Sentencia CIVIL Nº 1033/2...io de 2020

Última revisión
17/09/2017

Sentencia CIVIL Nº 1033/2020, Audiencia Provincial de Girona, Sección 1, Rec 411/2020 de 24 de Julio de 2020

nuevo

GPT Iberley IA

Copiloto jurídico


Relacionados:

Tiempo de lectura: 12 min

Orden: Civil

Fecha: 24 de Julio de 2020

Tribunal: AP - Girona

Ponente: CRUZ MORATONES, CARLES

Nº de sentencia: 1033/2020

Núm. Cendoj: 17079370012020100907

Núm. Ecli: ES:APGI:2020:1203

Núm. Roj: SAP GI 1203:2020


Encabezamiento

Secció núm. 01 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.01)

Plaça Josep Maria Lidón Corbí, 1 - Girona

17001 Girona

Tel. 972942368

Fax: 972942373

A/e: upsd.aps1.girona@xij.gencat.cat

NIG 1702242120198185705

Recurs d'apel·lació 411/2020 1

Matèria: Apel·lació civil

Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 4 de DIRECCION000

Procediment d'origen: Judici verbal (reclamació possessió - art. 250.1.4) 333/2019

Part recurrent / Sol·licitant: Asunción

Procurador/a: Miguel Perez Del Moral

Advocat/ada: Elisabeth Rafart Corominas

Part contra la qual s'interposa el recurs: Raúl

Procurador/a: Montserrat Cabello Paneque

Advocat/ada: Josep Blanco Carbo

SENTÈNCIA NÚM. 1033/2020

Magistrats:

Fernando Ferrero Hidalgo

Carles Cruz Moratones Nuria Lefort Ruiz de Aguiar

Girona, 24 de juliol de 2020

Antecedentes

PRIMER.El 27 de maig de 2020 es van rebre les actuacions de Judici verbal (reclamació possessió - art. 250.1.4) 333/2019, procedents del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 4 de DIRECCION000, a fi de resoldre el recurs d'apel·lació interposat pel procurador Miguel Perez Del Moral en representació de Asunción, contra la Sentència de data 17/02/2020, en què consta com a part apel·lada la procuradora Montserrat Cabello Paneque, en representació de Raúl.

SEGON.El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:

'FALLO Que ESTIMANDO INTEGRAMENTE como estimo la demanda formulada por la representación procesal de D. Raúl contra los IGNORADOS OCUPANTES de la finca sita en la CALLE000 nº NUM000) de DIRECCION001, Finca Registral NUM001 y la ocupante identificada como Dª. Asunción, debo declarar y declaro haber lugar a la tutela sumaria solicitada y el desahucio de la mencionada finca, condenando a los citados ocupantes de la misma a estar y pasar por esta resolución y a dejar dicha vivienda vacua, libre y expedita y a disposición de la parte actora dentro del plazo legal conforme prevé el artículo 704 Lec., con apercibimiento expreso de lanzamiento si así no lo hicieren.

Comuníquese tal circunstancia a los servicios sociales competentes en materia de política social, para que, en plazo de siete días, puedan adoptar las medidas de protección que en su caso procedan respecto a Dª. Asunción ( párrafo tercero del artículo 441.1 bis LEC ).

Se imponen a los demandados las costas causadas en este procedimiento.'

TERCER.El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos. Es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i decisió, que han tingut lloc el 29/06/2020.

QUART.En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.

Es va designar com a ponent el magistrat Carles Cruz Moratones.


Fundamentos

Primer.Acceptem els de la Sentència contra la qual s'apel·la.

Segon.En el present procediment de desnonament per precari, la part demandant demanda als ignorants ocupants de la finca situada al CALLE000, NUM000 de DIRECCION001, perquè afirma que no tenen cap títol que justifiqui la possessió de la finca. Ha comparegut la Sra. Asunción com a ocupant, i el Jutjat d'instància estima la demanda.

Contra tal decisió s'alça la part demandada compareguda que es reconeix com ocupant de l'habitatge i al·lega un sol motiu: que es troba en risc d'exclusió social i residencial i que s'ha d'acomplir el protocol d'execució de diligències de desnonament aprovat per Resolució del Departament de Justícia de 16 de juliol de 2013.

Tercer.Risc d'exclusió residencial. Les lleis catalanes 24/2015 i 4/2016; la sentència del Ple del Tribunal Constitucional 8/2019 i la reforma operada pel RD Llei 17/2019.

Llei 24/2015. A Catalunya el legislador ha fet l'abordatge de la situació d'habitatges desnonats per persones en determinades circumstancies. Pel que fa l'aplicació de la llei 24/2015, hem de recordar que si bé els seus preceptes són d'aplicació alssupòsits de persones afectades per execucions hipotecàrieso bé que es troben afectades per procediments de desnonament per manca de pagament de les rendes a afectes d'oferir un lloguer social, la reforma operada pel DL 17/2019 en la seva disposició addicional primera també admet l'ampliació de l'àmbit d'aplicació de l'article 5.2 de la Llei,als ocupants sense títol que portin més de 6 mesos d'ocupació, es tracti d'un habitatge buit d'un gran tenidor i que presentin un informe favorable dels serveis socialsperò cap de les dues lleis preveu que sigui un requisit que afecti a la tramitació processal, sense perjudici de que l'actuació de la part arrendadora com a gran tenidor d'habitatges no pugui veure's afectada administrativament si incompleix les obligacions que el Decret Llei li imposa i estigui sotmesa a les sancions administratives que estan previstes en la pròpia Llei.

