Sentencia Civil Nº 122/2010, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 563/2009 de 19 de Febrero de 2010

Encabezamiento

SENTÈNCIA N. 122/2010

Barcelona, dinou de febrer de dos mil deu

Audiència Provincial de Barcelona, Secció Catorze

Magistrats:

Francisco Javier Pereda Gámez (Ponent)

Marta Font Marquina

Rosa Maria Agulló Berenguer

Rotlle n.: 563/2009

Procediment Ordinari n.: 250/2008

Procedència: Jutjat de Primera Instància n. 20 de Barcelona

Objecte del judici: reclamació per lesions patides arran de l'explosió d'un petard ( art. 1903 C.c .)

Motiu del recurs: errònia valoració de la prova sobre el període de guariment i sobre els perjudicis econòmics

Apel·lant: Winterthur Seguros

Advocat: D. Rivera López

Procurador: R. González González

Part contra la que apel·la: Elena

Advocada: L. Blanco Delgado

Procurador: C. Arcas Hernández

Antecedentes

1. RESUM DEL PLET DE PRIMERA INSTÀNCIA

El dia 10 de març de 2008 la part actora va presentar demanda en la que sol·licitava que es condemni la demandada a indemnitzar-li en 13.267,42 euros, més els interessos legals i les costes. Relata que el 3 de juliol de 2005 va patir lesions en explotar un petard accionat per un assegurat de la demandada, amb resultat de 213 dies de baixa i seqüeles a la ma dreta (5 punts), més el 10% de factor de correcció, més despeses.

La part demandada va contestar a la demanda i diu que per sobre dels 60 dies el tractament va ser pal·liatiu i no curatiu i critica que no coincideixi l'alta laboral amb l'alta de rehabilitació. Diu que la sentència penal (tot i revocada en alçada) és un "antecedent lògic" i predica pluspetició, tot defensant la valoració de dies del metge forense.

La sentència recorreguda, de data 11 de març de 2009, recorda que les sentències penals absolutòries no són vinculants i considera la perícia del Dr. Leovigildo , no rebatuda, per a concloure que l'actora va necessitar els dies de recuperació que reclama. Accepta també el factor de correcció i, en definitiva, estima la demanda i condemna els demandats a pagar, solidàriament, a l'actora, 13.267'42 euros, més un interès anual igual al de l'interès legal del diner vigent en el moment en que es meriti, incrementat en el 50 por 100, durant els dos primers anys següents al sinistre, i a partir de dit moment, al tipus del 20 por 100, si no resulta superior, a fixar en execució de sentència, així com al pagament de les costes del judici.

2. QÜESTIONS PLANTEJADES EN EL RECURS D'APEL·LACIÓ

La part recorrent argumenta que té més valor l'informe pericial de la metgessa forense (ratificat en el judici penal) que l'informe pericial de part (que es limita a reproduir informes mèdics). Destaca que el pèrits coincideixen en la descripció de les seqüeles, el que demostraria que s'havien consolidat abans. Demana que no s'apliqui l'article 20 LCS .

La part apel·lada s'oposa i diu que la forense no ha comparegut en aquest judici. Diu que hi ha documentació mèdica posterior a l'exploració de la forense i que les seqüeles siguin les mateixes només confirma la patologia. Recorda que no reclama per tots els dies de baixa laboral.

3. TRÀMITS EN LA SALA

L'assumpte s'ha registrat en la Secció el 26 de juny de 2009. No s'ha resolt sobre prova i no s'ha assenyalat vista pública. La deliberació de la Sala ha tingut lloc el dia 11 de febrer de 2010. Aquesta resolució no s'ha dictat en el termini legal ( art. 465.1 LEC ), degut a causes estructurals, el que es fa constar als efectes de l'article 211.2 LEC .

Fundamentos

1. LA VALORACIÓ DE LA PROVA

Un nou estudi de les actuacions porta a la Sala a confirmar els encertats raonaments de la sentència recorreguda, perquè la valoració probatòria que conté és correcta.

En aquest sentit, és clar que les declaracions de la metgessa forense "documentades" en l'acta de judici penal no tenen abast pericial i els arguments que esgrimeix, referits a que les lesions estaven consolidades quan va fer la primera exploració, el 15 de novembre de 2005, i que l'alta administrativa no és significativa- f.89-, estan abastament rebatudes per la part contrària: és evident que no es reclama fins a la data d'alta definitiva de la Seguretat Social (el 6 de juny de 2006, f.52), sinó fins a la data d'alta de rehabilitació i que després de la primera exploració el tractament mèdic i rehabilitador va continuar (informe de la metgessa de família, f. 41, sol·licitud de l'ICS de derivació a consulta de 4 de gener de 2006, f.42, tractament rehabilitador els mesos de desembre de 2005 i gener de 2006, f.44 a 48).

Junt amb això, Don. Leovigildo , especialista en medicina física i rehabilitació, justifica, el dia del judici, que els dies de baixa eren necessaris per a obtenir la màxima sanitat i que el tractament rehabilitador va ser correcte per a permetre el màxim tancament "en garra", és a dir, per una millora funcional. Afegeix, tot reconeixent haver vist l'informe forense, que el que pugui semblar curable en un parell de mesos es va complicar pel caràcter "espiroideu" de la lesió, la pèrdua de carn i pell, l'afectació d'enervació sensitiva i la capsulitis, tot el que afectava el treball manual de l'actora.

En front d'aquestes proves el recorrent no presenta contra- perícia, ni prova d'altra tipus, que permeti dubtar de les conclusions a que arriba la jutgessa d'instància.

2. ELS INTERESSOS I LES COSTES

La consignació parcial pot enervar el còmput del capital sobre el que cal aplicar el 20% d'interessos comminatoris de l'article 20 LCS (en tant suposa la fixació del dies ad quem respecte a la quantitat parcial abonada), però no constitueix justa causa per a impedir la seva aplicació.

Les costes del recurs s'han d'imposar al recorrent, d'acord amb les previsions dels arts. 398.1 i 394 LEC .

Fallo

1. Desestimen el recurs d'apel·lació.

2. Imposem les costes del recurs al recorrent.

Un cop notificada aquesta sentència es tornaran les actuacions al Jutjat d'Instància amb testimoni de la mateixa, per a compliment.

Així ho pronunciem i signem.

PUBLICACIÓ.- Faig constar que en el dia d'avui he rebut signada l'anterior sentència per tots els Magistrats que la han dictada, i que seguidament es procedeix a donar la publicitat que s'estableix per la Constitució i les Lleis. En dono fe.