Sentencia CIVIL Nº 110/2018, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 702/2015 de 21 de Marzo de 2018

Encabezamiento

Audiència Provincial

de Barcelona

Secció 11a

Rotlle núm. 702/2015

Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Mataró

Actuacions de procediment verbal núm. 17/2014

Sentència núm.110/2018

Il lm. Sr.

Josep Mª Bachs i Estany

Barcelona, 21 de març de 2018

HAVENT ESTAT VISTES per la Secció Onzena de l' Audiència de Barcelona, constituïda per un sol magistrat en aplicació de l' art. 82.2, 1º LOPJ reformada per LO 1/2009 de 3 de novembre, les actuacions de recurs d' apel lació núm. 702/2015, interposat per la procuradora Sra. Vilanova i Siberta, en nom i representació de Catalunya Banc SA, part demandada, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Mataró a les actuacions de procediment declaratiu verbal núm. 17/2014, ha estat dictada la següent Sentència.

Antecedentes

Primer.-La part dispositiva de la Sentència apel lada és la següent: 'FALLO.- Que estimando la demanda interpuesta por Guadalupe contra Catalunya Banc SA, debo declarar y declaro la nulidad de las órdenes de compra de las obligaciones de deuda subordinada por concurrencia de error en el consentimiento y la nulidad consiguiente de la venta de las acciones de Catalunya Banc SA; condenando a Catalunya Banc SA a proceder a la restitución íntegra del capital invertido, 15.000 €, recibido ciomo precio por la contratación de las obligaciones subordinadas, con más los intereses legales devengados por esa cantidad desde la fecha de la suscripción de las órdenes de compra hasta el día de la venta (26 de junio de 2013), y más los intereses legales devengados de la cantidad de 3.364,40 euros desde el día de la venta, cantidades que se minorarán con los intereses recibidos trimestralmente por el actor, más los intereses correspondientes, así como con deducción de lo obtenido con la venta al FGD (11.635,60 €) con sus intereses, debiendo llevarse a cabo la determinación de la cantidad resultante en ejecución de sentencia. Todo ello, con expresa imposición a la parte demandada Catalunya Banc SA, de las costas causadas en el procedimiento'.

Segon.-Ha comparegut la part recurrent a través del procurador Sr. López i Chocarro.

Ha comparegut la part oponent a través de la procuradora Sra. De Javier i González.

Es va assenyalar per a decisió del recurs l'audiència del dia 7 de març d'enguany, havent tingut això lloc a l'hora prevista.

HA ESTAT VIST per l' Il lm. Sr. Magistrat En Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.

Fundamentos

Primer.Apel la la representació de la part demandada la sentència d'instància (f. 153 i ss.) pels següents motius:

1er) Fets provats: considera la recurrent provat que el demandant va subscriure deute subordinat en data 26-6-2009 (10 títols de la 7a emissió) per import de 15.000 € i que es va fer en el marc del contracte de custòdia de valors de 26-6-2009; que en tots els 5 anys posteriors no es va queixar mai de res cobrant al llarg d'aquest temps els rendiments pactats.

2on) Resumeix els motius de recurs en que: 1) l'obligació de deute subordinat és un títol valor; 2) el contracte entre les parts sobre el que podria recaure el vici invocat és el de compravenda; 3) la consumació del contracte i el termini de caducitat; 4) improcedència de la declaració de nul litat d'un negoci jurídic adquisitiu per error quan l'actora ha venut voluntàriament els títols al FGD i impossibilitat de l'actora de retornar els títols; 5) manca d'acreditació del vici de consentiment invocat; càrrega probatòria de la informació facilitada; 6) condemna en costes.

3er) S'estén el recurrent sobre la naturalesa jurídica del contracte d'adquisició de deute subordinat, sobre que no es pot qüestionar la validesa i eficàcia de l'emissió ni del contingut obligacional dels títols, que seria competència dels Jutjats Mercantils ( art. 86ter LOPJ ).

4rt) E contracte objecte de la litis és l'adquisitiu: fa referència l'acció de nul litat a la compravenda de 26-6-2009.

5è) Entén que la consumació del contracte es produeix amb la compravenda en sí, en el bescanvi de cosa i preu; i, per tant, que des d'aleshores corre el termini d'exercici de l'acció de caducitat, de manera que està preclosa la possibilitat d'anul lar quan s'interposa la demanda.