El recurrent acredita que es troba en situació de risc d'exclusió residencial en no tenir feina i tenir la cura de quatre fills menors d'edat i demana que se li ofereixi un lloguer social, cosa que efectivament li pot resulta beneficiós si li reconeixen, però en qualsevol cas, a efectes del present procediment, ja s'ha pronunciat el Ple de les seccions civils d'aquesta Audiència en el seu acord de 10 de febrer de 2020 en els termes següents:

Acord a la Junta General de Magistrats de les Seccions Civils de l'Audiència de Girona de 10 de febrer 2020.

El posicionament sobre si cal considerar o no com a requisit de procedibilitatper admetre o no una demanda d'execució hipotecària o una determinada demanda de desnonament en el fet que no s'hagi ofert el lloguer social, en els supòsits previstos en l' article 5. 2 i la disposició addicional primera de la Llei 24/2015 de 29 de juliol després de la redacció operada pel D. Llei 17/2019 de 23 de desembre (abans de qualsevol demanda judicial d'execució hipotecària o de desnonament per impagament de lloguer, desnonament per expiració del termini o desnonament d'ocupants sense títol), és, a judici unànime, de la Junta de magistrats de les seccions civils de Girona ,negatiu.

Considerem per les següents raons que no estem davant d'un requisit processal de procedibilitat:

1) Perquè no hi ha cap norma ni substantiva ni processal que determini que si no es fa l'oferiment de lloguer social, l'efecte jurídic sigui el de la no admissió de la demanda o el seu sobreseïment, tal i com exigeix l' article 403 de la LEC . No es pot passar per alt que l'accés a demanar l'auxili dels Tribunals es troba inclòs en el dret fonamental a la tutela judicial efectiva, recollit en l' article 24.1 de la Constitució i, per aquesta raó, qualsevol restricció a aquest dret fonamental ha de ser interpretada de manera restrictiva;

2) La norma que exigeix l'oferiment de lloguer social en determinats supòsits té una dimensió legislativa de caire administratiu i d'aquí que la pròpia llei 24/2015 hagués modificat parcialment la llei 18/2007 del dret a l'habitatge, concretament el seu article 124 que recull les infraccions greus, amb unes noves infraccions de les lletres i ) i j) referides al no oferiment de lloguer social, i que la Llei 4/2016 hagi també modificat l' article 118 de la Llei 18/07 que preveu les sancions aplicables als diferents tipus d'infraccions. És a dir, que en cas d'incompliment d'aquell deure d'oferiment de lloguer social, l'efecte jurídic pot ser el d'una sanció econòmica per part de l'Administració;

3) En la línia de reforçar la convicció de que el requisit d'oferiment d'un lloguer social en determinats supòsits és una exigència de caire administratiu (que pot comportar sancions fins a 90.000€) i no de caire processal (com a requisits de procedibilitat), destaquem que la defensa lletrada de la Generalitat de Catalunya davant el Tribunal Constitucional en fer les al·legacions en escrit de 6.7.16 al recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei 24/2015 presentat pel President del Govern, ja va fer constar expressament que: 'El objetivo del articulo 5 no es limitar la contratación ni establecer requisitos procesales a la interposición de las acciones judiciales, sino delimitar el derecho de propiedad, estableciendo una obligación conforme a una finalidad o utilidad social...' (Antecedent de fet 7 è lletra d ) de la STC 13/2019 de 31 de gener ). Per la seva banda, el Lletrat del Parlament afirmà en les seves al· legacions a l'article 5 apartats 1 a 4 i 9 que no vulneren el sistema de distribució de competències i que '.... el Letrado autonómico (sic) razona ampliamente que hallan cobertura en las competencias estatutarias en materia de vivienda y Derecho civil'(Antecedent de fet 8è lletra d) de la mateixa STC). Així doncs, ja des de Catalunya es constata que 'en cap moment s'han volgut afegir requisits processals en aquesta qüestió.'

Però atès que entenem que la situació d'extrema necessitat d'ajuda (l'ocupant viu sola amb una menor de 10 anys, segons explica) que requereix la part demandant, procedirem a notificar aquesta sentència a la Comissió Territorial de Girona d'Habitatge i Assistència per a situacions d'Emergència Social, així com al propi Consell Comarcal del Baix Empordà als efectes de que en tinguin coneixement i puguin establir els ajuts que pertoquin a la delicada situació d'emergència de la part demandada abans de que es produeixi el llançament.

