Sentencia Civil Nº 10/2008, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 300/2007 de 16 de Enero de 2008

Encabezamiento

Audiència Provincial

de Barcelona

Secció 11a

Rotlle núm. 300/2007

Jutjat de Primera Instància núm. 1

de Granollers

Actuacions de procediment ordinari núm. 213/2004

Sentència Núm. 10

Il·lms. Srs.

Josep Mª Bachs i Estany

Francisco Herrando Millán

Enric Alavedra i Farrando

Barcelona, 16 de gener de 2008

La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist les actuacions de sengles recursos d' apel·lació núm. 300/2007, interposat d'una banda pel procurador Sr. Grau Martí en representació del Sr. Luis Francisco i la Sra. Amparo , codemandats en aquesta litis, i d'impugnació interposada pel procurador Sr. De Lara Cidoncha en representació de Allianz Seguros i la Sra. Marí Trini , part actora en aquesta litis, ambdós contra la sentència dictada el 31 de juliol de 2006 pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Granollers a les actuacions de procediment ordinari núm. 213/2004 i ha pronunciat la següent Sentència.

Antecedentes

Primer. La part dispositiva de la Sentència apel·lada és la següent: "FALLO.- Que desestimando la demanda interpuesta por Dª Marí Trini , representada por el Procurador D. Manuel Muñoz Muñoz y defendida por el Letrado D. Joan Mayol Borguño, contra D. Luis Francisco y Dª Amparo , representados por el Procurador D. Óscar Entrena Lloret y asistidos del Letrado Dª Isabel Mª Martín Santolaria y contra la entidad aseguradora Línea Directa, representada por el Procurador D. ramón daví Navarro y asistidos del Letrado D. Ignacio Navarro Pujol, así como la demanda reconvencional a instancia de D. Luis Francisco y Dª Amparo contra Dª Marí Trini y la compañía aseguradora Allianz, con la misma defensa y representación, debo absolver y absuelvo a las partes demandadas de las respectivas peticiones de la demanda y demanda reconvencional, imponiendo las costas procesales de la demanda principal a la actora Dª Marí Trini y las costas de la demanda reconvencional a la actora en dicha demanda, D. Luis Francisco y Dª Amparo ".

Segon. La part demandada ha interposat recurs d' apel·lació i la demandant impugnació, ambdós contra l' anterior Sentència, que han estat admesos, s'han tramès les actuacions a aquesta Audiència, i, seguits els demés tràmits processals, amb la compareixença de la part recurrent a través del procurador Sr. Grau Martí i de l'impugnant a través del procurador Sr. De Lara Cidoncha, es va assenyalar per a deliberació, votació i decisió dels recursos l' audiència del dia 28 de novembre d'enguany, el que va tenir lloc a l' hora prevista.

Ha estat vist, i ha sigut ponent el Magistrat Sr. Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.

Fundamentos

Primer. La part demandada recorre la sentència d'instància (f. 279 i f. 285 i ss.) pels següents motius: 1er) impugna el FJ tercer que porta a desestimar la reconvenció en entendre que no se sap quin vehicle va invadir el carril contrari; la sentència diu que el 2-11-2003 l'actora Sra. Marí Trini anava amb el seu vehicle Opel Astra N-....-BB circulant per la carretera BV5151 direcció a La Garriga quan es va produir una col·lisió amb el vehicle matrícula ....YYY conduït per Luis Francisco i propietat de Amparo , quan un dels vehicles va envair el carril contrari sense que s'hagi pogut acreditar quin dels dos va ser; i això perquè el recurrent entén que sí està acreditat que fou el vehicle de la Sra. Marí Trini ; i que la sentència recull tots els elements de dita conclusió: la col·lisió consta es va produir al bell mig de la via, en tram recte després de corba, el que vol dir que va perdre el control a dita corba en envair el voral -on s'hi van trobar restes del seu derrapat- i aquesta és la única causa certa de l'accident; 2on) la sentència sosté, quant a la testifical de la Sra. Maite , que aquesta anava darrere d'un vehicle Rénault que l'havia avançat de pressa, que posteriorment va avançar aquest vehicle i no va creure que xocarien; aquest vehicle havia de ser aquell al que es refereix la Sra. Marí Trini quan diu que un vehicle a gran velocitat la va espantar i per això va envair el voral; per tant, la sentència ha comès un error en la conclusió a la que ha d'arribar el Jutjat quant a la valoració de la prova, ja que no troba cap indici de que fora la causant del sinistre quant tot hi apunta; 3er) també els danys dels vehicles, dels que res diu la sentència, parlen de la causa del sinistre: fou la Sra. Marí Trini la causant tota vegada que ho va fer per la seva part davantera esquerre contra la part de darrere esquerre dels demandats; 4rt) ha de condemnar-se la Sra. Marí Trini ; 5è) l'apreciació de la Sala sobre la prova pot ser nova i discrepant. Postula la revocació i l'estimació de la reconvenció.