6è) Acreditació del vici del consentiment i la seva càrrega de la prova: entén la recurrent que ha demostrat com li pertocava ( art. 217.7 LEC ) haver transmès la més plena i franca informació precontractual al comprador, tant atès el contingut de l'ordre de compra com el temps transcorregut sense queixa.

7è) Són actes contradictoris amb l'exercici de l'acció la venda de les accions. Tampoc li permet complir les exigències de l' art.1 303 Cc en no poder retornar els títols (confirmació tàcita ex arts. 1309 i 1311 CC )

8è) subsidiàriament demana la no imposició de costes atès que hi ha disparitat de criteris quant al dies a quo de transcurs del termini de caducitat.

Postula la revocació i la desestimació íntegra de la demanda.

S'oposa al recurs la representació de la part actora (f. 191 i ss.) pels següents motius:

1er) Es remet a l'escrit de demanda.

2on) quant a la naturalesa del contracte, l'únic de relleu aquí és que es tracta de productes complexos sobre la venda dels quals planen unes rigoroses normes relatives a com i de què s'ha d'informar prèviament al client. Quant a la caducitat, es remet a la doctrina constant de les AAPP sobre que estem davant d'un contracte de tracte successiu que no comença a caducar fins que no s'ha consumat.

3er) Quant a l'acreditació del vici concorrent, resulta palès que la demandada no ha informat a l'actora dels riscos del producte. L'actora va usar de mandatari verbal son fill i mai va ser informada de res. La testifical d'aquest fill revela que li van oferir el producte i que ell va demanar que no fora ni de risc ni que no cotitzés a borsa i que pogués disposar del capital quan el necessités (min. 16:02 a 16:17 DVD), característiques totes elles confirmades per l'entitat que li va assegurar que es tractava d'un producte segur, amb màxima rendibilitat, sense risc de pèrdua de capital i recuperable en qualsevol moment, avisant amb una setmana o dues d'antelació (min. 17:29 a 18:53 DVD), restant acreditat que l'entitat no va facilitar cap tríptic (min. 19:26 a 19:43 DVD)

Ni la documental (contracte d'ordre de compra) tampoc aporta res, no detalla que és l'AIAF, quina és la durada o venciment del producte, els riscos, etc. Només deixa clara la situació del comprador en l'ordre de preferències en casa de fallida de l'emissor. I a més diu que es tracta d'un producte conservador per a persones que volen assumir pocs riscos o amb un termini d'inversió molt curt. I ressalta el fet que no es va realitzar cap test amb l'excusa, per part de l'entitat, de no haver- lo pogut fer, amb clara infracció de l'art. 79 bis LMV.

El testimoni Sr. Marco Antonio , antic empleat de la demandada, va deixar clar que si bé no va assessorar aquesta operació sí va dir què és allò que solien dir als clients, destacant que se'ls deia que no tenia risc, que per vendre es necessitava preavís de 4-5 dies, que hi havia moltíssima demanda, (min. 29-30 DVD) i que no coneixia que les obligacions subordinades tinguessin cap mena de risc (min. 31:10 a 31:15 DVD) per bé que va admetre que no era un producte adient per al client (l'actora no sap llegir ni escriure) però que potser per al fill sí (min. 31:45 a 32:17 DVD)

4rt) No hi ha cap acte contradictori amb l'exercici de l'acció: la pròpia entitat s'ha acreditat que recomanava la venda de les accions per tal de recuperar part de la liquiditat abans no valguessin res, perquè les accions no cotitzaven a borsa (min. 36:20 a 37:40 DVD). Venda que a més és nul la (arg. ex art. 1208 CC ) per propagació d'ineficàcia.

Postula la confirmació amb costes.

Segon.La anàlisi de l' actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) L'actora (73 anys al temps de la demanda, 3-1-2014), clienta de més de 20 anys d'antiguitat de la demandada, insta la nul litat del negoci adquisitiu de 10 títols de deute subordinat 7a emissió de la demandada per import de 15.000 subscrita a través del seu fill (l'actora no sap llegir ni escriure) el 26-6-2009.

