Sentencia Civil Nº 122/2011, Audiencia Provincial de Girona, Sección 2, Rec 75/2011 de 21 de Marzo de 2011

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE GIRONA

SECCIÓ SEGONA

Rotlle d'apel·lació civil núm. 75/2011

Prové: JUTJAT PRIMERA INSTÀNCIA 5 BLANES

Procediment núm. 151/2009

Classe: Judici Verbal

SENTÈNCIA 122/ 2011

I'll.lm Magistrat: Sr. Joaquim Fernàndez Font.

Girona, 21 de març de dos mil onze.

En aquesta segona instància ha comparegut com a part apel·lant Pedro Jesús , representada pel procurador JORDI CORBALAN DILMÉ, i defensada pel LUIS MIGUEL FERRER GUITART, i com a part contra la qual s'apel·la

PELAYO MUTUAL DE SEGUROS, GROUPAMA SEGUROS Y REASEGUROS, S.A., representades per la procuradora ROSA BOADAS VILLORIA, ZT ESTRUCTURAS S.L. I MOBLES MATARO 2000 S.L., que no han comparegut en aquesta alçada.

Antecedentes

PRIMER. Aquest procés es va iniciar arran de la demanda presentada en nom de PELAYO MUTUAL DE SEGUROS contra Pedro Jesús GROUPAMA SEGUROS Y REASEGUROS, S.A., ZT ESTRUCTURAS S.L. i MOBLES MATARO 2000 S.L. .

SEGON. La decisió de la Sentència que va posar fi a la primera instància diu així:

" Que debo ESTIMAR y ESTIMO íntegramente la demanda interpuesta por la representación procesal de PELAYO, S.A. condenando a; "GROUPAMA SEGUROS Y REASEGUROS SA", "ZT ESTRUCTURAS S.L.", "MOBLES MATARO 2000 S.L", y a D. Pedro Jesús conjunta y solidariamente, a indemnizar al actor en la cantidad de 1.644,59 así como sus intereses legales, siendo para la cia. aseguradora demandada los previstos en el art. 20 de Ley del Contrato de Seguro .

Se condena los demandados al pago de las costas causadas en este procedimiento".

TERCER. En aplicació de les normes de repartiment vigents en aquesta Audiència Provincial, aprovades per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha correspost el coneixement d'aquest recurs a la Secció Segona.

QUART. En la seva tramitació s'han observat les normes processals aplicables a aquesta classe de recurs, les parts han efectuat les al·legacions que es poden veure en els respectius escrits presentats en aquesta segona instància, als quals es respon en els fonaments jurídics següents. Es va donar trasllat al magistrat ponent per a resoldre en data 21 de març de 2011.

CINQUÈ. Conforme al que estableixen les normes de repartiment indicades, es va designar com a ponent d'aquest recurs l'Il·lm. Sr. Joaquim Fernàndez Font, qui expressa en aquesta Sentència el criteri unànim de la Sala.

SISÈ. D'acord amb l' article 82.2.1 de la LOPJ , segons la redacció introduïda per la Llei Orgànica 1/ 2.009, de 3 de novembre, aquesta Audiència Provincial es constitueix amb un sol Magistrat per resoldre la qüestió litigiosa, ja que el procediment que s'ha tramitat és un judici verbal per raó de la quantia.

Fundamentos

PRIMER. Indefensió per alteració de la causa de demanar.

En el primer motiu del recurs l'apel·lant considera que la sentència impugnada ha alterat la causa de demanar expressada a la demanda.

Diu que en aquest escrit els fets que servien per fonamentar la responsabilitat de tots el demandats pels danys patits a la casa del demandant, eren que les obres d'enderroc a la finca veïna havien descalçat la finca d'aquest darrer.

La sentència de primer instància va rebutjar aquesta hipòtesi però va condemnar a l'apel·lant, i a la resta dels demandats, perquè considerava que els danys havien estat causats per les vibracions produïdes en les obres d'enderroc i moviment de terres.

El recurs considera que aquesta modificació de fets implica una modificació de la "causa petendi" que li genera indefensió, el que fa que el jutge de primera instància hagi infringit l' article 24 de la CE .