La part actora impugna la sentència d'instància (f. 297 i ss.) pels següents motius: 1er) insisteix en que circulava per la carretera BV 5151 direcció La Garriga el 2-11-2003 quan es va veure sorpresa per un vehicle conduït pel Sr. Luis Francisco que va sortir a gran velocitat i en prendre la corba va perdre el control i va envair el carril contrari, obligant-la a donar un cop de volant a la dreta per tal de tractar d'evitar el cop, que hauria estat un xoc frontal;

2on) els demandats asseguren que qui va envair el seu carril fou aquesta part; 3er) la sentència ha desestimat ambdues accions per entendre que es tracta de versions insolublement contradictòries; front de dita tesi, reitera en alçada la part demandada la seva i argumenta que aquesta part va envair el voral i va derrapar; aquest argument -que no es nega- no prova ni molt menys que la impugnant envaís el carril de circulació del vehicle del Sr. Luis Francisco , doncs la invasió del voral dret va efectuar-lo la Sra. Marí Trini per tal d'evitar un xoc frontal amb el Sr. Luis Francisco precisament; 4rt) tot això resta del tot acreditat en base al resultat del judici penal. Postula la revocació de la sentència, l'estimació de la demanda i la desestimació de la reconvenció.

La representació de la part demandada formada pel Sr. Luis Francisco i la Sra. Amparo s'oposen a la impugnació de l'actora (f. 305 i ss.) pels següents motius: 1er) l'atestat és suficientment clar respecte a la invasió del carril contrari per part de la Sra. Marí Trini ; és ella matteixa qui declara que primer va derrapar al voral i després, en tornar al carril, va col·lidir el vehicle del Sr. Luis Francisco ; reitera el seu recurs; 2on) la sentència del judici de faltes no ha de tenir cap relleu aquí, no té efecte de cosa jutjada i no vincula el Jutjat civil. Reitera la seva pretensió i postula la desestimació de la de contrari.

La representació de l'asseguradora demandada Línea Directa no presenta cap recurs ni s'oposa als presentats.

Segon. L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) L'actora (5-3-2004), propietària i conductora del vehicle Opel Astra N-....-BB (f. 6), reclama 3.290,61 euros (2.632,49 euros en concepte de valor venal més altres 658 euros -25%- com a preu d'afecció -dictamen pericial al f. 10 i ss. que revela que els danys de l'actora estan bàsicament al davant i especialment a l'angle esquerre i determina sinistre total, atès l'import de reparació, 4.658,06 euros amb IVA; fotos als f. 15 i ss.-) contra Amparo propietària del Rénault Mégane ....YYY (f. 5), i contra el seu conductor, Luis Francisco , i l'asseguradora Línea Directa, per entendre'ls responsables del sinistre succeït el 2-11-2003 entorn de les 13 h. al punt quilomètric 3 de la carretera comarcal BV-5151, terme de les Franqueses del Vallès, direcció La Garriga, en el que el vehicle de l'actora resultà danyat; segons l'actora el demandat va sortir disparat sortint d'un canvi de rasant i, en prendre la corba, va perdre el control i va envair el carril contrari de circulació, xocant amb la seva part davantera la part posterior esquerra del turisme de l'actora que, finalment, per evitar una col·lisió frontal, va donar un cop de volant a la seva dreta, sortint del carril i impactant finalment contra una farola.

