Sentencia Civil Nº 112/2012, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 465/2011 de 28 de Febrero de 2012

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ CATORZENA

Rotlle 465/11

Judici Verbal núm. 949/2010

Jutjat de 1a. Instància núm. 7 de Arenys de Mar

S E N T È N C I A Nº 112/2012

Barcelona, vint-i-vuit de febrer de dos mil dotze

La Magistrada de la Secció Catorzena de l'Audiència Provincial de Barcelona, la Il·lma Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA, HA VIST en apel·lació les actuacions número 465/2011, seguides pels tràmits del judici verbal núm. 949/2010 en el Jutjat de 1a Instància núm. 7 d'Arenys de Mar a instàncies del Sr. Martin representat pel Procurador Sr. Francisco Pascual Pascual, contra Promocions Immobiliàries Pinedol, S.L. representada pel Procurador Sr. José Rafael Ros Fernández, les quals es troben pendents de ser resoltes en virtut del recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la part demandada contra la sentència dictada el dia 28 de gener de 2011 pel Jutjat de 1a. Instància.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: "FALLO: Que estimando íntegramente la demanda promovida por el Procurador de los Tribunales D. Manuel Oliva Rosell, en nombre y representación de D. Martin contra "Promocions Inmobiliaries Pinedol, SL", he de condenar y condeno a la demandada a abonar, a D. Martin la suma dineraria de tres mil doscientos noventa y siete euros con ochenta céntimos (3.297'80 euros), más el interés legal del dinero, que comenzará a devengarse desde el día 28 de septiembre de 2010 (fecha de presentación de la demanda) hasta el día de la presente resolución. Y el interés legal del dinero incrementado en dos puntos se devengará respecto de la total cantidad adeudada desde la fecha de esta sentencia hasta su completo pago de conformidad con lo prevendio en el Art. 576.1 de la LEC .

Así mismo condeno a la parte demandada al pago de las costas procesales".

SEGON.- La representació processal de la part demandada apel·là contra la sentència dictada en data 28 de gener de 2011 pel Jutjat de 1a Instància núm. 7 d'Arenys de Mar en base als arguments que consten en el seu escrit, del qual es va donar trasllat a la contrapart que s'hi va oposar, remetent-se les actuacions a aquesta Audiència Provincial.

Fundamentos

PRIMER.- Promocions Inmobiliàries Pinedol, SL apel·la contra la sentència que la condemna a pagar al Sr. Martin la suma de 3.297,80€.

El Sr. Martin mantenia que aquest deute deriva del consum d'electricitat en una finca que va vendre a la immobiliària i que hagut de satisfer a la companyia perquè la compradora no va canviar de nom el contracte.

La sentència de 1a instància desestima l'excepció de prescripció que la demandada oposà respecte les factures anteriors a finals del 2006. I respecte la resta, considera acreditat que es va produir el subministrament de llum, que la compradora sabia que les cases que hi havia a la finca estaven ocupades i no els va interessar ni donar de baixa els comptadors ni desallotjar les cases durant un cert temps.

En el recurs, insisteix la demandada en la prescripció de l'acció respecte les factures emeses entre 2003 i 2007, que no havien d'haver estat abonades pel Sr. Martin , i la inexistència d'una obligació per part seva d'abonar l'electricitat subministrada a unes casetes que desconeixia que estaven ocupades. Al·lega que s'ha invertit la càrrega de la prova, s'ha valorat erròniament la practicada i s'han infringit els articles 121-9 i 121-21 CCCat, el 217 i el 376 LEC així com el 1158 i el 1282 CC .

SEGON.- Promociones Inmobiliarias Pinedol, SL va adquirir la propietat de la finca que l'ara demandat li va vendre el 27 de març de 2003. A la finca hi havia una edificació on els venedors tenien el seu habitatge i una altra on hi havia un hostal-restaurant llogat a tercers. L'administrador de la demandada no ha pogut precisar quantes cases o habitacles separats hi havia perquè, segons admet, només va examinar la finca superficialment atès que la seva intenció era constituir.

No es un fet discutit que el Sr. Martin va entregar a la compradora la possessió de la finca. Les edificacions disposaven d'energia elèctrica subministrada per Endesa i la compradora no ho podia desconèixer, si més no, respecte el restaurant que estava llogat a tercers. Pel que fa a la casa on vivia el venedor amb la seva esposa, explica aquest litigant que quan va vendre va estar un temps per treure totes les seves coses i quan va acabar de fer-ho li va preguntar al Sr. Doroteo què volia que fes amb el comptador de la llum i que aquest li va dir que no el donés de baixa perquè, durant un temps hi anirien a viure uns familiars. El Sr. José , que va intervenir com a intermediari en aquesta operació, ha ratificat que va succeir així . I no s'aprecien motius per no valorar les declaracions d'aquest testimoni quan les al·legacions d'enemistat i imparcialitat en què la demandada ha fonamentat la tatxa estan mancades de prova.

En tot cas, i si no hagués succeït així, resulta inversemblant que Don. Doroteo no hagués tramitat la baixa d'un servei que no podia desconèixer doncs la subministradora enviava les factures per l'energia consumida a la finca on es feia el subministrament, que era propietat i es trobava en possessió de la propietat. Després d'adquirir la finca, el nou propietari tenia l'obligació de comunicar la transmissió a la companyia perquè s'efectués el canvi de titularitat. Com es raona per la Secció 1a d'aquesta Audiència Provincial en sentència d'11 de novembre de 2008 , en un supòsit no molt diferent al present, és aquella "una obligación que deriva del art.1258 CC , en la medida en que resulta absurdo pretender que el vendedor de un inmueble pueda continuar ostentando la titularidad de tales suministros".

