Sentencia Civil Nº 104/2007, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 396/2005 de 05 de Marzo de 2007

Encabezamiento

AUDIENCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3ª

Apel·lació 396/05

Verbal 606/04 del Jutjat de 1ª Instància 2 de Valls

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il·lma. Sra. Mª ANGELES GARCIA MEDINA

MAGISTRATS

Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA

Il·lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 5 de març de 2007.

Vist en aquesta Secció 3ª de la Audiència Provincial recurs d'apel·lació interposat per Leticia , representada en aquesta instància pel Procurador Sra. García Díaz i defensada

pel Letrat Sra. Aubareda Bargalló, contra Sentència del Jutjat de 1ª Instància 2 de Valls de data 18-5-2005, en procediment Verbal 606/04 , en el que figuren com a demandant/demandats Leticia i Braulio , i com a part el Ministeri Fiscal.

Antecedentes

PRIMER.- En data 14-6-2005 es va presentar per Leticia recurs d'apel·lació contra la Sentència de instància que disposava:

"Que estimando parcialmente la demanda interpuesta por la Procuradora Dª. Isabel Fermín Partido, en nombre y representación de Braulio , contra Leticia , decreto la separación que celebraron ambos consortes el día 22 de agosto de 1998 y el cese y revocación de poderes entre los mismos. No se hace especial pronunciamiento en cuanto a las costas, y se acuerda, en sustitución de las medidas provisionales acordadas por Auto, las siguentes medidas de la situación que se constituye:

1) La guarda y custodia de Jenara, Celia y Raquel se atribuye a Leticia , habiendo de obtener cualquiera de ellos el consentimiento del otro progenitor para las decisiones de importancia extraordinaria que hayan de adoptarse, salvo que no fuera posible consultarse, y sin perjuicio de aquello que legalmente se establece para los supuestos de desacuerdo de los progenitores. Los dos padres son titulares de la patria potestad de los menores pero su ejercicio ordinario corresponderá a aquel con quin convivan los hijos, en este caso, a la Sra. Leticia .

2) Régimen de visitas: el padre estará con sus tres hijas los tres últimos días de los cuatro en que consiste su turno de descanso entre turnos laborales, recogiendo el Sr. Braulio a las menores a la salida del colegio el primer día del régimen de visitas y devolviéndolas a la madre los abuelos paternos el último día del régimen de visitas a las 20:00 horas. El Sr. Braulio podrá tener a sus hijas la mitad de las vacaciones escolares de Navidad, Semana Santa y verano, con la prevención de que la primera mitad de los referidos períodos corresponderá al padre en los años pares y a la madre en los impares. Ello no obstante, y sin perjuicio de lo que se acaba de establecer en los párrafos anteriores, los cónyuges podrán, de común acuerdo, convenir aquellas variaciones en el régimen de visitas que, en el momento, consideren más apropiado para los hijos.

3) No se hace atribución del uso y domicilio conyugal ni del ajuar y mobiliario del mismo al no existir.

4) Se establece una pensión de alimentos de 125 euros mensuales a favor de cada una de las hijas y a cargo del Sr. Braulio , a ingresar dentro de los cinco primeros días de cada mes en la cuenta corriente designada por la madre y actualizable anualmente conforme al IPC. Los gastros extraordinarios como gastos médicos no incluidos en la seguridad social y actividades estraescolares serán satisfechos por mitad entre ambos progenitores.

5) Corresponde el vehículo Opel y el ciclomotor X-....-XNH de autos al Sr. Braulio por ser de su titularidad.

6) La Sra. Leticia reintegrará al Sr. Braulio en la cantidad de 1.101,83 euros".

SEGON.- Braulio en data 30-6-2005 es va oposar al recurs.

El Ministeri Fiscal no ha comparegut en aquesta instància.

TERCER.- En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

VIST i sent el Ponent el Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA,

Fundamentos

PRIMER.- S'interposa recurs al·legant error en la valoració de les proves, impugnant tres qüestions: El règim de visites del pare respecte a les filles comuns, el pagament de la meitat de les despeses del lloguer del pis i dels consums, i reclamant diners donats per la Generalitat.

