és facultat dels Tribunals sostreta als litigants, els quals encara que evidentment poden aportar les proves que la Llei autoritza, de cap manera poden tractar d'imposar-la als Jutjadors, ja que no pot substituir-se la valoració que el Jutjador fa de tota la prova legalment practicada per la valoració que de la mateixa fa la part recurrent, al correspondre la valoració de la prova única i exclusivament al Jutjador i no a les parts, valoració que ha de fer de manera lliure però mai arbitrària. Mitjançant el recurs d'apel·lació, es transfereix al Tribunal de segona instància o ad quem el coneixement ple de la qüestió, però quedant reduïda la seva funció a verificar si la valoració conjunta del material probatori feta pel Jutge de primera instància és il·lògica, arbitrària, contrària a les màximes d'experiència o a les normes de la sana crítica, o si, pel contrari, l'apreciació conjunta de la prova és la procedent ( SSTS 15-2-1999 i 26-1-1998, entre moltes).

3. És a la part actora a qui correspon la càrrega de provar els fets en que fonamenta la seva pretensió, conforme la norma general de distribució de la càrrega de la prova de l' art. 217 LEC, en el sentit de que correspon a l'actor la prova dels fets normalment constitutius de la seva pretensió, i al demandat, en general, la dels fets impeditius o extintius que al·legui.

4. Pel que fa al incompliment contractual, i com diu, entre moltes, la STS de 27 de desembre de 2011 ( ROJ: STS 9232/2011 - ECLI:ES:TS:2011:9232), "la excepción de incumplimiento contractual, en cualquiera de sus dos modalidades -exceptio non adimpleti contractus y exceptio non rite adimpleti contractus-, supone, simplemente, la negativa total o parcial al pago de la obligación reclamada y constituye una de las consecuencias más importantes del carácter sinalagmático de un contrato y del principio de reciprocidad de las obligaciones en ella comprendidas, pues se funda en la regla del cumplimiento simultáneo de las prestaciones recíprocas y en la idea de que cada parte puede rehusar o rechazar el cumplimiento de la obligación prevista a su cargo, mientras la otra parte no cumpla con la suya y, a la inversa, en que ninguna de las partes puede demandar el cumplimiento de la obligación contraria, sin cumplir u ofrecer el cumplimiento de la obligación propia.

Se trata de una verdadera excepción, tanto en su sentido sustantivo -porque es un derecho o facultad para rechazar la ejecución de la prestación puesta a cargo de quien la opone-, como en su sentido procesal -porque constituye un justo fundamento de oposición a la demanda de cumplimiento, en los términos en que ésta se encuentra planteada, de modo que es siempre un modo de defensa a favor del demandado-.

La genuina excepción de incumplimiento contractual (exceptio non adimpleti contractus ) se produce frente a una omisión total de la ejecución de la prestación por parte de quien reclama el cumplimiento de la contraprestación ( Sentencias de 12 de febrero de 2002 , 17 de noviembre de 2004 y 16 de diciembre de 2005 )".

I com dèiem a la nostra SAP Tarragona de20 d'abril de 2007:

"El concepto de incumplimiento contractual ha sido elaborado por la jurisprudencia, habiendo desarrollado la doctrina jurisprudencial del TS una extensa doctrina sobre la cuestión, diferenciando, tanto por sus efectos como conceptualmente, entre el cumplimiento defectuoso del incumplimiento propio y verdadero, así, con respecto al efecto que uno y otro produce, sólo el propio y verdadero incumplimiento genera la resolución contractual, mientras el cumplimiento defectuoso produce fundamentalmente la acción resarcitoria de daños y perjuicios, pero sin implicar la resolución contractual, bastando citar, por todas, la STS de 26-6-2002 , la cual establece que: "Dice la sentencia de 25 de noviembre de 1992 que "el incumplimiento que produce la resolución contractual o en la que ha de basarse la excepción "non adimpleti contractus" exige un verdadero y propio incumplimiento de alguna obligación principal derivada del contrato, sin que puedan una y otra apoyarse en un incumplimiento defectuoso, que podría dar lugar a otras acciones, especialmente de garantía o indemnizatorias, pero en modo alguno sustentar en tal defectuosidad la acción o la excepción aludida".

Por otro lado, se considera auténtico incumplimiento aquel que frustra la finalidad del contrato y las legítimas aspiraciones de uno de los contratantes dado que "el incumplimiento de la obligación esencial de una de las partes en caso de obligaciones bilaterales o recíprocas: se trata de un incumplimiento básico, grave, de la obligación, en el sentido de que no se realiza la conducta en que consiste la prestación, lo que significa incumplimiento propiamente dicho, no cumplimiento defectuoso o incumplimiento parcial (así, expresamente lo dice la sentencia de 21 de marzo de 1994 ). Sumamente clarificadora de cuál es el criterio a seguir para aplicar de forma concreta la doctrina indicada es la STS de 31-07-2002 , que efectúa un examen de diferentes supuestos concretos en los que cabe apreciar cumplimiento defectuoso y cuando pleno incumplimiento, indicando que "el cumplimiento "gravemente defectuoso" apareja incumplimiento - sentencias de 26 de octubre de 1981 , 5 de junio y 29 de noviembre de 1985 , 17 de septiembre de 1987 y 22 de julio de 1995 , 8 de febrero y 1 de abril de 1996 -. La evidencia de la frustración del fin del contrato, eliminando las legítimas expectativas de la parte perjudicada desencadena la resolución, como adoctrina la sentencia de 28 de febrero de 1986 y repiten las de 8 de febrero y 29 de mayo de 1996 .