La tesi de l'actora és que li va tocar un cupó de la ONCE i que va demanar-li al seu fill que s'adrecés a l'oficina de la caixa i demanés consell sobre quina era el dipòsit que més li convenia, amb un doble condicionant, que no volia assumir riscos de pèrdua d'estalvis i que volia recuperar els diners en un marge curt de temps quan ho necessités. Amb aquests indicadors els empleats de la caixa van recomanar al fill un 'nou dipòsit' que s'estava comercialitzant que donava major rendibilitat que els convencionals i era més avantatjós, perquè permetia als clients disposar del capital en qualsevol moment, que el capital estava en tot moment garantit, que no tenia risc i que per recuperar-lo només calia avisar amb dos o tres dies d'antelació.

Que només amb aquesta informació es va contractar el 26-6-2009. El fill va agafar els papers, se'ls va endur a casa, va signar la mare i els va retornar a l'entitat.

Se li va lliurar solament l'ordre de compra (f. 35-36, no indica ni els rendiments a percebre, ni la durada del producte o venciment, que com a perfil de producte s'indica que és conservador, per a clients que vulguin assumir pocs riscos o amb un termini d'inversió molt curt, i on s'indicava que no havia estat possible determinar la conveniència d'aquella operació al no haver estat possible realitzar el test de conveniència -que ja era preceptiu- i que per aquella raó l'entitat restava exonerada de responsabilitat (!) per dita inversió) i el contracte de custòdia i administració de valors (f. 37 i ss.), sense oferir ni informació, ni explicacions, ni facilitar fulletó informatiu de cap mena.

Es va veure obligada a bescanviar els títols per accions el juny de 2013. Va rebre una carta aleshores (f. 41 i ss.) on se li deia que el FROB havia ordenat la recompra obligatòria de les participacions per a ser aplicada a l'emissió de les noves accions o la constitució d'un dipòsit bancari indisponible; i que el FGD havia anunciat una oferta de compra que es va haver d'acceptar abans del 12-7-2013. La venda s'ha fet per 11.635,60 € amb una pèrdua de 3.364,40 €, moguda per la por de perdre-ho tot a data 18-6-2013 (f. 43 i ss.)

Acompanya una qualificació de minorista (f. 40) ben sorprenent perquè no es va fer cap test, de data 26-6-2009, sol licitud d'arbitratge (f. 48) i denegació (f. 51).

b) Es va assenyalar per a la vista el 25-6-2014 per Decret de 3-2-2014 (f. 63 i ss.)

c) Al judici celebrat el dia 25 de juny de 2014 (f. 129 i DVD), la part actora s'afirma i ratifica (min. DVD) i demana una sentència conforme a la demanda.

La demandada manifesta (min. i ss. DVD) oposar-s'hi negant que concorri vici del consentiment, que constitueix enriquiment injust que d'estimar-se la nul litat i a virtut de l' art. 1303 CC s'imposi a la demandada l'interès legal del 4%, molt superior al que hauria obtingut l'actora de mantenir els estalvis en un termini fix. Sosté que ha complert totes les obligacions informatives. Que no va actuar com assessora sinó comercialitzadora. Nega també la possibilitat de restitució de prestacions de forma recíproca atès que la demandada no pot complir l'exigència de l' art. 1303 CC de retornar els títols, que ja no té. Que no es pot declarar la nul litat del bescanvi obligatori per menys preu perquè fou una resolució administrativa la que el va determinar. I ressaltà que en cas de nul litat l'actora hauria de retornar els beneficis obtinguts.

Com a prova l'actora demana la documental per reproduïda i la testifical del Sr. Marco Antonio .

Aporta la demandada un programa compromís signat per l'actora (f. 117-118) segons el qual l'entitat a data 18-6-2013 es comprometia a abonar un màxim d'un 1,5% anual sobre el volum de fons d'inversió i plans de pensions i un 2% sobre el volum anual del nominal de deute subordinat i un 4% sobre els productes de venciment perpetu de manera que a l'actora se li abonaven semestralment 150 € per tenir un volum de 47.637 € a 31-5-2013; acompanya també el fulletó de la setena emissió (f. 119 i ss.) sense cap signatura i apunts comptables ni sumats ni auditats dels rendiments obtinguts per l'actora (f. 121 i ss.) així com la informació fiscal corresponent als exercicis 2009-2012 (f. 125 girat i ss.) Demana així mateix la documental per reproduïda i la declaració de l'esmentat testimoni.

