Sentencia CIVIL Nº 108/2017, Audiencia Provincial de Girona, Sección 1, Rec 447/2016 de 22 de Marzo de 2017

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

SECCIÓ PRIMERA

GIRONA

APEL LACIÓ CIVIL

Rotlle núm. 447/2016

Actuacions: procediment ordinari núm. 1250/2013

Jutjat Primera Instància 4 Girona (ant.CI-4)

SENTÈNCIA NÚM. 108/17

PRESIDENT

Fernando Ferrero Hidalgo

MAGISTRATS

Carles Cruz Moratones

Núria Lefort Ruiz de Aguiar

Girona, vint-i-dos de març de dos mil disset

Hem vist el rotlle d'apel lació núm. 447/2016, en el qual han estat parts apel lants Arcadio , Claudio i Marta , representada per la procuradora Ma. ÀNGELS VILA REYNER i dirigida pel lletrat Eduard Salgas Fina; Gabriel i Jesús , representada pel procurador CARLOS CAIRETA RUIZ i dirigida pel lletrat R BRELL; COMUNIDAD DE PROPIETARIOS PASSEIG DIRECCION000 DE GIRONA- DIRECCION001 , representada pel procurador CARLOS JAVIER SOBRINO CORTÉS i dirigida per la lletrada Rocio Delgado Salas, i VÍAS Y CONSTRUCCIONES, S.A., representada per la procuradora MERCÈ CANAL PIFERRER i dirigida pel lletrat RAUL GARCIA ENCINAS. Ha actuat com a ponent en la vista d'aquest recurs el magistrat Carles Cruz Moratones.

Antecedentes

Primer.El Jutjat Primera Instància 4 Girona (ant.CI-4), en les actuacions 1250/2013, que se segueixen a instància COMUNIDAD DE PROPIETARIOS PASSEIG DIRECCION000 DE GIRONA- EDIFICI DIRECCION001 , contra VÍAS Y CONSTRUCCIONES, S.A., Arcadio , Claudio , Marta , Gabriel i Jesús , va dictar Sentència la decisió de la qual, literalment copiada, diu així: 'FALLO

Que, estimando como estimo en parte la demanda presentada por la representación procesal de La comunidad de propietarios de PASSEIG DIRECCION000 de Girona EDIFICI DIRECCION001 , debo declarar y declaro que la Comunidad de Propietarios actora presenta los defectos constructivos que se recogen en el cuerpo de esta resolución, y condeno a los codemandados, VIAS Y CONSTRUCCIONES, Arcadio , Claudio , Marta , Gabriel y Jesús , al pago de las cuantías que se recogen en el Fundamento Jurídico Cuarto, conforme al reparto de responsabilidades que allí se contempla. Estas cantidades devengarán el interés legal desde la fecha de esta resolución.

No hago expresa condena en costas.'.

Segon.Les parts van recórrer en apel lació contra la Sentència esmentada i per aquest motiu les actuacions es van elevar a aquesta Audiència, i es van seguir els tràmits establerts a la LEC.

Tercer.En la tramitació d'aquest recurs s'han observat les prescripcions legals corresponents.

Fundamentos

Primer.Acceptem els de la Sentència contra la qual s'apel la, llevat del que es dirà a continuació.

Segon.En el present cas una Comunitat de Propietaris exercita una acció per responsabilitat civil prevista en l' article 1591 del CC (queda exclosa l'aplicació de la LOE de 1999 per raons de temporalitat) contra el constructor , l'aparellador i els arquitectes que van construir els 286 habitatges que composen el Conjunt DIRECCION001 per diferents vicis constructius. La sentència d'instància condemna els tres demandats, arquitectes, aparelladors i constructora, de manera que es detalla en el fonament jurídic quart, segons la naturalesa i causa dels diferents vicis constructius detectats. Contra tal decisió s'alcen tots els condemnats per diferents motius que analitzarem separadament i també la part demandant respecte la no imposició de les costes en la instància..

