Sentencia Civil Nº 103/2016, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 441/2015 de 05 de Abril de 2016

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3a

Apel lació 441/15

Ordinari 320/14 del Jutjat de 1a Instància 3 de Tarragona

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il lm. Sr. GUILLERMO ARIAS BOO

MAGISTRATS

Il lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA (Ponent)

Il lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 5 d'abril de 2016

Vist en aquesta Secció 3a de l'Audiència Provincial recurs d'apel lació interposat per GAS NATURAL SERVICIOS SDG S.A., representada en aquesta instància pel Procurador/a Sra. Garcia Solsona i defensada pel Lletrat Sr. Monté Gamboa, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 3 de Tarragona de data 17-11- 2014, en procediment Ordinari 320/14, en el que figura com a demandant la recurrent, i com a demandat Gabino , en rebel lia processal.

Antecedentes

PRIMER.- En data 2-12-2014 es va presentar per GAS NATURAL SERVICIOS SDG S.A. recurs d'apel lació contra la Sentència d'instància que disposa: 'Estimar parcialment la demanda interposada per GAS NATURAL SERVICIOS SDG S.A., condemno Gabino a que pagui a la part actora la quantitat de 6.757,53 euros i els interessos legals des de la data de la demanda. Tanmateix condemno al demandat a que pagui a la part actora la quantitat que es fixarà en execució de sentència resultant de la facturació compresa entre l'última lectura facturada de 3363 m3 de gas i la que es realitzi en execució de sentència, havent Gabino de facilitar l'accés al domicili subministrat als sols efectes de verificar la lectura del comptador, si fos necessari. El preu a aplicar serà el de la tarifa vigent en el període de consum corresponent. No es fa especial pronunciament en matèria de costes'.

SEGON.- En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

Fundamentos

PRIMER.-Es va interposar demanda reclamant el deute procedent del subministrament de gas i també la resolució del contracte i que, en conseqüència, 'se condene a permitir y consentir la entrada al domicilio suministrado (...) al agente judicial de servicio, provisto del correspondiente mandamiento judicial, junto con los empleados de mi principal al fin de que éstos realicen la toma de lectura del contador de gas instalado en el interior de la vivienda y procedan a la privación del suministro mediante la desconexión y el retiro del contador allí instalado'.

El demandat va ser declarat en rebel lia processal.

La sentència impugnada considera provat l'impagament i estima la reclamació del deute, però desestima la segona pretensió, la de resolució del contracte i tall del subministrament de gas, al considerar que l'actora no ha complert amb el requisit de l' art. 57 del Reial decret 1434/2002 , de requerir fefaentment de pagament al consumidor advertint-lo de la interrupció del subministrament en cas de no pagar.

Interposa recurs l'actora al legant que procedeix l'estimació íntegra de la seva demanda.

SEGON.- L' art. 40.3 del Reial decret 1434/2002, de 27 de desembre , pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d'autorització d'instal lacions de gas natural, disposa que 'Són causes de resolució (...) la interrupció del subministrament durant més de dos mesos des de la data de suspensió'. L'art. 56.1 que 'L'empresa distribuïdora pot interrompre el subministrament als seus usuaris en els casos següents: f) Per impagament, d'acord amb el que disposa l'art. 57 d'aquest Reial decret'. I l'art. 57.1 disposa que 'L'empresa distribuïdora pot suspendre el subministrament a consumidors privats a tarifa quan hagin transcorregut almenys dos mesos des que els hagi estat requerit fefaentment el pagament i no s'hagi fet efectiu'.

Així doncs l' art. 57 es refereix a la suspensió del subministrament per l'impagament, mentre que el que es reclama a la demanda és la resolució del contracte de subministrament de gas per falta de pagament del preu per part del consumidor, conforme l ' art. 1124 CC . La suspensió del subministrament pot donar lloc a la restitució del subministrament si es paga el que es deu, o bé a la resolució del contracte en cas contrari transcorreguts dos mesos més d'incompliment des de la suspensió, tal i com preveu l'art. 40.3 i l'art. 57.4 ('Efectuada la suspensión del suministro, éste será repuesto como máximo en las cuarenta y ocho horas siguientes del abono de la cantidad adeudada, y la cantidad autorizada en concepto de reconexión del suministro, excepto en los casos en los que haya transcurrido el período que implique la rescisión del contrato'). Així ho estableixen la SAP Barcelona, Sec. 19, de 15-9-2011 i la SAP Barcelona Sec. 11, de 13- 5-2010: 'el R.D. 1434/2002 (arts 40, 45.6 y 57) contempla el supuesto de suspensión del suministro a consumidores privados a tarifa cuando hayan transcurrido el menos dos meses desde que hubieran sido requeridos de pago con las advertencias correspondientes, previéndose o bien la reposición del servicio, si se abona la cantidad adeudada, o bien el mantenimiento de la suspensión, que podrá desembocar en resolución contractual si transcurren más de dos meses en esta situación de persistencia de impago. La suspensión, por consiguiente, se contempla como supuesto distinto de la resolución y se contempla y se permite como opción legal'.

