Sentencia CIVIL Nº 105/20...zo de 2021

Última revisión
03/06/2021

Sentencia CIVIL Nº 105/2021, Audiencia Provincial de Girona, Sección 2, Rec 100/2021 de 10 de Marzo de 2021

nuevo

GPT Iberley IA

Copiloto jurídico

Relacionados:

Tiempo de lectura: 21 min

Orden: Civil

Fecha: 10 de Marzo de 2021

Tribunal: AP - Girona

Ponente: FERNANDEZ FONT, JOAQUIN MIGUEL

Nº de sentencia: 105/2021

Núm. Cendoj: 17079370022021100105

Núm. Ecli: ES:APGI:2021:299

Núm. Roj: SAP GI 299:2021


Encabezamiento

Secció núm. 02 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.02)

Plaça Josep Maria Lidón Corbí, 1, pl. 5a - Girona

17001 Girona

Tel. 972942368

Fax: 972942373

A/e: upsd.aps2.girona@xij.gencat.cat

NIG 1716042120198152541

Recurs d'apel·lació 100/2021 2

Matèria: Apel·lació civil

Òrgan d'origen: Secció Instrucció. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 de DIRECCION000 (VIDO)

Procediment d'origen: Divorci contenciós 30/2019

Entitat bancària: Banc de Santander

Per a ingressos en caixa, concepte: 1647000012010021

Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274

Beneficiari: Secció núm. 02 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.02)

Concepte: 1647000012010021

Part recurrent / Sol·licitant: Valeriano

Procurador/a: MARIA DE LA FE ALBERDI VERA

Advocat/ada: SUSANNA CASTELLVI SARBAKSHE

Part contra la qual s'interposa el recurs: Rita, MINISTERI FISCAL

Procurador/a: SARA FERRER MORENO

Advocat/ada: MIGUEL ANGEL ARA MURILLO

SENTÈNCIA NÚM. 105/2021

Il·lms. Srs.:

MAGISTRATS

Sr. JOAQUIM FERNÁNDEZ FONT

Sra. MARIA ISABEL SOLER NAVARRO

Sr. JAUME MASFARRÉ COLL

Girona, 10 de març de 2021

Antecedentes

PRIMER.El 11 de febrer de 2021 es van rebre les actuacions de Divorci contenciós 30/2019, procedents del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 de DIRECCION000 (VIDO), a fi de resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Maria de la Fe Alberdi Vera, en representació de Valeriano, contra la Sentència de data 26 d'octubre de 2020, en què consten com a parts apel·lades la procuradora Sara Ferrer Moreno, en representació de Rita, i el Ministeri Fiscal.

SEGON.El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:

'FALLO

Que ESTIMANDO PARCIALMENTE la demanda presentada por doña Rita, representado por la Procuradora de los tribunales doña Sara Ferrer Ferrer, frente a doña Valeriano, representada por el Procurador doña María de la Fe Alberdi Vera, procede acordar la DISOLUCIÓN, por DIVORCIO, del matrimonio formado por doña Rita y Valeriano con todos los efectos legales que son inherentes, acordando las siguientes medidas definitivas:

1. La patria potestad será ejercida conjuntamente por ambos progenitores.

2. Se atribuye a los progenitores la guarda y custodia a la madre, la Sra. Rita.

3. Visitas: fines de semana alternos con pernocta, desde la salida del centro escolar debiendo ser recogidos por el padre, hasta el domingo a las 21:00h, debiendo reintegrarles en el domicilio familiar. Para las semanas en que los menores no se encuentren en compañía de su padre el fin de semana, se fija un día intersemanal. En defecto de acuerdo, este día será los miércoles, desde la salida del centro escolar, hasta las 21:00 debiendo el progenitor recoger a los menores y devolverles al domicilio familiar.

4. Vacaciones: por quincenas, desde las 21 horas del día 1 de julio hasta las 21 horas del día 15 de julio; desde ese momento, hasta el 31 de julio; desde este día y hora, hasta el 15 de agosto; y desde el 15 de agosto hasta las 21 horas del 31 de agosto. Y todo ello sin perjuicio, de que las partes, de común acuerdo, decidan un régimen de vacaciones distinto. La madre elegirá los años pares, y el padre los impares.

