Sentencia Civil Nº 124/2013, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 337/2012 de 19 de Marzo de 2013

Encabezamiento

AUDIENCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3a

Apel lació 337/12

Ordinari 237/11 del Jutjat de 1a Instància 4 del Vendrell

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il lm. Sr. GUILLERMO ARIAS BOO

MAGISTRATS

Il lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA (Ponent)

Il lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 19 de març de 2013

Vist en aquesta Secció 3a de l'Audiència Provincial recurs d'apel lació interposat per Isidora i Sixto , representats en aquesta instància pel Procurador/a Sra. Gavaldà Sampere i defensats pel Lletrat/da Sr. Jiménez Moreno, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 4 del Vendrell de data 17-1-2012 , en procediment Ordinari 237/11, en el que figura com a demandant Sofinloc Instituiçao Financeira de Credito S.A., i com a part demandats els recurrents.

Antecedentes

PRIMER.-En data 23-2-2012 es va presentar per Isidora i Sixto recurs d'apel lació contra la Sentència d'instància que disposa: 'Estimo íntegrament la demanda interposada per Sofinloc Instituiçao Financeira de Credito S.A., i en conseqüència procedeix condemnar solidàriament als demandats Isidora i Sixto a estar i passar per les següents declaracions: 1) Es declara la resolució del contracte de préstec de finançament a comprador de bens mobles de data 26-2-2003, signat a Vilanova i la Geltrú, núm. 100059053, per finançar la compra del vehicle marca Chevrolet Captiva bastidor NUM000 ; 2) Condemno Isidora i Sixto a pagar solidàriament Sofinloc Instituiçao Financeira de Credito S.A. la quantitat deguda i no pagada, i la resolució anticipada del contracte, que puja a 24.878,93 euros. Amb els interessos que el FJ 5é es raonen, i a les costes processals'.

SEGON.-Sofinloc Instituiçao Financeira de Credito S.A. en data 19-3-2012 es va oposar al recurs.

TERCER.-En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

Fundamentos

PRIMER.-S'interposa el recurs al legant error en la valoració de la prova.

Segons reiterat criteri jurisprudencial, la valoració probatòria és facultat dels Tribunals sostreta als litigants, els quals encara que evidentment poden aportar les proves que la Llei autoritza, de cap manera poden tractar d'imposar-la als Jutjadors, ja que no pot substituir-se la valoració que el Jutjador fa de tota la prova legalment practicada per la valoració que de la mateixa fa la part recurrent, al correspondre la valoració de la prova única i exclusivament al Jutjador i no a les parts, valoració que ha de fer de manera lliure però mai arbitrària. Mitjançant el recurs d'apel lació, es transfereix al Tribunal de segona instància o ad quem el coneixement ple de la qüestió, però quedant reduïda la seva funció a verificar si la valoració conjunta del material probatori feta pel Jutge de primera instància és il lògica, arbitrària, contrària a les màximes d'experiència o a les normes de la sana crítica, o si, pel contrari, l'apreciació conjunta de la prova és la procedent ( SSTS 15-2-1999 i 26-1-1998 , entre moltes).

És a la part actora a qui correspon la càrrega de provar els fets en que fonamenta la seva pretensió, conforme la norma general de distribució de la càrrega de la prova de l' art. 217 LEC , en el sentit de que correspon a l'actor la prova dels fets normalment constitutius de la seva pretensió, i al demandat, en general, la dels fets impeditius o extintius que al legui ( STS de 15 de febrer de 1985 ).

SEGON.-En el present cas, de les proves practicades al judici, òbviament les úniques que es poden tenir en compte a l'hora de dictar la sentència i en base a les quals aquesta s'ha de dictar, no s'aprecia error en la sentència impugnada.

Interposada demanda en reclamació del que queda per a retornar d'un préstec per a la compra d'un cotxe, es varen oposar els demandats al legant que havien subscrit una assegurança que cobria tal impagament, havent pagat per ella 793 euros. El Jutge a quo estima la demanda al no haver els demandats aportat el contingut de tal assegurança, de manera que ni es sap què cobreix.

Al leguen els apel lants que com són consumidors havia de ser l'actora la que tingués la càrrega de provar que l'assegurança contractada no cobria l'impagament de les quotes, desconeixent els apel lants el contingut de l'assegurança que varen contractar al no haver estat informats de les seves condicions.

Certament els demandats són consumidors, però aquest fet no els eximeix automàticament de provar els fets que oposen al retorn del préstec que varen obtenir de l'actora per a comprar el cotxe del que gaudeixen. En el contracte de préstec (doc. 4 de la demanda) apareix contractat un 'Seguro amortización...793 euros', dient les seves Condicions generals annexes que: 'Seguro de vida. Si el prestatario deseara contratar un seguro de vida que cubra la amortización del crédito (...)', no fent-se referència en el contracte a cap altre assegurança, per la qual cosa és raonable pensar que el que varen contractar els deutors va ser una assegurança d'amortització del préstec per riscos relacionats amb la vida, no pel cas d'insolvència econòmica, que és el que tenen. En tot cas, era als demandats als qui corresponia, conforme l' art. 217 LEC , acreditar l'abast de l'assegurança que oposaven, el que podien haver fet perfectament en el present procediment demanant que l'actora, si era també l'asseguradora, aportés les condicions de tal assegurança si aquestes eren diferents a les que consten ja a les Condicions generals annexes i ja esmentades, sense perjudici del dret a repetir contra l'asseguradora que puguin tenir segons el que cobreixi l'assegurança.

Procedeix desestimar, en conseqüència, el recurs.

TERCER.-Conforme als arts. 394 i 398 LEC , al desestimar el recurs, s'imposen les costes d'aquesta instància als recurrents.

Fallo

DESESTIMEMel recurs d'apel lació interposat per Isidora i Sixto contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 4 del Vendrell de data 17-1-2012 , en procediment Ordinari 237/11. S'imposen les costes d'aquesta instància als recurrents.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem i signem.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día veintiuno de marzo de dos mil trece. Doy fe.