Sentencia CIVIL Nº 115/2017, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 294/2016 de 04 de Abril de 2017

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLO DE APEL LACIÓ Núm. 294/2016

JUDICI VERBAL Núm. 94/2015

JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA - FALSET

SENTÈNCIA

MAGISTRATS IL LMS. SRS.

GUILLERMO ARIAS BOO (President)

JOAN PERARNAU MOYA

MANUEL GALÁN SÁNCHEZ (Ponent)

Tarragona, a 4 d'abril de 2.017.

Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial elRECURS D'APEL LACIÓ interposat pel Sr. Luis María representat pel Procurador dels Tribunals Sr. Gracia Marías i defensat pel Lletrat Sr. Perí Vallverdú, contra la Sentència de 13 de gener de 2.016 dictada pel Jutjat de Primera Instància de Falset, judici verbal núm. 94/2015 , al qual figura com a part demandant l'apel lant, i com a parts demandades el Sr. Benjamín i GESTIÓN INMOBILIARIA COFRI, S.L. representats per la Procuradora dels Tribunals Sra. Alfaro Galán i assistits pel Lletrat Sr. Miró.

Antecedentes

PRIMER.La resolució recorreguda conté la següent Decisió:

'SE DESESTIMA la demanda interpuesta por Luis María , contra Benjamín y contra la mercantil Gestió Inmobiliària Cofri, SL, con imposición de costas a la parte actora.'

SEGON.Contra la esmentada resolució es va interposar recurs d'apel lació per la representació processal del Sr. Luis María .

TERCER.Donat trasllat del recurs a l'adversa, per aquesta es va formular oposició al mateix.

Fundamentos

PRIMER. Pronunciaments impugnats.

Interposa la representació processal del Sr. Luis María el present recurs d'apel lació contra la sentència recaiguda en el procediment i que desestima la demanda interposada pel mateix en exercici d'una acció de tutela sumària de la possessió. Impugna el pronunciament de la resolució d'instància que considera que'existen dudas en cuanto a la delimitación e identificación de la finca'(foli NUM000 ) objecte de pertorbació ja que al seu parer, la finca ha quedat perfectament identificada i, com a conseqüència, complint-se tots els pressuposts exigits per l'èxit de l'acció, inclòs el de presentar-se la demanda dins del termini de l'any, la sentència ha de ser revocada i la demanda estimada.

SEGON. Doctrina sobre l'interdicte de retenir / recobrar la possessió.

L' interdicte de retenir/ recobrar la possessió'es un procedimiento sumario posesorio y no declarativo del dominio o de cualquier otro derecho real, cuya finalidad no puede ser otra que la de conseguir un rápido aquietamiento entre las personas que se crean poseedoras de un mismo bien o con un mejor derecho a poseerlo y, en definitiva, el mantenimiento de la paz social; centrado o mejor aún,limitando el debate a dilucidar, de forma rápida y provisional, si se ha justificado o no, convincentemente, un simple hecho:si el o los actores ejercitantes del interdicto tienen- modalidad del de retener-o han tenido la posesión del terreno o del bien, en general, que se discute en el último año contado desde que se produjo la presunta perturbación -en el primer caso- o despojo -en el que nos ocupa- hasta la fecha en que la demanda interdictal se ha presentado ante el juzgado;dejando para el juicio declarativo correspondiente el examen sobre la existencia o no del derecho que legitime la posesión proclamada -dominio, usufructo, arrendamiento, etc.- ....... Así, en el interdicto de recobrar la posesión sólo se pueden discutir los siguientes extremos: 1) si el reclamante se halla en la posesión o tenencia de la cosa; 2) si ha sido despojado de ella por el demandado o por otra persona por orden de éste; 3) si los actos representativos de la inquietación o despojo por parte del demandado han sido consumados dentro del año en que se ejercita la acción interdictal, ya que de no suceder así, la caducidad de la misma es evidente por imperativo de lo prescrito en el párrafo cuarto del artículo 460 y número 1 del artículo 1968, ambos del Código Civil ; y 4) un elemento espiritual, un auténtico dolo, el animus expoliandi, que normalmente, aunque no siempre, se deduce del hecho de la perturbación. Ahora bien, en cuanto los interdictos son juicios posesorios de carácter sumario, encaminados a proteger el hecho actual de la posesión, no pueden debatirse en los mismos declaraciones de derecho o situaciones de ámbito complejo que se reservan para los declarativos ordinarios, centrándose estos juicios interdictales fundamentalmente en el reconocimiento del hecho de la posesión del demandante y en el despojo del oponente.

La legitimación activa en el interdicto de recobrar la posesión perdida la tiene u ostenta, de conformidad con lo prevenido por los arts. 446 del Código Civil y 250- 4 de la Ley Procesal , que viene a plasmar el clásico principio 'spoliatus ante omnia restituendum', todo poseedor o tenedor de una cosa mueble o inmueble o cualquier titular de un derecho susceptible de ser poseído que haya sido despojado de la posesión.