b) L'atestat del sinistre aixecat pel CME (f. 8 i ss.) explica que el Rénault anava direcció Cànoves i l'Opel direcció Les Franqueses i que la col·lisió s'ha produït després que l'Opel hagués fet el revolt, entre la part davantera esquerra de l'Opel i la part lateral posterior esquerra del Rénault (hi ha restes de pintura de l'Opel a la roda posterior esquerra del Rénault i marca d'una rodera al camí o voral de sorra que es troba a la corba -vide croquis al f. 9-), ressenya la patrulla actuant que cada conductor responsabilitza l'altre d'haver envaït el seu carril i que hi ha hagut probablement invasió de carril; no diu de part de qui; el croquis (f. 9) dibuixa l'estat final dels vehicles: el vehicle de la part actora i el de la part reconvinent apareixen girats a l'inrevés, el de l'actora més de 180º, mirant a la seva dreta segons el sentit de marxa, al voral esquerre, el que demostra que va fer un tromp, i el dels reconvinents uns 130º a la seva dreta; no hi ha a l'atestat esment de testimonis presencials.

c) Els demandats reconvenen sostenint la responsabilitat dels ara actors i la seva asseguradora Allianz Seguros; sosté que l'actora va perdre el control a la corba i va envair el carril contrari al punt quilomètric 3 col·lidint la part davantera esquerre del seu vehicle amb la posterior i lateral esquerre del vehicle dels reconvinents; recolzen la seva tesi en que segons ells l'atestat dels Mossos d'Esquadra deixa clar que la causa del sinistre fou la derrapada que va fer el vehicle de l'actora en una zona de sorra situada al seu voral dret del seu sentit de marxa, conseqüència de la qual va anar a topar amb el vehicle dels reconvinents; reclamen per dies de baixa 3.856,96 euros (butlletí d'assistència al f. 62 i baixes mèdiques als f. 63 i ss.) i per lesions i seqüeles (f. 65, informe sobre cervicàlgia), inclòs factor de correcció, 2.859,43 euros; reclama per lucre cessant de 7.304,26 euros (f. 67 i ss. certificat d'empresa relatiu a pèrdua de comissions i volums de vendes); i 180 per danys materials -atès que Línea Directa assegurava a tot risc el seu vehicle excepte dita franquícia- (f. 88 i ss., fotos del vehicle sinistrat i factura de reparació); reconeixen que no hi van haver testimonis presencials.

d) Línea Directa s'oposa a la reconvenció i reitera la seva demanda; Allianz també la contesta oposant-s'hi, també per pluspetició, dient que els documents acompanyats revelen solament 13 dies de baixa i 64 no impeditius, i màxim un punt de seqüeles per les àlgies.

e) Al moment de la contestació i reconvenció la part reconvinent informa al Jutjat que encara s'està seguint sobre aquests mateixos fets el judici de faltes 789/2003 i 826/2003 acumulats davant el Jutjat d'Instrucció 2 de Granollers (antic mixt núm. 7) i va formular litispendència, no prejudicialitat penal; tot i això a l'audiència prèvia de data 3-11-2004 es va suspendre la tramitació fins a sentència penal (f. 194 i DVD); finalment, la sentència del judici de faltes, de 21-3-2005 (f. 204 i ss.) fou absolutòria de l'aquí actora, allí única denunciada, i comn a fets provats conté que "el dia 2-11-2003 sobre les 13 h. l'acusada conduïa un turisme N-....-BB per la carreterea comarcal BV5151 direcció La Garriga quan en direcció contrària i sortint d'un canvi de rasant, i en tram de corba, va sortir a gran velocitat el turisme ....YYY propietat de Amparo , el qual en prendre la corba va perdre el control i va envair el carril de contrari de circulació, xocant la seva part davantera amb la part posterior esquerra del turisme de l'acusada, la qual, per evitar una col·lisió frontal, va donar un cop lleu de volant a la seva dreta, raó per la qual va sortir del carril i va impactar finalment contra una farola"; al FJ 1er ho explica més detalladament dient que va l'acusada va haver de sortir cap a la dreta deixant una petja de rodadura, que va fer una contramaniobra per no sortir-se definitivament de la via i va col· lidir amb la [seva] part davantera esquerra contra el lateral posterior esquerre del ....YYY ; i expressa que va ser el denunciant el causant del sinistre; la sentència de 28-10-2005 de la Secció Sisena de l'Audiència (f. 207 i ss.) confirma davant la impossibilitat de reexaminar el declarat pels testimonis.