Encara que és necessari fer el requeriment de l'art. 57 per a poder resoldre posteriorment el contracte de subministrament, requeriment als efectes d'iniciar el còmput dels mesos exigits legalment a tal efecte, en el present cas, si bé no consta que abans d'interposar-se la demanda l'actora fes en forma el requeriment legalment exigit per a poder suspendre el subministrament, el cert és que va presentar demanda sol licitant la resolució del contracte de subministrament per impagament i el conseqüent cessament del mateix, demanda que es va notificar al demandat, el qual no ha comparegut al procediment ni ha pagat tampoc el deute, sent la intimació judicial equivalent i substitutiva del requeriment fefaent, no subjecte a forma, que exigeix l' art. 57 del Reial decret 1434/2002 per a poder interrompre el subministrament de gas, havent passat en el present cas els mesos legalment exigibles per a poder ser procedent la resolució del contracte. Efectivament, l'emplaçament al demandat es va fer el dia 27-5-2014, fent-se el judici el dia 13-11-2014, sense que mai el demandat hagi comparegut ni tampoc pagat el deute.

Així ho estableix també la SAP Barcelona, Sec. 16, de 9-4-2013 : 'El precepto establece que la empresa suministradora podrá suspender el suministro de gas cuando hayan transcurrido dos meses desde que el consumidor fue requerido fehacientemente de pago, sin que el requerimiento hubiese sido atendido. Sin embargo, aunque se acepte que el requerimiento es preciso también cuando se reclama judicialmente la resolución del contrato y el cese en la entrega de gas, la demanda judicial debe considerarse requerimiento suficiente y, por tanto, una vez transcurridos dos meses desde la entrega de la demanda a la demandada, puede producirse el cese en el suministro. Como dicho plazo ha transcurrido ya, ningún obstáculo hay a la confirmación de la sentencia que ordenó dicho cese. No es preciso que el plazo transcurra antes de la presentación de la demanda, dada la evidente finalidad de la exigencia del repetido plazo, que no es otra que permitir reaccionar al consumidor y pagar la deuda antes de que se interrumpa el suministro'.

En conclusió, procedeix reconèixer el dret de l'actora a resoldre el contracte per incompliment per part del consumidor de la seva obligació de pagar el subministrament i, conseqüentment, a suspendre el subministrament, així com la entrada en el domicili subministrat per a fer-lo efectiu.

Procedeix, en conseqüència, estimar el recurs, revocar parcialment la sentència impugnada, estimar íntegrament la demanda, de manera que, a més del que ja condemna la sentència impugnada, acordem la resolució del contracte de subministrament de gas existent entre les parts i reconèixer el dret de l'actora a suspendre el subministrament, així com la entrada en el domicili subministrat per a fer-lo efectiu, per la qual cosa es condemna al demandat a permetre i consentir l'entrada al domicili subministrat, situat al c/ DIRECCION000 , NUM000 , NUM001 , de Vila-seca, de l'Agent Judicial, amb el corresponent Manament Judicial, juntament amb els treballadors de l'actora, a fi de que aquests procedeixin a la privació de subministrament mitjançant la desconnexió i retirada del comptador allí instal lat. L'estimació de la demanda suposa la imposició de les costes de primera instància al demandat, conforme l' art. 394 LEC .

TERCER.- Conforme als arts. 394 i 398 LEC , en estimar el recurs, no es fa imposició de les costes d'aquesta instància.

Fallo

ESTIMEMel recurs d'apel lació interposat per GAS NATURAL DISTRIBUCION SDG S.A., contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 3 de Tarragona de data 17- 11-2014, en procediment Ordinari 320/14, que es REVOCA parcialment, fent els següents pronunciaments:

1.- Estimem íntegrament la demanda, de manera que, a més del que ja condemna la sentència impugnada, acordem també la resolució del contracte de subministrament de gas existent entre les parts, i reconeixem el dret de l'actora a suspendre el subministrament, així com la entrada en el domicili subministrat per a fer-lo efectiu, per la qual cosa es condemna al demandat a permetre i consentir l'entrada al domicili subministrat, situat al c/ DIRECCION000 , NUM000 , NUM001 , de Vila-seca, de l'Agent Judicial, amb el corresponent Manament Judicial, juntament amb els treballadors de l'actora, a fi de que aquests procedeixin a la privació de subministrament mitjançant la desconnexió i retirada del comptador allí instal lat. S'imposen les costes de primera instància al demandat.

2.- No es fa imposició de les costes d'aquesta instància.

3.- Retorneu el dipòsit necessari per apel lar.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem i signem.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día doce de abril de dos mil dieciséis. Doy fe.