Sentencia Civil Nº 126/2011, Audiencia Provincial de Girona, Sección 2, Rec 10/2011 de 23 de Marzo de 2011

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE GIRONA

SECCIÓ SEGONA

Rotlle d'apel·lació civil núm. 10/2011

Prové: JUTJAT PRIMERA INSTÀNCIA 5 GIRONA (ANT.CI-5)

Procediment núm. 89/2000

Classe: Major quantia.

SENTÈNCIA 126 / 2011

Il·lms. Srs:

PRESIDENT

JOAQUIM FERNANDEZ FONT

MAGISTRATS

JAUME MASFARRÉ COLL

NURIA LEFORT RUIZ DE AGUIAR

Girona, 23 de març de dos mil onze.

En aquesta segona instància ha comparegut com a part apel·lant Alicia , Pedro Francisco , Basilio , COMUNIDAD HEREDITARIA DELA HERENCIA ACEPTADA A BENEFICIO DE INVENTARIO DE D. Jose Miguel I URVI S.A, representats per la procuradora MONTSERRAT LLOVET

CARBONELL , i com a part contra la qual s'apel·la FIRST BACK, S.A., representada pel procurador CARLOS JAVIER SOBRINO CORTÉS, i defensada pel lletrat JACINTO PLANAS ROS.

Antecedentes

PRIMER. Aquest procés es va iniciar arran de la demanda presentada en nom de FIRST BACK, S.A. contra Alicia , Pedro Francisco , Basilio , COMUNIDAD HEREDITARIA DE LA HERENCIA ACEPTADA A BENEFICIO DE INVENTARIO DE D. Jose Miguel y URVI S.A .

SEGON. La decisió de la Sentència que va posar fi a la primera instància diu així:

" Que desestimando la excepción dilatoria de litis pendencia opuesta por Dña. Alicia , D. Pedro Francisco y D. Basilio y Comunidad hereditaria de la herencia de D. Jose Miguel , acuerdo que siga adelante el procedimiento, con imposición de costas a la parte promotora del incidente".

TERCER. En aplicació de les normes de repartiment vigents en aquesta Audiència Provincial, aprovades per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha correspost el coneixement d'aquest recurs a la Secció Segona.

QUART. En la seva tramitació s'han observat les normes processals aplicables a aquesta classe de recurs, les parts han efectuat les al·legacions que es poden veure en els respectius escrits presentats en aquesta segona instància, als quals es respon en els fonaments jurídics següents. Per a la deliberació i votació del recurs, s'assenyala el dia 23 de març de 2011 .

CINQUÈ. Conforme al que estableixen les normes de repartiment indicades, es va designar com a ponent d'aquest recurs l'Il·lm. Sr. JOAQUIM FERNANDEZ FONT, qui expressa en aquesta Sentència el criteri unànim de la Sala.

Fundamentos

PRIMER. La sentència incidental de primera instància ha rebutjat la suspensió d'aquest procés per litispendència, perquè considera que els dos processos endegats al maig de 2.010 per la demandada i una tercera societat no poden produir aquesta conseqüència jurídica sobre un procés anterior.

La part apel·lant no hi està d'acord. Defensa que la situació de litispendència no necessàriament es dóna respecte de processos posteriors, sinó que també és possible que aquests darrers tinguin aquest efecte respecte dels anteriors.

SEGON. El primer que hem de tenir present és que estem davant d'un procés de major quantia que va començar abans de l'entrada en vigor de la LEC de 2.000 (8 de gener de 2.001). Ara bé, la segona instància ha començat mitjançant la presentació de l'escrit de preparació de l'apel·lació el dia 8 de setembre de 2.010. És a dir, ja vigent la nova LEC i també la seva actual redacció.

Això vol dir que hem de tenir present la seva disposició transitòria segona amb la finalitat de determinar quina llei processal (l'antiga o la nova) és aplicable a la segona instància.

Aquesta disposició estableix: "Procesos en primera instancia.

Salvo lo dispuesto en la disposición transitoria primera, los procesos de declaración que se encontraren en primera instancia al tiempo de la entrada en vigor de la presente Ley se continuarán sustanciando, hasta que recaiga sentencia en dicha instancia, conforme a la legislación procesal anterior. En cuanto a la apelación, la segunda instancia, la ejecución, también la provisional, y los recursos extraordinarios, serán aplicables las disposiciones de la presente Ley".

Queda clar, doncs, que a la segona instància hem d'aplicar la LEC de 2.000 i no l'antiga.

La primera conseqüència del que acabem de dir és que la resolució que hauria de decidir la qüestió plantejada en aquesta segona instància seria una interlocutòria i no una sentència.

L'article 206.1.2 de l'actual LEC diu "Se dictarán autos cuando se decidan recursos contra providencias o decretos, cuando se resuelva sobre admisión o inadmisión de demanda, reconvención, acumulación de acciones, admisión o inadmisión de la prueba, aprobación judicial de transacciones y convenios, medidas cautelares y nulidad o validez de las actuaciones.