f) Consta (f. 152) butlletí d'assistència de Fundació Hospital-Asil de Granollers on s'aprecia al conductor Sr. Luis Francisco una cervicàlgia lleu; l'informe forense del judici de faltes (f. 189 i ss.) indica 14 dies impeditius, 96 no impeditius i 2 punts de seqüeles de síndrome posttraumàtica cervical.

g) Al judici celebrat el 17-5-2006 (f. 260 i ss. i DVD) declara el demandat i reconvinent Sr. Luis Francisco (min. 1'03 i ss. DVD), manifesta que mai va arribar a endinsar-se, a fer la corba, que l'Opel es va encastar frontalment a la seva roda de darrere, que ell no va avançar prèviament, que no se li va anar el vehicle, que anava a uns 50 o 60 kms. per hora; feia dos dies que tenia el cotxe; reconeix que es van parar uns quants cotxes; explica que la contrària va envair el camp de sorra, va perdre el control i se'n va anar contra ell; declara així mateix l'actora principal Sra. Marí Trini (min. 13'12 i ss. DVD) que va veure venir el contrari contra ella, a gran velocitat, i ella es va decantar a una zona de terra, però no va poder evitar la col·lisió; diu que no tenia cap corba que l'afectés; no està d'acord amb el punt de col·lisió que marca el croquis, el xoc no fou a la sorra, sinó al mig de la corba, ella es va decantar a la zona de sorra produint-se l'accident a la pròpia corba; nova perdre el control del seu vehicle; coneix la zona; l'accident es va produir quan va tornar al seu carril venint de la zona de sorra; la testimoni Sra. Maite (min. 19'22 i ss. DVD) declara que fou testimoni d'un accident quan circulava darrere d'un vehicle que l'havia avançat un xic abans, que circulava de pressa, i es va anar cap a l'esquerra, però no va veure la col·lisió; que el cotxe que la va avançar va fer una maniobra rara a l'esquerra per alguna cosa però no recorda si fou a la corba o abans; va veure que venia un cotxe de front però no va veure què feia aquest; el Mosso d'Esquadra núm. TIP NUM000 (min. 27'47 i ss. DVD) manifesta que quan van arribar l'accident ja havia passat; van veure una marca a la zona de terra però desconeixen el motiu de la invasió; no hi ha línia de separació de carrils; si hi hagués hagut cap testimoni presencial ho haguessin fet constar; entre les marques i el punt de col·lisió no sabria dir quina distància hi hauria; no pot dir quin vehicle va envair el carril contrari; el Mosso d'Esquadra núm. TIP NUM001 (min. 32'51 i ss. DVD) manifesta que l'accident es produeix després de la corba; la limitació de velocitat a la zona seria de 80 kms./h., però que en sortir de la corba hi ha una limitació específica; entre les marques i el punt de col·lisió hi haurà uns 10 metres; la seva impressió és que el cotxe B (actora) envaeix el carril de l'A.

Tercer. La sentència d'instància, de data 31-7-2006 (f. 263 i ss.), exclou tota vinculació a la sentència penal prèvia i considera que la col·lisió s'ha produït per invasió del carril de circulació d'un dels vehicles per part de l'altre, sense que hagi pogut acreditar- se quin d'ells ha realitzat dita invasió; absol, per tant, per versions contradictòries.

La part demandada (Rénault Mégane ....YYY ) insisteix en la reconvenció alhora que l'actora (Opel Astra N-....-BB ) ho fa quant a la demanda principal, per via d'impugnació.

Quant al recurs de l'actora, el reexamen de tot el material probatori no permet acollir la seva tesi.

Certament la prova no li és favorable. Tot i que hem de concloure que aquesta és molt feble i que tant pot haver estat el conductor del vehicle que anava en direcció Cànovas qui, envaint en part el carril contrari, precipités la conductora del que anava direcció Les Franqueses a virar cap a la dreta envaint el voral o marge de sorra i, derrapant al seu damunt, fent-la precipitar contra el que pujava; com que, simplement, la conductora del vehicle que baixava agafés el revolt massa a la dreta -l'arc de la corba i de la inèrcia, segons el croquis, anava en dit sentit- generant, per derrapada, una trajectòria fora de control, igualment, cap a l'esquerra, i acabés impactant la part de darrere del vehicle que pujava amb la seva part frontal esquerra.