Llei 4/2016. Pel que fa al reallotjament en determinats supòsits de persones o unitats familiars en risc d'exclusió residencial, hem de recordar que l'article 16.2 (reformat) de la dita Llei preveu els supòsits d'emparament: '2.Els supòsits de pèrdua de l'habitatge establerts per aquest article són els següents:

a) La transmissió d'habitatges derivats d'acords decompensació o dacióen pagament de préstecs o crèdits hipotecaris sobre l'habitatge habitual o la signatura de lacompravenda d'un habitatge que tingui com a causa de la venda la impossibilitat del prestataride retornar el préstec o crèdit hipotecari.

b) L'execució hipotecària o d'altre tipusderivada de la reclamació d'un deute hipotecari i el desnonament per impagament de les rendes delloguer.'

Això explica que aquest precepte en el seu apartat 1 disposi d'un sistema transitori i excepcional per a reallotjar les persones o unitats familiars ocupants de determinats habitatges si es troben en risc d'exclusió residenciali poden perdre l'habitatge habitual. O sigui que no només han d'estar el risc d'exclusió residencial sinó també 'poden perdre l'habitatge habitual' i en l'apartat 2 ja hem vist què entén el legislador per perdre l'habitatge.

Aleshores, en cap cas es podrien aplicar aquests preceptes a un cas que no és el que elles preveuen.

Pel que fa la sentència del Ple del Tribunal Constitucional 8/2019 ha declarat inconstitucionals altres preceptes de la Llei que ara aquí no interessen i ha mantingut el text de l' article 16 que estava també impugnat però que el Govern central va desistir de manera parcial del seu recurs d'inconstitucionalitat. Per tant el text que hem transcrit està plenament vigent en el seu redactat i solament afectat per la reforma del DL 17/2019, però ja hem dit que no és aplicable al cas present.

Finalment quant al protocol per execució de diligències de desnonament no es en aquest tràmit on cal demanar la seva aplicació, sinó un cop sigui ferma la sentència i en fase d'0execució perquè ja ho ha acordat el propi Jutjat.

En conseqüència, havent quedat demostrat que la part demandada es troba en una situació de precari en ocupar l'habitatge esmentat propietat d'una entitat particular, sense cap títol ni pagar cap mena de renda, és procedent confirmar íntegrament la sentència d'instància.

Cinquè.Atesa la situació especial que concorre en aquest cas no fem pronunciament de les costes d'aquesta alçada.

Fallo

1. DESESTIMEMel recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Asunción.

2. CONFIRMEMla Sentència de data 17/02/2020 dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 4 de DIRECCION000, en les actuacions de judici verbal núm. 333/2019 de les quals dimana aquests Rotlle amb pèrdua del dipòsit per recórrer.

No fem pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Notifiqueu aquesta sentència a la Comissió territorial de Girona d'Habitatge i Assistència per a Situacions d'Emergència Social de la Generalitat de Catalunya, així com al Consell Comarcal del Baix Empordà.

Contra aquesta sentència hi cap recurs de cassació per interès cassacional davant el Tribunal Suprem, en els termes indicats en l' article 476-2-3ª i 3 de la LEC.

També hi cap recurs extraordinari per infracció processal d'acord amb l' article 469 i la Disposició Final 16 de la LEC.

Aquesta és la nostra Sentència que, jutjant de manera definitiva, pronunciem, manem i signem i que es dipositarà al Llibre de sentències d'apel·lació.

Els magistrats

Les persones interessades queden informades que les seves dades personals s'han incorporat al fitxer d'assumptes de l'oficina judicial, sota la custòdia i responsabilitat d'aquesta, on es conservaran amb caràcter confidencial i únicament per al compliment de la tasca que té encomanada, i es tractaran amb la màxima diligència.

Així mateix, queden informades que les dades que conté aquesta documentació són reservades o confidencials, que l'ús que se'n pugui fer ha de quedar circumscrit a l'àmbit del procés, que se'n prohibeix la transmissió o comunicació per qualsevol mitjà o procediment i que s'han de tractar exclusivament per a finalitats pròpies de l'Administració de justícia, sens perjudici de les responsabilitats civils i penals establertes per al cas que se'n faci un ús il·legítim (Reglament EU 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell i Llei orgànica 3/2018, de 6 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals).

INFORMACIÓ PER ALS USUARIS DE L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA

D'acord amb el que disposen el Reial decret llei 16/2020 i l'Ordre JUS/394/2020, dictats com a conseqüència de la situació sobrevinguda arran de laCOVID-19, durant l'estat d'alarma i fins a tres mesos després que finalitzi:

- L'atenció al públic en qualsevol seu judicial o de la fiscalia s'ha de fer per via telefònica o a través del correu electrònic habilitat a aquest efecte, ambdós detallats més amunt, i en tot cas, s'ha d'ajustar al que estableix la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.

- En els casos en què sigui imprescindible acudir a la seu judicial o de la fiscalia, cal obtenir prèviament la cita corresponent.

- Els usuaris que accedeixin a l'edifici judicial amb cita prèvia han de fer servir mascaretes pròpies i utilitzar el gel desinfectant a les mans.


Fórmate con Colex en esta materia. Ver libros relacionados.