No es transcriu la declaració testifical en tant que la sentència la refereix de forma suficient.

Tercer.La sentència d'instància, de data 10-7-2014 (f. 130 i ss.), en base a la documental i a la testifical, estima la pretensió actora.

Entén, després d'examinar la naturalesa dels títols, la seva complexitat i els riscos inherents, examina d'ofici la caducitat, no invocada per la demandada, i entén que no ha començat a córrer sinó des de la consumació del contracte, consumació que situa en el compliment de les recíproques prestacions (quant menys la de custòdia), i que com que les relacions entre les parts no van acabar fins l'any 2013, no és fins aleshores que podia començar a córrer un termini que en cap cas s'ha exhaurit.

Entén també que estem davant d'un cas d'assessorament atès que la iniciativa va partir de la recomanació de l'entitat.

Entén també que hi ha hagut infracció de la normativa sobre informació necessària i prèvia al contracte, començant per què no s'ha fet cap test (art. 78 bis LMV) i que no s'ha donat en cap cas en la forma de l'art. 79 bis LMV, que al moment de la compra ja era sota l'àmbit de la legislació europea MiFID.

La testifical del Sr. Marco Antonio demostra que no s ela va informar (ni a ella ni al seu fill) de que es tractava d'un producte complex i perillós amb el que es podia perdre capital, que només se li va dir que era segur i que donava un xic més d'interès, que es venia a qualsevol client de l'entitat, fins i tot als de perfil conservador i estalviador i aversius al risc. No hi ha cap prova documental a l'actuat que demostri la més mínima comunicació d'aquests riscos per escrit. I tampoc de l'ordre de compra en resulta cap informació plena. Com tampoc consta lliurat cap fulletó informatiu.

També, en base a considerar que hi ha hagut assessorament, troba a mancar el Jutjat el test d'idoneïtat.

Qualifica aquesta manca d'informació de causa directa d'una mala representació que constitueix error essencial, substancial i invencible.

Estén la nul litat a la venda posterior de les accions al FGD. En base a la sent. TS de 17-6-2010 i en base a la doctrina que l'ha configurat en base de l' art. 1208 CC .

Aclareix que certament no procedeix declarar la nul litat del bescanvi obligatori de participacions en accions, ordenada pel FROB en ser un acte administratiu no revisable en seu civil.

En conseqüència, declara la nul litat i condemna la demandada a abonar orestituir íntegrament el capital invertit, 15.000 €, rebut com a preu per la contractació de les obligacions subordinades, més els interessos legals meritats per dita quantitat des de la data de la subscripció de les ordres de compra fins el dia de la venda (26 de juny de 2013), més els interessos legals meritats de la quantitat de 3.364,40 euros des del dia de la venda, quantitats que seran minorades amb els interessos rebuts trimestralment per l'actor, més els interessos corresponents, així com amb deducció de l'obtingut amb la venda al FGD (11.635,60 €) amb els seus interessos, a determinar la quantitat resultant en execució de sentència. Amb costes a a la demandada.

Quart.El primer i segon motius no tenen substància pròpia en tant que es limiten el primer a relatar un seguit de fets provats que no vinculen l'acció revisora de la prova per part del Tribunal i el segon a enumerar els veritables motius de recurs.

Cinquè.El tercer motiu tampoc té cap substància en la mesura que la naturalesa del títol valor obligació de deute subordinat ningú la qüestiona, com ningú està qüestionant la validesa de l'emissió ni dels títols quant als eu contingut.

Sisè.El quart motiu de recurs i primer real entén que concorre la caducitat en tant que la consumació del contracte va tenir lloc al mateix temps que la perfecció d'aquest.

No es pot acollir.

Com és conegut, aquesta secció no comparteix la doctrina d'instància exposada quant al moment de consumació del contracte. A banda d'haver-ho avançat en nombroses resolucions d'aquesta secció i d'altres, com les invocades de la secció 13a de 25-7-2014 i 4a de 25-4-2015, el propi Tribunal Suprem ha establert clarament des de 12-1-2015 que en aquest tipus de contractes, de tracte successiu i no pas de tracte únic, la consumació no es produeix amb la perfecció del contracte sinó des del seu complet compliment o incompliment. En el cas que ens ocupa és obvi que el contracte va tenir un aparent compliment fins juny o setembre de 2013, moment en que també la part ara actora va poder ser conscient del que succeïa i des del qual va poder instar l'acció de nul litat.

