Sentencia Civil Nº 100/2012, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 116/2011 de 23 de Febrero de 2012

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ CATORZENA

Rotlle 116/11

Judici 161/2010

Jutjat de 1a. Instància núm. 1 de Esplugues de Llobregat

S E N T È N C I A N. 100/2012

Magistrat/ades:

Il·lm. Sr. FRANCISCO JAVIER PEREDA GÀMEZ

Il·lma. Sra. CARMEN VIDAL MARTÍNEZ

Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA

Barcelona, vint-i-tres de febrer de dos mil dotze

La Secció Catorzena de l'Audiència Provincial de Barcelona HA VIST en apel·lació les actuacions número 116/2011, seguides pels tràmits del judici ordinari número 161/2010 en el Jutjat de 1a Instància núm. 1 de Esplugues de Llobregat a instàncies de DIRECCION000 , C.B., Sr. Pedro Francisco , Sr. Borja , Sr. Ezequiel , Sr. Jorge i Sr. Porfirio representats pel Procurador Sr. Fco. Javier Manjarín Albert contra CCPP C/ DIRECCION001 Nº NUM000 - NUM001 DE ESPLUGUES DE LLOBREGAT representada pel Procurador Sr. Fernando Bertran Santamaría que estan pendents de ser resoltes en virtut del recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de CCPP C/ DIRECCION001 nº NUM000 - NUM001 de Esplugues de Llobregat contra la sentència dictada el dia 18 d'octubre de 2010 pel Jutjat de 1a. Instància .

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: "FALLO: Estimo parcialmente la demanda interpuesta por la representación procesal de Jorge , Porfirio , Borja , Pedro Francisco , Ezequiel , DIRECCION000 Comunidad de Bienes, por lo que respecto de los acuerdos impugnados de 15 de diciembre de 2009 tomados por la mayoría de la Junta de propietarios del número NUM000 - NUM001 de la DIRECCION001 de Esplugues de Llobregat declaro: 1. Que la cuantía de la deuda a satisfacer por los vencidos en juicio 223/2007-P incluye el coeficiente de participación del piso NUM002 NUM003 , inicialmente excluido, y suma un total importe de 7.810,97 euros, al restarse minuta de 200 euros de letrado asesor de la comunidad de propietarios, a satisfacer por todos y cada uno de sus miembros, al margen de vencedores y vencidos en el pleito de referencia. 2. Que no ha lugar a la atribución en exclusiva a los propietarios de los pisos NUM004 NUM003 ( Porfirio ), NUM004 , NUM002 ( Jorge ) y NUM004 NUM005 ( Borja ) de los gastos de mantenimiento de los cipreses ubicados en jardines de la finca que éstos disfrutan privativamente, generados durante los años 2003, 2004, 2005 y 2006. En virtud de lo anterior condeno a la comunidad de propietarios demandada a estar y pasar por las mencionadas declaraciones y a regularizar los pagos y cobros de derramas y devoluciones a través de su administración según lo expuesto -siendo dichos cálculos meras operaciones aritméticas-, con desestimación del resto de pedimentos vertidos en su contra".

SEGON.- La part demandada apel·là contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a Instància núm. 1 de Esplugues de Llobregat en base als arguments que consten en el seu escrit, del qual es va donar trasllat a la contrapart que s'hi va oposar. Prèvia la tramitació corresponent i trameses les actuacions a l'Audiència Provincial, es va assenyalar per a deliberació del Tribunal el dia 9 de febrer d'enguany.

La ponent d'aquesta resolució ha estat la magistrada Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA.