Promocions Inmobiliaries Pinedol no va comunicar el canvi de titularitat ni va atendre les factures (d'un comptador des d'agost del 2003 i de l'altre, des d'octubre del 2005) i fou llavors que Endesa va dirigir la reclamació contra el titular del contracte. A aquesta companyia no se li havia comunicat la transmissió (tots dos litigants neguen haver-ho comunicat a la companyia) i per tant davant d'ella era l'anterior propietari que havia subscrit els contractes de distribució i que continuava sent el titular, l'obligat a abonar-li les factures sens perjudici de les accions de repetició que considerés oportú exercir contra el nou propietari o ocupants que havien fet ús del servei. D'aquesta manera el Sr. Martin degudament assessorat, va abonar les factures que li reclamava Endesa i abans que transcorregués qualsevol termini de prescripció, a comptar des que efectuà el pagament ( dies a quo segons reiterada jurisprudència; SSTS 29 d'octubre de 1997 i 15 de novembre de 2010 ), reclamà a la promotora a qui va vendre la finca les quantitats que va abonar per aquells conceptes.

La part demandant fonamenta la reclamació en l' article 1158 CC . Estableix aquest precepte que "el qui pagui per compte d'un altre pot reclamar del deutor el que hagi pagat, mentre no ho hagi fet contra la seva voluntat expressa".

En relació aquest precepte raona el Tribunal Suprem en sentència de 28 de juny de 2010 que " el fundamento último de todo derecho de reembolso está en la proscripción del enriquecimiento injusto o sin causa, como principio de equidad que es base del Derecho patrimonial. El derecho de reembolso -entendido este último concepto en términos amplios, integrante de otros como reintegro, repetición o regreso- está reconocido en supuestos específicos, que no son sino una especificación del principio que veda el enriquecimiento sin causa [...] . Como principio informador para determinar las consecuencias de las relaciones patrimoniales, esta Sala ha admitido su virtualidad incluso en controversias con origen en una relación contractual, no obstante, el carácter subsidiario de la aplicación del enriquecimiento injusto, como es el caso de la STS de 26 de julio de 2000 " . Precisament perquè l'origen de l'acció de reemborsament que recull l' article 1158 CC està en el principi que prohibeix l'enriquiment injust, el Tribunal Suprem ha entès que era possible "atendiendo al fundamento de la norma, la aplicación analógica al supuesto en el que, si bien no se produce, en puridad, el pago por un tercero de una obligación establecida con anterioridad, hay una atribución patrimonial que evita el nacimiento de la obligación ( STS 20 de diciembre de 2007 )".

En el present cas, ha de prosperar l'acció de reeemborsament, reintegrament o repetició que exerceix el demandant en reclamació de les quantitats que ha hagut d'abonar a Endesa pel subministrament d'energia elèctrica a la finca quan ja l'havia venut a la demandada i que va assumir com a titular del contracte per no haver efectuat el comprador canvi de titularitat. D'altra manera es produiria un enriquiment injust que és precisament el que proscriu aquell precepte, com ha puntualitzat la jurisprudència.

No pot pretendre la demandada que el demandat, en rebre la reclamació d'Endesa deixés d'atendre la reclamació i s'aboqués a un procediment de resultat incert amb els costos econòmics que això li havia de suposar.

Al·lega la demandat que el Sr. Martin podia haver oposat a Endesa la prescripció de l'acció respecte algunes de les factures i que si no ho va fer, ara no pot repetir. Ho fonamenta erròniament en l' article 121-9 CCat perquè aquest precepte es refereix a un supòsit diferent. El que preveu aquest precepte és que aquell que ha pagat sense oposar la prescripció no pot pretendre després reclamar (repetir) a qui ha pagat, el que voluntàriament va abonar.

Finalment, només afegir que la prescripció produeix l'efecte d'extingir l'obligació si s'al·lega i es declara, cosa que en el present cas no ha succeït. El Sr. Martin va abonar el deute que li reclamava Endesa sense que se li pugui exigir que s'aventurés en un o dos litigis per oposar una prescripció que perfectament podia haver no estat estimada segons la prova que es practiqués per la companyia.

En definitiva, i en base als anteriors raonaments la pretensió de la demandant havia de prosperar i per tant, ha de ser confirmada la sentència que així ho acorda.

TERCER.- Les costes de l'apel·lació són a càrrec de l'apel·lant ( articles 394.1 i 398.1 de la Llei d'enjudiciament civil ).

QUART.- La desestimació del recurs comporta la pèrdua del dipòsit constituït per recórrer (apartat 9è DA15 LOPJ).

Fallo

Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Promocions Immobiliàries Pinedol, S.L. contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a. Instància núm. 7 d'Arenys de Mar en data 28 de gener de 2011 en el procediment del qual deriven aquestes actuacions, CONFIRMAR aquesta resolució amb imposició a l'apel·lant de les costes que deriven de l'apel· lació.

ES decreta la pèrdua del dipòsit constituït per recórrer.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació sempre que la resolució del recurs presenti interès cassacional, per escrit presentat davant d'aquest tribunal dintre del termini dels vint dies següents a la seva notificació.

Un cop notificada i ferma aquesta sentència, s'han de tornar les actuacions originals al Jutjat de procedència amb testimoniatge d'aquesta resolució per al seu compliment i deixant-ne una certificació en el present expedient.

Així ho pronuncio i ho signo.

PUBLICACIÓ.- En el dia d'avui, i un cop signada per la Magistrada que l'ha dictat, es dóna a l'anterior sentència, la publicitat que ordenen la Constitució i les Lleis. En dono fe.