En lo que respecta a las vacaciones de Semana Santa y Navidad, se dividirán por periodos iguales, disfrutando cada uno de los progenitores de la mitad del periodo:

· Semana santa: desde el día final del curso hasta el jueves a las 21 horas, y desde este momento hasta el primer día lectivo. El padre elegirá los años pares, y la madre los impares

· En cuanto a navidad, desde el último día lectivo hasta el día 30 de diciembre a las 21 horas, y desde este momento, al inmediato anterior al inicio del curso escolar. La madre elegirá los años pares, y el padre los impares.

7. Alimentos: 540€ al mes (180€ por cada uno de sus hijos). Deberán abonarse dentro de los cinco primeros días de cada mes, en la cuenta que designe la Sra. Rita, actualizándose el importe cada año conforme a las variaciones de IPC a fecha 1 de enero, y hasta que los hijos sean independientes económicamente. Los alimentos se deberán abonar con carácter retroactivo desde la interposición de la demanda.

8. Los gastos extraordinarios serán asumidos por ambos progenitores por mitad.

9. Se desestima la petición de pensión compensatoria.

10. Se acuerda la división de la cosa común.

Sin expreso pronunciamiento en costas'.

TERCER.El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.

Es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i decisió, que han tingut lloc el 10/03/2021.

QUART.En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.

Es va designar com a ponent el magistrat Joaquim Fernández Font.

Fundamentos

Tema litigiós.

PRIMER. El demandant Sr. Valeriano no està d'acord amb algunes de les mesures fixades per la sentència de primera instància per regular el divorci entre ell i la Sra. Rita.

Aquesta discrepància se centra en el règim d'estades dels fills amb el pare els dies especialment significatius per a la religió musulmana, el pagament de les despeses del pis l'ús del qual s'ha atribuït a la demandant, i la quantitat que ha de pagar en concepte d'aliments, tant pel que fa a les despeses ordinàries com a les extraordinàries, així com el caràcter retroactiu de la quantitat establerta a la data de presentació de la demanda.

A continuació estudiarem de manera separada els diferents motius del recurs.

Règim de comunicació amb els pares els dies d'especial significació per a la religió musulmana.

SEGON. La sentència de primera instància no ha entrat a resoldre aquesta petició.

D'acord amb la interlocutòria que resol la petició de complement feta per la part ara recurrent, no seria possible decidir sobre aquest tema litigiós perquè s'hauria d'haver demanat mitjançant el plantejament d'una demanda reconvencional.

TERCER. El demandat no hi està d'acord.

Segons el que argumenta el seu recurs, no calia plantejar cap demandada reconvencional per regular aquesta qüestió perquè havia de ser resolta d'ofici pel jutge.

El que reclama és que el dia del Ramadà els fills menors estiguin en companyia de cada progenitor en anys alterns: els anys parells amb la mare i els senars amb el pare.

Igualment sol·licita que els dies de la festivitat de la matança del xai, que duraria tres dies, també s'apliqui aquesta alternança, de manera que el pare estigués amb els fills els dies primer i tercer dels anys parells i la mare el segon, i a l'inrevés els anys senars.

QUART. Pel que fa a la necessitat processal de plantejar aquesta petició no en la contestació a la demanda sinó en una reconvenció, l' article 770.2 d de la LEC preveu de manera expressa que cal presentar reconvenció quan el demandat demani l'adopció de mesures que el tribunal no pot decidir d'ofici.

L' article 233.4.1 del Codi civil de Catalunya inclou entre les mesures que el tribunal ha de decidir d'ofici les relatives a l'exercici de les responsabilitats parentals.

Entre aquestes darreres s'hi inclouen les corresponents al règim d'estades amb els fills durant les vacances i dates especialment assenyalades (article 233-9 e).

Per tant, no calia que el demandat presentés una demanda reconvencional a fi i efecte que el jutge decidís sobre aquest aspecte de les estades dels fills amb els seus progenitors, el que fa que s'hagi d'entrar a resoldre aquest tema litigiós.

CINQUÈ. El primer que hem de precisar és que aquesta mesura només serà aplicable als dos fills menors, no a la filla major d'edat, aliena a la potestat dels progenitors.

El segon matís que hem d'introduir és que aquestes festivitats pròpies de la religió musulmana no estan incorporades al calendari escolar. Per tant, la comunicació del pare amb els seus fills menors només es produirà respectant els horaris escolars i a partir de la seva finalització.

Finalment, tampoc s'aplicarà quan aquestes festes religioses coincideixin amb caps de setmana, en què es continuarà aplicant el règim ordinari que preveu la sentència impugnada.

