Sentencia Civil Nº 102/2013, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 951/2011 de 07 de Marzo de 2013

Encabezamiento

Audiència Provincial

de Barcelona

Secció 11a

Rotlle núm. 951/2011

Jutjat de Primera Instància núm. 12 de Barcelona

Actuacions de procediment ordinari núm. 867/2009

Sentència núm.102

Il·lms. Srs.

Josep Mª Bachs i Estany (President)

Francisco Herrando Millán

María del Mar Alonso Martínez

Barcelona, 7 de març de 2013.

La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 951/2011 les actuacions de recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Sra. Parellada i Jofre, en representació del Sr. Esteban , part demandada, i ha pronunciat la següent Sentència.

Antecedentes

Primer. La part dispositiva de la Sentència apel·lada és la següent: 'FALLO.- Que estimando la demanda interpuesta por D. Francesc Ruiz Castel, en nombre y representación de Finconsum EFC SA, contra D. Esteban , debo condenar y condeno al demandado a abonar a la actora la suma de quince mil cuatrocientos cincuenta y dos euros con cuarenta y seis céntimos, más los intereses moratorios al tipo pactado en el contrato, con imposición al demandado de las costas procesales causadas'.

Segon . Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent a través de la procuradora Sra. Parellada i Jofre.

Ha comparegut en aquesta alçada la part oponent a través del procurador Sr. Ruiz i Castel.

Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 6 de març de 2013, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.

HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.

Fundamentos

Primer. Apel.la la part demandada la Sentència d'instància (f. 159 i f. 164 i ss.) pels següents motius:

1er) errònia valoració de la prova: nega la signatura. La pericial cal·ligràfica només dóna una probabilitat molt alta de coincidència; quan va contraure el préstec vivia en una comuna i era toxicòman i només tenia com a pertinences el DNI i la llibreta d'estalvis de la seva parella. Sosté que algú en va fer un mal ús. Es pregunta on són les nòmines en base a les quals se li hauria d'haver concedit un préstec per comprar un cotxe a terminis. Mai va signar el contracte. Que, a més, essent de gener ja apareix impagat des de febrer i no és fins març que se suposa fet el canvi de nom del vehicle des de Autosuministres Motor SA a aquesta part. Seria interessant saber també qui va contractar les assegurances perquè aquesta part no fou.

Postula la revocació i l'absolució.

S'oposa la part actora (f. 172 i ss.) pels següents motius:

1er) Considera la sentència plenament ajustada a Dret.

2on) El recurs demostra com sistemàticament s'abusa del benefici de justícia gratuïta. S'introdueixen fets nous no debatuts en primera instància com ara si era toxicòman o vivia en una comuna. La pericial cal·ligràfica no deixa lloc a dubtar. La sentència no en dubta pas. I no solament per dita pericial, que declara coincidents les característiques generals de les firmes estudiades. Sinó que el contracte té totes les dades del demandat, Cajamadrid ens confirma que el compte era de la seva titularitat, no consta cap reclamació a Finconsum i Trànsit ens diu que va estar a nom del demandat quasi dos anys i mig, de març de 2007 a octubre de 2009 i que es va canviar de nom per transferència a un tercer.

3er) No hi ha cap dubte que qui va subscriure el préstec fou el demandat que no ha invocat res més contra la financera que la falsedat de la signatura.

Postula la confirmació amb costes.

Segon. L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) A la seva demanda (4-5-2009), l'actora reclama un total de 15.452,46 €, interessos i costes per quotes impagades (4.908 €), despeses de devolució (465 €), interessos de demora (987,87€) i capital pendent vençut anticipadament (9.091,59 €) segons liquidació de compte de data 28-5-2008 d'un préstec de data 23-1-2007 de finançament a comprador de béns mobles, en concret d'un turisme Rénault Mégane 1.9 DCI matrícula ....WWW , de capital nominal 12.000 € més 3.244,80 € d'interessos de finançament a retornar en 48 quotes mensuals de 317,60 €/mes a carregar al compte NUM000 , interessos moratoris del 2,5% mensual (f. 10, cond. gral. 6) que van resultar impagades a partir del mes de febrer de 2007.

Acompanya pòlissa (f. 9 i ss.), tancament de compte i liquidació del deute (f. 12)

b) El demandat ha estat localitzat per la GU de Barcelona (f. 47) davant la qual es va identificar com sense sostre però amb adreça de contacte al Bar la venta al c/ Calderón de la Barca 68 on finalment fou citat a termini através d'un conegut (f. 53). Va sol·licitar benefici de justícia gratuïta (f. 55) i finalment va contestar la demanda el 20-5-2010

c) A la seva contestació, la part demandada nega haver subscrit mai cap contracte de préstec. I nega l'autenticitat de la signatura de la pòlissa. Mai va saber que havia adquirit cap cotxe i va anunciar que demanaria una prova cal·ligràfica.