La presència d'un suposat testimoni presencial ve desmentida pel declarat pels Mossos.

No pot influir aquí la sentència penal, com és sabut, perquè no vincula la jurisdicció civil.

Es tracta a més, d'una sentència penal prèvia, absolutòria de la conductora de l'Opel Astra, única denunciada, que, si bé sembla determinar com a causa del sinistre la conducció excessivament ràpida del Rénault, una lectura reposada dels seus fets provats permet copsar fins i tot que el Jutjador penal es confon de vehicles a l'hora de descriure la part de cadascun afectada de danys.

En cap manera pot prosperar l'acció de rescabalament de danys materials que sustenta l'actora.

El que aboca a la desestimació de la impugnació i a la confirmació de la desestimació de la demanda principal.

Quart. Quant al recurs de la part reconvinent, no hi ha dubte que caldria dir en tot cas el mateix respecte d'una acció purament de rescabalament de danys materials.

Però el reconvinent no reclama per danys materials en haver estat rescabalat a virtut d'una assegurança a tot risc, limitant la seva acció al rescabalament de danys personals.

Aquesta Sala, recolzant-se en la doctrina constant del TS entorn de l' art. 1 de la Llei de l'assegurança obligatòria, (Llei 122/1962, text refós de 1968, text redactat pel Reial Decret Legislatiu 1301/1986, Llei de Responsabilitat Civil i Assegurança en la Circulació de Vehicles a Motor i text refós aprovat per RD Legislatiu 8/2004 de 29 de octubre , darrera reforma per Resolució DGSFP de 7-1-2007), sovint ha entès que s'havia de resoldre el cas dels danys corporals (lesions i seqüeles) en base a la responsabilitat objectiva ( art. 1 LRSCMV ).

Especialment en cas de col·lisió vehicle/vianant o vehicle més potent/vehicle menys potent. Fins i tot, també, en alguns casos, en cas de col·lisió oposada o recíproca de dos vehicles. Llevat, en tot cas, de culpa exclusiva de la víctima perfectament acreditada.

De forma més constant fins a les sentències de 11-5-2005 i 19-5-2005.

Aquí qui va resultar ferit fou el conductor del Rénault Mégane, que presenta, segons butlletí d'assistència de Fundació Hospital- Asil de Granollers una cervicàlgia lleu, que l'informe forense del judici de faltes continua considerant lleu i, emprant criteris estadístics no qüestionats realment en el litigi -no hi ha hagut pericial mèdica a primera instància i ni s'esmenta cap discrepància en més o en menys en alçada-, indica que ha patit el reconvinent 14 dies impeditius, 96 no impeditius, computant sens dubte entre aquests la rehabilitació funcional, i 2 punts de seqüeles per una síndrome posttraumàtica cervical.

De prosperar la seva reclamació, de conformitat amb el barem vigent a la data del sinistre li correspondrien al demandat reconvinent 625,10 euros en concepte de 14 dies de baixa (a 44,65 euros/dia), impeditius, més 2.307,84 euros en conceptes de 96 dies de sanitat no impeditius (a 24,04 euros/dia), més 1.289,74 euros per 2 punts de seqüela (a 649,87 euros/punt), més el 10% corresponent (128,97 euros), total 4.351,65 euros. Més interessos legals corresponents en cada cas (legals incrementats en dos punts en el cas de l'actora, interessos de l' art. 20 LCS en el cas d'Allianz).

El que no es podria considerar acreditat, en cap cas, suficientment seria el lucre cessant -respecte del qual cap argument en concret s'exposa en el recurs- reclamat per la part reconvinent, del que evidentment no tenim una prova plena.

Cinquè. Dit això, però, en els casos -com aquest- en que no és possible dissipar el dubte sobre quina conducta ha estat la causa eficient del sinistre, la contradictorietat d'ambdues versions, tractant-se d'un xoc entre vehicles d'igual entitat, l'absoluta objectivació de la responsabilitat en la producció d'una lesió pot repugnar el sentit de la Justícia.

