Sentencia Civil Nº 127/2009, Audiencia Provincial de Girona, Sección 2, Rec 590/2008 de 02 de Abril de 2009

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE GIRONA

SECCIÓ SEGONA

Rotlle de apel.lació civil: nº 590/2008

JUTJAT PRIMERA INSTÀNCIA 3 LA BISBAL D'EMPORDÀ

Actuacions núm. 528/2007

Classe: procediment ordinari

SENTÈNCIA 127/09 .

Il·lms. Srs.:

PRESIDENT

Sr. JOSÉ ISIDRO REY HUIDOBRO

MAGISTRATS

Sr. JOAQUIM MIQUEL FERNÁNDEZ FONT

Sr. JAUME MASFARRÉ COLL

Girona, a dos d'abril de dos mil nou.

VIST, davant aquesta Sala el Rotlle de apel.lació núm. 590/2008, en el que ha sigut part apel.lant Leopoldo I Encarna , representat pel Procurador GREGORIA TUEBOLS MARTINEZ.

Ha sigut part apel.lada D./Dña. Luis Antonio

Antecedentes

Primer. El present procés es va iniciar mitjançant la demanda presentada en nom de Leopoldo Encarna contra Luis Antonio

Segon. La sentència que posa fi a la primera instància diu en la seva part dispositiva: " Que Desestimando la demanda interpuesta por Leopoldo y Encarna , representados por el procurador Sr. Jornet, y asistidos del letrado Sr. Mascort, contra Luis Antonio , representado por el procurador Sr. Monterde, y asistido por el letrado Sr. Fina, debo absolver y absuelvo a éste último de los pedimentos contra él formulados. Todo ello con expresa condena en costas a la actora.

Que Estimando la reconvención interpuesta por Luis Antonio , representado por el procurador Sr. Monterde, y asistido por el letrado Sr. Fina, contra Leopoldo y Encarna , representados por el procurador Sr. Jornet, y asistidos del letrado Sr. Mascort, debo declarar y declaro que: 1º que el contrato de arras penitenciales quedó resuelto por desistimiento unilateral de los demandados reconvencionales. 2º Que en virtud de dicha resolución, Luis Antonio recupera la facultad de libre disposición de la vivienda objeto de este juicio. 3º Que Luis Antonio tiene derecho a hacer suya la cantidad de 14.123,78 euros en concepto de arras penitenciales. Todo ello con expresa condena en costas a los demandados reconvencionales.

".

Tercer. En aplicació de les normes de repartiment vigents en aquesta Audiència Provincial, aprovats per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha pertocat el coneixement del present recurs a la Secció Segona.

Quart. En la tramitació s'han observat les normes processals aplicables a aquest classe de recurs, havent efectuat les parts les al.legacions que poden veure's en els respectius escrits presentats en aquesta segona instància. Es va assenyalar per la deliberació i votació del recurs el dia dos d'abril de dos mil nou.

Cinquè. Conforme el que disposen les indicades normes de repartiment, es va designar ponent d'aquest recurs a l'Il.lm. Sr.JAUME MASFARRÉ COLL.

Fundamentos

Primer. Entre els acords recollits en el contracte de compravenda (denominat d'"arras penitenciales" per les parts) subscrit pels litigants en data 2 de novembre de 2006, trobem el d'escripturar la venda en el termini màxim d'un mes a partir de l'obtenció de la cèdula d'habitabilitat. La signatura es faria, segons s'acordava igualment, davant el notari designat pel comprador. Doncs bé, la cèdula d'habitabilitat es va concedir el dia 20 de juliol de 2007, sense que la promotora de l'immoble en construcció i propietària de l'habitatge ho comuniqués als ara recurrents. La raó que es dóna per justificar aquesta manca de comunicació és el fet d'haver rebut dos dies abans una prèvia notificació dels compradors per la qual comunicaven la resolució del contracte esmentat. Ara bé, si la venedora entenia que aquesta comunicació suposava un desistiment del contracte pels compradors (que és el que sosté en el seu escrit de contestació i fonamenta la seva petició recollida en la demanda reconvencional), s'hauria limitat a comunicar que, conseqüentment, feia seva la quantia rebuda en concepte d'arres penitencials. Lluny d'això, va convocar la compradora per escripturar la compravenda al mes d'octubre 2007. Ho va fer, doncs, tres mesos després de l'expedició de la cédula, sense comunicar que havia estat expedida i sense permetre a la compradora que fos ella qui, en el termini d'un mes, assenyalés la notaria on fer la signatura. Si la venedora mantenia la seva voluntat de consumar la venda hauria d'haver complert amb les obligacions que li pertocaven.