SISÈ. Fetes aquestes acotacions, considerem adequat establir un règim d'estades respecte d'aquests dies, que s'han d'incloure entre els especialment significatius per a la religió musulmana, que professen els dos progenitors segons el que resulta de les seves respectives al·legacions.

Per tot això, durant la festa del Ramadà, els menors estaran amb la seva mare els anys parells i amb el seu pare els senars.

Durant els dies de la matança del xai, i amb la finalitat d'evitar desplaçaments i canvis de pernocta en molt pocs dies, considerem més adequat canviar una mica la proposta inclosa en el pla de parentalitat presentat pel pare, en el sentit que els dies primer i segon dels anys parells romandran amb ell amb pernocta entre el primer i segon dia (no la nit del segon), i els anys senars estaran amb la seva mare.

S'aplicarà igualment l'obligació que la sentència de primera instància imposa al pare de recollir els seus fills i reintegrar-los al domicili matern.

Pagament de despeses de l'habitatge familiar.

SETÈ. La interlocutòria de complement de la sentència de primera instància també denegava resoldre sobre aquesta petició, que plantejava la contestació a la demanda, perquè s'hauria d'haver formulat mitjançant una reconvenció.

VUITÈ. Tampoc hi podem estar d'acord.

Es tracta d'una mesura inherent i consecutiva a la decisió sobre l'atribució de l'ús del darrer domicili familiar, de manera que l' article 233-23 del CCCat regula expressament a qui corresponen.

Per tant, des del moment en què la resolució apel·lada decidia l'atribució del seu ús a favor de la demandant, hauria d'haver completat aquesta mesura amb les previsions del precepte esmentat.

NOVÈ. Sobre la base del que acabem de dir, a la Sra. Rita li correspondrà el pagament de les despeses ordinàries de conservació, manteniment i reparació de l'habitatge l'ús del qual li ha estat atribuït, així com les de la comunitat de propietaris, els subministraments i les que derivin de taxes i tributs de meritació anual.

DESÈ. L'escrit d'oposició al recurs sol·licita que igualment s'imposi al demandant el pagament d'aquestes despeses respecte de l'altre pis que és propietat dels dos litigants.

Aquesta petició no té en compte que ens trobem en un procés matrimonial, de manera que la previsió sobre despeses que s'acaba de fer queda condicionada per l' article 2333-23 del CCCat al supòsit en què s'hagi fet una atribució judicial de l'ús de l'habitatge.

La sentència impugnada es limita a atribuir l'ús respecte del darrer domicili familiar, no de l'altre immoble que també és de copropietat per meitats indivises.

Per tant, no concorre el pressupòsit per aplicar també a aquest altre immoble el règim de pagament de despeses que preveu la norma esmentada.

Quantia de la pensió d'aliments ordinària.

ONZÈ. La sentència de primera instància ha imposat al pare l'obligació de pagar una pensió d'aliments de 180 euros mensuals per cadascun dels seus tres fills.

Aquesta decisió es fonamenta en què el Sr. Valeriano percep uns ingressos d'uns 760 euros mensuals per la seva situació actual d'atur, mentre que la Sra. Rita rep uns 900 euros mensuals.

Les despeses familiars les valora en uns 1.000 euros mensuals.

DOTZÈ. El Sr. Valeriano no està d'acord amb la quantitat establerta.

El seu recurs es fonamenta en una errònia valoració de la prova presentada.

En síntesi, considera que els ingressos de la mare són superiors i els del pare inferiors.

Per aquesta raó sol·licita que la pensió d'aliments es rebaixi a 70 euros per a cada fill.

TRETZÈ.D'acord amb el que preveuen els articles 237-7.1 237-9.1 del CCC, la pensió d'aliments ha de ser proporcionada a les necessitats de qui l'ha de rebre i a les respectives possibilitats econòmiques de les persones obligades a pagar-la.

El repartiment de despeses haurà de respectar sempre la proporcionalitat entre les possibilitats econòmiques de cada progenitor i les necessitats dels seus fills.

CATORZÈ. Pel que fa als ingressos de la mare, de la consulta feta pel jutjat al PNJ, resulta que durant l'any 2.019 va percebre uns rendiments del treball per import d'uns 815 euros nets en còmput mensual.

Ha presentat una nòmina relativa a part del mes de setembre de 2.020 per un import de 662,26 euros.

Igualment, ha presentat una altra del mes de gener d'aquest any que puja a 803 euros.