Tercer.Consideracions prèvies sobre les distintes responsabilitats concurrents

Començant pel terme 'ruïna', cal dir que la jurisprudència n'ha anat donant una interpretació amplia, des del concepte inicial d'enderrocament total o parcial, passant pels defectes o vicis que afecten als elements essencials de la construcció (sentències del Tribunal Suprem del 30 9 83 i 27 12 83) fins al concepte de ruïna funcional que comprèn els greus defectes constructius que, excedint de les imperfeccions corrents, fan a l'edificació inútil o bàsicament insuficient per a la seva pròpia finalitat ( sentències 23.2.10 , 5.6.08 , 30.9.91 , 23 12.91, 4.12.89 , etc.), o que dificulten greument la utilització de la construcció, com són els despreniments, fissures, esquerdes, humitats, goteres i despreniments del pis (Sentència del Tribunal Suprem del 17 7 87). Així doncs, el concepte ruïna cal entendre'l de manera àmplia que abraça tots els vicis ruinògens o defectes constructius (tant els anomenats defectes fonamentals com els mers defectes que atempten a l'habitabilitat de l'immoble), quedant excloses únicament les imperfeccions corrents, que podran ser també indemnitzades o reparables per l'aplicació d'altres preceptes, com més endavant es referirà.

A més, la responsabilitat 'ex lege'derivada de l'article 1591 comporta una presumpció 'iuris tantum'que si l'obra pateix 'ruïna', aquesta és deguda a l'actuació de les persones que hi varen intervenir, de tal manera que els actors només han de demostrar que s'ha produït aquella 'ruïna' ( Sentències del Tribunal Suprem del 14.5.08 , 30 9 91 i 28 10 89). Així, doncs, es parteix d'aquesta presumpció que permet la prova en contrari, però que desplaça la càrrega de provar ho als que han intervingut a l'obra. L'altra nota que mereix destacar se en aquest cas respecte a la responsabilitat és que aquesta serà solidària entre tots els que hi han intervingut (generalment contractista-promotor, aparellador i arquitecte) quan en el cas que concorrin diverses causes en la producció de la ruïna (física o funcional), unes atribuïbles a la direcció i les altres a l'execució, sense poder distingir les conseqüències de cadascuna. És a dir, únicament aquella solidaritat operarà quan no es puguin atribuir de manera individualitzada les responsabilitats dels defectes constructius ( Sentències del Tribunal Suprem del 16.12.02 , 20.6.89 , 14.7.88 , 31 3 92, 16.12. 91 i 4.6 92, entre moltes altres). Aquest mateix criteri ha seguit després la LOE en el seu article 17.3 .

Quart.Pel que fa a l'arquitecte, la responsabilitat ve determinada per aquells vicis que provinguin del sòl sobre el que s'assenta l'edificació i aquells altres que provinguin del projecte i/o la direcció de l'obra, entenent per tal aquells que procedeixin d'una defectuosa aplicació de les regles de construcció i que posin de manifest la ignorància de l'arquitecte en la tècnica de la seva professió. L'arquitecte haurà de dirigir l'obra perquè aquesta s'adeqüi al projecte realitzat donant les instruccions necessàries perquè la mateixa s'adeqüi al projecte, i si aquest presenta llacunes o admet diferents interpretacions, donar aquelles que millor s'ajustin a la seva finalitat pròpia. En aquest sentit l' article 3.2 del Decret 462/1971 , a la redacció donada pel Reial Decret 129/1985 de 23 de gener, disposava que els directors de l'obra 'donaran al constructor les instruccions precises, subministrant gràfics, plans i quantes dades siguin necessaris per interpretar i portar a la pràctica les especificacions' del projecte, i així mateix s'inclou dins del concepte de 'direcció d'obra' que oferia l'apartat 1.4.5. del Decret 2512/1977, de 17 de juny, 'la interpretació tècnica, econòmica i estètica del projecte d'execució, així com l'adopció de les mesures necessàries per portar a terme el desenvolupament del projecte d'execució, establint les adaptacions, detalls complementaris i modificacions que puguin requerir-se a fi d'assolir la realització total de l'obra, d'acord amb la qual cosa estableix el projecte d'execució corresponent'. Aquesta mateixa orientació segueix la Llei d'Ordenació de l'Edificació vigent (però no aplicable al cas present) en establir al seu article 12.3 lletra c) com a obligació del director de l'obra la de resoldre les contingències que es produeixin a l'obra i consignar al Llibre d'Ordres i Assistències les instruccions precises per a la correcta interpretació del projecte.

