Sentencia Civil Nº 112/2015, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 1, Rec 507/2013 de 20 de Marzo de 2015

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ PRIMERA

ROTLLE NÚM. 507/2013

Procedent del procediment Verbal núm. 910/2012

Tramitat pel Jutjat de 1a. Instància núm. 54 Barcelona

S E N T È N C I A NÚM. 112

Barcelona, 20 de març de 2015

La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, actuant com Tribunal Unipersonal, ha vist el recurs d'apel·lació número 507/2013interposat contra la sentència dictada en data 3 de maig de 2013 en el procediment núm. 910/2012, tramitat pel Jutjat de 1a Instància núm. 54 Barcelona. Ha estat recurrent ENDESA DISTRIBUCION ELÉCTRICA, S.L.U.i apel·lat SEGURCAIXA SAi pronuncia en nom de S.M. el Rei d'Espanya, la següent resolució.

Antecedentes

PRIMER.-La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: 'Vistos los anteriores autos, Debo ESTIMAR y ESTIMO PARCIALMENTE la demanda interpuesta por SEGURCAIXA S.A., representada por el Procurador Don/Doña JAVIER SEGURA ZARIQUIEY, contra ENDESA DISTRIBUCIÓN ELECTRICA S.L. y condeno a la demandada a abonar a la actora la cantidad de 2.596 euros más el interés legal de demora desde la demanda. Y en cuanto a las costas, no se hace especial pronunciamiento.'

SEGON.-Les parts esmentades han manifestat en els escrits respectius d'apel·lació o, si s'escau, d'impugnació les seves peticions i arguments en què les fonamenten, segons consta en les actuacions.

Fonamenta la decisió del Tribunal d'aquesta resolució la Magistrada Il·lma. Sra. Maria Dolors MONTOLIO SERRA.

Fundamentos

PRIMER.-SegurCaixa SA exercita l'acció que li concedeix l'article 43 LCAsseg en reclamació de la indemnització que ha satisfet a la seva assegurada pels danys que ha patit en diversos elements del seu habitatge a causa d'alteracions en la tensió que van tenir lloc durant els dies 8 i 9 de febrer de 2011.

La demandada s'oposa a la demanda. Explica que fa uns anys se li va concedir un subministrament provisional d'obra i no s'ha legalitzat la instal·lació malgrat el termini transcorregut. El provisional d'obra ja havia caducat abans que succeís aquest sinistre i no ha legalitzat posteriorment malgrat els requeriments que li han enviat. De fet s'han detectat diversos fraus que han dut a desconnectar-lo fins a tres vegades. Nega que s'hagués produït alguna incidència en aquelles dates i subsidiàriament, oposa pluspetició.

La sentència estima en part la demanda. Entén que la demandada no ha acreditat que la causa dels danys no li sigui imputable i per aquesta raó aprecia responsabilitat en la demandada. No obstant, redueix la indemnització reclamada en aplicar una reducció del 20% per depreciació.

Endesa Distribución Eléctrica, SLU recorre en apel·lació dita resolució. Invoca errònia valoració de la prova documental d'aquesta part i de la pericial, en especial la de la demandada. Insisteix que la causa d'aquells suposats danys s'han de buscar en les irregularitats en la instal·lació del client.

SEGON.-Segurcaixa SA imputa els danys que haurien patit diversos electrodomèstics que hi havia a l'habitatge objecte de l'assegurança concertada amb el seu propietari a les alteracions de tensió que s'haurien produït durant els dies 8 i 9 de febrer del 2011. La reclamació per danys es fonamenta en una mala prestació del servei contractat ( art.1101 CC ) en relació amb la Llei reguladora del sector elèctric i la llei catalana 18/2008 de 23 de desembre.

Plantejat el recurs en els termes abans exposats, es fa necessari començar per fer referència a aquella reiterada jurisprudència segons la qual la imputació de responsabilitat, qualsevol que sigui el criteri que s'utilitzi( subjectiu o objectiu), exigeix com a requisit indispensable, la determinació de nexe causal entre l'agent i la producció del dany ( SSTS 11 de febrer de 1998 , 30 de juny del 2000 ), que s'ha de basar en una certesa probatòria.

