Sentencia Civil Nº 101/2016, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 357/2015 de 12 de Abril de 2016

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLO DE APEL·LACIÓ Nº 357/2015

JUDICI ORDINARI Nº 1558/2013

JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA NÚM. 6- REUS

SENTÈNCIA

MAGISTRATS IL·LMS. SRS.

GUILLERMO ARIAS BOO President)

JOAN PERARNAU MOYA

MANUEL GALÁN SÁNCHEZ (Ponent)

Tarragona, a 12 d'abril de 2.016.

Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial elRECURS D'APEL·LACIÓ interposat per la mercantil ALITER GROUP RENOVABLES, S.L.representada pel Procurador dels Tribunals Sr. Gallego Veciana i assistida pel Lletrat Sr. De Ramón Grau, contra la sentència de 18 de febrer de 2.015 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Reus , judici ordinari núm. 1558/2013, al qual figura com a part demandant INSTALACIONES ELÉCTRICAS GOYA, S.L. representada per la Procuradora dels Tribunals Sra. Alfaro Galán i defensada pel Lletrat Sr. Jiménez Sánchez, i com a part demandada la mercantil apel· lant.

Antecedentes

PRIMER.La resolució recorreguda conté la següent Decisió:

'Estimo la demanda interpuesta por Instalaciones Eléctricas Goya, SL contra Aliter Group Renovables, SL, y en consecuencia, condeno a la demandada a abonar a la actora la cantidad de 48.870,83, más los intereses legales del artículo 576 LEC .

Asimismo, condeno a la demandada al pago de las costas causadas en este procedimiento.'

SEGON.Contra l'esmentada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal de ALITER GROUP RENOVABLES, S.L..

TERCER.Per la representació processal de l'adversa INSTALACIONES ELÉCTRICAS GOYA, S.L. es va presentar escrit oposant-se al recurs.

Fundamentos

PRIMER.Pronunciaments impugnats.

Interposa la representació processal de ALITER GROUP RENOVABLES, S.L. el present recurs d'apel·lació contra la sentència que estima íntegrament la demanda interposada per la mercantil actora i mitjançant la qual aquesta exercitava una acció de reclamació de quantitat impagada conseqüència del contracte d'obra de 04-12-2012 subscrit entre les parts litigants.

Al·lega com a motius d'impugnació (si bé d'una forma barrejada i repetitiva): * que l'existència d'un document de reconeixement de deute'se explica por la tenencia por GOYA de un pagaré de un importe para nada debido y por el hecho de que, al tiempo de firmarse ese reconocimiento, la propiedad de la obra aún no había incumplido ningún pago para con ALITER ni para nada se sospechaba que GOYA no acabase aportando los justificantes de pago a la AEAT y a la TGSS'(foli 168 revers de les actuacions); * la no justificació por GOYA de la no existència de deutes d'aquesta empresa amb la Seguretat Social i Hisenda; i * l'execució indeguda dels serveis per GOYA a ALISTER (problemes amb un transformador generador d'un retard i aplicació de penalització a la demandada recurrent).

SEGON. Reconeixement de deute.

Declara la STS del 01 de març de 2016 (ROJ: STS 790/2016 - ECLI:ES:TS:2016:790:'El reconocimiento de deuda vincula a quien lo realiza y, en atención a lo prevenido en el artículo 1277 del Código Civil ha de presumirse que su causa existe y es lícita, en tanto el deudor (con inversión de la norma general sobre carga de la prueba) no demuestre lo contrario; ....... Como dice la sentencia de 23 de febrero de 1998 , citada en la de 28 de septiembre de 2001 , le convierte más que en un contrato de causa inexpresada y de abstracción procesal, en un contrato causal atípico, alcanzando el reconocimiento de deuda efectos constitutivos, que conlleva no sólo el facilitar a la actora un medio de prueba sino el dar por existente una situación de débito contra el demandado ....... El reconocimiento de deuda ha sido reconocido por doctrina y jurisprudencia y presupone la realidad de la deuda que reconoce, que se considera existente contra el que las reconoce, vinculante para el que lo hace, con efecto probatorio, tal como dicen explícitamente las sentencias del 28 septiembre 2001 , 24 junio 2004 , 21 marzo 2013 .'

D'altra banda, tal i com indiquem a les nostres sentències de 28-10-2014, rotllo 110/2014 , i de 16-10-2012, rotllo 170/2012 ,'Además, el artículo 1.277 del Código Civil no admite el negocio abstracto, en el sentido de desligado o independizado de su causa, pero sanciona para las declaraciones negociales en las que la misma no se exprese, la llamada regla de la abstracción procesal, conforme a la que se presume iuris tantum su existencia y licitud, con la consecuencia de desplazar el tema necesitado de prueba y, consiguientemente, la carga de probar (v. STS de 22-05-2008, ROJ: STS 2179/2008 )' (v. al mateix sentit, sentència d'aquesta Sala de 25-09-2012 -ROJ: SAP T 1667/2012 - i SAP de Barcelona, secció 13, del 21-11-2012 -ROJ: SAP B 12561/2012 -: 'el reconocimiento de deuda produce, por un lado, el efecto material de quedar obligado su autor al cumplimiento por razón de la obligación cuya deuda ha sido reconocida; y, por otro lado, el efecto procesal de la dispensa al acreedor de la prueba de la relación jurídica obligacional preexistente, ya que al reconocimiento de deuda se le aplica la presunción de existencia de la causa del artículo 1277 del Código Civil , y no es preciso expresarla en el documento'). [v. també per exemple, STS de 21-03- 2013 -ROJ: STS 1184/2013-]'.