Si comparem els ingressos nets que va rebre l'any 2.019 pel seu treball amb aquella darrera nòmina, veiem que els imports són substancialment iguals.

Per tant, no tenim cap base per multiplicar la darrera nòmina per catorze pagues, com demana l'apel·lant.

Tot i que en principi aquesta manera de fer el còmput seria correcta, no podem obviar que disposem de les dades subministrades per Hisenda respecte dels seus rendiments totals l'any 2.019, que evidentment ja inclourien les 14 pagues en cas que l'hagués rebut.

Com acabem de dir, el còmput mensual (12 mesos) dels seus rendiments de l'any 2.019, és coherent amb l'import que ha percebut el mes de gener d'aquest any.

Per tant, tenim prova suficient per entendre que els seus rendiments per treball són d'una mica més de 800 euros al mes.

A aquesta quantitat s'ha d'afegir l'ajuda pública que percep per un import de 1.000 euros a l'any, el que representa una mica més de 83 euros al mes.

En definitiva, els seus ingressos nets totals mensuals es poden situar en uns 900 euros, como correctament ha determinat la jutgessa de primera instància.

QUINZÈ. Respecte dels ingressos del pare, el recurs centra una especial atenció en la seva situació d'atur, de manera que percebria actualment uns 760 euros al mes, que pròximament es reduirien a 426 perquè deixaria de rebre aquella prestació.

De la consulta patrimonial fet pel jutjat resultaria que durant l'any 2.019 va rebre uns ingressos de gairebé 12.000 euros, que en còmput mensual pujarien a una mica menys de 1.000 euros.

Certament, s'ha demostrat que es troba a l'atur des del mes de març de 2.020, esgotant-se-li la prestació el gener de 2.021.

La pensió que rebia en aquesta situació era de 760 euros al mes.

No podem tenir en compte una situació purament transitòria com que el mes de novembre de 2.020 rebés només 689 euros, perquè segons el recurs derivaria d'una baixa per incapacitat temporal.

Si consultem el seu full de vida laboral, resulta que des de l'any 2.016 es succeeixen períodes d'activitat laboral en la mateixa empresa per a la qual treballava últimament amb altres a l'atur. Per tant, la situació actual no suposa cap diferència respecte de les anteriors.

Per altra banda, tot i que podia presentar la documentació adient dels serveis d'ocupació respecte de les prestacions que rebria actualment, no ho ha fet, com ja vam exposar en la interlocutòria que denegava la prova que en aquest sentit va proposar l'apel·lant.

En definitiva, la seva capacitat econòmica també ha estat adequadament ponderada per la jutgessa de primera instància.

SETZÈ. Pel que fa a les despeses familiars, el recurs no qüestiona que es poden situar sobre els 1.000 euros mensuals, com afirma la resolució impugnada.

L'apel·lació fa esment a què la filla gran de la parella treballa durant la temporada estival.

Malgrat això, sol·licita que la pensió es rebaixi a 70 euros per fill, sense cap mena de distinció quant a la filla, el que implica que ve a reconèixer que la seva incorporació al món la boral és totalment precària, com ja explica encertadament la sentència impugnada.

DISSETÈ. Finalment, convé tenir en compte dues circumstàncies més.

Primera, els litigants són propietaris per meitats indivises de dos pisos a DIRECCION000.

Un era el domicili familiar, l'ús del qual ha estat adjudicat a la mare i els fils, i el segon estava llogat, i sembla ser que serà el nou domicili del pare.

Si tenim en compte que no consta que sobre cap d'ells hi hagi cap hipoteca ni en general cap préstec pendent de retornar, la titularitat d'aquests dos immobles no lliga massa amb els ingressos familiars reconeguts, el que ens fa pensar, com també diu la jutgessa d'instància, que el nivell econòmic familiar és més alt que el que acabem de resumir.

Segona, com ja hem dit, l'ús del domicili conjugal ha estat atribuït per la sentència apel·lada a la mare.

D'acord amb el que disposa l' article 233-20.7 del Codi civil de Catalunya , aquesta atribució s'ha de tenir en compte als efectes de fixar els aliments.

En el nostre cas, l'apel·lant és propietari per meitats indivises de l'immoble i no podrà fruir d'aquest ús, el que vol dir que està fent una contribució en espècie als aliments dels seus fills, concepte en el qual s'hi inclou l'habitatge ( article 237.1 del CCCat ).

