Sentencia Civil Nº 102/2012, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 502/2011 de 13 de Marzo de 2012

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLO DE APEL·LACIÓ Nº 502/2011

JUDICI VERBAL Nº 247/2011

JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA Nº 4 - TARRAGONA

SENTÈNCIA

MAGISTRAT

IL·LM. SR. MANUEL GALÁN SÁNCHEZ

Tarragona, a 13 de març de 2.012.

Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per DÑA. Cecilia representada per la Procuradora dels Tribunals Sra. López Cano i defensada pel Lletrat Sr. Moreno Morote, contra la sentència de 30 de juny de 2.011 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Tarragona, judici verbal núm. 247/2011 , al qual figura com a part demandant BANCO CETELEM, S.A. representat per la Procuradora dels Tribunal Sra. Buñuel Gual i assistida pel Lletrat Sr. Alvarez Rubio, i com a part demandada l'ara apel·lant.

Antecedentes

PRIMER. La resolució recorreguda conté la següent Decisió:

"ESTIMO la demanda interpuesta por BANCO CETELEM, S.A. contra Dª. Cecilia , y condeno a la demandada a que abone a la actora la 2.655,8 E, más los intereses legales y al pago de las costas procesales."

SEGON. Contra l'esmentada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal de DÑA. Cecilia d'acord a les al·legacions contingudes al seu escrit.

TERCER. En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat els tràmits legals.

Fundamentos

PRIMER. Interposa la representació processal de DÑA. Cecilia el present recurs d'apel·lació impugnant els pronunciaments de la sentència d'instància pels quals s'estima la demanda.

No obstant i amb caràcter previ, s'ha de significar que interposada petició inicial de procediment monitori per BANCO CETELEM, S.A, la demandada, reconeixent que va subscriure un contracte amb GATES FORMACION EMPRESARIAL Y MASTERS S.L. (foli 68) per tal de realitzar un màster en Assessoria Fiscal, així com el document nº 2 (foli 69) acompanyat amb l'escrit d'oposició, essent el seu import de 3.000.- euros, es va oposar al·legant que "Cuarto- En fecha 7.9.2009 en la cuenta de mi defendida, se cobran 4 E en concepto de tutorías, incidente que se pone de manifiesto telefónicament con GRUPO GATES. ..." (foli 53), i "Séptimo- En virtud de la Ley 23/2003 de 10 de julio y de la Ley del Comerco Minorista, manifestamos la total disconformidad con la reclamación del importe de la demandante al ser el contrato NULO en virtud del articulado del Real Decreto Legislativo 1/2007 16 noviembre que modifica la Ley 26/1984 19 julio" (foli 54); igualment, destaca entre la documentació acompanyada el document nº 6 consistent en fax de data 23-10-2009 dirigit pel Lletrat de la demandada al departament de cobros al qual es diu a l'últim paràgraf que "sirva el presente como acción de reclamación y disconformidad con el producto entregado ..." (foli 71) i burofax de 06-11-2009 reclamant el reemborsament dels dinars abonats fins al moment "debido a la falta de conformidad con el importe cobrado y con el material entregado" (foli 72). Per tant, aquests són els motius d'oposició al· legats per tal d'oposar-se, si bé és qüestionable que realment s'hagin explicat els motius específics d'oposició ja que res es diu referent, per exemple, a perquè el contracte és nul o en què consisteix la disconformitat amb el material lliurat, havent-se de recordar que per Acord de 27-10-2011 de la Junta de Magistrats de l'ordre civil de l'Audiència Provincial de Tarragona es va decidir: "QUINTO: NECESIDAD DE ALEGACIÓN DE LAS CAUSAS DE OPOSICIÓN EN EL ESCRITO DE OPOSICIÓN AL PROCEDIMIENTO MONITORIO: Se acuerda por unanimidad que la parte demandada debe alegar sucintamente en su escrito de oposición al procedimiento monitorio las razones concretas por las que, a su juicio, no debe la cantidad reclamada" .