Cinquè.Pel que fa a l'aparellador o arquitecte tècnic (equiparats els dos en funcions), no estan expressament recollits en la dicció de l' article 1591, donat que la seva creació professional va ser posterior, i en el Decret de 16 de juliol de 1935 es varen recollir les seves atribucions (definint lo l' article 1 com ajudant tècnic de l'obra i no com ajudant de l'arquitecte). Posteriorment, varen ser precisades les seves competències i facultats en el Decret de 19 2 71, amb la denominació d'Arquitectes Tècnics, i finalment la Llei 12/86 d'1 d'abril de 1986 va regular les seves atribucions (igual que les dels enginyers tècnics) amb la finalitat recollida en el seu preàmbul d'evitar que puguin imposar los a aquells col lectius '...limitacions quantitatives o establir se situacions de dependència en el seu exercici professional respecte d'altres Tècnics universitaris...' i en l'article 1er 1 es diu que 'tindran plenitud de facultats i atribucions en l'exercici de la seva professió dins de l'àmbit de la seva respectiva especialitat tècnica...'. I les seves funcions estaven expressament atribuïdes i detallades en l' article 1er lletra A) del Decret del 19 2 71 mantingut en vigor per l ' article 2. 4art. de la Llei 12/86 , i també aquelles altres funcions atorgadesex novoen l'apartat 2 de l'article 2 de l'esmentada Llei entre les quals s'introduïa la novetat de poder realitzar projectes en determinats casos. Com diu la Sentència del Tribunal Suprem de 5 10 90 l'aparellador participa en la direcció de l'obra i com a tècnic ha de conèixer les normes tecnològiques de l'edificació, advertint a l'arquitecte del seu incompliment i vigilant que la realitat constructiva s'ajusti a la seva lex artis. La sentència del TS de 27 1 88 inclou entre els deures professionals dels aparelladors l'execució i vigilància de les ordres donades per la direcció de l'obra, procurant la perfecta realització dels treballs i la utilització dels materials adequats, i la sentència del TS de 27 10 87 després de recollir les facultats i competències de l' article 1 lletra A del Decret 19 2 71, conclou que els aparelladors tenen al seu càrrec la consecució de l'execució material de l'obra i/o el seu desenvolupament, de conformitat amb el projecte definit. Cal afegir però que a partir de l'esmentada Llei 12/86 , que pretén donar com abans s'ha dit una autonomia professional als aparelladors/arquitectes tècnics dins les seves exclusives competències, ja no es podrà donar a la frase '...y con las instrucciones del arquitecto superior ' que inclou l'apartat 1 lletra A de l'article 1 del Decret de 1971 un sentit estricte de dependència jerarquitzada, sinó que aquelles instruccions cal interpretar les com aquelles de caràcter general que es derivin de les necessitats recollides en el projecte, o que, si no ho estan, s'hagin produït a conseqüència d'un canvi 'a posteriori' acordat amb el propietari i/o promotor. Aquest paper actiu i de independència professional de l'aparellador s'ha vist posteriorment reiteradament reconegut per la jurisprudència del TS (27.6.02; 7.5. i 18.9.01, entre d'altres).

La LOE ja ha vingut delimitant més extensament les funcions de l'arquitecte (projectista i director de l'obra) de les de l'aparellador (director de l'execució de l'obra) en els seus articles 12 i 13 que venen a recollir -a grans trets - els mateixos principis que la jurisprudència havia anat recollint i dels quals abans hem fet referència.

Sisè.Finalment, la responsabilitat del contractista o constructor vindrà determinada tant per la responsabilitat derivada de l' article 1591 (primer paràgraf), com de la derivada de l ' article 1101 del Codi Civil i el segon paràgraf de l'article 1591, responent dels vicis de la construcció (no els del sòl, ni els de la direcció o del projecte) i tant pels que poden causar la ruïna física o la funcional, com per les simples imperfeccions, ja que incompleix les regles de la 'lex artis', i respon davant dels perjudicats, tant si ha estat l'autor material d'aquell defecte constructiu, com si ha estat un tercer subcontractat per ell (Sentències del Tribunal Suprem de 4 12 89, 1 3 84 i 4 3 88), i també per aplicació de l' article 1596 del Codi Civil .

Setè.En l'anàlisi que a continuació es farà dels diferents recursos interposats, es seguirà el mateix criteri de la sentència d'instància en ordre a enumerar les diferents patologies amb la denominació que el perit Sr. Jorge ha establert d'inici, a fi i a efecte, fer intel ligible la resolució del present conflicte.