El fet de citar al mes d'octubre la compradora a la notaria es fa, per altra banda, amb posterioritat a l'intent de la promotora de vendre el pis a tercers en l'interval de temps que hi ha entre el mes de juliol de 2007 i octubre de 2007. Més enllà de les fotografies adjuntades a les actuacions on es veu el cartell que anuncia que el pis està en venda en aquelles dades, la part apel·lada reconeix aquest fet en el seu escrit d'oposició al recurs interposat. La part diu que el fet d'intentar "encontrar un nuevo comprador para asumir el contrato" buscava "solucionar el problema de forma conjunta y acordada". Ens diu, igualment, que la busca de nous compradors o la citació al notari al mes d'octubre 2007 es feia "para evitar que los compradores perdieran la cantidad entregada o realizaran finalmente el negocio jurídico acordado". I si la promotora posa novament a la venda l'habitatge per solucionar el problema de "forma conjunta y acordada" cal entendre que, llavors, renuncia a aplicar la clàusula pactada referida al lliurament de les arres penitencials, per buscar una solució diferent que no comporti que els compradors perdin una suma lliurada per la compra d'un habitatge que, finalment, no serà de la seva propietat. Dit d'una altra manera, la promotora, per raó d'actes propis, no extreu de la comunicació de resolució contractual rebuda la conseqüència que defensa en aquest procés.

Ja sigui, doncs, perquè entenguem que hi ha hagut un incompliment d'ambdues parts del contracte signat, ja sigui per raó de la doctrina dels actes propis ja exposada, el cert és que la conseqüència és que la resolució contractual comporta que la venedora torni la quantia rebuda al seu dia en concepte d'arres. Aquesta és la petició que, ja de manera prudent, es va recollir en la pètita de la demanda i que ara ha de ser estimada. Decisió que es considera, a més a més, la més justa a la vista de les circumstàncies concurrents, tal i com també ho va entendre la venedora al seu moment, a diferència de la postura que després ha defensat en aquest plet.

Segon. L'estimació del recurs comporta la imposició de les costes d'instància a la part demandada, sense que es faci imposició de les costes d'aquesta alçada ( art. 394 i 398 LEC ).

Fallo

Estimem el recurs d' apel·lació presentat per Leopoldo i Encarna contra la Sentència de 23 de juliol de 2008 dictada pel Jutjat de Primera Instància nº 3 de La Bisbal d' Empordà , i revoquem la Sentència d'instància, en el sentit d'estimar la demanda, i condemnem el Sr. Luis Antonio a pagar al Sr. Leopoldo i a la Sra. Encarna la suma de 14.123,78?, més interessos legals comptats des de la data d'interposició de la demanda, amb imposició de les costes d'instància a la part demandada, i sense fer imposició de les costes d'aquesta alçada.

Contra aquesta Sentència no es pot interposar cap recurs extraordinari, ja que s' ha tramitat el procediment no per raó de la matèria, sinó de la quantia litigiosa, que no excedeix de 150.000 euros.

Notifíqueu aquesta Sentència a les parts i deixeu testimoniatge en aquest rotlle i en les actuacions originals, que es tornaran la Jutjat de Primera Instància e Instrucció d'on procedeix.

Així ho ha decidit la Sala, integrada pels Ilms. Srs. Magistrats indicats, els quals, a continuació, signen.

PUBLICACIÓ.- Aquesta sentència ha esta publicada, d'acord amb el que s'estableix legalment, a data d'avui, del que en dono fe com a Secretària Judicial d'aquesta Secció.