Acompanya DNI per fotocòpia (f. 67) quina signatura aparentment no coincideix amb la de la pòlissa

d) A l'audiència prèvia, celebrada el 15 de setembre de 2010 (f. 75 i ss. i DVD) l'actora va demanar que s'oficiés a Cajamadrid per saber de qui era el compte de càrrec. Cajamadrid va identificar com cotitulars del compte -avui cancel·lat- la Sra. Josefa i el demandat (f. 95). Trànsit certifica que el vehicle va estar a nom del demandat (f. 101). El demandat va demanar una prova cal·ligràfica. Es va formar un cos d'escriptura (f. 88 i ss.) i es va dur a terme en diligència final. Al f. 119 i ss. nou cos d'escriptura i el dictamen (f. 123 i ss.) a càrrec de la Sra. Trinidad , entén que són coincidents les característiques generals de les firmes en estudi (coincideixen en grandària, forma direcció, continuïtat, rúbrica i gestos tipus com la J, essent la conclusió una molt alta probabilitat (+5 en una escala de 0-5)

f) Al judici celebrat el 2-3-2011 (DVD al f. 114) declaren en interrogatori s'acorda aportar l'informe pericial en diligència final perquè no es va demanar la pràctica en judici. I es fa el tràmit de conclusions.

Tercer. La Sentència d'instància, de data 30 de juny de 2011 (f. 153 i ss.) estima íntegrament la demanda.

Entén que la única oposició ha estat la autenticitat de la signatura, però la prova cal·ligràfica ha donat un resultat impossible de millorar, una molt alta probabilitat (+5) de coincidència, apareix com cotitular al compte de càrrec dels rebuts i, per tant, entén suficientment acreditats els fets constitutius de la demanda.

Condemna.

Amb costes.

El primer motiu de recurs considera errònia la valoració de la prova en tant que l pericial cal·ligràfica només és concloent en forma relativa, al seu entendre, en establir una molt alta probabilitat i o una certesa absoluta de identitat entre les signatures dubitades i indubitades.

No pot ser acollit el motiu.

La prova pericial en sí mateixa estableix de fet una certesa absoluta encara que, per purisme tècnic i eufemisme, empra una terminologia de molt alta probabilitat (5 d'una escala de 0 a 5, és a dir, el 100%) enlloc de certesa tècnica o raonable certesa. Altres professionals no dubten, certament, en casos com aquest en manifestar que no hi ha dubte raonable per afirmar que la signatura és del subjecte.

Per tant, la sentència que pren aquesta valoració pericial com una dada raonablement certa i que, a més, no té cap altre criteri tècnic on fonamentar una decisió eventualment diferent, està fent una correcta valoració d ela prova. En aquest cas es tracta d'una pericial de designació judicial a proposta del propi demandat, no d'una pericial de part, el que exclou qualsevol ombra de parcialitat.

Acreditada l'autenticitat de la signatura del contracte tota altra argumentació defensiva és sobrera. Per molt estrany que pugui semblar la situació present (on, en cap moment el demandat acredita el que invoca respecte de la seva situació personal al moment de contractar) existeix un contracte de préstec a comprador de vehicle i l'evidència de que dit vehicle va estar registrat a nom del demandat.

Tot això ens ha de dur a confirmar plenament la sentència d'instància amb desestimació íntegra del recurs.

Quart. Les costes de l'alçada s'imposen a la part recurrent ( art. 398 LEC ).

Fallo

Desestimem íntegramentel recurs d'apel·lació interposat per la representació de la part demandada contra la sentència dictada el 30 de juny de 2011 pel Jutjat de Primera Instància núm. 12 de Barcelona a les actuacions de procediment ordinari núm. 867/2010 (Rotlle núm. 951/2011) que confirmem íntegrament, amb imposició de costes de l'alçada a la part recurrent.

La desestimació total del recurs determina per al recurrent, en el seu cas, la pèrdua del dipòsit constituït per recórrer.

Així, per aquesta Sentència, ho pronuncia/acorda, mana i signa aquest Tribunal.

PUBLICACIÓ.- Aquesta Sentència ha estat llegida i publicada el mateix dia de la seva data pel/per la Magistrat/ada Ponent, i s'ha celebrat audiència pública. EN DONO FE.