Vuitè.Recurs interposat pels arquitectes Srs. Arcadio , Claudio i Marta

El motiu del seu recurs és impugnar la valoració de la prova efectuada per la sentència d'instància i que ve centrada en impugnar la valoració sobre determinades patologies que a continuació examinem:

A) 3.1.5 Deficient impermeabilització de les terrasses que produeixen humitats per capil laritat.

a) Causa: La sentència considera que és un vici constructiu que afecta únicament a dues terrasses de coberta una de les quals ha estat reparada i que troba la seva causa en un disseny de projecte incorrecte, deficient execució i deficient control d'aquesta i mala col locació de la làmina impermeabilitzant;

b) Cost econòmic: 10.100,38€ més el 19% de benefici industrial;

c) Responsabilitat: atribuïda als tres codemandats: arquitectes, aparelladors i constructor.

d) Decisió del Tribunal: Compartim la causa múltiple que conté la sentència d'instància atès que de les explicacions del perit Sr. Jorge -que no han estat desmentides per cap altre perit- ha resultat que ha calgut introduir un escaló per refer la inclinació de les pendents (motivada pels diferents nivells dels dos forjats d'estructures diferents) atès que la solució constructiva del projecte no era l'adient per evacuar l'aigua mitjançant l'embornal situat al mig de la terrassa. També estimem que la solució donada a un dels habitatges (c/ DIRECCION002 NUM003 , NUM004 , NUM002 ) no ha estat satisfactòria cosa que obliga a refer la solució i d'aquí que el cost hagi de ser més elevat que els que preveuen els perits Srs. Luis Manuel i Agapito que ja donen per innecessària la reparació del dit habitatge. Quant al cost de reparació, considerem encertada la decisió de la instància en fixar-lo atenent a la reparació de dues terrasses. En conseqüència, el motiu ha de ser desestimat.

B)3.1.9 Humitats en garatge per junta estructural i/o perimetral del sostre de la plaça

a) Causa: la sentència considera que l'aparició d'aigua per sota la tela asfàltica fa que entri aigua en el garatge;

b) Cost econòmic: 42.474,52€ més benefici industrial

c) Responsabilitat: aquesta patologia es atribuïda per la sentència a tots els intervinents en el procés (segons aclariment de sentència) i conclou que no ha existit una manca de manteniment.

d) Decisió del Tribunal. Es constata una discrepància entre els diferents perits intervinents sobre la causa de la patologia que els demandats atribueixen a una manca de manteniment i el perit Sr. Agapito considera que ha estat una mala execució puntual. Els arquitectes recurrents consideren que ha estat un problema puntual d'execució en punts determinats de la Junta i que no descarten alguna relació amb la manca de manteniment, però que en qualsevol cas no afectaria a la seva responsabilitat professional. També consideren que el cost és excessiu perquè la reparació puntual seria molt inferior. També els aparelladors insisteixen en aquesta patologia i en els mateixos arguments. Cal concloure que tots els perits han convingut que dels 484 metres lineals de junta només hi ha vuit punts (segons Sr. Luis Manuel o 20 segons Sr. Jorge ) que presenten problemes i la seva superfície pot resultar en total inferior a un 10% (Sr. Agapito ) i superior a un 5% (Sr. Luis Manuel ), segons el perit informant). Tampoc s'ha demostrat que el sistema de col locació de la Junta sigui erroni i no és acceptable voler ara canviar tot el sistema emprat perquè l'edifici h ja s'ha estabilitzat. Si el sistema era correcte quan es va construir, no cal imputació als arquitectes, doncs la responsabilitat en els defectes puntuals només correspondrà al constructor i a qui té la responsabilitat de la supervisió i en una tema tan important com l'estanqueïtat del garatge. Per tant, cal exonerar de responsabilitat als arquitectes i confirmar la dels aparelladors i del constructor. Quant al cost de la reparació també ha de ser reduït a la suma més alta de les indicades pels perits de 12.327,98€ més 19% de benefici industrial, IVA, honoraris etc. a les que després ens referirem.

El motiu ha de ser estimat i exonerats els arquitectes d'aquesta patologia.

