Última revisión
04/04/2013
Sentencia Civil Nº 12/2013, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 85/2012 de 10 de Enero de 2013
Relacionados:
Tiempo de lectura: 9 min
Orden: Civil
Fecha: 10 de Enero de 2013
Tribunal: AP - Lleida
Ponente: GUILAÑA FOIX, ALBERTO
Nº de sentencia: 12/2013
Núm. Cendoj: 25120370022013100004
Encabezamiento
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
DE LLEIDA
Secció segona
El Canyaret, s/n
Rotlle núm. 85/2012
Modif.mesures amb relació fills (contencios) núm. 370/2011
Jutjat Primera Instància 7 Lleida
SENTÈNCIA núm. 12/2013
President/a:
IL·LM. SR. ALBERT GUILANYÀ I FOIX
Magistrats/ades jutges/esses:
IL·LM. SR. ALBERT MONTELL GARCIA
IL·LMA. SRA. ANA CRISTINA SAINZ PEREDA
Lleida, deu de gener de dos mil tretze
La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de Modificació de mesures amb relació fills (contencios) número 370/2011, del Jutjat de Primera Instància núm. 7 de Lleida, en virtut del recurs interposat per la part actora Candido , representada per la procuradora CARMEN GRACIA LARROSA i assistida per la lletrada MERCE VILAGRASA BOLDU contra sentència de data quatre de novembre de dos mil onze dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 85/2012. La part demandada Ángela , representada pel procurador ISIDRO GENESCA LLENES i assistit pel lletrat PERE RUBINAT FORCADA s'ha personat en segona insància com a part apel·lada. És ponent d'aquesta resolució el/ magistrat ALBERT GUILANYÀ I FOIX.
Antecedentes
PRIMER.La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data quatre de novembre de dos mil onze , és la següent: '
F A L L O
QUE DESESTIMANDOla demanda de modificación de medidas de divorcio formulada por la procuradora Doña Carmen Gracia Larrosa, en nombre y representación de Candido , contra Ángela NO HA LUGARa modificar las medidas contenidas en la sentencia de 25 de mayo de 2007 dictada en el procedimiento de divorcio 501/2007 seguido en el Juzgado de 1ª Instancia nº 5 de Lleida .
Las costas se imponen al actor vencido en juicio. [...]'
SEGON.Contra l'anterior sentència, la part actora Candido va interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.
TERCER.La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 4 de desembre de 2012 per a la votació i decisió.
QUART.En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.
Fundamentos
PRIMER.La part actora recorre contra la sentència de primera instància i ho fa al·legant que la jutge a quo efectua una valoració incorrecta ja que no es pot sostenir que la part actora hagi actuat de mala fe sinó que en tot cas ha estat la demandada la que ha enganyat des d'un inici a la part actora. No es pot dir -afegeix l'apel·lant- que la contestació a l'acte de conciliació sigui suficient per saber si tenia o no concedida una pensió per invalidesa. Pel demes la seva manca de participació en les actuacions ha impedit que la part actora conegués la seva real situació i si més no, si al menys ha intentat aconseguir alguna feina. Demana en definitiva que tornant a valorar el material probatori, es declari extingida la pensió o subsidiàriament es fixi en quantia de 150 € mensuals i durant un any.
La part demandada no va contestar el recurs malgrat sí que es va personar en aquesta segona instància.
SEGON. Una primera qüestió que cal posar de manifest des d'un inici és la postura adoptada per la part demandada durant tot el procediment, tant en la primera instància en que no va comparèixer sinó un cop transcorregut el termini de contestació a la demanda, com en aquesta segona instància en que ni tan sols ha contestat el recurs d'apel·lació. Al dit cal afegir-hi que tampoc va complir amb el requeriment efectuat per tal de que aportés al procediment el justificant dels seus ingressos dels anys 2008 a 2011 per rendiments de treball, pensions de jubilació o altres; les seves declaracions de renda de 2007 a 2009 i la justificació dels tràmits realitzats per obtenir la incapacitat laboral i en el seu cas la resolució obtinguda. Ítem més, abans del procediment va ser requerida en diverses ocasions per tal de que manifestés la seva situació respecte del tràmit de la incapacitat que havia al· legat en el conveni de mutu acord que ja estava en tràmit, limitant-se a manifestar que no era creditora ni tenia reconeguda cap incapacitat laboral permanent ja sigui contributiva o no. Però el cas és que no dóna cap explicació de quina és la raó de que no la tingui, això és, si és que està en tràmit, si és que li han denegat o si és que ni tan sols ha iniciat l'expedient i per quina raó. No hem de perdre de vista que en el conveni de mutu acord es fa constar expressament que ' ...el pago de la pensión alimenticia será temporal, hasta cuando la esposa solicite y obtenga una pensión o prestación publica que le permita sustentarse, o en su caso, obtenga medios de vida que le permitan su sustento. Desean hacer constar que por la esposa se está en trámites de obtener una incapacidad laboral permanente dado su personal estado de salud; la obtención de la correspondiente ayuda pública.'