Aquest indispensable nexe de causalitat es perfila com un problema de imputació. S'apreciarà, per tant, nexe o relació de causalitat quan els danys i perjudicis pels quals es reclama indemnització es produïren o necessàriament derivarien d'un acte o una omissió d'aquell a qui s'imputa la responsabilitat( STS 25 de setembre del 2003 ).

En els casos, com el present, en què es reclama per danys derivats d'una anomalia en la prestació del servei de subministrament elèctric no és d'aplicació el Títol 5è del llibre II del RDLeg 1/2007, de 16 de novembre, pel que s'aprova el text refós de la Llei General per la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries, perquè així es disposa en el seu article 115 .

El que estableix precisament l' article 139 ( de la mateixa manera que ho feia l ' article 5 de la Llei sobre productes defectuosos) és que el perjudicat (o l'asseguradora que exercita les accions que li corresponien a l'empara de l ' article 43 LCA ) que pretengui obtenir la reparació dels danys causats ha d'acreditar-ne el defecte, el dany i la relació de causalitat, és a dir que s'ha produït un mal servei i que aquesta ha estat la causa del dany pel que es reclama.

TERCER.-La llei que, a la data que es va produir el sinistre del que deriva el litigi, regulava la prestació d'energia elèctric era la Llei 54/1997 de 27 de novembre amb les modificacions introduïdes per la Llei 17/2007 de 4 de juliol( per adaptar-la a la Directiva 2003/54/CE).

En el seu article 41 establia l'obligació de les companyies distribuïdores de prestar el servei de distribució de manera regular i continua i amb els nivells de qualitat que es determinin així com mantenir les xarxes de distribució elèctrica en adequades condicions de conservació i idoneïtat tècnica.

En el seu article 50 preveia que ' el suministro de energía eléctrica a los consumidores sólo podrá suspenderse cuando conste dicha posibilidad en el contrato de suministro , que nunca podrá invocar problemas de orden técnico o económico que lo dificulte, o por causa de fuerza mayor o situaciones de las que se pueda derivar amenaza cierta para la seguridad de las personas o cosas'.

Pel seu cantó el Reial Decret 1955/2000, d'1 de desembre que regula les activitats de transport, distribució, comercialització i subministrament d'energia elèctrica fixa com un dels objectius aconseguir el manteniment d'un nivell adequat de connexió entre producció i demanda, així com garantir la seguretat i la qualitat del subministrament elèctric al menor cost possible per als consumidors. És en el seu article 99 que es configura la qualitat del servei tant en la quantitat del producte com en la seva continuïtat.

Del que s'ha indicat fins ara es desprèn que Endesa Distribución Eléctrica SLU té l'obligació de realitzar un subministrament continu i amb un nivell adequat de qualitat i que només queda eximida de la responsabilitat que en deriva del seu incompliment, si justifica que en aquell cas concorre força major ( segons la consideració que mereix a l'article 27) o l'acció de tercer ( art.25).

QUART.-Una nova i definitiva valoració de la prova practicada no permet tenir per acreditat que els danys que al·lega Segurcaixa i pels que reclama a l'empara de l' article 43 LCAsseg han estat causats per un mal servei d'Endesa Distribución Eléctrica, SLU. No es pot deixar de tenir present que el principi de possibilitat i facilitat probatòria que expressament recull l ' article 217 LEC no és aplicable només a la distribuïdora sinó també a la demandant.

Sorprèn, en primer lloc, que es pretenguin acreditar els danys pels que es reclama indemnització només amb un informe pericial que no mereix credibilitat suficient; si més no, com a única prova.

En aquest informe i malgrat indicar el seu emissor que s'havia personat a l'habitatge per comprovar i valorar els danys declarats, no s'acompanya cap fotografia ni tan sols s'indiquen quins són els elements de cada aparell que haurien resultar afectats. A l'acte del judici , i a resultes de les preguntes que se li formularen, el pèrit va reconèixer que van ser els tècnics que s'havien de fer càrrec de reparar aquests electromètrics els que li van dir el què havia succeït( sobretensió) i que no era convenient reparar. No obstant, aquest pèrit no va poder facilitar cap dada d'uns tècnics que, malgrat no haver reparat els aparells es van desplaçar al despatx del pèrit per explicar-li el què havien examinat i observat.