C)3.1.10 B Humitats en alguns balcons de la planta baixa.

a) Causa: segons la sentència aquesta és una responsabilitat compartida per dos dels agents intervinents (arquitectes, i aparelladors). Considera que hi ha defectes de disseny i de direcció d'obra (dels arquitectes i aparelladors).

b) Cost econòmic: 29.119,94€ més el 19% de benefici industrial. S'impugna.

c) Decisió del Tribunal: Aquesta condemna també es impugnada pels aparelladors els quals ressalten que només afecta a 7 balcons de la planta baixa. D'aquests balcons s'han reparat 3. Atribuïm la causa de la patologia no a un defecte de disseny del projecte sinó a una deficient execució i a una mala supervisió per part dels arquitectes tècnics. Així si la reparació que el propi perit Sr. Jorge va dirigir de tres balcons va ser seguint les indicacions del projecte (i no refent aquesta part del projecte per donar una solució distinta) però 'ben feta' segons va declarar, cal considerar que la solució projectada era correcta i que una supervisió exigent sobre l'execució i aquesta mateixa, hauria evitat que apareguessin aquestes patologies en 7 balcons. Pel que fa al cost, si ja tenim constància que la reparació de tres balcons va comportar un cost de 3.178,96€ cadascun, el reparar-ne quatre el cost ha de ser de 12.715,84€ més el 19% de benefici industrial més la resta de partides que després ens referirem i no el teòric del dictamen (abans de la reparació de tres) de l'actora de 29.119,94€ més els mateixos increments. Aquest motiu ha de ser estimat.

D)3.1.11 Despreniment de l'arrebossat i esbombament de l'obra en garatge

a) Causa: Una paret que ha entrat en càrrega vertical i per aquest motiu s'ha bombat. Considera la sentència que hi ha responsabilitat de disseny del projecte.

b) Cost de reparació. 1.565,60€ més el 19% de benefici industrial

c) Decisió del Tribunal: Tots els pèrits han coincidit en què ha estat un problema d'execució i el propi perit de la part demandant ha estimat que afectava a la supervisió de l'execució mal realitzada. I efectivament així ha estat reconegut de manera unànime i cal excloure els arquitectes de la responsabilitat de la dita patologia. Quant al cost estimem que atès que no hi ha gran discrepància entre l'actora i la del Sr. Luis Manuel , per la qual cosa cal ratificar la decisió de la jutgessa d'instància. S'estima el recurs dels arquitectes.

E)3.1.12 Esquerdes en habitatge per moviments de l'estructura

a) Causa: moviment de l'estructura que no permeten concloure a una responsabilitat individualització dels diferents agents intervinents i per aquesta raó la sentència els atribueix una responsabilitat solidària.

b) Cost de reparació: 8.191,95€ més 19% de benefici industrial

c) Decisió del Tribunal: A la vista de les manifestacions de tots els perits intervinents i en especial del propi Sr. Jorge , no resulta clarament imputable a un dels agents de la construcció presents en el procediment i tenint en compte a més que en el Llibre d'Ordres ja existeixen diversos requeriments a la constructora al respecte de l'estructura, coincidim en la decisió de la jutgessa d'estimar que existeix una responsabilitat solidària de tots els demandats. Quant al cost, els arquitectes insisteixen en la valoració feta pel seu perit Sr. Luis Manuel , però aquesta no contempla les reparacions ja efectuades. Per tant, confirmem la valoració recollida en la sentència. Es desestima el motiu.

Novè.Recurs dels aparelladors Srs. Gabriel i Jesús

A)3.1.2 Esquerdes i fissures en traves i parets de terrassa de coberta

a) Causa: Es considera que és un defecte atribuïble a una deficient execució i de control d'execució.

b) Cost de reparació: 25.162,03€ més 19% de benefici industrial

c) Decisió del Tribunal: Coincidim en la valoració de la sentència de la prova pericial practicada en el sentit que és tracta d'un defecte d'origen en l'execució per la dilatació del terra que va seguir al sòcol i que això era un defecte ja reclamat molt anteriorment a que es pugui considerar que sigui atribuïble a una manca de manteniment de la coberta. En no impugnar-se el cost, cal estar el ja declarat per la sentència. Es desestima el motiu.

B) 3.1.5 Deficiència d'impermeabilització de terrasses que produeixen humitats de capil laritat

Ens remetem al que ja hem dit en el fonament jurídic anterior. Es desestima el motiu.