DIVUITÈ. Ponderant de manera conjunta les circumstàncies econòmiques que acabem d'exposar, considerem que la quantia fixada en concepte d'aliments per a cadascun dels tres fills a càrrec del pare és excessiva, el que fa que s'hagi de rebaixar a 130 euros per a cada fill.

Retroactivitat de la pensió d'aliments al moment de la presentació de la demanda.

DINOVÈ. La sentència de primera instància decideix que aquesta pensió es meriti amb caràcter retroactiu des de la data de presentació de la demanda.

El recurs al·lega que durant tot aquest temps el Sr. Valeriano ha estat fent pagaments en mà tant a la demandant com a la seva filla i que, a més, s'hauria de tenir en compte que la demandant i els fills comuns han gaudit del domicili familiar.

VINTÈ. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s'ha ocupat reiteradament de determinar quina ha de ser la data d'inici de la meritació de la pensió d'aliments.

A aquests efectes distingeix, per una banda, entre els procediments de nul·litat, separació i divorci, i els de modificació de mesures per una altra, i, en el primer cas, entre els casos en què s'ha demanat l'adopció de mesures provisionals a la demanda i en els que no s'ha fet.

La sentència de 8 de maig de 2.019 , recorda el criteri establert per la de 15 de febrer de 2.018 , que deia:

'El pago de la pensión de alimentos para los hijos tiene carácter retroactivo desde la presentación de la demanda cuando así se solicita en el procedimiento de separación, divorcio o nulidad, por primera vez. En las SSTSJC 4/2014, de 20 de enero y 70/2015, de 8 de octubre , entre otras, declaramos que la aplicación retroactiva de los efectos jurídico- materiales de las sentencias que previenen las normas en materia de alimentos, es operativa cuando los alimentos se reclaman en sede de procedimientos de nulidad, separación o divorcio, y dicha petición se realiza en el escrito rector del litigio, por vez primer.'

La primera de les esmentades resolucions argumenta:

'la petición de alimentos para los hijos menores en medidas cautelares coetáneas comporta la petición de que se abonen desde el momento en que se solicitan, y ello por su propia naturaleza de medidas provisionales mientras se sustancia el procedimiento en primera instancia, pronunciamiento que debemos reiterar ahora.'

La sentències del mateix Tribunal de 10 de maig de 2.018 i de 8 d'octubre de 2.015, raonen:

'la aplicación retroactiva de los efectos jurídico-materiales de las sentencias que disponen alimentos para los hijos menores es igualmente operativa cuando éstos se reclaman en sede de procedimientos de nulidad, separación o divorcio, si la petición se realiza por vez primera, cuestión que había venido siendo discutida por la doctrina.

Sin embargo, también es doctrina legal que una vez establecidos los alimentos judicialmente, su modificación, sea como consecuencia de un procedimiento de modificación de efectos de sentencia al amparo delart. 233-7 del CCCat(sin perjuicio de sus excepciones); sea en virtud de los recursos que se interpongan en las distintas fases del proceso, son operativos y ejecutivos hasta que otra resolución los modifique. De este modo, hay que tener presente que elartículo 774,5 de la LECdispone, que los recursos que, conforme a la Ley, se interpongan contra la sentencia no suspenderán la eficacia de las medidas que se hubieren acordado en ésta. De dicha normativa y del contenido delart. 773,5 de la Lec, cabe colegir, de un lado, la eficacia ejecutiva de las medidas provisionales, si se hubieran dispuesto, las cuales serán sustituidas con igual eficacia ex nunc por las medidas que se acuerden en la sentencia que se dicte, las cuales serán igualmente ejecutivas no obstante se hubiese presentado un recurso contra ellas.

Al no remitirse la normativa referida a la ejecución provisional debe entenderse que se trata de una ejecución definitivamente anticipada, por lo que no cabe en el caso de pensiones económicas ni pedir complementos dinerarios, ni solicitar devoluciones de cantidades en el caso de que se modifiquen las cuantías dispuestas como consecuencia de los recursos. Entenderlo de otro modo atentaría contra el principio de seguridad jurídica, que exige que los alimentos consumidos no deban devolverse y que el obligado a darlos pueda prever y provisionar, para disponer también de los propios, las sumas que debe satisfacer en cada momento.'

VINT-I-UNÈ.L'aplicació d'aquests criteris fa que la decisió de la jutgessa de primera instància sigui correcta perquè ens trobem en un procediment de divorci, que és el primer en què es fixen els aliments per als fills, sense que s'hagi adoptat cap mesura provisional establint-los.

