Sentencia Civil Nº 117/2012, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 592/2011 de 27 de Marzo de 2012

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLO DE APEL·LACIÓ Nº 592/2011

JUDICI ORDINARI Nº 603/2010

JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA NÚM. 1 - TORTOSA

SENTÈNCIA

MAGISTRATS IL·LMS. SRS.

GUILLERMO ARIAS BOO (President)

MANUEL GALÁN SÁNCHEZ

SERGIO NASARRE AZNAR (Suplent)

Tarragona, a 27 de març de 2.012.

Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per "CRIA DE PESCADO, S.A." representada pel Procurador dels Tribunals Sr. Recuero Madrid i defensada pel Lletrat Sr. Pedro Hernández, contra la sentència de 19 de setembre de 2.011 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Tortosa , judici ordinari núm. 603/2010, al qual figura com a part demandant TIMAR (CULTURAS EM AGUA), LDA representada per la Procuradora dels Tribunals Sra. López Cano i assistida per la Lletrada Sra. Aurora Colomer, i com a part demandada l'ara apel·lant.

Antecedentes

PRIMER. La resolució recorreguda conté la següent Decisió:

"Que DEBO ESTIMAR y ESTIMO ÍNTEGRAMENTE la demanda interpuesta por la Procuradora Sra. Sagristà González, en nombre y representación de TIMAR (CULTURAS EM AGUA) LDA contra CRIA DE PESCADO SA y en consecuencia condenar a CRIPESA SA a abonar a la actora la suma de OCHENTA Y SIETE MIL SEISCIENTOS CINCUENTA Y SEIS EUROS con NOVENTA Y SEIS CÉNTIMOS (87.656,96 E), más intereses legales.

Todo ello, con imposición de costas a la parte demandada."

SEGON. Contra l'esmentada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal de "CRIA DE PESCADO, S.A." d'acord amb les al·legacions contingudes al seu escrit.

TERCER. Donat trasllat del recurs a l'adversa, per la seva representació processal es va presentar escrit d'oposició al mateix.

QUART. El present recurs d'apel·lació va tenir entrada en aquesta Secció Tercera el dia 20 de desembre de 2.011.

CINQUE. En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat els tràmits legals.

Fundamentos

PRIMER. Interposa la representació processal de "CRIA DE PESCADO, S.A." el present recurs d'apel·lació discrepant de que la sentència objecte del present recurs manifesti que la recurrent havia reconegut l'existència del deute ja que "en ningún momento esta parte se ha pronunciad acerca de la existencia o inexistencia de la deuda, puesto que se ignora totalmente si la misma es cierta o no" (foli 150 de les actuacions); en segon lloc al·lega, en síntesi, errònia valoració de la prova considerant la vigència del document subscrit el dia 14 de març de 2.006 (folis 45 i ss.), i impugnant el pronunciament de la Jutgessa a quo al sentit de que la demandada ha actuat de forma contrària a la doctrina dels propis actes.

SEGON. Respecte a la primera al·legació, i escoltat per aquest Tribunal la gravació de l'acte d'audiència prèvia, no estem d'acord amb el que diu la part recurrent, ja que al fixar-se els fets controvertits per les parts, l'actora va assenyalar que no eren controvertits ni l'existència de factures, ni la venda d'alevins de peix, ni l'existència ni l'impagament del deute, i sí era controvertit la procedència del pagament per l'entitat demandada (v. DVD audiència prèvia 10:37" i ss.), contestant expressament la defensa lletrada de CRIPESA que "sí básicamente" , però sense fer cap comentari més en contra del que havia dit la Lletrada de la part demandant. D'això queda clar que l'única qüestió controvertida és la relativa a la legitimació passiva de la part demandada CRIPESA.

TERCER. Pel que fa al veritable motiu d'impugnació, es a dir, errònia valoració de la prova considerant la vigència del document subscrit el dia 14 de març de 2.006 (folis 45 i ss.), impugnant el pronunciament de la Jutgessa a quo al sentit de que la demandada ha actuat de forma contrària a la doctrina dels propis actes, hem de partir d'un fet declarat provat per la Jutgessa d'instància i que al no haver estat impugnat, ha quedat ferma en aquesta alçada: "Dicho documento suscrito por las partes no puede tener la mera consideración de acuerdo de intenciones sin eficacia obligatoria para las partes, como se pretende por la demandante, ..., por lo que si debe entenderser que las manifestaciones o convenios que éste contiene generan obligaciones para quienes las suscriben en tanto que no se antojan contrarios a las leyes, a la moral o al orden público; ... Hasta aquí lo actuado y de la prueba practicada, resulta que DIBAQ-DIPROTEG SA -así como las entidades que forman parte del grupo, entre ellas la ahora demandada, y TIMAR LDA -así como sus integraciones, venían manteniendo relaciones comerciales en virtud de las cuales la primera suministraba o proporcionaba pienso para acuicultura y TIMAR suminstraba peces/alevines. Que las entidades "cabeceras", esto es, DIBAQ-DIPROTEC SA y TIMAR LDA suscribieron un documento donde regulaban las citadas relaciones comerciales, concretando el modo o forma de operar en el tráfico, fechado el 14 de marzo de 2006, y de acuerdo con el cual -entre otros aspectos- se comprometían a facturar a las empresas "madre" (DIBAQ y TIMAR); ..." (Fonament Jurídic Segon, foli 136)

Ara bé, en el que no està d'acord aquest Tribunal amb la Jutgessa a quo és en la aplicació que efectua de la doctrina dels actes propis, de conformitat amb les sis factures aportades per l'actora a l'acte de l'audiència prèvia (v. folis 113 i ss.).

