Sentencia Civil Nº 109/2015, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 290/2014 de 10 de Abril de 2015

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3a

Apel lació 290/14

Ordinari 994/11 del Jutjat de 1a Instància 4 de Tarragona

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il lm. Sr. GUILLERMO ARIAS BOO

MAGISTRATS

Il lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA (Ponent)

Il lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 10 d'abril de 2015

Vist en aquesta Secció 3a de l'Audiència Provincial recurs d'apel lació interposat per RECICLYING AND PROCESSING EQUIPMENT INC, representada en aquesta instància pel Procurador/a Sr. Fabregat Ornaque i defensada pel Lletrat/da Sr. Prieto Tenor, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 4 de Tarragona de data 22-1-2014 , en procediment Ordinari 994/11, sent part actora la recurrent i part demandada Tarraco Excavaciones S.L. i Bruno .

Antecedentes

PRIMER.- En data 21-2-2014 es va presentar per RECICLYING AND PROCESSING EQUIPMENT INC recurs d'apel lació contra la Sentència d'instància que disposa: 'Desestimo la demanda presentada per RECICLYING AND PROCESSING EQUIPMENT INC contra Tarraco Excavaciones S.L. i Bruno , i en conseqüència condemno a la part actora al pagament de les costes processals causades en aquesta instància'.

SEGON.- Bruno en data 13-5-2014 es va oposar al recurs.

TERCER.- En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

Fundamentos

PRIMER.- Es va interposar demanda reclamant una indemnització de 180.000 euros (que ara al recurs es redueix a 50.000 euros), valor de la màquina desapareguda, més els 2.450 euros de la provisió de fons donada al codemadnat Bruno . Les anteriors quantitats es reclamen ara al recurs al dipositari judicial Bruno per la desaparició de la màquina trituradora de canteres de la que era dipositari judicial.

La sentència impugnada desestima la demanda, considerant que el codemandat Bruno no va faltar a la diligència deguda com a dipositari judicial.

SEGON.- Interposa recurs la part demandant al legant error en la valoració de la prova.

Segons reiterat criteri jurisprudencial, la valoració probatòria és facultat dels Tribunals sostreta als litigants, els quals encara que evidentment poden aportar les proves que la Llei autoritza, de cap manera poden tractar d'imposar-la als Jutjadors, ja que no pot substituir-se la valoració que el Jutjador fa de tota la prova legalment practicada per la valoració que de la mateixa fa la part recurrent, al correspondre la valoració de la prova única i exclusivament al Jutjador i no a les parts, valoració que ha de fer de manera lliure però mai arbitrària. Mitjançant el recurs d'apel lació, es transfereix al Tribunal de segona instància o ad quem el coneixement ple de la qüestió, però quedant reduïda la seva funció a verificar si la valoració conjunta del material probatori feta pel Jutge de primera instància és il lògica, arbitrària, contrària a les màximes d'experiència o a les normes de la sana crítica, o si, pel contrari, l'apreciació conjunta de la prova és la procedent ( SSTS 15-2-1999 i 26-1-1998 , entre moltes).

TERCER.- En el present cas, de les proves practicades al judici, òbviament les úniques que es poden tenir en compte a l'hora de dictar la sentència i en base a les quals aquesta s'ha de dictar, no s'aprecia error en la sentència impugnada.

I) Certament, el dipòsit judicial, regulat als arts. 1785 i ss CC , imposa al dipositari l'obligació de guardar la cosa i restituir-la quan li sigui requerida ( art. 1766 CC ), obligació de la que respon conforme les exigències de la diligència ordinària, conforme, diu el CC, la diligència 'd'un bon pare de família' ( art. 1788 CC ). Es cas de pèrdua de la cosa dipositada es presumeix iuris tantum la seva culpa i responsabilitat ( art. 1769 CC ), corresponent llavors al dipositari la càrrega de provar que tal pèrdua és aliena a la seva actuació diligent, de manera que no hi ha vinculació causal entre la seva actuació i la pèrdua de la cosa, en definitiva, que aquesta pèrdua no és causada per una actuació o omissió dolosa o negligent del dipositari.