SEGON. L'anomenada causa de demanar (causa petendi) ha estat definida moltes vegades pel Tribunal Suprem, normalment en relació a al·legacions d'incongruència de les sentències per haver-la alterat.

Per exemple, la sentència de 28 de juny de 2010 diu " Por causa petendi (causa de pedir) se entiende el conjunto de hechos esenciales para el logro de la consecuencia jurídica pretendida por la parte actora, tal como aparecen formulados en la demanda ( SSTS 7 de noviembre de 2007, RC núm. 57/2000, 14 de mayo de 2008, RC núm. 948 / 2001 ). La identidad objetiva de la acción queda determinada por la causa de pedir y el petitum (lo pedido) aunque en ocasiones no basta para configurar aquella el componente fáctico y es preciso tener en cuenta la individualización jurídica ( STS de 20 de octubre de 2005, RC núm. 1254/1999 ). La incongruencia de la sentencia se producirá cuando no se respeta la causa de pedir y lo pedido, incurriendo en desviación procesal".

La de 4 de juny de 2.008, explica: "aunque no existe incongruencia cuando el Tribunal acude al principio "iura novit curia" y aplica una norma jurídica distinta de la invocada para la causa de pedir identificada por el actor, entendiendo por tal, no la fundamentación jurídica de la acción, sino el conjunto de acontecimientos de la vida en que ésta se apoya ( sentencia de 9 de febrero de 1990 ); o cuando cambia la calificación de la relación jurídica litigiosa ( sentencia de 17 de marzo de 1998 ); o cuando prescinde del rígido nominalismo del proceso romano expresado en la editio actionis ( sentencia de 18 de abril de 1995 ), de la que el artículo 524.2 de la Ley de Enjuiciamiento Civil de 1.881 EDL 1881/1 se servía para una puntual función" ( Sentencia de 13 de febrero de 2007 ), ello pasa por respetar la causa de pedir, verdadero límite a la aplicación del susodicho principio, de modo que no cabe aplicar norma distinta de la invocada cuando ello conlleve la alteración del referido componente fáctico de la acción, debidamente introducido en el pleito".

TERCER. En el nostre cas el recurs té un concepte molt restrictiu de la causa de demanar, perquè la identifica amb una part molt concreta dels fets al·legats.

El fet essencial que fonamenta la demanda és que la casa propietat del demandant va patir una sèrie de danys a causa de les obres fetes a la finca veïna. La norma jurídica en què basa la pretensió de rescabalament és l' article 1.902 (culpa extra contractual). Aquesta és la causa de demanar.

És irrellevant que dins del procés constructiu els danys s'hagin produït per un motiu o per un altre. És a dir, que provinguin del descalçament lateral de la casa en el moment en què es va excavar el terreny de la finca veïna o de les vibracions que aquestes tasques o altres de diferents van produir.

La sentència impugnada considera provat que els danys han estat causats per les obres. El fet que entengui que dins de l'activitat constructiva general no els ha produït un descalçament dels fonaments sinó les vibracions, ni altera la causa de demanar ni produeix cap indefensió.

QUART. Responsabilitat de l'apel·lant.

De manera subsidiària defensa que ell no és responsable dels danys, sinó que ho seria la promotora.

No hem d'oblidar que l'apel·lant és l'arquitecte director de les obres fetes a la finca veïna a la del demandant.

Les competències i responsabilitats d'aquests professionals han estat perfilades moltes vegades pel Tribunal Suprem i per aquesta mateixa Audiència. Tot i que normalment aquests pronunciaments s'han fet en matèria de responsabilitat decennal, no hi ha cap inconvenient en aplicar aquests principis també a un cas de responsabilitat extracontractual, ja que al cap i a la fi es tracta de determinar les seves funcions i competències.