I cal ponderar les circumstàncies del cas per seguir una o altra doctrina.

Perquè hi ha certa disparitat d'opinions al respecte.

D'una banda, d'uns anys a aquesta part s'ha anat consolidant una doctrina del TS contrària a aquesta objectivació en el cas de xoc recíproc de dos vehicles a motor. constitueix un cos consolidat de doctrina legal.

Així les sents. TS de 10-3-1987 (EDJ 1987/1928), 28-5-1990 (EDJ 1990/5581), 11-2-1992 (EDJ 1992/1239), 11-2-1993 (EDJ 1993/1250) -en aquesta va desestimar el recurs de cassació contra sentència d'aquesta Secció de data 27-4-1990 (estimatòria en part, per concurrència de culpes) en considerar que el recurs partia de fets no provats i que el Tribunal d'instància era sobirà per repartir les culpes- , 5-10-1993 (EDJ 1993/8728), la de 29-4-1994 (EDJ 1994/10792), 17-6-1996 (EDJ 1996/4175) -en aquesta va desestimar el recurs de cassació contra una sentència d'aquesta mateixa Secció de data 27-5-1992 (absolutòria) perquè es va invocar l' art. 1 LRCSCVM extemporàniament- , 17-7-1996 (EDJ 1996/195761) i 6-3-1998 (EDJ 1998/1247) entre d'altres, ja van deixar clar que la inversió de la càrrega de la prova i l'absoluta responsabilització objectiva no podia operar en casos d'accident per col·lisió de dos vehicles perquè, en trobar-se els seus dos conductors en la mateixa situació, s'anul·laven les conseqüències d'aquesta inversió de la càrrega de la prova.

Fins i tot encara que els dos vehicles tinguessin característiques tècniques molt diferents (cotxe/moto o bicicleta, p. ex.)

Aquesta doctrina, en conseqüència, s'ha anat seguint per la jurisprudència menor de les AA. PP. que considera que l'esmentat criteri especial d'inversió de la càrrega de la prova i d'objectivació de la responsabilitat només és vàlid tractant-se de danys materials, devent-se de seguir el criteri de manteniment de la càrrega de la prova quan hi ha lesions i/o seqüeles ( AP Sevilla 14-6-2005 -EDJ 2005/164010-, sents. AP Barcelona (11a) de 11-5-2005 -EDJ 2005/105202- i 19-5-2005 -EDJ 2005/164010- i sent. AP Salamanca 9-5-2005 -EDJ 2005/94266-, sent. AP Guipúzcoa 8-2-2005 -EDJ 2005/31108-, sent. AP Las Palmas 22-7-2004 -EDJ 2004/139942 -). També trobem aquesta doctrina, encara que com obiter dicta en supòsits de danys solament materials a les sents. AP Múrcia 23-1-2007 (EDJ 2007/14510), AP A Coruña 19-1-2007 (EDJ 2007/13886) i 14-7-2006 (EDJ 2006/258465), AP Madrid 14-12-2006 (EDJ 2006/399676), 16-2-2004 (EDJ 2004/106360), 12-12-2006 (EDJ 2006/389750) i 11-10-2005 (EDJ 2005/186936), sent. AP Guipúzkoa 5-7-2005 (EDJ 2005/389750 ). És el criteri majoritari.

Alguna Audiència, com la de Balears des de la sentència de la Secció 3a de 4-3-1991, aplica la objectivació absoluta tant a un cas de lesions i/o de danys personals com de danys materials -ad ex. sent. AP Balears 21-9-2006 (EDJ 2006/306778) i 19-9-2006 (EDJ 2006/34173), que esmenta les de 28-4-1998 (EDJ 1998/17198) i 2-6-1999 (EDJ 1999/25155), tret de culpa exclusiva (sent. AP Balears 12-9-2006 EDJ 2006/306828 ).