También revestirán la forma de auto las resoluciones que versen sobre presupuestos procesales, anotaciones e inscripciones registrales y cuestiones incidentales, tengan o no señalada en esta Ley tramitación especial, siempre que en tales casos la Ley exigiera decisión del Tribunal, así como las que pongan fin a las actuaciones de una instancia o recurso antes de que concluya su tramitación ordinaria, salvo que, respecto de éstas últimas, la Ley hubiera dispuesto que deban finalizar por decreto".

Per tant, aquesta resolució, ja que decideix una qüestió incidental, hauria de prendre la forma d'una interlocutòria.

Ara bé amb l'única finalitat de respectar el que podríem anomenar rang formal de la resolució de primera instància, mantindrem la mateixa forma, en el ben entès que a tots els efectes aquesta resolució s'haurà de considerar com una interlocutòria i no com una sentència.

TERCER. Fet aquest aclariment sobre la norma aplicable a la segona instància i la forma d'aquesta resolució, hem de dir que no estem d'acord amb què el problema que es planteja sigui un tema de litispendència, sinó més aviat de prejudicialitat civil.

La primera, normalment considerada una institució preventiva de la cosa jutjada, té la finalitat d'evitar dos o més processos amb un mateix objecte, de manera que un mateix litigi no es pugui resoldre de dos o més maneres diferents, contradictòries i incompatibles.

La segona es produeix quan allò que s'hagi de resoldre en un litigi pot tenir influència com a antecedent lògic del que s'ha de resoldre en un altre.

Si en el nostre cas comparem la pretensió de la demanda d'aquest procés i de les demandes dels altres dos, veiem sense massa esforç que difícilment ens trobem davant una situació de litispendència.

En aquest procés la societat demandant sol·licita, sobre la base d'un suposat incompliment d'un conveni de suspensió de pagaments, la resolució d'aquest acord en allò que afecta a les parts litigants i la declaració de fallida fraudulenta de la demandada.

Aquesta va presentar una demanda amb la finalitat que es declarés que tenia dret a extingir el crèdit on la demandant fonamenta la seva petició en aquest procés. Per un altra banda, una societat va presentar una altra demanda per aconseguir un pronunciament que digui que la cessió del citat crèdit va ser nul·la.

Com podem veure, l'objecte de tots els processos és sensiblement diferent, i fins i tot en un cas ho són les parts.

No estem, doncs, davant d'una possible reiteració de litigis amb el mateix objecte, situació que s'ha de mirar d'evitar ja sigui per la via de la litispendència o de la cosa jutjada.

Estem davant d'un problema de prejudicialitat civil.

QUART. Dit això, convé recordar que l' article 43 de la LEC de 2.000 diu "Cuando para resolver sobre el objeto del litigio sea necesario decidir acerca de alguna cuestión que, a su vez, constituya el objeto principal de otro proceso pendiente ante el mismo o distinto tribunal civil, si no fuere posible la acumulación de autos, el tribunal, a petición de ambas partes o de una de ellas, oída la contraria, podrá mediante auto decretar la suspensión del curso de las actuaciones, en el estado en que se hallen, hasta que finalice el proceso que tenga por objeto la cuestión prejudicial.

Contra el auto que deniegue la petición cabrá recurso de reposición, y contra el auto que acuerde la suspensión cabrá presentar recurso de apelación".

És a dir, la qüestió de la prejudicialitat civil, quan no s'han decidit la suspensió del procés, no té accés a la segona instància, el que fa que el recurs ni tan sols s'hauria d'haver admès a tràmit, ja que en aquest cas no s'ha suspès la tramitació de la primera instància.

CINQUÈ. Com que el recurs no s'hauria d'haver admès a tràmit pels motius que hem explicat, no és procedent imposar les costes d'aquesta segona instància.

Fallo

PRIMER. Desestimem el recurs d'apel·lació presentat per la procuradora Montserrat Llovet Carbonell en nom de la Sra. Alicia , Don. Pedro Francisco , Don. Basilio , Comunidad Hereditaria de la Herencia aceptjada a beneficio de inventario del Sr. Jose Miguel i Urbi SA. contra la resolució de primera instància i la confirmem.

SEGON. No imposem les costes de la segona instància.

Contra aquesta resolució no es pot presentar cap recurs.

Notifiqueu aquesta Sentència a les parts i deixeu-ne un testimoniatge en aquest rotlle i en les actuacions originals, que es retornaran al Jutjat de Primera Instància i Instrucció del qual procedeixen.

Així ho decideix la Sala, integrada pels magistrats esmentats a l'encapçalament, que signen a continuació.

PUBLICACIÓ. Avui, s'ha publicat aquesta Sentència, d'acord amb el que s'estableix legalment. En dono fe com a secretària judicial d'aquesta Secció.