En realitat la doctrina de la consumació com adies a quodel termini de caducitat ha estat superada per la recent jurisprudència del TS que entén que no comença en cap cas a córrer el termini sinó des del moment mateix en que la part perjudicada coneix de la concurrència de la causa de nul litat en qüestió, l'error.

En darrer terme, certament, en casos de nul litat de l'adquisició per error basat en manca d'informació precontractual sobre el producte, la discussió sobre si el negoci es va consumar amb el pagament del preu i el lliurament dels valors o no està aquí fora de lloc en tant que, tot i en el cas d'admetre la tesi del recurrent al respecte, de dita consumació no dependria eldies a quode cap termini de caducitat aplicable a l'acció de nul litat exercitada i triomfant en aquest litigi ja que l'essencial és el moment en que el subjecte s'adona d'haver incorregut en l'error (sent. TS 15-1-2015). Aquí la contractació és de 26-6-2009 i fins juny de 2013 en que es posa de manifest la necessitat de bescanviar i després de vendre els valors no es desfà l'error existent quant a la liquiditat del producte i la manca de risc capital. Quan s'interposa la demanda el 3-1-2014 no han passat, evidentment, quatre anys.

Setè.El cinquè motiu de recurs, segon real, entén que no concorre error en tant que constaria plenament informada la part ara actora abans de contractar.

No es pot acollir.

Es tracta d'una clienta que a banda de ser d'avançada edat i sense estudis s'ha demostrat que no sap llegir ni escriure. En aquestes condicions els requisits de prèvia i plena informació cobren un especial relleu i cal demostrar de forma molt més exhaustiva l'acompliment dels requisits dels arts. 78, 79 bis i concordants de la LMV.

No és el cas.

Però és que fins i tot en el negat cas de que hagués pogut comprendre el contingut d'una documentació informativa, aquesta no apareix enlloc.

Només consta lliurada l'ordre de compra, que no indica ni els rendiments a percebre, ni la durada o venciment del producte, al qual se'l qualifica de conservador; i es constata que no s'ha fet el test de conveniència -ja obligatori aleshores- autoalliberant-se l'entitat demandada de tota responsabilitat alhora que emetent una sorprenent qualificació com a minorista de l'ara actora que no sabem d'on pot haver sorgit.

Per acabar-ho de completar, la testifical de l'empleat Sr. Marco Antonio , que hauria intervingut en la compra, demostra clarament que no fou informada de que es tractava d'un producte complex i arriscat amb el que es podia perdre capital. Se li dir només que era un producte segur i que donava una rendibilitat molt interessant, arribant a reconèixer que sovint es comercialitzava a tota mena de clients de perfil fins i tot conservador i amb aversió al risc.

La causa de nul litat no pot ser més clara i concorrent en aquest cas: hi hagué una molt deficient informació que no podia donar per resultat sinó una molt esbiaixada representació del quadre d'efectes del producte contractat, entre ells el risc capital. Estem en el cas d'haver de confirmar el pronunciament de nul litat ex arts. 1265 i ss. CC .

Vuitè.El setè motiu de recurs i tercer real entén que en aquest cas concorren actes contradictoris amb l'exercici de l'acció de nul litat, com és el cas de la venda posterior de les accions al FGD. I el fet de no poder disposar ni, per tant, retornar els títols ( arts. 1309 i 1311 CC ).

No pot prosperar.

En primer lloc cal dir que per l'aplicació de la doctrina de l'expansió de la nul litat del primer contracte als posteriors, la venda al FGD també ha estat considerada nul la com a veritable negoci voluntari. I aquesta nul litat expressament no ve impugnada en alçada.