Fundamentos

PRIMER.- La comunitat de propietaris recorre en apel·lació contra la sentència que estima parcialment la demanda interposada per diversos propietaris i declara que: "1. Que la cuantía de la deuda a satisfacer por los vencidos en juicio 223/2007-P incluye el coeficiente de participación del piso NUM002 NUM003 , inicialmente excluido, y suma un total importe de 7.810,97 euros, al restarse minuta de 200 euros de letrado asesor de la comunidad de propietarios, a satisfacer por todos y cada uno de sus miembros, al margen de vencedores y vencidos en el pleito de referencia. 2. Que no ha lugar a la atribución en exclusiva a los propietarios de los pisos NUM004 NUM003 ( Porfirio ), NUM004 , NUM002 ( Jorge ) y NUM004 NUM005 ( Borja ) de los gastos de mantenimiento de los cipreses ubicados en jardines de la finca que éstos disfrutan privativamente, generados durante los años 2003, 2004, 2005 y 2006".

En el recurs la comunitat de propietaris insisteix, en primer lloc, en la caducitat de l'acció exercida. Respecte el fons, entén que els propietaris del NUM002 NUM003 no han de pagar les costes processals generades en un anterior procediment. D'altra banda, els honoraris de l'advocat Sr. Jesús María per la seva assistència a la junta no han de ser suportats per la totalitat de la comunitat perquè la seva actuació va ser en defensa dels propietaris a qui va assistir en aquell anterior litigi. Impugna també la decisió Del Jutjat respecte el repartiment de les despeses generades pel manteniment dels xipresos durant els anys 2003-2006 en considerar que no és correcta la interpretació que es fa de l' article 400 LEC , com tampoc ho és la doctrina dels "actes propis".

Abans d'entrar en l'examen dels motius d'apel·lació, s'ha de fer una breu referència a la petició formulada per la part demandant en el seu escrit d'oposició a l'apel·lació. Aquesta litigant, si bé demana que es desestimi el recurs interposat per la comunitat i es confirmi la sentència, sol·licita que, per evitar un posterior conflicte entre els propietaris, aquest Tribunal es pronunciï sobre si els xipresos dels jardins són elements privatius o comuns d'ús privatiu.

La conflictivitat existent en aquesta comunitat s'evidenciava amb la sola lectura de la demanda i s'ha confirmat a mesura que ha anat avançant el procediment. Resultaria convenient que els propietaris i els seus respectius advocats fossin capaços de trobar la manera de resoldre els conflictes i posar fi a aquesta continua i creixent conflictivitat que en res els beneficia. Dit això, però, el que no és possible és que aquest Tribunal es pronunciï sobre la naturalesa d'uns elements quan aquesta qüestió es va plantejar en relació a una de les peticions formulades (despeses de sulfatat) que ha resolt el Jutjat i que no ha estat objecte d'apel·lació. Altrament, la demandant, que formula aquella petició al Tribunal, ni tan sols ha impugnat la sentència sinó que en demana la seva confirmació. Sent així el que no és possible és que aquest Tribunal efectuï un pronunciament " obiter dicta " sobre una qüestió que no ha estat plantejada com a motiu d'apel·lació( art.456 LEC ).

SEGON.- La comunitat demandada insisteix en apel·lació que l'acció d'impugnació formulada pels presents a la junta de copropietaris es troba caducada perquè s'ha de computar des del mateix dia de celebració de la junta en què es va adoptar l'acord.

No és això el que estableix l' article 553-31.3 CCCAt que fixa el dies a quo pel còmput del termini el de la notificació de l'acord, sense distingir entre presents i absents. Aquest precepte específic és d'aplicació preferent a l' article 112-5 CCCat , de caràcter general. Segons raona algun autor, la voluntat dels legislador en no distingir entre absents i presents, sembla que ha estat la de garantir que tots els propietaris tinguin coneixement dels acords abans que aquests siguin executius (obligació de notificar l'acta a tots els propietaris, 553-27.2 CCCAt ), supeditar aquesta executivitat a la seva notificació ( article 553-29 CCCat ) i computar des d'aquell moment el termini per poder-los impugnar. ( ART. 553-31.3 CCat )

En aquest mateix sentit s'han pronunciat la Secció 13 ( sentències de 22 de juny de 2009 i 29 de juny de 2010 ) i la Secció 16 ( sentències de 26 de setembre de 2008 i 26 de novembre de 2009 )d'aquesta Audiència Provincial. Aquest criteri és també el que segueix aquest Tribunal i aplica la sentència que en aquest punt haurà de ser, doncs, confirmada.