Ara bé, posteriorment, ja a l'acte de judici oral, la direcció lletrada de la Sra. Cecilia es va oposar al pagament del material lliurat per estar disconformes amb la forma i amb la informació subministrada en un principi ( se le concedió un préstamo sin solicitarlo de 3.000 euros, cuando el material costaba 2.616.- euros, englobando otros servicios que no constaban en la oferta (docu. 1) y se le cobraron cantidades de 4 euros ), així com que el material va ser lliurat fora de temps. Aquest Tribunal manté reiteradament el criteri de que, al·legades a l'escrit d'oposició al judici monitori unes concretes causes, posteriorment a l'acte de judici oral la part demandada no pot al·legar causes d'oposició noves o diferents de les expressades en aquell escrit (v. entre les més recents, sentències de 13-12-2011, rotllo 246/2011 ; de 29-11-2011, rotllo 213/2011 ; de 15-11-2011, rollo 244/2011 ; de 11-10- 2011, rotllo 196/2011 i de 07-06-2011, rotllo 54/2011 ): "debe poner de manifiesto este Tribunal que reiteradamente ha señalado (v. entre las más recientes sentencias de 16-12-2009, rollo 521/2008 ; de 02-02-2010, rollo 162/09 ; de 22-06-2010, rollo 485/09 ; de 08-03-2011, rollo 351/10 ; de 12-04-2011, rollo 368/2010 ) que alegando la parte demandada en su escrito de oposición al procedimiento monitorio una concreta causa de oposición, no puede posteriormente durante la celebración del juicio correspondiente oponer causas diferentes, máxime tratándose de un juicio verbal en el que la contestación a la demanda se realiza en el acto de la vista oral. En principio, la teoría de los actos propios impediría a la parte demandada oponer, durante la sustanciación del juicio, motivos de oposición diferentes a los alegados en el escrito de oposición a la petición monitoria. Abundando en dicha cuestión, es cierto que el artículo 818 de la L.E.C . no exige la motivación del escrito de oposición ni indica que deben expresarse las causas de la oposición, pero este precepto no puede desgajarse del contexto del Capítulo ya que el art. 815,1º, al tratar del requerimiento de pago, determina que en los supuestos del apartado 2 del artículo 812, el deudor deberá pagar o comparecer ante el Juzgado y alegar sucintamente, en escrito de oposición, las razones por las que, a su entender, no debe, en todo o en parte, la cantidad reclamada. De esta previsión legal se infiere que se requiere una sucinta motivación del escrito de oposición. Tal exigencia de que se exponga sucintamente esas razones no es gratuita, responde al principio de la buena fe procesal ( art. 11 LOPJ , art. 247.1 LEC ), que impone a las partes el deber de no ocultar a la contraria los fundamentos de su pretensión, de modo que no le es dado reservarse "las razones", sino que debe exponerlas, aunque de manera sucinta" . Per tant, els motius d'oposició al·legats amb posterioritat per la part demandada durant el judici oral s'han de considerar extemporànies, i ja ni tan sols havien de haver estat admesos.

SEGON. En qualsevol cas, i donant resposta a les qüestions substantives plantejades, el recurs d'apel·lació ha de ser rebutjat per les raons que a continuació seran exposades.

Així, pel que fa a la sol·licitud de nul·litat contractual, no només, com ja s'ha dit abans, cap referència fa la recurrent respecte a la causa o motiu de la pretesa nul·litat (v. escrit d'oposició al procediment monitori, folis 53 i ss., vinculant en el posterior judici declaratiu), sinó que ni tan sols queda clar, atès el confusionisme en que incorre l'apel·lant, respecte de quin contracte es predica aquesta nul·litat: si del d'ensenyament (foli 70) o si del de préstec mercantil (foli 5).

En principi, hauríem de pensar que és del préstec, entre altres raons, perquè qui reclama és BANCO CETELEM, l'altra part d'aquest contracte; ara bé, sembla que la part apel·lant s'està referint al d'ensenyament des del moment en que fonamenta la seva petició, entre altres, en la Ley del Comercio Minorista , la qual cosa sorprèn a aquest Tribunal ja que resulta impensable interessar una nul·litat contractual sense demandar a l'altra part del contracte (GRUPO GATES).

Per tant, trobem un contracte de préstec (signat per la demandada Sra. Cecilia ) que finança un contracte d'ensenyament (també signat per la Sra. Cecilia ), contractes que com molt acertadament assenyala el Jutge a quo estan vinculats "y supone que la ineficacia de uno conlleva necesariamente la ineficacia del otro, pues las vicisitudes del contrato de arrendamiento de servicios condiciona al préstamo concedido. A ello debe añadirse que el contrato de financiación no es un contrato gratuito ..." (pàgina 3/6 de la sentència, foli 112).

Ha de declarar-se prima facie l'aplicació de la Llei 7/1995 de Crèdit al Consum (derogada per la Llei 16/2011, de 24 de juny, de contractes de crèdit al consum) al disposar el seu article 1 que "1. La presente ley se aplicará a los contratos en que una persona física o jurídica en el ejercicio de su actividad, profesión u oficio, en adelante empresario, concede o se compromete a conceder a un consumidor un crédito bajo la forma de pago aplazado, préstamo, apertura de crédito o cualquier medio equivalente de financiación, para satisfacer necesidades personales al margen de su actividad empresarial o profesional. /// 2. A los efectos de esta ley se entenderá por consumidor a la persona física que, en las relaciones contractuales que en ella se regulan, actúa con un propósito ajeno a su actividad empresarial o profesional" , (si bé teòricament podria discutir-se si realment la demandada, al present supòsit, seria consumidora en els termes legals assenyalats ja que el curs contractat -Assessoria Fiscal, foli 70 - es troba íntimament relacionat amb la seva activitat professional de Lletrada, com així expressa a la sol·licitud del màster - foli 69 - i al contracte d'ensenyament - foli 70 -).