C) 3.1.6Esquerdes i fissures en escales comunitàries

a) Causa: Considera que havent-se exclòs la responsabilitat dels arquitectes en la demanda, es tracta d'una deficient execució de l'entrega dels elements estructurals de formigó i l'obra de ceràmica que no venia amb la corresponent malla i que això no te a veure amb un suposat deficient manteniment.

b) Cost de la reparació: 45.536,60€ més el 19% del benefici industrial.

c) Decisió del Tribunal: Els recurrents impugnen el cost que recull la sentència i a la vista de les manifestacions del propi perit de la part demandant cal atendre la seva impugnació. En efecte, el pressupost del Sr. Jorge i acceptat per la sentència va ser anterior a la reparació de tres habitatges dels quals s'ha aportat la factura de reparació. I a la vista del preus de reparació realment pagats, cal estar a un cost total com el que indica el perit Sr. Agapito (foli 649) de 26.236,98€ més el 19 % de benefici industrial i les demes partides de les quals ens referirem més endavant. S'estima el motiu.

D)3.1.9 Humitats en garatge per junta estructural i/o perimetral del sostre de la plaça

Ens remetem al que ja hem dit en el fonament jurídic anterior i per tant estimem parcialment el motiu en veure's modificada el cost de la reparació.

E)3.1.10 B Humitats en alguns balcons de la planta baixa.

Ens remetem al que ja hem dit en el fonament jurídic anterior i per tant estimem parcialment el motiu en veure's modificada el cost de la reparació.

F)3.1.12 Esquerdes en habitatge per moviments de l'estructura

Atès que ja ens hem referit a aquesta patologia en el fonament jurídic anterior en el qual també hem desestimat que el cost recollit per la sentència sigui erroni. El motiu dels recurrents ha de ser desestimat.

Desè.Recurs de la constructora Vías y Construcciones SA

A)3.1.4 Terrasses de coberta amb pendents insuficients

a) Causa: La terrassa del menjador del carrer DIRECCION002 NUM000 , NUM001 , NUM002 no te la suficient pendent i l'aigua queda estancada i es declara defecte d'origen i no vinculat a la manca de manteniment.

b) Cost de reparació: 6.099,24€ més el 19% de benefici industrial

c) Decisió del Tribunal: Com encertadament conclou la sentència la deficient pendent de la terrassa és un defecte d'execució que ve d'origen i encara que els arquitectes en el 2010 consideressin que hi havia excés de fongs per manca de manteniment, això no treu que calgui rectificar la pendent per la constructora i si un cop rectificada i feta correctament es produeixen filtracions d'humitats per manca de manteniment, aleshores es podrà afirmar que es imputable als seus usuaris. Es desestima el motiu.

B) 3.1.5 Deficiència d'impermeabilització de terrasses que produeixen humitats de capil laritat

Ens remetem al que ja hem dit en el fonament jurídic Vuitè. Ja em dit que conflueixen diverses actuacions deficients i la de la constructora també ve centrada en la col locació de la tela impermeabilitzant. Es desestima el motiu.

C)3.1.6 Esquerdes i fissures en escales comunitàries

Ens remetem al que hem dit en el fonament jurídic Vuitè i Novè i aleshores en resultar modificat el cost de la reparació, el motiu ha de ser estimat parcialment.

D)3.1.9 Humitats en garatge per junta estructural i/o perimetral del sostre de la plaça

En aquest motiu la recurrent es queixa que en la sentència d'instància es va condemnar 'a los técnicos demandados' i que posteriorment en la interlocutòria d'aclariment de 10.5.16 s'estén la condemna a tots els demandats, incloent per tant a la constructora. És a dir, qüestiona la part recurrent en aquest moment l'abast que pot tenir una interlocutòria d'aclariment.

Els articles 214 i 215 de la LEC ( en concordança amb l' article 267 de la Llei orgànica del Poder Judicial ) disposen que els Tribunals no podran variar les seves resolucions que pronunciïn després de signades, però si és permès que puguin aclarir, corregir, reparar o complementar les seves resolucions judicials, tant d'ofici com a instància de part.