L'AP de Màlaga en sent. 12-6-2006 (EDJ 2006/351921) indemnitza els danys personals d'un dels dos cotxes que van col·lidir, per la Llei d'assegurança obligatòria, però no els danys materials de l'altre. El mateix criteri segueixen les sents. de l'AP de Zamora de 30-12-2004 (EDJ 2004/234662), de Navarra de 15-5-2006 (EDJ 2006/400135) i 6-10-2004 (EDJ 2004/206487), la Secció 17a de l'AP de Barcelona en sentència de data 28-3-2006 (EDJ 2006/257894) i la Secció 16a de l'AP de Barcelona en sentència de data 22-3-2006 (EDJ 2006/257811 ). Aquesta Secció ha seguit aquesta línia fins la sent. d'11-5-2005 (EDJ 2005/105202) en que ha començat a ponderar cas per cas, tractant-se de versions absolutament contradictòries.

Una altra línia jurisprudencial menor aplica dita doctrina general, contrari a la inversió de la càrrega de la prova i l'objectivació de la responsabilitat, en cas de xocs recíprocs i versions contradictòries absolutament irreductibles (ex. sent. AP Màlaga 3-11-2004, 22-7-2005, sent. AP Ourense 8-7-2005, sent. AP Cantàbria 13-5-2005, que esmenta les de 17-9-2003 i 11-3-2004 )

Alguna jurisprudència aplica dita inversió en aquests casos, però solament quan hi ha una diferent entitat o grandària entre els vehicles ( sent. AP Ávila 6-9-2006 -EDJ 2006/346046-, sent. AP Valladolid 12-7-2005 , que remarca que l' art. 1 LRCSVM no es refereix quan parla de "persones" solament als "vianants", però que quan s'ha exclòs el conductor de vehicle de motor de l'acció de rescabalament ha estat o bé per una activa participació d'aquest en el desencadenament del sinistre o bé perquè ha incidit de forma notable en la cadena causal, o perquè ha generat el risc de forma desigual). Vide íd. sent. AP Astúries 20-10-2006 EDJ 2006/400316, sent. AP Araba 28-6-2006 EDJ 2006/404695, i sent. 16-10-2006 EDJ 2006/404408, sent. AP Burgos 7-7-2006 EDJ 2006/258229 i sent. 11-10-2006 EDJ 2006/312714.

En el cas que ens ocupa no hi ha forma humana de saber qui ha estat el generador inicial de la causa o cadena de causes que han determinat l'accident, ni qui ha generat el risc més decisiu, causalment parlant; estem davant de vehicles de similars prestacions i, en principi, davant de conductors igualment experimentats, de cap dels quals es pot dir, sense gènere de dubte, que infringís la normativa de seguretat vial al moment de l'accident.

El que aboca a desestimar l' apel·lació i confirmar la desestimació de la demanda reconvencional.

Sisè. Quant a costes de la primera instància, es manté la imposició a cada part de les de la seva respectiva demanda, desestimada totalment ( art. 394 LEC ).

Setè. Quant a costes de la segona instància, no es farà imposició de les costes del recurs del reconvinent atès que estem davant d'una qüestió controvertida resolta en sentit contrari en nombrosos casos per aquesta mateixa Secció ( art. 398 en relació a l'art. 394.1 LEC ), i s'imposen les costes de l'apel·lació per criteri pur de venciment ( art. 398 en relació al 394 LEC ).

Fallo

Desestimem íntegrament el recurs d'apel·lació interposat pel procurador Sr. Grau Martí en representació del Sr. Luis Francisco i la Sra. Amparo , demandat i alhora reconvinent, i desestimem íntegrament la impugnació interposada pel procurador Sr. De Lara Cidoncha en representació de Sra. Marí Trini i Allianz Seguros, part actora principal, contra la Sentència dictada a data 31 de juliol de 2006 pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Granollers a les actuacions del procediment ordinari núm. 213/2004 (Rotlle núm. 300/2007 ) que confirmem íntegrament.

Quant a les costes de l'alçada, s'imposen a la part actora principal les de la impugnació i no es fa imposició de les costes de l' apel·lació.

I, un cop ferma aquesta sentència, siguin retornades les actuacions originals al jutjat de la seva procedència, amb testimoniatge de la mateixa per al seu compliment.

Així, per aquesta Sentència, jutjant definitivament, ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Barcelona, trenta de gener de dos mil vuit; un cop ha estat signada per tots els Magistrats que l' han dictat, es dóna a l' anterior sentència la publicitat ordenada per la Constitució i les lleis. EN DONO FE.