La legitimación pasiva corresponde al causante jurídico de la lesión posesoria; está legitimado pasivamente para soportar la acción interdictal el autor mediato o inductor y el autor material, pero no el autor instrumental. Autor mediato o por inducción es el sujeto que manda realizar el acto atentatorio de la posesión de otro, el determinante de la lesión posesoria. Autor material es aquel sujeto que, personalmente y por propia decisión e iniciativa, realiza el acto lesivo de la posesión. Y autor instrumental (mero ejecutor material o servidor de la ejecución) es aquél que lleva a cabo la acción perturbadora o despojante, personalmente, pero no por propia decisión, sino en interés ajeno y en cumplimiento de una orden recibida de otra persona; actúa por cuenta de tercero, siguiendo sus precisas indicaciones e instrucciones, merced a una relación de dependencia y subordinación funcional. Por tanto, el ejecutor material será autor material (y estará pasivamente legitimado), a no ser que conste con evidencia la existencia de una orden que lo transmute en mero ejecutor instrumental.

Finalmente, para que pueda prosperar la acción interdictal que nos ocupa, es preciso -aparte de los requisitos ya dichos de posesión y plazo de ejercicio dentro del año desde la perturbación o desde el despojo- que se determine con precisión y claridad los actos que integren el mismo y la persona o personas que los hayan realizado o intentado o bien de quien haya partido la orden de ejecución'(v. per totes SAP de Tarragona, secció 3, del 13 de gener de 2015 -ROJ: SAP T 159/2015 - ECLI:ES:APT:2015:159-).

TERCER. Aplicació al cas present.

De conformitat amb el que s'ha exposat, aquest Tribunal discrepa del motiu que la Jutgessa d'instància utilitza per desestimar la demanda, com és que'existen dudas en cuanto a la delimitación e identificación de la finca', ja que cap dubte existeix després de l'amplia discussió suscitada durant l'acte de judici i que va culminar amb la conclusió de que la finca discutida era la parcel la NUM001 del polígon NUM002 , tal i com s'aprecia al plànol obrant al foli NUM003 . Per tant, identificada la finca, aquest Tribunal haurà d'examinar la concurrència dels requisits de l'acció exercitada:

1r.- Si el reclamant estava en possessió o tinença de la finca:

De la declaració dels testimonis no existeix cap dubte de que la resposta ha de ser afirmativa: segons la testimoni Sra. Francisca , ella i l'actor van adquirir la finca; aquesta era conreada per ambdós quan eren parella, i després pel Sr. Luis María ; i les fotografies del document núm. 11 són de la finca; segons el testimoni Sr. Andrés , les fotografies són de la finca qüestionada; ell ha anat amb l'actor diverses vegades, inclòs per la verema del 2.013 o a donar un cop de mà; i el testimoni Sr. Ernesto el qual es va limitar a manifestar que feia anys que va estar a la finca i que era possible que les fotografies fossin de la mateixa, afegint que al juliol del 2.014 es va realitzar una sol licitud de modificació de titularitat per una immobiliària que van denegar per un problema de matriculació, quedant pendent del que digués la Justícia.

2n.- No hi ha discussió de que la part demandada és la que ha realitzat la pertorbació denunciada.

3r.- Els actes de pertorbació s'han produït dintre de l'any en que s'exercita la demanda interdictal, ja que la data de l'acta d'adjudicació dels béns (folis 243 i ss.) no és suficient per considerar que aquesta és la data d'inici de la pertorbació, mentre que, pel contrari, la part actora sí acredita que la finca qüestionada figurava al seu nom al registre del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Qualificada Priorat (folis 47 a 49), així com amb el document núm. 9 datat el 14 d'agost del 2.104 (foli 50), interposant-se la demanda el 20 de març del 2.015, per tant, dintre del termini legal.

4t.- Concorre l'element espiritual de l'animus expoliandideduït del fet de la pertorbació.

Tot això determina que, complint-se tots els requisits de l'acció, el recurs hagi de ser estimat i la sentència d'instància revocada íntegrament, la qual cosa implica l'estimació de l'acció de tutela sumària de la possessió exercitada amb la demanda, condemnant a la part demandada a restituir a l'actor en la possessió de l'immoble identificat com parcel la 7 del polígon 6 (plànol obrant al foli 199), a l'estat que tenia abans de la pertorbació, efectuant tots els actes necessaris a tal efecte, abstenint-se de realitzar nous actes en igual sentit, amb imposició de les costes de la instància a la part demandada ( article 394 de la LEC ). Tot això s'entén sense perjudici que al procediment declaratiu corresponent es discuteixi respecte de la titularitat de la finca objecte del present procediment.

QUART. Costes de la segona instància.

D'acord amb l' article 398 de la L.E.C ., a l'estimar-se el recurs d'apel lació no s'efectua condemna en les costes d'aquesta segona instància.

Fallo

ESTIMEM EL RECURS D'APEL LACIÓ interposat per la representació processal del Sr. Luis María contra la Sentència de 13 de gener de 2.016 dictada pel Jutjat de Primera Instància de Falset, judici verbal núm. 94/2015 , la REVOQUEM i efectuem els pronunciaments següents:

1. Estimar l'acció de tutela sumària de la possessió exercitada amb la demanda, condemnant a la part demandada Sr. Benjamín i GESTIÓN INMOBILIARIA COFRI, S.L. a restituir a l'actor en la possessió de l'immoble identificat com parcel la NUM001 del polígon NUM002 (plànol obrant al foli NUM003 ), a l'estat que tenia abans de la pertorbació, efectuant tots els actes necessaris a tal efecte, abstenint-se de realitzar nous actes en igual sentit, amb imposició de les costes de la instància a la part demandada ( article 394 de la LEC ).

2. No es condemna en les costes d'aquesta segona instància a cap de les parts.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem i signem.