En aquests procediments, la doctrina assenyala que "el interés de los hijos debe ser la consideración primordial en todos los procedimientos relativos a la custodia de aquellos. Por ello, se hace preciso atender a los elementos personales, familiares, materiales y sociales, o culturales, que concurren en la familia, buscando lo que se entiende mejor para los hijos, su desarrollo integral, su personalidad, su formación psíquica y física, teniendo presente las necesidades de atención, de cariño, de sosiego y de tranquilidad que debe proporcionarse al menor, y ello en relación con las posibilidades para ofrecer todo lo que materialmente y en el ámbito de la educación exige dicho menor, pues es trascendental encontrar un clima de equilibrio personal, familiar y psicológico, procurando pautas de conductas adecuadas, en el entorno del menor y el de sus progenitores. En este sentido, y para resolver la cuestión planteada, se ha de atender prioritariamente al beneficio del menor. En suma, si se parte de la base de un conflicto personal y de lealtades, no obstante la separación física y personal de los progenitores, debe adoptarse siempre la medida que menos perjudique a dicho menor.

Como se indica por reiterada doctrina jurisprudencial, ha de partirse de la base de que en los supuestos de ruptura de las relaciones conyugales o extraconyugales las medidas que se adopten respecto de los hijos han de ser, necesariamente, en interés de éstos, por encima de los particulares e interesados de sus progenitores; y la relación de los padres con los hijos que no estén confiados a su cuidado ha de ser considerada como un derecho y a la vez como un deber, teniéndose en cuenta todas las circunstancias concretas, no pudiendo ser objeto de interpretación restrictiva, ello a fin de evitar que se rompan definitivamente las relaciones paterno-filiales".

SEGON.- Respecte a la primera qüestió, la sentència estableix com a règim de visites del pare a les tres filles (nascudes al 1998, 2000 i 2001 respectivament), donat que treballa 6 dies seguits i descansa 4, els 3 dies últims d'aquets 4, recollint a les filles a la sortida del col·legi el primer dia i retornant-les els avis paterns a la mare a les 20 hores de l'últim dia.

Demana la recurrent la modificació d'aquest règim pel perjudici que pot causar a les filles en hàbits com la higiene, menjars i conducta, en la mesura que trenca la seva rutina, així com que la mare tornarà a treballar quan acabi la baixa laboral. Proposa un règim de caps de setmana normal amb la possibilitat que el pare pugui visitar a les filles algun dia entre setmana a la sortida del col·legi.

La sentència motiva el règim de visites en que aquest règim és el que es va establir a la Interlocutòria d'ordre de protecció de 1-5-2004 (folis 59 a 64), per haver manifestat les parts que era el que habitualment ja es seguia; que el pare viu solament a 30 km de distància de les nenes; i que cap mena de prova aporta la recurrent de la inadequació del règim establert, més enllà de les seves interessades opinions.

En la necessària valoració conjunta de la prova, s'aprecia que el peculiar règim establert presenta greus mancances a l'hora de donar a les nenes (de 8, 7 i 5 anys) la necessària estabilitat amb uns punts de referència clars i constants, tant de localització física com temporal, imprescindibles en unes edats de ràpid desenvolupament a tot nivell, inclús social i d'activitats extraescolars, doncs els continus canvis de domicili -a una altra població, encara que estigui a 30 km-, canvis a més en diferents dies i que tant podent ser tant entre setmana com en festius -doncs així resulta del quadrant laboral del pare (foli 117)-, aconsellen establir un sistema més racional i equilibrat en interès de les menors que eviti tot desordre en la seva vida.

Per això, i donada la positiva implicació dels avis paterns en el règim i que la jornada de treball del pare es limita a un torn, podent estar la resta del temps amb les filles, s'estableix com a règim de visites a les filles a favor de pare el de caps de setmana alterns, des del divendres a les 19 hores al diumenge a les 20 hores, havent d'anar-les a recollir i retornar-les el pare o el avis paterns al domicili familiar de les nenes. Igualment, el pare podrà visitar a les filles un dia entre setmana les setmanes que no li pertoqui tenir-les, des de la sortida del col·legi fins les 20 hores, dia que serà com a norma general els dimecres, excepte que el pare treballi aquest dia, cas en que comunicarà a la mare un altre dia alternatiu amb una antelació d'un mes.