Tal i com exposa la sentència del Tribunal Suprem de 9 de març de 2.012 (ROJ: STS 1305/2012 ), "La doctrina de los actos propios tiene su fundamento en la protección de la confianza y en el principio de la buena fe, que impone un deber de coherencia y limita la libertad de actuación cuando se han creado expectativas razonables. /// Los presupuestos esenciales fijados por esta teoría aluden a que los actos propios sean inequívocos, en el sentido de crear, definir, fijar, modificar, extinguir o esclarecer, sin ninguna duda, una determinada situación jurídica afectante a su autor, y, además, exista una incompatibilidad entre la conducta anterior y la pretensión actual, según la manera que, de buena fe, hubiera de atribuirse a aquélla ( SSTS 1 de julio y 28 de diciembre 2011 , 31 de enero 2012 ), nada de lo cual se da en el presente caso en el que la sentencia descarta expresamente la doctrina invocada teniendo en cuenta que en uno de los documentos no intervino el demandado y que hay otros medios de prueba que lo desvirtúa pese a la impugnación, además de que no es posible, en si mismo, definir como acto propio lo que contituye una simple estrategia procesal" .

Considerem que aquesta teoria no és aplicable al present supòsit atès que, com s'aprecia a les indicades factures, no han estat emeses per l'entitat demandada CRIPESA, sinó per la seva matriu DIBAQ DIPROTEG, S.A. (v. folis 114 i ss.). Cosa diferent hagués estat que, per exemple, la demandada en moments anteriors hagués efectuat el pagament d'altres factures de l'actora i ara al·legués la seva falta de legitimació passiva.

Però es que, a més a més, resulta sorprenent per aquest Tribunal que demandant TIMAR a CRIPESA en reclamació de la quantitat de 87.656,96.- euros en concepte de "impago parcial de la factura que a continuación se detalla" (Fet Segon de la demanda, foli 3, i factura per import de 109.571,20.- euros al foli 10), no hagi acreditat com constituïa la seva càrrega processal atesa la facilitat probatòria (ex. article 217 de la L.E.C .), que la part pagada i no reclamada en aquest procediment havia estat abonada precisament per la demandada CRIPESA i no per la matriu DIBAQ.

I igualment és significatiu alhora que estrany, que al document nº 2 de la demanda, consistent en certificat acreditatiu del lliurament per l'actora a la demandada de requeriment de pagament, es digui expressament que el deute és conseqüència "del impago a su vencimiento de algunos de los pagarés expedidos por CRIA DE PESCADO, S.A. en pago de la factura FJ001- 0807008 de fecha 25 de julio de 2008" (v. foli 17), ometent qualsevol referència a això a l'escrit de demanda, incloent la falta d'aportació dels pagarés.

Finalment, hem de criticar la irregularitat processal que suposa que la part apel·lada, al seu escrit d'oposició al present recurs, efectuï una extensa referència a una sentència d'un Jutjat d'Amposta que no ha estat aportada en legal forma al procediment.

Per tot el que s'ha exposat, i apreciant la falta de legitimació passiva de l'entitat demandada d'acord amb la prova practicada al present procediment, és procedent estimar el recurs d'apel·lació, i amb revocació de la sentència d'instància, desestimar íntegrament la demanda interposada per TIMAR (CULTURAS EM AGUA) LDA contra CRIA DE PESCADO, S.A., amb imposició de les costes de la instància a la part actora (ex. article 394 de la L.E.C .).

QUART. De conformitat amb el que disposa l' article 398 de la L.E.C . en relació amb l'article 394, al estimar-se el recurs d'apel· lació no s'efectua expressa imposició de les costes d'aquesta alçada.

Fallo

Que ESTIMANT EL RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per la representació processal de "CRIA DE PESCADO, S.A." contra la sentència de 19 de setembre de 2.011 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Tortosa , judici ordinari núm. 603/2010, ES REVOCA ÍNTEGRAMENT la mateixa i s'efectuen els pronunciaments següents:

1r.) Es desestima totalment la demanda presentada per TIMAR (CULTURAS EM AGUA) LDA contra CRIA DE PESCADO, S.A.;

2n.) amb imposició a l'actora de les costes de la primera instància.

3r.) No s'efectua expressa imposició de les costes d'aquesta alçada.

S'acorda donar al dipòsit constituït el destí legalment previst.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem y signem.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día veintinueve de marzo de dos mil doce. Doy fe.