Ahora bien el incumplimiento, aunque sea pleno, no determina necesariamente la resolución contractual ya que el artículo 1214 del Cc otorga a la parte afectada por tal incumplimiento la opción de instar tal resolución o bien el cumplimiento del contrato, en ambos casos con abono de daños y perjuicios, siendo así que la excepción de contrato incumplido, como primer efecto, caso de ser apreciada, produce el de exonerar al contratante afectado por el incumplimiento de la obligación de abonar puntualmente lo que a él le corresponde, ya que se viene entendiendo que no puede reclamar la resolución o el cumplimiento de contrato a los que autoriza el citado artículo 1124 del Cc quien no cumple o se allana a cumplir lo que le incumbe ( STS 17 enero , 29 julio 1999 y 22 enero 1991 , entre otras), por tanto el primer efecto del incumplimiento contractual es exonerar a la parte por él afectada del puntual cumplimiento de sus obligaciones, en tanto el contrario no cumpla lo que le incumbe, pero lo dicho no significa que el contrato quede necesariamente resuelto, ya que aparte de caber la posibilidad desde el punto de vista sustantivo de solicitar el cumplimiento pero en todo caso es preciso para tal resolución, desde el punto de vista procesal, que la parte afectada por el incumplimiento solicite expresamente la resolución del contrato".

Y como señala la SAP Tarragona, sec. 3ª, de 15-9-2003, rec. 424/2002 , "Plantea así la parte demandada la "exceptio non rite adimpleti contractus", excepción de cumplimiento inadecuado o de contrato no cumplido regularmente, modalidad de la "exceptio non adimpleti contractus" o excepción general de incumplimiento contractual, no formulada expresamente en nuestro Código Civil, pero que encuentra su apoyo en el carácter sinalagmático de las obligaciones bilaterales y aparece implícita en los artículos 1100 y 1124 del Código Civil . Como ha señalado la jurisprudencia, para que la referida excepción opere en el sentido de liberar completamente del pago del precio -que es el efecto pretendido por el demandado y apelante- es necesario que los defectos de la prestación realizada sean de tal entidad que frustren las legítimas expectativas de su destinatario o la finalidad económica del contrato:

"si el éxito de tal excepción de contrato no cumplido adecuadamente está condicionado a que el defecto o defectos de la obra sea de cierta importancia o transcendencia en relación con la finalidad perseguida y con la facilidad o dificultad de su subsanación, haciéndola impropia para satisfacer el interés del comitente, es claro que no puede ser alegada cuando lo realizado u omitido carezca de suficiente entidad en relación a lo bien ejecutado y el interés del comitente queda satisfecho con la obra entregada u ofrecida" ( STS de 10-5-89 , con cita de las de 21-11-71 , 17-1-75 , 3-10-79 y 13-5-85 ). Por el contrario, cuando nos encontramos con que los defectos de cumplimiento de la prestación son de menor entidad, no procederá la completa exoneración del pago del precio o, en general, de la contraprestación debida, sino que en tales casos la jurisprudencia ha consolidado soluciones correctoras encaminadas a restablecer el equilibrio de las prestaciones, que en términos generales pasan por la reducción parcial de la prestación reclamada en medida equivalente o proporcional a la parte que al demandante resta por cumplir de la suya o a la importancia de las deficiencias constatadas en ella, y en este sentido, la sentencia antes citada indica que "las exigencias de la buena fe y el principio de conservación del contrato no autorizan el ejercicio de la acción resolutoria del art. 1124 CC y sólo permiten la vía reparatoria, bien mediante la realización de las operaciones correctoras precisas, bien a través de la consiguiente reducción del precio", e igualmente cabe citar la STS de 3-7-95 :

"aparece expresamente reconocido que la realización de la obra por parte del recurrente no fue acorde con lo pactado y querido por la arrendadora, por lo que la obligación correlativa de ésta de pagar el precio debe ponderarse en justa contraprestación del resultado realmente obtenido", y en el mismo sentido, las SSTS de 10-11-81 , 21-10-87 , 27-5-91 , 23-12-93 y 22-10-97 .