Per altra banda, resulta també acreditat per manifestació de la pròpia demandada, que aquella just abans del divorci es trobava treballant i en situació de baixa laboral. Que desprès del divorci va romandre 18 mesos de baixa laboral i no se sap si finalment va ser acomiadada o no i en quines condicions, ja que no ens proporciona tampoc aquesta informació. Des d'aleshores pel que sembla no ha retornat al mercat laboral, però és que tampoc s'ha apuntat a l'oficina de l'INEM i manifesta que tot és degut a la seva situació de malaltia (depressió) que, pel que sembla, al temps que li impedeix treballar també li impedeix obtenir cap tipus de prestació publica o incapacitat laboral. És pla que la seva situació laboral i personal és força opaca i es fonamenta tota en afirmacions orfes de documentació i acreditació, que en definitiva han portat a la part actora a iniciar aquest procediment ja que de fet es desconeix absolutament quins siguin els actuals ingressos de la demandada i d'on provenen.
El dit ens mena a considerar ja d'inici, que la part actora no ha actuat de mala fe sinó amb la intenció d'esbrinar quelcom que la demandada tossudament li ha estat amagant durant més de 4 anys. Pel demés sostenir, com fa la defensa de la Sra. Ángela a l'acte de la vista, que la sol·licitud d'informació respecte del presumpte expedient d'incapacitat laboral és sorprenent, no té cap sentit quan en realitat qui insta l'acte de conciliació és la part actora al mes de juliol de 2010 i allí ja es pregunta sobre la qüestió, sent que l'acte de conciliació es celebra el mes d'octubre de 2010 on la demandada es limita a dir sobre la qüestió que no li ha estat reconeguda, però no mostra ni tan sols un document en que consti que ha estat demanada i desestimada. Per altra banda, uns mesos abans ja li havia estat remés també burofax en sol·licitud de la mateixa informació sense que ni tan sols fos contestat. Per tant, ha estat necessari aquest procediment per esclarir la real situació de la Sra. Ángela , i malgrat tot, encara estem en el dubte de si té ingressos o no i quins (no ha contestat cap dels requeriments efectuats), i quines són les raons per les quals no ha intentat ni tan sols retornar al mercat laboral ja que l'únic que consta en aquest sentit són manifestacions personals orfes de tot tipus de prova.
Així les coses i retornant al principi, la demandant pretén assabentar-se de la real situació de la demandada atès que fora del procediment no ha estat possible, i de la seva situació, depèn la subsistència o no de la pensió, que cal recordar es va pactar d'inici amb caràcter temporal. El resultat ha estat que ni tan sols amb aquest procediment hem pogut saber quina és la real situació de la Sra. Ángela que es limita a negar tenir cap pensió i manifesta no estar en disposició ni d'obtenir-la ni d'accedir novament al mercant laboral del que va sortir just abans del divorci.
Davant d'aquesta situació d'opacitat, escau fixar, com demana la part actora subsidiàriament, un termini per a l'extinció de la pensió, i que entenem adequat establir-lo en un any i per tal de que aquella arrangi definitivament la seva situació i retorni al mercat laboral o atesa la cronificació de la seva malaltia obtingui la corresponen prestació pública, transcorregut el qual, quedarà extingida. No considerem adequat disminuir-ne la quantia durant aquest termini.
TERCER.Atès el que disposa l' article 394 de la LEC i a l'haver.-se estimat en part el recurs d'apel·lació no escau fer especial declaració de les costes de cap d'ambdues instàncies.
Fallo
ESTIMEM parcialmentel recurs d'apel·lació interposat pel procurador Garcia contra la sentència de data 4 de novembre de 2011 del jutjat de família de Lleida que REVOQUEMen el sentit de fixar un termini d'un any per a l'extinció de la pensió d'aliments transcorreguts els quals quedarà sense efecte, tot mantenint-ne la seva quantia. No fem especial declaració de les costes de cap d'ambdues instàncies.
Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.
Així per aquesta la nostra sentència, ho pronunciem, ho manem i ho signem,
PUBLICACIÓ.El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.