L'aclariment es pot fer d'ofici pel Tribunal en el termini de dos dies següents a la publicació de la resolució o a instància de part o del Ministeri Fiscal en el mateix termini. Per contra, la rectificació d'errors materials manifestos i dels aritmètics es poden fer en qualsevol moment i sense subjecció a termini, també d'ofici o a instància de part.

Contra l'aclariment que es dicti o contra l'absència d'aclariment no hi cap recurs de cap mena i quant al termini per interposar els recursos sobre la resolució principal restaran interromputs mentre es resolt sobre la petició d'aclariment.

Per determinar quan l'aclariment que es pretén per una part pot suposar anar més enllà del que preveuen aquests preceptes, ja existeix un doctrina jurisprudencial del Tribunal Constitucional que delimita l'abast que pot tenir qualsevol aclariment posterior d'una resolució judicial ja signada. Així per totes podem citar la STC 186/2014 quan diu : '...hemos declarado respecto de la aclaración de Sentencia regulada en el art. 267 LOPJ que no puede utilizarse como remedio de la fundamentación jurídica, para corregir errores judiciales de calificación jurídica o para subvertir las conclusiones probatorias previamente mantenidas, resultando igualmente inadecuada para anular y sustituir una resolución judicial por otra de signo contrario, salvo que excepcionalmente el error material consista en un mero desajuste o contradicción patente e independiente de cualquier juicio valorativo o apreciación jurídica entre la doctrina establecida en sus fundamentos jurídicos y el fallo de la resolución judicial (por todas, SSTC 218/1999, de 29 de noviembre , FJ 3 ; 305/2006, de 23 de octubre, FJ 5 ; y 19/2008, de 31 de enero , FJ 2). Esto es, el cauce excepcional de la aclaración que arbitra el art. 267 LOPJ debe limitarse a la función específica reparadora para la que se encuentra establecido, toda vez que el órgano judicial, al explicar el sentido de sus palabras o adicionar lo que faltase, o al rectificar un error material,debe moverse en el marco interpretativo de lo anteriormente manifestado o razonado, sin realizar una nueva apreciación de valoración o interpretación en Derecho, en cuyo caso, de llevarla a efecto, se produciría un desbordamiento de los límites de ese mecanismo que no permite un juicio valorativo, ni operaciones de calificación jurídica o nuevas y distintas apreciaciones de la prueba, ni supone resolver cuestiones discutibles u opinables (por todas, STC 31/2004, de 4 de marzo , FJ 6).

Establerta aquesta doctrina hem de dir que de la valoració que fa la sentencia en tractar la patologia (foli 1430), observem que ja en el debat del plenari es va discutir si la responsabilitat abastava a tots els intervinents, i per això 'en lo anteriorment manifestado o razonado' hi entrava que la responsabilitat fos compartida també per la constructora i no únicament els tècnics demandats. Això vol, dir que l'aclariment fet la per la jutgessa estava dins d'allò que és permès. El motiu ha de ser desestimat perquè ja hem dit en el fonament jurídic vuitè que es tracta d'un problema d'execució puntual que ha sorgit en diferents punts de la junta estructural/perimetral i que té a veure amb la col locació deficient en 'bucle' de la tela asfàltica com tots els perits varen coincidir en el plenari.

E)Partides afegides en la interlocutòria d'aclariment (IVA, Pla de Seguretat i Salut, honoraris de la direcció d'obra, honoraris coordinador de seguretat i Salut, IVA honoraris dels tècnics, permisos d'obra

Ja hem explicat en el motiu anterior l'abast que pot tenir un complement d'una resolució judicial. Aleshores hem d'observar que totes aquestes partides incloses per la Interlocutòria d'aclariment venen reflectides en la pàg. 48 del dictamen de la part demandant elaborat i defensat pel Sr. Jorge i que en la contestació a la demanda de la societat constructora no es fa cap motiu d'oposició subsidiari que faci referència a les dites 'Partides'. Per tant 'dins de 'lo manifestado' al llarg del procediment hi havia aquestes partides que no han estat discutides per ningú, cosa que explica que la jutgessa d'instància les inclosos per complementació a la seva sentència, tal i com va fer. Aquest motiu també ha de ser desestimat.