TERCER.- La segona de les qüestions plantejades per l'apel·lant es troba relacionada amb les costes causades en un anterior procediment en el que un grup de propietaris va impugnar una altre acord adoptat per la comunitat. La Secció 11a d'aquesta Audiència Provincial va estimar la demanda i condemnà la comunitat a les costes causades. A la junta impugnada en el present litigi es discutí si els honoraris i drets de l'advocat i procurador dels impugnants (vencedors en aquell plet), havien de ser abonades per la comunitat, és a dir per tots els propietaris, o només per aquells que, en aquell procediment, no van impugnar els acords. Fou finalment aquest l'acord que es va adoptar i ja no ha estat objecte de discussió. El que es discuteix és si, a aquells efectes, els propietaris del pis NUM002 NUM003 s'han d'incloure en el grup dels impugnants o dels vençuts que integraven la comunitat i que defensaven l'acord impugnat.

La sentència entén que els propietaris d'aquest pis no poden ser inclosos en el grup dels impugnants i la sola lectura dels documents units als folis 55 i 195 han de dur a confirmar la resolució, també en aquest punt. Als raonaments de la sentencia ens hem de remetre en allò que sigui necessari.

Segons resulta d'aquella documentació i de les al·legacions efectuades en el present litigi, la copropietària del NUM002 NUM003 es trobava entre els propietaris que volien impugnar l'acord. Va morir, però, abans que s'interposés la demanda. Per error de l'advocat, la demanda va ser interposada també en nom seu. Un cop incoat el procediment, es va advertir del decés de la Sra. Aida i la seva filla i cohereva (propietari d'un altre pis i impugnant)va presentar un escrit en el que clarament exposava que no estava interessada " en continuar el pleito en nombre de su madre fallecida Doña Aida (es decir, respecto de la vivienda NUM002 NUM003 )" i per tant, la seva posició de demandant era només en la condició de propietària del pis NUM002 NUM002 (f.195). D'aquesta manera, en no voler impugnar els acords comunitaris, els propietaris del pis NUM002 automàticament van passar a ser part demandada, com a integrants de la comunitat de propietaris que defensaven l'acord, tal i com ha entès el Jutjat.

QUART.- El tercer punt controvertit rau entorn dels honoraris Don. Jesús María per la seva assistència a la junta on es van adoptar els acords impugnats. Es discuteix si els honoraris d'aquest advocat han de ser satisfets per tota la comunitat o només per aquells propietaris que, en l'anterior procediment, van litigar en defensa de l'acord comunitari.

La sentència de primera instància entén que ha de ser tota la comunitat que se n'ha de fer càrrec perquè s'ha de desvincular aquesta actuació de l'anterior litigi.

En aquest punt no podem estar conforme amb la decisió del Jutjat. La junta es va convocar per tractar, a més d'un altra tema, de la distribució de les despeses derivades del procediment judicial de impugnació d'acords comunitaris (f.39). De fet, també el segon tema es trobava molt lligat amb les qüestions tractades i resoltes en aquell anterior litigi.

A la junta i per defensar els interessos dels que havien estat els impugnants en l'anterior procediment, va assistir l'advocat que els havia defensat en el judici. L'administradora va plantejar al president de la comunitat la conveniència que també hi assistís un advocat per defensar els interessos de la comunitat. El president va donar la seva conformitat, però, en el present cas (per les circumstàncies concurrents) la conformitat del president no comporta que hagi de ser la totalitat dels propietaris (tota la comunitat) qui s'hagi de fer càrrec dels honoraris d'aquest advocat. De fet Don. Jesús María forma part del bufet que va defensar la comunitat en aquell anterior litigi i la seva presència a la junta era per assistir a aquell grup de propietaris que defensaven l'acord comunitari i que van ser vençuts en judici, en la discussió de quins propietaris havien de contribuir en el pagament de les costes d'aquell anterior plet. La sola lectura de l'acta permet observar que la seva actuació no va ser en defensa dels interessos de la comunitat en el seu conjunt sinó dels d'aquell grup de propietaris que en aquell anterior plet (no en el present ) conformaven la comunitat, enfront dels que impugnaven l'acord comunitari. La vinculació dels temes tractats a la junta amb l'anterior judici i l'objectiu de l'assistència del cadascun dels advocat, ens porten a discrepar de les conclusions i de la decisió a la que arriba la sentència que, en aquest punt, ha de ser revocada.