En definitiva, llevat de la declaració d'aquest pèrit d'assegurances ( col·laborador habitual de Segurcaixa com ell mateix va admetre), no hi ha cap prova d'aquells pretesos danys pels que es reclama i, sobretot, que la causa que els hauria provocat fos la prestació d'un mal servei per part de la distribuïdora .

En el present cas, i a aquests efectes, resulta especialment rellevant que, malgrat el que exposa el pèrit de l'asseguradora en el seu informe( habitatge ' con los correspondientes equipos y cuadros y medidas de protección en perfecto funcionamiento y de acuerdo al actual Reglamento de baja tensión') el cert és que la demandada ha acreditat que a l'habitatge es subministrava energia en base a un contracte 'provisional d'obres'. Acabades les obres i destinant la casa a habitatge habitual , els seus propietaris no ho van regularitzar. D'aquesta manera,la correcció de la instal·lació elèctrica de l'habitatge no ha estat comprovada i certificada per un tècnic autoritzat. De fet, ni tan sols es coneix en quin estat es trobava aquesta instal·lació. No es pot deixar de tenir present que la necessitat d'abordar una edificació obliga a realitzar una instal·lació merament provisional i que les mesures de seguretat i condicions que ha de complir una instal·lació d'aquest tipus són diferents de les que ha de complir una instal·lació en un immoble que ha de servir d'habitatge.

És perfectament factible que a la data del sinistre i malgrat la falta de regularització, la instal·lació elèctrica de l'habitatge complís de fet amb els requisits que li eren normativament exigibles però no hi ha cap prova que realment sigui així. No s'ha aportat cap butlletí d'instal·lador ni cap prova tècnica que acrediti que malgrat la falta d'aprovació i regularització, la instal·lació de l'habitatge era l'adequada i que no és la seva falta d'adequació la causa dels danys que haurien patit els aparells elèctrics.

Resulta especialment significatiu, en tot cas, que malgrat els diversos requeriments que l'empresa distribuïdora ha efectuat als propietaris perquè regularitzin la instal·lació, no només no ho han fet sinó que a més l'energia s'obté d'una forma tant anòmala com la que ha explicat el tècnic d'Endesa i consta a la documentació aportada per aquesta litigant.

En definitiva, en les anteriors circumstàncies i fins i tot en el cas que es tinguessin per acreditats els danys pels que es reclama, no es possible extreure la conclusió que la causa que els hauria provocat fos una mala prestació del servei per part de la distribuïdora i no pas la mateixa instal·lació interna; instal·lació interna de la que es desconeix l'estat i característiques i que només es troba emparada per una autorització provisional d'obra quan l'obra havia acabat i la construcció estava sent ocupada i servia d'habitatge als seus propietaris.

El recurs ha de ser, doncs, estimat i consegüentment desestimada la demanda.

QUART.-Les costes causades en la primera instància són a càrrec de la demandant, mentre que no es fa imposició de les costes que deriven de l'apel·lació ( articles 394.1 i 398.2 de la Llei d'enjudiciament civil)

Fallo

Estimar el recurs d'apel·lació interposat per ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA, SLU contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a. Instància núm. 54 de Barcelona en data 3 de maig de 2013 en el procediment del qual deriven aquestes actuacions i revocar aquesta resolució.

Desestimar la demanda formulada per SEGURCAIXA SA i absoldre lliurament la demandada ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA, SLU de les pretensions exercides contra ella en el present procediment.

Les costes causades en la primera instància són a càrrec de la demandant.

No es fa expressa imposició de les costes que deriven de l'apel·lació.

Amb devolució del dipòsit consignat a l'apel·lant.

La present sentència es susceptible de recurs de cassació si concorren els requisits legals ( art. 469 - 477-disposició final 16 LEC ), que se interposarà davant d'aquest Tribunal en un termini de vint dies a comptar des de la notificació de la present.

Un cop notificada i ferma aquesta sentència, s'han de tornar les actuacions originals al Jutjat de procedència amb testimoniatge d'aquesta resolució per al seu compliment i deixant-ne una certificació en el present expedient.

Així ho pronuncia i ho signa la Magistrada.