Onzè.Recurs interposat per la Comunitat de Propietaris demandant

L'únic motiu del recurs de la part demandant rau en el fet que la demanda ha estat estimada substancialment i per això hauria estat procedent la imposició de les costes en la instància a les parts demandades. Efectivament si ara haguéssim desestimat els recursos i per tant la sentència d'instància resultés inalterada podríem considerar que ha estat una estimació molt substancial i que les costes de la instància hauríem de ser imposades en la seva totalitat a les parts demandades.

Però el cas és que ara la sentència es veu alterada en partides més importants de totes les reclamades i en una proporció considerable, cosa que permet afirmar que la demanda ha estat estimada parcialment i per aquesta raó cal acudir al venciment objectiu i no fer una interpretació assimilada a l'estimació íntegra de la demanda. Això significa que cal confirmar aquella decisió de la instància.

El recurs de la Comunitat ha de ser desestimat.

Dotzè.L'estimació parcial dels recursos interposats pels codemandats, comporta no fer cap pronunciament de condemna respecte la imposició de les costes d' aquesta alçada, en aplicació de l' article 398.2 de la LEC .

Malgrat la desestimació del recurs d'apel lació de la Comunitat de propietaris, atesa la complexitat existent en tot el seguit de patologies que han estat examinades, en una obra tan complexa que abasta a 22 portals d'escala, 268 habitatges, 268 places d'aparcament, 13 locals i 34 trasters, resulta aconsellable fer ús de la facultat moderadora que els articles 398 i 394 de la LEC ens proporcionen per no fer imposició de les costes d'aquesta alçada derivades del recurs de la Comunitat a la pròpia recurrent. Resulta en aquest casos excessivament rigorós exigir a la part perjudicada que encerti amb la demostració de tots els defectes constructius en una obra d'abast tan rellevant com la del present litigi.

Fallo

1. ESTIMEM PARCIALMENTel recurs d'apel lació interposat per la representació processal de VÍAS Y CONSTRUCCIONES, S.A.

2. ESTIMEM PARCIALMENTel recurs d'apel lació interposat per la representació processal de Arcadio , Claudio i Marta .

3. ESTIMEM PARCIALMENTel recurs d'apel lació interposat per la representació processal de Gabriel i Jesús .

4. DESESTIMEMel recurs d'apel lació interposat per la representació processal de la COMUNITAT DE PROPIETARIS DE L'EDIFICI DIRECCION001 DE GIRONA.

5. REVOQUEMla Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Girona, en les actuacions de procediment ordinari 1250/2013 de les quals dimana aquests Rotlle en el sentit de:

A)Patologia 3.1.9, cal excloure de responsabilitat als arquitectes Srs. Arcadio , Claudio i Marta i el cost de la reparació ha de ser de 12.327,98€ més el 19% de benefici industrial més les partides incloses en el full 48 del dictamen del Sr. Jorge .

B)Patologia 3.1.10 B, cal excloure de responsabilitat als arquitectes Srs. Arcadio , Claudio i Marta i el cost de la reparació ha de ser de 12.715,84€ més el 19% de benefici industrial més les partides incloses en el full 48 del dictamen del Sr. Jorge .

C)Patologia 3.1.11cal excloure de responsabilitats als arquitectes Srs. Arcadio , Claudio i Marta .

D)Patologia 3.1.6, el cost de la reparació ha de ser de 26.236,98€ més el 19% de benefici industrial més les partides incloses en el full 48 del dictamen del Sr. Jorge .

Mantenim la resta del pronunciament d'instància.

No fem especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta alçada derivades de tots els recursos interposats..

Contra aquesta sentència hi cap recurs de cassació per interès cassacional davant el Tribunal Suprem, en els termes indicats en l' article 476-2-3 ª i 3 de la LEC .

També hi cap recurs extraordinari per infracció processal d'acord amb l' article 469 i la Disposició Final 16 de la LEC .

Ordenem la pèrdua del dipòsit de la part demandant, en aplicació de la DA 15.9 de la LOPJ .

Procediu a la devolució del dipòsit constituït per les parts demandades, en aplicació de l'apartat 8 de la de la DA 15 de la LOPJ .

Aquesta és la nostra Sentència que, jutjant de manera definitiva, pronunciem, manem i signem i que es dipositarà al Llibre de sentències d'apel lació.

PUBLICACIÓ.En data d' avui, Carles Cruz Moratones, magistrat ponent, ha llegit i publicat la Sentència anterior en audiència pública. En dono fe.