"en relación con la carga de la prueba, ha de señalarse que mientras en los casos de inejecución del contrato ("exceptio non adimpleti contractus") es el demandante el que debe probar el cumplimiento íntegro que se le cuestiona, en los de cumplimiento defectuoso es al demandado a quien incumbe la prueba de las deficiencias o irregularidades que la prestación del actor presenta (en tal sentido, entre otras, sentencias del Tribunal Supremo de 16 de mayo de 1989 y 29 de octubre de 1990)" ; de Toledo (sec. 1ª) de 26-4-01 :

"Nos encontramos así con una excepción en la que se alegan una serie de hechos supuestamente impeditivos o excluyentes de la obligación de pago exigida que, en principio y por aplicación de la norma general sobre distribución de la carga de la prueba contenida en el art. 1214 del Código Civil , corresponde demostrar a la demandada", y en el mismo sentido, la de la Audiencia Provincial de Zamora de 17-1-02".

5.Respecte al lucre cessant, correspon la càrrega de provar-l'ho a l'actor, segons disposa l' art. 217 LEC i es concreta per la jurisprudència en aquests casos de lucre cessant o guanys frustrats. Les enormes dificultats que s'aprecien per a la seva determinació i límits, per participar de totes la vaguetats i incerteses pròpies dels conceptes imaginaris, han fet que la jurisprudència mantingui que no és suficient la simple possibilitat del guany, sinó que ha d'existir una certa probabilitat del guany que resulti del decurs normal de les coses i de les circumstàncies especials del cas concret, el que motiva tenir un prudent criteri restrictiu en la seva estimació, declarant la jurisprudència amb reiteració que ha de provar-se rigorosament que es van deixar d'obtenir avantatges o guanys, sense que aquests puguin ser dubtosos o contingents i només fundats en meres esperances -"mers somnis de guanys"- ( SSTS 1967.06.22, 16-6- 1993, 1993.11.30, 1995.02.15, 1996.10.25 i moltes altres, i la SAP Tarragona, sec. 3a, de 28-2-2005, núm. 135/2005).

TERCER.-1. En el present cas, de les proves practicades al judici, òbviament les úniques que es poden tenir en compte a l'hora de dictar la sentència i en base a les quals aquesta s'ha de dictar, no s'aprecia error en la sentència impugnada en la valoració de la prova.

2. No es discuteix que els concerts (Cornellà de Llobregat de data 22/06/2019; La Torre de Claramunt de data 23/06/2019 i Prats de Lluçanès de data 24/06/2019), on segons la demandada-reconvinent es varen produir els problemes de so i llum, es varen realitzar i varen ser cobrats per la demandada dels respectius ajuntaments, per la qual cosa l'actora va realitzar, en principi, el treball que se li havia contractat, consistent en el muntatge de cada espectacle, incloent el so i la llum. La demandada va contestar la demanda demanant no haver de pagar res a la demandant per aquests concerts, i reconvenint per no haver tornat a ser contractada en aquestes localitats, i en altres, durant l'any 2020 pel desprestigi patit per la mala praxis de l'actora en els dits muntatges. Per tant, pretén alliberar-se de pagar res i ser, a més, indemnitzada, el que suposa que li correspon llavors provar que els defectes de la prestació feta per l'actora -el muntatge de cada espectacle, incloent el so i la llum- varen ser tant greus, de tanta entitat, que varen frustrar el contracte entre ells existent i les legítimes expectatives de guany de l'orquestra. I això no ho ha provat en absolut. El jutge a quo,fent una àmplia i acurada valoració de la prova, que davant les manifestacions contradictòries dels testimonis al judici -que, per tant, per a res serveixen- sobre l'existència o no de deficiències, s'ha de limitar fonamentalment a veure i escoltar les gravacions dels concerts, el que aprecia, al igual que aquest Tribunal, que comparteix plenament la valoració feta pel jutge a quo,és que els concerts en varen produir i que únicament va haver algun problema de so o llum puntual al llarg dels mateixos (descoordinació momentània entre l'àudio i el vídeo, puntuals acoblaments, etc.), però que això no va afectar essencialment al concert, ja que aquest es va fer i concloure, amb bisos inclús, sent aplaudida l'orquestra pel públic. És cert que en el concert a la Torre de Claramunt de data 23/06/2019 la demandada va rebaixar el preu del concert en 1.000 euros (dels 7.500 euros pactats inicialment a 6.500 euros) pel defectes de so, segons confirma la testimoni Alejandra, regidora de l'Ajuntament de La Torre de Claramunt i que va qualificar el concert al seu poble de "fatal", afegint que la gent marxava perquè el so no es percebia correctament, però tal rebaixa del preu cobrat no és essencial (és merament un 13%) i, a més, l'actora va perdonar 600 euros de les factures reclamades, compensant així els problemes patits. I respecte a la reconvenció, cap prova aporta la reconvinent que durant l'any 2020, any de pandèmia Covid19, la pèrdua de concerts (un únic concert fet davant els 40 de la temporada anterior), que li va comportar un guany perdut (lucre cessant) que valora en 20.750'00€, fos causada per l'actuació de l'actora, aportant prova aquesta que en absolut és automàtica la renovació de l'orquestra per l'any següent i, com hem dit, sent l'any 2020 l'any de més afectació de la pandèmia Covid19.

3. Procedeix desestimar, en conseqüència, el recurs.

QUART.-Conforme als arts. 394 i 398 LEC, en desestimar el recurs, s'imposen les costes del mateix a la part recurrent.