En segon lloc, tot i que acceptéssim que estem davant d'un acte vàlid i eficaç d'alienació de les accions, certament caldria tenir en compte que els títols originals també han desaparegut, en aquest cas per intervenció d'un acte d'autoritat de l'Administració bancària interventora de la demandada, el FROB, sense que això hagi tret cap dels drets en principi reconeguts al client segons la documental d'oferta lliurada al seu moment. I el mateix quant a la venda posterior de les accions al FGD. A la immensa majoria de clients, per no dir a tots (també és el cas de l'ara actora), l'ara demandada els va assegurar per escrit que podien exercitar les accions davant dels tribunals i recórrer a arbitratge per tal de recuperar els diferencials i molts van intentar acudir a aquesta darrera via i aquesta porta també se'ls va tancar per l'entitat.

Ha quedat clar per la testifical del Sr. Marco Antonio que la pròpia entitat animava a vendre-les al FGD assegurant que era la única i darrera potser oportunitat de recuperar part de la inversió, ja que eren accions no cotitzades a borsa i que en si mateixes no valien res.

En cap cas cap dels dos fets (conversió forçada i posterior venda) pot ser contemplat objectivament com acte propi amb una indubtable intrínsec contingut convalidador o confirmador. En cap moment d'aquests dos esdeveniments s'ha plantejat la part ara actora renunciar cap acció ni el dret a exercitar-la. Només traspuen aquests fets una voluntat clara de recuperar com fora una part de la inversió.

No se li pot demanar al ciutadà ordinari, que ja ha passat per l'experiència de trobar-se sense capital d'un dia per altre de forma inesperada, que fredament esperi pacientment l'acció lenta però inexorable de la Justícia quan existeix mentrestant una mínima possibilitat de recuperar part del perdut, i de la mateixa manera que caldrà lloar la intervenció que l'entitat emissora i generadora de tot aquest conflicte hagi pogut tenir, si n'ha tingut cap, en la decisió de l'Autoritat Interventora d'arbitrar aquesta via d'escapament parcial on el re-comprador és, en suma, el mateix grup empresarial causant del dany, alhora (i és el que ara ens ocupa) no podem deixar d'establir que és altament reprovable, jurídica i èticament, que l'ara recurrent defensi la suposada plena validesa de semblant instrument exclusivament per tal de defugir la seva responsabilitat total en la causació de l'efectiu dany reclamat.

En tercer lloc, la pèrdua consecutiva de les accions, venudes, no és impediment a que l'acció de nul litat desplegui ara i aquí els efectes de l' art. 1303 CC .

Certament, sostenir la tesi de la recurrent seria infringir de forma frontal l'art. 1307: l'actor no té títols que retornar però sí els guanys adquirits amb aquests títols que retornar, més el seu valor, que actualment és zero.

També s'infringiria frontalment l'art. 1309. Com ja hem establert més amunt, l'acció no s'ha extingit per la venda de les accions al FGD.

Novè.El vuitè motiu de recurs, quart motiu real, subsidiàriament, demana la no imposició de costes atesa la disparitat de criteris entorn de l'establiment de la caducitat.

No pot prosperar.

Certament la doctrina del TS data de 12-1-2015, és posterior a la sentència de primera instància (10-7-2014 ). Però encara que el TS no hagués establert aquesta novedosa doctrina, estem davant d'un cas clar de no consumació fins l'incompliment definitiu de la part demandada, el juny de 2013, quan el producte esdevingué totalment il líquid i irrecuperable el capital, doctrina que compartia aquesta Sala amb altres seccions d'aquesta Audiència des de força abans. De manera que no concorren motius per a la no imposició de les costes de primera instància.

Tot el que determina la desestimació íntegra del recurs i la plena confirmació de la sentència d'instància.

Desè.Plena confirmació que imposa, ex art. 398 LEC , les costes de l'alçada a la part recurrent.

PART DISPOSITIVA

Fallo

Desestimo íntegramentel recurs d' apel lació interposat per la representació de la part demandada contra la Sentència dictada a data 10 de juliol de 2014 pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Mataró a les actuacions de procediment verbal núm. 17/2014 (Rotlle núm. 702/2015) queconfirmo íntegrament, amb imposició de les costes de l'alçada a la part recurrent.

La desestimació total del recurs determina per al recurrent la pèrdua del dipòsit constituït per recórrer.

Així, per aquesta Sentència, tot jutjant definitivament, ho pronuncia, mana i signa aquest Tribunal.

I, un cop ferma aquesta sentència, retorneu les actuacions originals al Jutjat de la seva procedència, amb testimoniatge d'aquesta per al seu compliment.