VINT-I-DOSÈ.No ha quedat acreditat cap dels pagaments en mà que el pare al·lega que ha fet en compliment de la seva obligació de donar aliments.

Quant a la ponderació de la pèrdua de l'ús de l'habitatge familiar a favor de la Sra. Rita i dels fills comuns, ja ha estat valorada als efectes de fixar la quantitats de les pensions d'aliments, com hem argumentat en els fonaments anteriors.

Distribució de les despeses extraordinàries.

VINT-I-TRESÈ.La sentència impugnada imposa a cada progenitor el pagament de la meitat.

El recurs sol·licita que, atesa la capacitat econòmica de cadascun, el pare pagui el 30 per cent i la mare la resta.

VINT-I-QUATRÈ.Com hem vist, les possibilitats econòmiques dels progenitors són força semblants, el que fa que no hi hagi cap motiu per introduir cap excepció en el criteri d'aquest tribunal, que és la distribució per parts iguals d'aquesta mena de despeses si no es demostra una diferència important entre les respectives capacitats econòmiques.

Costes.

VINT-I-CINQUÈ.De conformitat amb l' article 398.2 de la LEC no imposem les costes de la segona instància.

Fallo

PRIMER.Estimem en part el recurs d'apel·lació presentat en nom de Valeriano contra la sentencia de primera instància i la revoquem en el següent sentit.

A/. Durant la festa del Ramadà, els fills menors estaran amb la seva mare els anys parells i amb el seu pare els senars.

Durant el primer i segon dia de la matança del xai, els anys parells romandran amb el pare, amb pernocta entre el primer i segon dia, i amb la mare el tercer.

Els anys senars estaran amb la seva mare el primer i segon dia, igualment amb pernocta, i amb el pare el tercer.

Aquestes estades es produiran respectant els horaris escolars i a partir de la seva finalització.

No s'aplicaran quan aquestes festes religioses coincideixin amb caps de setmana, en què es continuarà seguint el règim ordinari que preveu la sentència de primera instància.

El pare haurà de recollir els seus fills i reintegrar-los al domicili de la mare.

B/. La Sra. Rita haurà de pagar les despeses ordinàries de conservació, manteniment i reparació de l'habitatge l'ús del qual li ha estat atribuït, així com les de la comunitat de propietaris, els subministraments i les que derivin de taxes i tributs de meritació anual.

C/. Rebaixem a 130 euros per a cada fill la pensió d'aliments que haurà de pagar el Sr. Valeriano, dins del termini i amb les actualitzacions establertes per la sentència de primera instància.

SEGON.No imposem les costes de la segona instància.

És procedent retornar a la part apel·lant el dipòsit que va constituir amb la finalitat de recórrer la resolució de primera instància.

Contra aquesta resolució es pot presentar recurs de cassació, d'acord amb allò que estableix l' article 477.2.3º de la LEC si s'acredita el seu interès cassacional, i per infracció processal, de conformitat al que disposa la seva disposició final setzena.

Serà competent per a la seva resolució el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i s'haurà d'interposar davant d'aquesta Secció de l'Audiència en el termini de vint dies des de la seva notificació.

En el moment d'interposar-los s'haurà de fer el pagament del dipòsit preceptiu, si escau.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i, una vegada ferma, retorneu les actuacions originals al Jutjat de Primera Instància i Instrucció d'on procedeix.

Així ho ha decidit la Sala, integrada pels Il·lms. Srs. Magistrats indicats, els quals, a continuació, signen.

Les persones interessades queden informades que les seves dades personals s'han incorporat al fitxer d'assumptes de l'oficina judicial, sota la custòdia i responsabilitat d'aquesta, on es conservaran amb caràcter confidencial i únicament per al compliment de la tasca que té encomanada, i es tractaran amb la màxima diligència.

Així mateix, queden informades que les dades que conté aquesta documentació són reservades o confidencials, que l'ús que se'n pugui fer ha de quedar circumscrit a l'àmbit del procés, que se'n prohibeix la transmissió o comunicació per qualsevol mitjà o procediment i que s'han de tractar exclusivament per a finalitats pròpies de l'Administració de justícia, sens perjudici de les responsabilitats civils i penals establertes per al cas que se'n faci un ús il·legítim (Reglament EU 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell i Llei orgànica 3/2018, de 6 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals).

Fórmate con Colex en esta materia. Ver libros relacionados.