Del document de reconeixement de deute de data 12 d'agost de 2.013 aportat com a document nº 3 de la demanda (folis 34 i 35) resulta que les parts van expressar:'I.- Que EL DEUDOR[ALITER], mantiene una deuda pendiente con EL ACREEDOR[ELÉCDTRICAS G0YA]en la cantidad de CUARENTA Y OCHO MIL OCHOCIENTOS SETENTA EUROS CON OCHENTA Y TRES CÉNTIMOS (48.870,83 €), en relación con los honorarios generados por la prestación de servicios de instalación eléctrica en el parque fotovoltaico de Vinga (Rumanía); desde que Vd. dejó de pagar el importe total de las facturas giradas a su nombre, a partir del pasado mes de junio de 2.013, y de lo que queda constancia a través de las meritadas facturas', així com'Que es voluntad del DEUDOR saldar la deuda contraída con el ACREEDOR, .......', raó per la qual acorden:'PRIMERO.- Que el DEUDOR se compromete a entregar la cantidad de CUARENTA Y OCHO MIL OCHOCIENTOS SETENTA EUROS CON OCHENTA Y TRES CÉNTIMOS (48.870,83 €) al ACREEDOR, en las condiciones siguientes: .......'. Consten com a document nº 4 de la demanda (folis 36 i ss.) burofax lliurat per IEGOYA, S.L. a ALITER el dia 25-09-2013 reclamant el deute pendent i reconegut expressament.

Aplicant la doctrina exposada al present supòsit resulta, d'una banda, que l'actora IEGOYA posseeix un mitjà de prova del seu crèdit i correlatiu dèbit de ALITER la qual queda obligada al seu compliment; i d'altra banda, s'inverteix la càrrega de la prova de tal forma que la demandada ALITER ha d'acreditar el que al·lega per tal de desvirtuar el reconeixement que va realitzar. I en aquest darrer sentit, la explicació defensiva de l'existència del document de reconeixement de deute en que'se explica por la tenencia por GOYA de un pagaré de un importe para nada debido y por el hecho de que, al tiempo de firmarse ese reconocimiento, la propiedad de la obra aún no había incumplido ningún pago para con ALITER ni para nada se sospechaba que GOYA no acabase aportando los justificantes de pago a la AEAT y a la TGSS'no ha quedat acreditada amb la suficiència necessària; així:

1.- Pel que fa a la no justificació por GOYA de la no existència de deutes d'aquesta empresa amb la Seguretat Social i Hisenda: com diu la Jutgessaa quo,'no consta de forma fehaciente ningún requerimiento en ese sentido por lo que la parte demandada realiza estas alegaciones sin soporte probatorio. La parte demandada podría haber solicitado a la Seguridad Social la certificación correspondiente o haberlo solicitado como prueba documental en la audiencia previa'(foli 157), i sense que sigui suficient, com pretén la part recurrent, la sol·licitud seva mitjançant burofax de 03-juliol-2013 dient que'no hemos recibido aún acreditación alguna de vuestros pagos a Hacienda y TGSS'(foli 67), per les exhaustives raons que es diuen a la resolució impugnada (foli 157: el missatge no està complert; és resposta a un email anterior; etc.) i que determinen que'no puede entenderse como requerimiento fehaciente de aportar la información sobre los pagos a la Seguridad Social'(foli 157), sense perjudici que amb posterioritat, en data 12-agost-2013 es va signar el document de reconeixement de deute sense realitzar menció a aquest aspecte; i

2.- Respecte a l'execució indeguda dels serveis per GOYA a ALISTER (problemes amb un transformador generador d'un retard i aplicació de penalització a la demandada recurrent): revisada la prova practicada, aquest Tribunal comparteix totalment els encertats raonaments de la Jutgessa d'instància al sentit de que ha existit una falta d'activitat probatòria per part de la mercantil apel·lant, fet que la mateixa reconeix al seu escrit d'interposició del recurs quan diu:'Segunda.- En cuanto a las cuestiones relativas a la ejecución o prestación (indebida) de los servicios por GOYA a ALITER, ......., reconocemos, aquí sí, que no hemos agotado nuestra prueba. Ello es así por los costes que ello hubiera tenido ....... Pero lo más importante ....... radica en que con lo hasta aquí expuesto (AEAT y TGSS) ya se considera suficientemente legitimado el impago parcial que constituye la cuestión de fondo de esta litis'(foli 168). Per tant, corresponent la càrrega probatòria dels fets impeditius i/o extintius a la part demandada ( article 217 de la LEC ), la falta de prova únicament pot perjudicar a ella.

En definitiva, considerant la Sala totalment correcta la valoració que de la prova ha efectuat la Jutgessa d'instància, valoració que compartim, el recurs ha de ser totalment desestimat.

TERCER. Costes de la segona instancia.

Ex. article 398 LEC , la desestimació del recurs d'apel·lació determina la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Fallo

DESESTIMEM INTEGRAMENT EL RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per la mercantil ALITER GROUP RENOVABLES, S.L. contra la sentència de 18 de febrer de 2.015 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Reus , judici ordinari núm. 1558/2013 i, en conseqüència:

1. CONFIRMEM íntegrament la resolució recorreguda.

2. Imposem a la part apel·lant les costes de la segona instància.

Acordem donar al dipòsit constituït la destinació legalment prevista.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem i signem.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día doce de abril de dos mil dieciséis. Doy fe.