CINQUÈ.- Finalment, discrepa la comunitat de propietaris del pronunciament pel que s'anul·la l'acord pel qual s'havia de regularitzar els pagaments efectuats pel manteniment dels xipresos durant els anys 2003 a 2006 després que la secció 11a de l'Audiència Provincial declarés que aquestes despeses eren a càrrec dels propietaris dels pisos que tenen l'ús privatiu dels jardins on es troben els xipresos. Com que en aquest període havia estat tota la comunitat la que havia sufragat aquestes despeses, acordaren que els propietaris d'aquells pisos haurien de reintegrar a la resta, les quantitats que aquests van pagar indegudament.

La decisió del Jutjat ha de ser confirmada per una raó, però, molt més simple que les exposades en la resolució de 1a instància. Durant els anys 2003 fins el 2006 les despeses de manteniment dels xipresos es repartia entre tots els propietaris que hi contribuïen segons el seu coeficient. Amb més o menys oposició, els comptes efectuats amb aquell criteri eren aprovats per la majoria i els dissidents no impugnaren els acords en el termini que establia la llei. La falta de impugnació suposa el consentiment dels qui havien discrepat de la majoria, i convalidava els acords i els sanava de les possibles infraccions que poguessin presentar (llevat del supòsit de nul·litat de ple dret, que no és el cas). Doncs bé, consentits i un cop executats, el que no poden aquells dissidents és adoptar un nou acord dirigit a replantejar i modificar el que en el seu dia s'acordà i fou consentit. La pretensió d'aquests propietaris no es pot emparar en un pronunciament judicial que no produeix efectes retroactius.

SISÈ.- L'estimació en part del recurs comporta que no es faci imposició de les costes que deriven de l'apel·lació ( article 398.2 de la Llei d'enjudiciament civil ).

SETÈ.- Es retornarà als apel·lants el dipòsit constituït per recórrer (apartat 9è DA15 LOPJ).

Fallo

Estimar en part el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de CCPP C/ DIRECCION001 Nº NUM000 - NUM001 DE ESPLUGUES DE LLOBREGAT contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a. Instància núm. 1 de Esplugues de Llobregat en data 18 d'octubre de 2010 en el procediment del qual deriven aquestes actuacions, REVOCAR en part aquesta resolució en el sentit d'ACORDAR que els honoraris de l'advocat Don. Jesús María generats per la seva assistència a la junta de 15 de desembre de 2009 han de ser suportats pels propietaris que integraven la comunitat, com a part demandada, en el procediment 223/07. La resta de la sentencia es manté en la seva integritat.

No es fa imposició de les costes que deriven de l'apel·lació.

El dipòsit constituït per recórrer haurà de ser retornat als apel·lants.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació sempre que la resolució del recurs presenti interès cassacional, per escrit presentat davant d'aquest tribunal dintre del termini dels vint dies següents a la seva notificació.

Un cop notificada i ferma aquesta sentència, s'han de tornar les actuacions originals al Jutjat de procedència amb testimoniatge d'aquesta resolució per al seu compliment i deixant-ne una certificació en el present expedient.

Així ho pronunciem i ho signem.

PUBLICACIÓ- En el dia d'avui, i un cop signada pels Magistrats que l'han dictat, es dóna a l'anterior sentència, la publicitat que ordenen la Constitució i les Lleis. En dono fe.