Per exemple, a la sentència de 19 de maig de 2.009 dèiem: "Hem dit moltes vegades, per exemple a les sentencies d'11 de novembre de 2.009, 17 i 8 de juny de 2.009, 12 de març de 2.008, 26 de setembre i 11 de juliol de 2.007, que la sentència del Tribunal Suprem de 24 de maig de 2.006, citant la de 3 d'abril de 2000 , recorda que "la responsabilidad de los Arquitectos se centra en la especialidad de sus conocimientos y la garantía técnica y profesional que implica su intervención en la obra" ( STS de 27 de junio de 1994 ); "en la fase de ejecución de la obra le corresponde la dirección de las operaciones y trabajos, garantizando la realización ajustada al proyecto según la lex artis" ( STS de 28 enero de 1994 ); "al no tratarse de simples imperfecciones, sino de vicios que afectan a los elementos esenciales de la construcción, de los mismos no se puede exonerar al Arquitecto en su condición de responsable creador del edificio" ( STS de 13 de octubre de 1994 ); "al Arquitecto le afecta responsabilidad en cuanto le corresponde la ideación de la obra, su planificación y superior inspección, que exige una diligencia desplegada con todo el rigor técnico, por la especialidad de sus conocimientos" ( STS de 15 mayo de 1995 , con cita de otras); "corresponde al Arquitecto, encargado de la obra por imperativo legal, la superior dirección de la misma y el deber de vigilar su ejecución de acuerdo con lo proyectado, debiendo hacer constar en el libro de órdenes las que hubiere impartido, tanto al constructor como a los demás técnicos intervinientes, que están obligados a su estricto cumplimiento. De suerte que no basta con hacer constar las irregularidades que aprecie, sino que debe comprobar su rectificación o subsanación antes de emitir la certificación final aprobatoria de la obra, único medio de garantizar que los dueños o posteriores adquirentes no resulten sorprendidos o defraudados en sus derechos contractuales" ( STS de 19 de noviembre de 1996 , con cita de otras); "responde de los vicios de la dirección, es decir, cuando no se vigila que lo construido sea traducción fáctica de lo proyectado; y los defectos del caso son objetivos, obedecen a una falta de control sobre la obra, y su origen se debe a una negligencia en la labor profesional" ( STS de 18 de octubre de 1996 ); "en su función de director de la obra le incumbe inspeccionar y controlar si la ejecución de la misma se ajusta o no al proyecto por él confeccionado y, caso contrario, dar las ordenes correctoras de la labor constructiva" ( STS de 24 de febrero de 1997 ); "responde por culpa in vigilando de las deficiencias fácilmente perceptibles" ( STS de 29 de diciembre de 1998 ); "le incumbe la general y total dirección de la obra y la supervisión de cuanta actividad se desarrolle en la misma" ( STS de 19 de octubre de 1998 )".

CINQUÈ. L'apel·lant de fet ni tant sols qüestiona que la causa dels danys hagi estat les obres que va projectar i dirigir, sinó que discrepa de quina concreta actuació constructiva els va produir.

Com a director màxim de l'execució era l'últim responsable de determinar com s'havien de fer i quines mesures s'havien de prendre per evitar danys a tercers, per exemple, als habitatges veïns.

Produïts els danys, ha de respondre.

Com no s'ha determinat el grau individual de responsabilitat de constructora, promotora i ell mateix, la decisió final de la sentència impugnada, considerant-los responsables solidaris, és completament correcta ja que tots ha contribuït a la producció del dany.

SISÈ. De conformitat amb l' article 398.1 de la LEC imposem les costes de la segona instància a la part apel·lant.

Fallo

PRIMER. Desestimo el recurs d'apel·lació presentat pel procurador Jordi Corbalan Dilme en nom de Pedro Jesús contra la sentencia de primera instància i la confirmem íntegrament.

SEGON. Imposo les costes de la segona instància a la part apel·lant.

Contra aquesta resolució no es pot presentar cap recurs extraordinari atès que el procediment s'ha tramitat per raó de la quantia litigiosa, que no excedeix de 150.000 euros.

Notifiqueu aquesta Sentència a les parts i deixeu-ne un testimoniatge en aquest rotlle i en les actuacions originals, que es retornaran al Jutjat de Primera Instància i Instrucció del qual procedeixen.

Així ho decideix el Magistrat I'l·lm. Sr. Joaquim Fernàndez Font, ja esmentat a l'encapçalamente, que signa a continuació.

PUBLICACIÓ. Avui, s'ha publicat aquesta Sentència, d'acord amb el que s'estableix legalment. En dono fe com a secretària judicial d'aquesta Secció.