TERCER.- S'impugna també que la recurrent hagi de pagar al marit 1.101,83 euros, que corresponen a la meitat de les despeses pagades pel marit derivades del lloguer del pis de la família (mensualitats de desembre de 2003 a novembre de 2004) i els consums d'electricitat del mateix (factures de març a novembre de 2004), despeses doncs fins a la resolució del contracte de lloguer fet al novembre de 2004, al·legant que com va ser el marit el que va fer els dos contractes -lloguer del pis i llum- solament ell ha de pagar en base a l' art. 1257 CC .

Òbviament, i conforme a l' art 4 CF les despeses generades durant la convivencia del matrimini son carregues familiars i a tals despeses familiars a suportar pels dos cònjuges ( art. 5 CF ). Una vegada separats (des del 1-5-2004), les despeses de lloguer i electricitat corresponen en exclusiva al que viu al domicili, doncs l'altra ja paga una pensió d'aliments.

a) Per tant, pel que fa als lloguers del pis, es devien 1.979 euros corresponents als mesos de desembre 2003-novembre 2004, per la qual cosa 825 euros són càrregues familiars (mensualitats de desembre 2003-abril 2004) a repartir entre els dos (412 per cada un); la resta correspon el seu pagament exclusivament a ella (1155), però com solament es reclamen la meitat, correspondria a cada un 577 euros. En definitiva, la recurrent hauria de pagar en total 989 euros.

b) Exactament passa amb els consums d'electricitat del pis (factures de març a novembre de 2004 per un total de 225 euros), corresponent fins al 1-5-2004 els seu pagament per meitat als dos i a partir de tal data a la recurrent, però com solament es demana la meitat d'aquests últims, correspon a ella el pagament de 113 euros.

Procedeix doncs desestimar el motiu d'impugnació.

QUART.- Demana, finalment, la recurrent que el marit li pagui 1.875 euros ingressats per la Generalitat el 31-7-2004 en el compte comú com ajuda per ser família nombrosa.

La sentència impugnada -i no s'aprecia error en la valoració de la prova aportada per les parts- denega la petició, ja que la quantitat rebuda va ser ingressada al compte comú (foli 90), que tenia un descobert el dia del ingrés -estant en descobert des de feia mesos- de 449 euros, i es va consumir al pagar 6 dies després 1169 euros de deute per targeta, i posteriorment en fer altres pagaments des del compte comú, pagaments tots ells que el marit refereix a deutes de la família, i sense que la recurrent provi que tals pagaments des del compte comú no corresponien a càrregues familiars, al manifestar al judici inclús (minut 30) que dels temes econòmics s'encarregava ell, tenint ella desconeixement del mateixos. Procedeix per tant desestimar el motiu d'impugnació.

CINQUÈ.- Conforme als arts. 394 y 398 LEC , al estimar-se parcialment el recurs, no es fa imposició de les costes d'aquesta instància.

Vistos els preceptes citats i demés de general y pertinent aplicació,

Fallo

ESTIMEM parcialment el recurs d'apel·lació interposat per Leticia , contra Sentència del Jutjat de 1ª Instància 2 de Valls de data 18-5-2005, en procediment Verbal 606/04 , fent els següents pronunciaments:

1é. S'estableix com a règim de visites a les filles a favor de pare el de caps de setmana alterns, des del divendres a les 19 hores al diumenge a les 20 hores, havent d'anar-les a recollir i retornar-les el pare o el avis paterns al domicili familiar de les nenes. Igualment, el pare podrà visitar a les filles un dia entre setmana les setmanes que no li pertoqui tenir-les, des de la sortida del col·legi fins les 20 hores, dia que serà com a norma general els dimecres, excepte que el pare treballi aquest dia, cas en que comunicarà a la mare un altre dia alternatiu amb una antelació d'un mes.

2n. No es fa imposició de les costes d'aquesta instància.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem y signem.