II) En el present cas, la màquina objecte del dipòsit, una màquina trituradora de minerals àrids de canteres d'unes 30 tones de pes i d'un valor actual d'uns 50.000 euros, estava en litigi entre l'aquí actora i un tercer des de feia anys, tant als Estats Units com a Granada; tal màquina va ser traslladada per un tercer a una empresa de Tarragona, Tarraco Excavaciones S.L.; el 6-11-2008 el llavors dipositari judicial de la màquina i legal representant de l'aquí actora, Sr. Landelino , va intentar endur-se la màquina de Tarraco Excavaciones S.L., no sent-li entregada; l'actora va presentar al setembre de 2009 als jutjats de Tarragona sol licitud d'exequatur de mesura cautelar d'embargament adoptada per un tribunal dels Estats Units sobre tal màquina, demanant que Bruno fos anomenat dipositari judicial de la mateixa; en data 10-12-2009 Bruno va acceptar el càrrec de dipositari judicial; en data no determinada de l'any 2010 Tarraco Excavaciones S.L. va retornar la màquina al que se l'havia entregat, Eurocross 2000; a principis de setembre de 2010 el dipositari judicial Bruno presenta denúncia penal per la desaparició de la màquina, posant-lo també en coneixement del Jutjat civil de Tarragona.

III) Com bé valora la sentència impugnada, no s'aprecia negligència en l'actuació del dipositari en relació a la pèrdua de la cosa dipositada, considerant que el dipositari va actuar conforme la diligència ordinària en l'exercici de la seva funció.

En primer lloc, s'ha de tenir en compte que la cosa objecte de dipòsit judicial era una màquina trituradora de minerals àrids de canteres de notable volum i d'unes 30 tones de pes, el que feia necessari, doncs, dipositar-la necessàriament en algun magatzem. En segon lloc, el lloc on estava la màquina i d'on va desaparèixer, les instal lacions de Tarraco Excavaciones S.L., no el va escollir el dipositari, sinó que la màquina estava ja allí més d'un any abans de ser nomenat dipositari. Aquest lloc era perfectament conegut per l'actora, ja que un any abans el llavors dipositari judicial de la màquina i legal representant de l'aquí actora, Don. Landelino , va intentar endur-se la màquina de Tarraco Excavaciones S.L., no sent-li entregada. En tercer lloc, el dipositari Bruno , acceptat el càrrec, el dia 14-12-2009 va posar en coneixement de Tarraco Excavaciones S.L. que la màquina quedava sota el seu dipòsit per ordre judicial i que 'a partir de esta fecha y para cualquier asunto relacionado con dicha máquina deberán contactar conmigo' (doc. 4 de la demanda). En quart lloc, el dipositari va proposar traslladar la màquina a un altre lloc, fent pressupost del cost del trasllat, trasllat que no va acceptar l'actora al trobar massa car el seu cost (4.000 euros). En cinquè lloc, el dipositari va proposar fer una assegurança de la màquina, fent pressupost al respecte de 1.929 euros, cost que l'actora no va voler pagar per considerar-lo massa car. En sisè lloc, el dipositari va proposar fer un contracte d'arrendament amb Tarraco Excavaciones S.L. perquè aquesta conservés la màquina a favor de l'actora, a raó de 250 euros/mes, però l'actora solament li va enviar 1.250 euros (a més de 1.200 euros pels honoraris del dipositari, a raó de 300 euros/mes), fons per a 5 mesos. Aquest contracte d'arrendament no es va poder fer, segurament perquè, segons manifesta el testimoni Sr. Adolfo en diligència final, Tarraco Excavaciones S.L. estava ja cobrant de qui l'havia entregat la màquina, Eurocross 2000, per a tenir-la en les seves instal lacions a disposició d'aquesta última. En setè lloc, l'actora no va demanar tampoc el precinte judicial de la màquina, tot i haver manifestat al dipositari la seva possible conveniència. En vuitè lloc, el dipositari va denunciar i posar en coneixement del jutjat que Tarraco Excavaciones S.L. havia retornat la màquina a qui li havia entregat, Eurocross 2000.

En definitiva, no es pot considerar que l'actuació del dipositari hagi estat negligent en la conservació de la màquina, havent fet diverses gestions adients per a assegurar la seva possessió, actuacions que no varen reeixir per culpa de l'actora, tot i ser conscient aquesta, molt més inclús que el propi dipositari, de la problemàtica que envoltava la màquina.

Es desestima, en conseqüència, el recurs.

QUART.- Conforme als arts. 394 i 398 LEC , al desestimar el recurs, s'imposen les costes del mateix a la recurrent.

Fallo

DESESTIMEMel recurs d'apel lació interposat per RECICLYING AND PROCESSING EQUIPMENT INC contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 4 de Tarragona de data 22-1-2014 , en procediment Ordinari 994/11. S'imposen les costes del mateix a la recurrent. S'acorda la pèrdua del dipòsit necessari per apel lar.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem i signem.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día diecisiete de abril de dos mil quince. Doy fe.