D'altra banda, com exposa la SAP de Granada, secció 3, de 12 de maig de 2.011 amb cita de la doctrina del Tribunal Suprem , "es evidente que la entidad concedente del crédito lo hizo asumiendo las consecuencias dimanantes de tal expresa vinculación, lo que permite configurar ese crédito como un negocio ejecutivo o instrumental del de consumo." , afegint que "el artículo 1.257 del Código Civil no impide que, por virtud del nexo de conexión existente entre distintos contratos, la ineficacia de uno arrastre la del otro, dando lugar al fenómeno conocido como ineficacia en cadena o propagada" ( STS de 19 de febrer de 2.010 ).

A més, tota resolució contractual té efectes retroactius, de manera que les parts estan obligades a restituir-se recíprocament les prestacions rebudes amb la finalitat d'arribar a una situació igual a la que existia abans de la celebració del contracte, com si el negoci no s'hagués celebrat, tal i com afirma la STS de 9 d'octubre de 2.003 , "pero en supuestos como el presente, en el que los contratos son de tracto sucesivo o de larga duración, los efectos de la retroactividad se producen desde el momento del incumplimiento de las obligaciones de los contratos por la parte que ha motivado la resolución, porque de otra manera, es decir, si se retrotrajesen los efectos hasta el momento de celebración de los contratos, se produciría una situación de enriquecimiento injusto de una de las partes, lo cual no es jurídicamente admisible" ( SAP de Madrid, secció 11, de 24 de Juny de 2010 amb cita de les SSTS de 20 d'abril de 1994 , 10 de juliol de 1998 , 17 d' abril de 2001 , 9 d'octubre de 2003 , entre altres) , de conformitat amb l' article 14,2n. de la L.C .C. ( "2. La ineficacia del contrato, cuyo objeto sea la satisfacción de una necesidad de consumo, determinará también la ineficacia del contrato expresamente destinado a su financiación, cuando concurran las circunstancias previstas en los párr. a ), b ) y c) apartado 1 art. 15, con los efectos previstos en el art. 9" ; en idèntic sentit , article 26,2º de la recente Llei 16/2011, de 24 de juny , de contractes de crèdit al consum).

En definitiva, com assenyala el Jutge a quo , de la prova practicada resulta que els contractes són vàlids i vinculants per a les parts: així, es troben signats per la demandada Sra. Cecilia , en la qual concorre una circumstància essencial com és la seva qualificació professional com a Lletrada, a efectes de entendre els contractes i els seus efectes jurídics, sense que es pugui apreciar que hagi existit una publicitat falsa o enganyosa com pretén la part recurrent amb la cita de la Llei 26/1984 (foli 127), ni tampoc que el producte tingués un mal funcionament d'acord amb la Llei 23/2003 al·legada (foli 127); igualment, l'import del préstec és de 3.000.- euros (v. folis 5 i 69), resultant sorprenent que la part recurrent mostri la seva estranyesa per aquest import quan al document nº 6 del seu escrit d'oposició al monitori manifesta que "Nuestra sorpresa fue al observar que el capital inicial solicitado era de 3.000E" (foli 71).

Respecte a la disconformitat de la part amb el producte/material lliurat (folis 71 i 72), s'ha de dir que signant-se la sol·licitud del màster i el contracte d'ensenyament el dia 22 de juliol de 2.009 (folis 69 i 70), i manifestant la direcció lletrada de la Sra. Cecilia que el material va ser lliurat al mes d'agost, la primera mostra de disconformitat amb el producte (sense explicar en què consisteix la mateixa), segons consta acreditat, no és fins al dia 23 d'octubre de 2.009 (fax, foli 71), no justificant la part demandada (ex article 217 de la L.E.C .) el perquè d'aquest retard en efectuar aquesta denúncia del material.

Finalment, en quan a la disconformitat amb l'import cobrat de 4.- euros (folis 73 i 74), no ha quedat clar si va ser o no un error, però en qualsevol cas no s'aprecia que, dintre del total negoci, tingui la transcendència suficient per poder justificar una declaració de nul·litat del contracte.

En definitiva, per tot el que s'ha exposat, es procedent desestimar íntegrament el present recurs d'apel·lació.

TERCER. De conformitat amb el que disposa l' article 398 de la L.E.C . en relació amb l'article 394, al desestimar-se el recurs d'apel·lació s'han d'imposar les costes d'aquesta instància a la part recurrent.

Fallo

Que DESESTIMANT EL RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per la representació processal de DÑA. Cecilia contra la sentència de 30 de juny de 2.011 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Tarragona, judici verbal núm. 247/2011 :

1º) ES CONFIRMA l'esmentada resolució,

2º) amb imposició a la part apel·lant de les costes d'aquesta instància.

S'acorda donar al dipòsit constituït el destí legalment previst,

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordo, mano i signo.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día veintisiete de marzo de dos mil doce. Doy fe.